EL QUE SEMBLA EL PRINCIPI D'UNA LLARGA AMISTAT

L'Anna em va preguntar què tal l'Èlia i la Saigon i jo crec que la foto descriu el que sembla que podrà ser una llarga amistat....


Però no sempre ha estat així, eh? L'arribada a casa de l'Èlia va ser un xoc per la Saigon. Al principi, no s'hi volia ni acostar. La nena li feia por. En serio. Quan vam arribar a casa, la va olorar una miqueta, es va acollonir i va estar-se tres o quatre dies que s'estava a l'altra punta de pis.... No en volia saber res. A nosaltres ens va sorprendre molt aquesta reacció. Esperàvem que agafés celos o bé, que volgués estar-hi tota l'estona a sobre, ja que la Saigon és una gata molt xafardera i sempre vol estar enmig del meollo. Doncs aquesta vegada, no. Feia una cara de poker i d'acollonida, pobreta... Sempre diuen que els animals saben o intueixen que tu estàs embarassada... Doncs jo crec que a la Saigon la vam pillar en boles. Ves a saber què es pensava que era lo de la panxa que havia estat creixent durant 9 mesos! En fi...

Al cap de 3 o 4 dies va començar a mostrar més interès. Però sempre des de la distància. Era ben bé com si sabés que l'Èlia era una cosa molt i molt delicada i només se li acostava una miqueta per olorar-li el cap, o un peu o... Mai va semblar que volgués passejar-se-li per sobre o bé que anés a esgarrapar-la o vés a saber què. La tractava (i la tracta!) amb una cura immensa. I el més curiós: la Saigon passava bastant de l'Èlia però quan l'Èlia es posava a plorar "a grito pelado", la Saigon s'aixecava d'on sigui que estigués, s'acostava a l'Èlia, se li asseia al davant, inclinava una mica el cap i se la mirava amb cara de preocupació. Del pal "però què et passa? estàs bé?". I així fins avui. Mai, en cap moment, ha intentat esgarrapar-la o fer-li alguna cosa. Com a molt, s'hi acosta, l'olora, se la mira... Mai ha volgut jugar amb les joguines de l'Èlia, és com si sabés que no són per ella. En definitiva, fa de germana gran.

I l'Èlia? Doncs al principi, passava mooooolt de la Saigon. Ni se la mirava. Amb el Mico fèiem la conya de que caldria pintar la Saigon amb esprais de colors perquè la nena li fes una mica de cas. Ara bé, fa cosa d'un mes o així l'Èlia es va adonar de l'existència de la Saigon i ara li fa mooooolta gràcia. Quan la Saigon va amunt i avall, l'Èlia se la mira amb cara de: "per què aquesta cosa peluda té tanta mobilitat i jo no???? eh???". I a vegades la crida. La veu passar i comença a fer-li veus i a cridar-la. I quan l'acostem a la Saigon sempre vol tocar-la i agafar-li els pèls....

I dic jo que la Saigon ja es pot anar preparant. Que quan l'Èlia camini o gategi, se li haurà acabat la pau... Pobrissona, que no sap la que li ha caigut a sobre!!!! Perquè l'Èlia és una bitxa... Sort que encara li quedarà lo d'enfilar-se als mobles... En definitiva, doncs, això sembla que serà una llarga amistat!!!!

ORDRE I DESORDRE

Ahir vam estar tot el matí posant ordre al menjador de casa: canviant l'organització de les estanteries, posant una porta nova a l'armari per aprofitar-ne més l'espai, organitzant CD i DVD, llençant merda... etc. I.... pffffffffffffffffff. Conclusió: ordenar és un rollo. És molt pesat. Fa molt de pal. Però quan acabes, et quedes amb una sensació de "que guay", "m'encanta com ha quedat"... ooooooooooooooh! És xulo. Si tenim en compte que fa més de 4 anys que vivim al pis i que és la primera reorganització en serio que fem del menjador... suposo que ja tocava, oi? Doncs sí.

I per preparar l'operació "ordenem el menjador", dissabte vam anar a Ikea. Feia un munt de temps que no hi anava i m'agrada però, a la vegada, em fa una mica de ràbia. M'explico: sempre ho tenen tot super-xulo. Super-encaixat. No sé com explicar-ho.... Vull dir que a l'exposició d'habitacions, cuines, menjadors, etc., ho tenen tot fantàstic. Molt bonic. Amb tots els racons aprofitats amb gust. Amb un munt de solucions mones i útils (mireu la foto...) I després a casa fas el que pots... I no et queda ni la meitat de xaxi... Aish... M'encantaria saber-ne més. O bé, comptar amb un dissenyador de butxaca que em fes la feina al meu gust... ooooh! Estaria bé, això, eh? jejeje!

De fet, qui més hi va guanyar amb la nostra excursió a Ikea va ser la Saigon: li vam comprar un puf perquè es pugui asseure comodament mentre mira per la finestra.... És que no et pot queixar, eh?

10 IDEES

Aquesta nit ha estat la tercera que he dormit poc... massa poc: que si la calor, que si la vida de vici i perdició que passa més factura de lo habitual estant embarassada, que si la jornada intensiva (que no em faig a la idea de que he d'anar a dormir més aviat...), etc. I clar, com que gairebé totes les meves neurones estan dedicades a fer créixer el projecte de bebito, l'única que em queda lliure porta un despiste... Aish.

Idea 1: M'he rendit a l'evidència. La setmana que ve sabrem, jo també, si és nen o nena.

Idea 2: Els mossos d'esquadra de la comissaria del barri parlen tots en castellà. No hi entro, només apunto.

Idea 3: Un part natural no vol dir, necessàriament, parir a casa. Estic fins els collons d'haver-ho d'explicar cada vegada que dic que m'agradaria tenir un part el més natural possible.

Idea 4: Vaig anar a veure Sexo en Nueva York. I m'ho vaig passar teta. Dir que continuo preferint la sèrie i admetre'n totes les maldats, superficialitats i coses xungues hagudes i per haver. Però jo m'ho vaig passar molt i molt bé. Apa.

Idea 5: Què regalo als meus tiets que fan 25 anys de casats?..... neurona?... neurona, on ets?....

Idea 6: Dissabte tinc el 2on casament de la temporada. Una altra boda sòbria. Per què, senyor, per què l'alchol ha de ser dolent per l'embaràs quan és tan i tan bo per aguantar segons què?????!!!!!!!!

Idea 7: Per fi han començat les obres a l'edifici on visc. Al principi, a la gata li feia por la bastida que es veu des de la finestra del menjador. Va ser bastant graciós veure'n la reacció. Pobrissona.

Idea 8: Sóc tonta. Em fa vergonya posar-me les ulleres noves davant de gent que fa temps que em coneix i no m'ha vist mai amb ulleres. És un fet. Per què?

Idea 9: Vull anar a passar uns dies a El Poble així que pugui. La família s'ho mereix i necessito dedicar-li temps per alguns projectes. Vull quedar amb les amigues. Vull anar a Girona a passejar i de compres. Vull anar a la platja.

Idea 10: zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz.

AVUI HE FET UN MUNT DE COSES

No us agrada molt quan teniu un dia d'aquells en els que us sentiu productives?

Al matí he anat a donar un curs sobre conciliació i igualtat d'oportunitats entre homes i dones. És part de la meva feina. De tant en tant em toca posar-me al davant d'unes quantes persones i intentar convèncer-les de que això són temes importants... Que per mi ho són, però pels que tinc al davant moltes vegades són temes completament nous dels que no en veuen traducció directa a les seves vides... Concretament, avui m'ha tocat un grup de dones, d'entre 30 i 55 anys, que han estat formant-se per ser monitores de lleure. Mestresses de casa de tota la vida que, una vegada han tingut els fills crescuts, han decidit fer un curset ocupacional per estar entretingudes i per aconseguir una feina de poques hores al dia... És molt xulo i interessant veure que, per primera vegada, es plantejen coses com els estereotips i els rols de gènere. No té gaire impacte real però bueno... Per cert, nota a part: el lloc del curs era una ciutat mitjana de la zona metropolitana de Barcelona. Només una de les dones era catalano-parlant. Vàries m'han preguntat què volia dir "acomiadament". En fi...

Per fi he anat a l'òptica a fer-me unes ulleres. Sip. Com que només les necessito per coses puntuals, les últimes ulleres me les vaig fer quan tenia 18 anys i les devia perdre fa 4 o 5 anys... I des de llavors podríem dir que he tingut una actitud més aviat "despreocupada"... Res m'han dit que tinc un ull esquerre més aviat gandul amb un coctel explosiu de molt estigmatisme i una mica de miopia... I que, en canvi, l'ull dret està pràcticament perfecte. Ja veus. I pel que fa a les muntures, insistien en donar-me-les amb forma molt rectangular i estreta fins que li he dit a la col·lega que se'm veien els ulls massa junts. Ha rigut...

I què més? Doncs també he mirat viatges per aquest estiu. Ssssssssssssssiiiiiiiiii. Ahir la ginecòloga va dir que nanai d'anar a New York + Canadà (Quebec), que era la nostra idea inicial. El nanai no va ser per anar-nos-en de picos pardos sinó per les hores de vol al mig l'oceà. És a dir, massa hores sense lloc on fer un aterratge d'emergència en cas que tingués una hemorràgia o quelcom similar. Per això ens va dir que ens limitem a Europa. I res, ara he estat mirant Islàndia i Escandinàvia sobretot. Alguna ruta tipus fly + drive en un país supercivilitzat amb hospitals i serveis sanitaris a punta pala. La gine no es podrà queixar, eh? Alguna idea o recomanació?

Per cert, avui és el cumple de la Saigon. Jejeje! Quan la vam acollir i portar al veterinari ens va dir que devia tenir uns 4 mesos. Quan ens va preguntar quina data de naixement li posàvem a la "cartilla" vam decidir que fos el 20 de maig. Així doncs, avui la Saigon fa 2 anys!!!!

DIUMENGE....

Hem estat a la Reserva, fent família. Tot i la sequera, allò d'allà dalt estava la mar de xulo. Poca aigua però tot verd. I avui el cel estava tan serè i blau que no es veia cap núvol per enlloc i feia caloreta... Després de dinar he agafat una tumbona i he fet la migdiada sota d'una olivera...mmmmmmmmm.... Que idíl·lic, eh?

A l'arribar a casa hem trobat la gata tancada a l'habitació petita... Sort que, per com estava, segurament ha estat cosa d'aquesta tarda... Aish... És que és més tonta... Fa caure l'estenedor de la roba i aquest xoca contra la porta i la tanca... I ella a dins.

He estat llegint llibres d'una autora molt xula: Sarah Dunant. L'any passat vaig llegir El naixement de Venus (The birth of Vennus). Vaig pensar que estava bé però que tampoc matava.... I aquest any m'he comprat La Cortesana (In the company of the Courtesan) i Transgressions, que encara no està traduït. I... sorpresa! El primer em va agradar molt i el segon, que encara estic llegint, també té una pinta fantàstica... És curiós, eh? Resulta que Sarah Dunant és famosa per la novel·la que a mi em va deixar igual... Les altres, en canvi, són menys conegudes.... Són dos novel·les molt diferents l'una de l'altra, però molt ben fetes totes dues. La Cortesana és més històrica i, Transgressions, en canvi, és una novel·la molt psicològica i fosca. Però molt xules totes dues, en serio. Molt innovadores.

I la setmana per endavant: he d'anar a comprar roba... pfffffffffffffff. Algú ve amb mi? Em fa un pal... Odio haver d'anar de compres...

La feina nova continua molt bé. Aquesta setmana ja serà més moguda: dimarts i dimecres tinc un curs. Dijous una visita fora de Barcelona. Divendres reunió tot el matí... Quina marxa, eh? Amb tot, no em queixo. Segueixo estant molt contenta i de molt bon humor. Sense tensions. Currant bastant però tranquil·la, sense pressions... Aish.... Esperem que duri!!!

ANIVERSARI, CANVIS, LA GATA I EL FORMATGE

Avui fa poc més de dos anys que vaig començar el blog i, per celebrar-ho, hi he fet un petit canvi... Qui l'ha notat? Sí, sóc jo, a Paris l'any passat...

Lo de tenir un blog és molt més xulo del que em pensava... Sempre m'havia agradat escriure però fa anys que vaig deixar d'intentar fer un diari. I res, lo del blog és fantàstic. Perquè hi poses el que et dona la gana quan et ve de gust. Algunes vegades fotos, d'altres dius el que sents, d'altres expliques el que t'ha passat, d'altres analitzes el món que t'envolta... Però, sobretot, el més bo de tot, és que, de cop, sents el carinyo i el suport de gent que, encara que no coneixis, t'és propera. Total, que moltes gràcies noies per haver estat amb mi durant aquests últims temps...

Perquè demà és el dia D. Arghhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh. Demà començo al nou curro. Porto dos dies somiant-hi...jejeje! La veritat és que em fa molta il·lusió i bastant cangueli. I una part de mi encara no s'ho pot creure tot plegat....

Però avui encara estic de vacances... Per qui s'ho pregunti: reconec formalment que el Mico tenia raó. La Saigon ha sobreviscut la setmana que hem estat fora sense cap problema de res. Gràcies Tato!!! I vale. Aceptamos barco. Tinc tendència a ser exageradament sobreprotectora... I això que només és un gat!!!!!

A l'estil de la Rebeca, a França hem aprofitat per proveir-nos de coses bones. Bàsicament, formatge... nyam, nyam. El millor d'un super francès és arribar a la zona de formatges... N'hi ha de tots tipus, molts més i més variats que aquí. I per comprar-ne uns quants t'estàs mitja hora intentant decidir quin deu ser més bo. T'agafa com un síndrome raro i te'ls voldries emportar tots... Aquesta vegada hem tornat amb un d'herbes, un de cabra, un brie... jejeje!

LIBERTÉ... I ÉGALITÉ, FRATERNITÉ.... JEJEJE!

Liberté

Buenoooooooooooooooooooooo. Curro finiquitat. Ja està fet. Bien. Però no ho tinc gaire assumit... De fet, crec que dec tenir algun tipus de síndrome d'Estocolm. Aquest matí m'he aixecat amb mitja sensació de pànic pensant: "no em puc creure que ho estigui fent". Lo de largar, volia dir... Però bé, tot molt correcte i civilitzat. He invitat al personal a un pica-pica (tradició de l'empresa) i m'han regalat un bolso vermell superxulo. Apa. Entre aquest i els que em vaig comprar en un atac de consumisme febril aniré sobrada de bolsos... I quan he anat a firmar el "finiquito" he flipat... El que té de bo deixar una feina és la pasta que et cau de cop. Res, tu, que ja sóc lliureeeeeeeeeeeeee!


Égalité i fraternité

Doncs això és perquè demà larguem a França... Alegria!

Només em preocupa la Saigon. Resulta que el Mico té la teoria que s'ha d'acostumar a estar més sola (més???!!!!), que no pot ser que quan marxem vingui algú cada dia. I només ha acordat amb el Tato que aquest vingui el diumenge, el dimarts i el dijous. I sí, vale, nosaltres tornem el dissabte. Per tant, això és dia sí - dia no. Però a mi em sembla que la Saigon estarà massa sola. Si tenim en compte que és una gata hiperdependent i amb "necessitats especials"... Vale, potser tinc tendència a ser "sobreprotectora" però... no ho veig clar. El problema és que no hi ha ningú més a qui dir-li que es passi i el Mico no vol abusar del Tato... Aish... Esperem que tot vagi bé perquè em fa por que a la Saigon li passi algo o que quan tornem la trobem tan estressada que estigui insuportable... Com quan va començar a viure amb nosaltres, que ni ens deixava dormir a les nits... Bueno. Creuem els dits.

Intentaré fer algun post de d'Auray però, per si de cas, feliç setmana santa a tothom!

MILLOR, MILLOR, MILLOR...

Molt més tranquil·la i amb poques ganes de parlar de curro... sóc conscient que dec haver estat bastant pesadeta, però bueno, com que ha estat la super-mega-circumstància del moment...



Sembla ser que hem trobat dues persones per ocupar-se de la Saigon quan marxem a França... Una és molt fiable: el Tato, el germà del Mico. Ja la va cuidar quan vam anar a Costa Rica i xaxi. Per tant, és una bona notícia. L'altra persona fa més por: mon pare. És un irresponsable de campionat... No me'n fiaria gens si no fos perquè d'un temps cap aquí està fent cert esforç "d'esmena" i, mira, potser és el moment de donar-li l'ocasió de demostrar que es pot comptar amb ell... Dits creuats, dits creuats, dits creuats i, fins i tot, dits dels peus creuats...



Vam anar a veure "Las hermanas Bolena" (The Other Boleyn Girl). L'any passat vaig llegir el llibre i és bastant bo, tot i ser dels d'encefalograma pla. I tenia curiositat per veure què tal seria l'adaptació a pel·lícula... Doncs bé, no és cap meravella però està ben feta i distreu prou... Per no haver de pensar massa en res, vaja.



Dissabte a la nit vaig tornar a fer una Ladies' night... Fiestaaaaaaaaaaaaaaaaaaa! Una d'aquestes, de tant en tant, m'anima un munt!



I aquest diumenge a votar, eh? M'ha agradat el missatge del PSC: "Si tu no hi vas, ells tornen". No estic dient que s'hagi de votar al PSC, però tenen raó en que si no votem.... En aquest país està demostrat que la dreta no s'absté. Us imagineu el Rajoy de president... brrrrrrrrrrrrrrrrrrr.... Posats a canviar circumstàncies, crec que jo ja no tornaria de França, jejeje! Clar que allà amb el Sarkozy tampoc estan gaire millor... Aishhh... Bueno.

DV: DIVENDRES DE VARIS 11

Coses vàries d'un divendres atípic:

• Crec que lo de la grip ja està bastant superat... bien!!! La veritat és que ahir em vaig preocupar una mica perquè, havent dinat, la febre em va començar a pujar i ni amb gelocatils ni res... Vaig arribar a més de 39 i estava feta pols... M'anava adormint i despertant i bevent infusions amb mel i... Un pal. Avui quan m'he aixecat ja no tenia gens de febre i espero que no me'n torni a venir a la tarda... El Mico es va portar com un campió: aguantar a la Gatxan malalta no és fàcil, eh? Que em poso molt queixica... No només em va fer cas i mimos, sinó que també em va portar un crosant de xocolataaaaaaaa!!!! (és que ja em puc estar morint ja, que jo la gana no la perdo...jejeje!).




• Moltes gràcies pels ànimus noies! Miskah, fins aquest matí no he vist la teva proposta i, per això, no la vaig poder posar en pràctica... Funciona? Tu ho has provat? Sona una mica raro, no?




• Al final no vaig poder anar a comprar llibres el dimarts... Però bueno, ara em posaré a mirar-ne per Amazon. Sabeu què vaig fer ahir? Comprar-me 2 bolsos per internet. No, no estic xalada. Encara que crec que la febre va tenir-hi alguna cosa a veure...juas, juas! Resulta que sóc d'un club de compres on-line que es diu Privalia. Me n'hi va fer una companya de feina i sempre tenen coses que a les botigues són molt més cares. No li havia fet mai gaire cas perquè això de comprar roba o sabates sense emprovar-m'ho abans... Però ahir vaig veure que tenien bolsos Skunkfunk. I no vaig poder resistir-me... Tenint en compte que un valia 14€ i l'altre 10€...




• Uns amics nostres venen a viure al barri!!!! Han llogat un pis a 10 minuts de casa. Si tenim en compte que una altra amiga viu al carrer del costat... Això fa 5 persones de la mateixa colla fent de veïns!!! Fem la broma de que serem com Melrose Place però, la veritat és que em fa molta il·lusió. És allò d'arribar a casa i poder fer un truc: "Què? fem una birra?". A Barcelona, habitualment, això és més difícil de fer. Sempre has d'haver quedat amb la gent una setmana abans com a mínim... En canvi, viure a prop dóna més peu a la improvització, i a fer coses els uns amb els altres. No sé...




• Li hem comprat una planteta a la Saigon. L'altre dia, el Mico va passar per davant d'una floristeria i va veure uns testos on hi posava "herba per gats". I en va comprar un. Resulta que és una herba expressa perquè els gats se la mengin per purgar-se i, així, deixin en pau la resta de plantes d'una casa. Doncs bé.... La Saigon perd el cul per la planta. En serio. Quan la va veure va començar a miolar i no parava de jalar-ne. Li vam haver de treure, no fos que li fes mal i tot... I ara li deixem la planta una mica cada dia. I s'hi tira de cap, eh? Mireu, mireu:

UN PENSAMENT

Ahir vaig anar a un concert a l'Auditori: The Australian Plink Floyd Show. Són una "tribute band" de Pink Floyd i ho fan molt i molt bé. La veritat és que el montatge de música, llum i imatges va ser espectacular...



Total, que van tocar aquesta cançó que us poso, Wish you were here. És un petit pensament per la nostra primera gateta salvatge i preciosa...

DESPERTAR

He vist això al blog de la Barbara i m'he despitxorrat... Voleu saber com ens desperta la Saigon cada dia? Exceptuant la garrotada final, és idèntic!!!!

DV: DIVENDRES DE VARIS 8

Divendres, divendres, divendres, divendres... mmmmmmmmmmmm....

1. Tinc molta i molta son.

2. Definitivament començo vacances dimarts. Em queda per enllestir una cosa i, com que no marxem fins el dia 3, doncs no em ve d'un dia. Ja ho recuperaré per l'altra banda... És a dir, faré vacances de l'1 al 29 d'agost... FIESTA LOCAAAAAAAAAAAAAAAAAA!

3. Exacte: el dia 3 marxem a Costa Rica!!!!!!!!!!!! La veritat és que encara no me n'he fet gaire a la idea... Suposo que, per manca de parar-me a pensar-hi un moment, em tocarà córrer els últimes dies amb tots els preparatius a mitges... Bueno. Amb filosofia i sense estressar-me.

4. Ja li hem trobat cangur a la Saigon per vacances: el Tato!!!!!!! És a dir, el meu cunyat. No sé per qui patir més si per la Saigon o per ell...jejeje! Pobreta Saigon no vull pensar en les perreries que li faran entre ell i els seus companys de pis... Pobret Tato, la Saigon el farà parar boig. Sort que el pis on viu és gran i si es posa a miolar en plan boja la pot tancar al menjador lluny de les habitacions... jejeje! La veritat, és que, siguem realites, la Saigon no és una gata com per deixar-la a casa de ningú. Vull dir que amb lo hiper-dependent que és i el merder que munta quan miola en plan heavy... De totes maneres, com que en aquell pis hi viu un munt de gent segurament estarà més acompanyada que no pas a casa nostra... Potser després no voldrà tornar a casa... Plis, creueu els dits amb mi perquè tot vagi bé.

Bon cap de setmana!

QUAN LA GATA MOSSEGA...

... és perquè s'emociona. La Miskah tenia tota la raó del món. Comprovat. Es posa tan contenta de que estiguis fent-li mimos que comença a ronronejar i acaba queixalant-te... Però... com que és tan guapa i carinyosa se li acaba perdonant tot... (oi que sí que és guapa? jejeje!).

DV: DIVENDRES DE VARIS 7

Yepaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa! Per fi és divendres: alegria!!!!!

1. Aquesta setmana he descobert que el cotxe fa un soroll nou (a més de tots els sorolls que ja feia)... Pobrissó... Farà 10 anys i té 130.000 kilòmetres. A veure quant temps ens aguanta... La veritat és que havíem calculat que ens duraria fins l'estiu que ve, més o menys. Esperem, doncs, que no ens peti abans.

2. Us agrada la revetlla de St. Joan? És una mica com cap d'any, oi? Com si fos obligatori sortir, fer coses i celebrar-la.... Recordo els anys de carrera que sempre queia la revetlla a mig dels examens... pfffffffffffff... Llavors era especialment emprenyador perquè, més enllà de no poder sortir, a Barcelona la gent es tira tota la nit amb els petards dels collons. Són les 6 del matí i encara hi ha penya pels carrers tirant pertads... De totes maneres, des de que ho podem celebrar, per St. Joan anem a l'àtic d'un amic a Gràcia que té una terrassa enorme i es veu tota la ciutat. Xulo xulo.

3. Ahir vam estar parlant del meu post anterior amb el Mico i em toca rectificar: ell no creu que l'apego amb la família sigui un rollo. I, en el fons, potser li agradaria estar-hi més unit (com a mínim, amb algun membre concret de la seva família). Després, pensant-hi, he arribat a la conclusió que potser jo sóc més desapegada que no pas ell. Sincerament, el concepte de vincle familiar per mi és molt eteri.

4. La Saigon està molt guapa però ara li ha agafat una altra mania rara: a vegades em mossega.... Sí, estic fent-li manyagueries o estem jugant i de cop, se li posen les orelles cap endarrera, com si estigués emprenyada, i em mossega. I no és en plan una mossegadeta i et deixo en pau. Sinó que m'arreplega el braç o la mà, em mossega i s'hi queda una estona. Allà. La molt puta fa mal....jejeje! I només m'ho fa a mi! Al Mico no. I no sé perquè ho fa. Perquè jo no l'emprenyo, estic jugant amb ella o fent-li carícies. Algu sap de què va això?

Bon cap de setmana!

QUÈ FA LA SAIGON?

Si algú es pregunta com està la Saigon darrerament....

• Ha posat una mica (molt mica) de seny i sembla més tranquil·la.
• Cada matí, quan ens despertem, ens saluda com si fes mesos que no ens hagués vist. Se li posa la cua tiessa com un pal i comença meu, meu, meu, meu, per tota la casa; seguint-te allà on vagis, posant-se per entre les cames, etc. Està contentíssima!
• A la molt voyeur li agrada mirar com ens dutxem. La mampara és transparent i s'asseu fóra de la dutxa mirant-nos i mirant-l'aigua com raja... Fa molta gràcia quan intenta atrapar una gota...
• Però quan veu que ens estem arreglant per marxar s'emprenya i comença a córrer per tota la casa fent marrameus d'enfadada.
• Li agrada molt qualsevol tipus de iogurt (i, sobretot, el Griego de Danone). Quan en mengem, primer li donem a llepar la tapa. I després es queda allà esperant a que li deixem llepar el yogut buit una vegada haguem acabat. Si ens despistem, perquè estem xerrant o mirant la tele, ve, s'acosta, i ens toca amb la poteta... Del pal de "Ehhhh! No et distreguis que ara em toca a mi!!!".
• Li ha agafat la mania de quedar-se al peu del sofà o del llit mirant-te. Com si esperés que li diguis que pugi. Però quan li dius, es queda allà, quieta mirant sense fer res... Pot arribar a ser exasperant perquè s'hi pot estar 10 minuts ben bons que es fan eterns.
• Com que també és una mica patosa, de tant en tant es fot alguna castanya. Aleshores, li sents un marrameu tot emprenyat i, a continuació, es posa del pal de "Aquí no ha passat res, la meva dignitat està intacta, qui ho ha vist? jo no...".
• Li agrada dormir als nostres peus.... dintre del llit!!!! A veure què passarà ara que començarà a fer calor.
• I per últim, té un "alijo" de coses darrera el sofà de l'habitació petita. Cada vegada que el movem hi trobem de tot... monedes, papers, alguna joguina seva, bolis, etc.

En fi, estem la mar de distrets!!!!

DV: DIVENDRES DE VARIS 2

Buenoooooooooooooooo, por fin es viernes!!!!!!

1. D'aquí a no res tinc una reunió amb el jefe, il cappo, the boss, el chulo, el amo, the master, etc. Després de l'avaluació ara toca "negociar" el sou i que "el super tacañón" doni el seu parer de tot plegat... Dic "negociar" perquè la majoria de les vegades ell et diu lo que hi ha i tu dius quelcom similar a gràcies-excelència-me-pongo-a-sus-pies-que-guay-és-l'empresa. En fi...

2. Avui vaig al teatre. A una amiga meva que és actriu aficionada la van agafar per fer una obra amb actors professionals i rollo seriós. Que guay, eh? Total que avui fan l'estrena i tota la colla hi anem a veure-la i donar-li suport. El millor és que hi vaig amb gent a qui veig poc i que costa treure de casa perquè són totes mares de família... Total, que fa gràcia sortir totes juntes una vegada de tant en tant.

3. Tinc una altra amiga que s'ha separat / tallat amb el nòvio. En aquest cas portaven 13 anys i vivien junts... Uffff! Resulta que ell té dubtes. Legítim, sí, però és una putada. Admiro la serenitat amb la que ho porta la meva amiga. Està feta una merda però ho porta amb tranqui·litat, sap exactament el que hi ha i ho assumeix. No es fa il·lusions en relació a res... Wow! Jo, en el seu lloc, de serena no en tindria res!

4. La Saigon torna a estar molt pesada... S'ha passat l'efecte de l'operació. Ja no fa marrameus d'aquells que et posen els cabells de punta però continua cridant molt. I ara ja no aguanta tota la nit quieta sinó que cap a les 7 comença a donar pel sac: et passa per damunt, juga amb les coses que hi ha a la tauleta de nit, fa miaus, etc. No sé pas què farem.

5. Comença a arribar el bon temps: ahir a les 7 de la tarda encara era clar!!!! Alegria, alegria. I a mi se'm comença a posar el xip de l'estiu i m'agafen moltes ganes de fer el pendó, de no fer res, d'estar per fora, etc. Aishhhh!


Pd. Reunió amb el jefe: m'apujen el sou un 10%. Alegriaaaaaaaaaaaaa! Avui invito jo!!!!!!

HOME ALONE

Així estarà la Saigon aquest cap de setmana....

.... Perquè demà marxem a París!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! (a fer el turista....jejeje!).

Foto treta de: El mundo de los gatitos

DIVENDRES: DIA DE VARIS

Per variar, avui farem un varis... Suposo que és cosa del síndrome del divendres....

1. Avui li traiem definitivament l'embut/colador del cap a la Saigon. Li van treure els punts el dilluns passat i el veterinari va dir que encara tenia la ferida una mica tendra. Per tant, com que som gent cruel, li hem mantingut l'embut fins avui. Més notícies: creuem els dits.... tatxín tatxàn... la Saigon es porta molt i molt i molt bé. Sip. Des de l'operació que gairebé no marraumeja. Miola, sí, però són miols de gat normals i corrents. Els marrameus aquells de boja ja pràcticament no els fa.... Em fa por cantar victòria massa aviat perquè aquest cap de setmana ve la prova de foc: es quedarà sola. A veure què passa després. De totes maneres, està molt més manyaga i tranquil·la. Bien.

2. Aquest finde anem a la reserva. Vegeu foto:

Sí, el Mico també és un expatriat com jo. Amb això dels dilemes relacionats amb els origens ens entenem la mar de bé...

3. El culebron de l'assetjador del meu curro fa molta pudor.... Ahir vaig estar parlant amb Ella i, últimes notícies: tot l'equip directiu de l'empresa sabia que aquest tiu és un malalt perquè abans d'Ella ja hi havia hagut un altre cas. Han fet res al respecte? No. Ella diu que el director general té una relació o un carinyo especial a l'assetjador. Que no el pot fer fora. ?????!!!!!!!. Amb tot, es veu que algú s'ha encarregat d'avisar a la nova de que vagi en compte. Quin fàstic, en serio.

4. Secrets i sinceritat... No m'agraden les situacions en les que estàs en fals perquè no saps de la missa la meitat i només perquè la gent et té prou confiança per explicar-te A però no per arribar a explicar-te fins a B. Aleshores, et demanen que opinis i, clar, tu opines en funció d'A però resulta que també hi ha B i que de B tu no en saps res. M'explico? Suposo que no... Només vull dir que no m'agrada la gent que no és transparent. Tothom és lliure de confiar en tu o no. Però si hi confien, s'ha de ser transparent. O bé no es treuen els temes o, si es treuen, s'explica tot. Perquè anar jugant a "et dic fins aquí però no et dic això altre" és de persona poc sincera que gaudeix manipulant al personal. Ahir ho vaig viure en pròpia pell amb la història de l'assetjador i Ella i és molt agobiant, la veritat.

Àpala, bon cap de setmana a tothom!

MÉS VARIS

1. Com cada divendres.... Tinc síndrome divendres!!!!!!!!!!!!!!

2. Aquest matí el veterinari ha operat a la Saigon: l'han esterilitzat. M'ha trucat el Mico fa una estona dient que es veu que tot ha anat bé (uf!) i que la podrem anar a buscar a les 6 de la tarda. Pobrissona, fa una mica de pena fer-li aquesta putada... Si jo visqués en una casa i la Saigon no tingués problemes neurològics li hagués deixat que hagués tingut cadells una vegada almenys. Que bonics, eh? Així petitons...

3. Avui vaig a sopar amb una amiga que em fa una mica de pal... Si, em fa més pal ella que el sopar... És bona tia, eh? però és una mica plom: no calla. I quan dic que no calla vull dir que NO CALLA. En serio. Encavalla un tema amb un altra i no para en tota l'estona. I sempre és jo, jo, jo i jo. Una mica carregant, vamos. Però.... com que no ho fa amb mala intenció i és bona persona, en el fons li tinc carinyo. A més, a vegades no deixa de ser interessant escoltar-la...

4. Tinc mono de viatjar... Ahir el meu pare ens va preguntar que què farem aquest estiu i avui al curro ens han passat el calendari laboral d'enguany... I se me n'ha anat la neurona... Viatjar: nyam, nyam...

5. Vau apagar els llums ahir? Nosaltres sí! Però ens vam asseure davant la finestra per controlar què feien els veïns... i .... a) gairebé no tenim veïns (davant de casa hi ha un col·legi); i b) les botigues no van tancar cap llum... Total, que teníem la sensació de ser els únics del barri... La Saigon flipava, però. Ens mirava amb cara de "què hi feu aquí asseguts davant de la finestra a les fosques?". En fi...

Àpala, bon cap de setmana!!!!!

PD. M'he oblidat d'explicar que, des d'ahir, sospito que l'assetjador del meu curro o bé està liat amb una altra noia del curro (nova) o bé està intentant liar-s'hi. Va ser molt estrany. Vaig veure'ls sortir del curro per separat, però després jo me'ls vaig trobar a baix al carrer junts. Vam caminar cap al metro tots 3 però la noia va dir que es quedava una cantonada abans d'arribar-hi i ell després va i em diu que no, que no agafa el metro i que va més amunt... Ejem... Digueu-me cotilla i malpensada però em recorda molt al que feien amb l'altra noia quan sortien junts i no ho sabia ningú de l'empresa (només jo i la M.). Sincerament, espero que només sigui que jo veig coses on no n'hi ha... perquè com sigui veritat... Em posaré malalta només de veure-ho.

Vale. Ara sí. Bon finde!

QUÈ ÉS UN ETÒLEG?

Potser hi ha algú de vosaltres que es deu preguntar com està el tema Saigon...

Doncs bé, ahir vam rebre la visita d'un etòleg, en Jordi. Ens hi van adreçar des de Progat una vegada van haver llegit el meu mail descrivint els símptomes de la Saigon ja que van deduir que era un problema neurològic no diagnòsticat i no medicat que, l'únic que li causa, són problemes de comportament. Xaxi.

En fi, que després de rumiar-hi una mica durant el finde, vaig decidir que potser valia la pena intentar-ho. La veritat és que ja hi vaig pensar quan vam començar a detectar els problemes de la Saigon (arrel de recordar els capítols de Veterinaris) però tenia el dubte de si podria tenir alguna utilitat real i tampoc sabia on localitzar-ne un. No és que vinguin a les pàgines grogues, precisament.

Ahir vaig trucar-lo i quan li vaig explicar el que li passa a la Saigon va dir que volia veure-la. Total, que vam quedar a casa al vespre. Abans que arribés jo pensava que ens preguntaria tot de coses de com la tractem i la cuidem i li deia a la Saigon que vindria a veure-la una espècie de Supernany... Bueno. Doncs no. En primer lloc resulta que era un pavo molt jove amb pinta hippy i moltes arrecades. Potser ja m'ho hagués pogut esperar però, la veritat, jo em pensava que vindria un senyor de mitja edat amb pinta a veterinari... Es va mirar la Saigon, hi va jugar, la vam fer caminar, vam comentar el seu comportament i ens va dir que:

• Efectivament, la gata no és normal (encara que sembli una obvietat, a mi encara em fa por que algú em digui que no, que la gata és normal i que som uns inútils).
• Els marrameus que fa poden tenir vàries explicacions: que se sent aïllada, que té necessitat de molta més atenció que un gat normal i/o que ella mateixa es veu que no està bé i això li crea angoixa.
• Més enllà que sigui una gata amb problemes, té una bona qualitat de vida (oléeeee!!!!! això em va posar molt contenta perquè a vegades no puc evitar pensar que la Saigon estaria millor amb algú altre...).
• Abans de fer res, el millor que podem fer és esperar i veure com evoluciona. Ara l'operarem i pot ser que es torni més tranquil·la entre això i el fet d'arribar a l'edat adulta.
• En tot cas, potser no és gaire bona idea adoptar un gat petit. Perquè no se sap mai com sortiran i si és tranquil i bon jan, bé. Però si surt un gat molt esverat i nervios, la Saigon i ell no s'entendran i pot passar el que ens van dir des de Progat.
• El que sí que potser ens podem plantejar d'aquí a un temps és adoptar un gat adult, més aviat "vell". De més de 7 anys o així. Es tractaria d'adoptar un gat d'aquests de refugi que estan feliços només de que els treguis d'allí. Que són tranquils, de bon rollo i van de tornada de tot. El Jordi no ens podia garantir que aquesta solució funcionés realment i el nou gat no rebutgés a la Saigon però creia que tenia més possibilitats d'anar bé que no lo del gat petit.

I res, així estem. La veritat és que ara estic contenta d'haver-lo trucat. Més tranquil·la. I, a més, va ser una experiència interessant. En Jordi ens va explicar que va estar treballant de volunari en dos centres de cura d'animals a Anglaterra i a Sudàfrica. Que la realitat a Sudàfrica és molt xunga. Que va estar-hi treballant amb llops siberians introduits pels blancs a l'època de l'apartheid per criar una raça d'animals extremadament violents (?????!!!!!). Que als blancs els va sortir el tret per la culata, van criar una raça de gossos molt grans però poc violents i que, a l'abandonar la idea, van deixar els pobres llops tirats... I també vam parlar del linx, dels llops i dels ossos aquí a Catalunya i a Espanya.

En fi... que si algú necessita un etòleg que m'ho digui. Que li passaré el contacte.