20 de maig 2008

AVUI HE FET UN MUNT DE COSES

No us agrada molt quan teniu un dia d'aquells en els que us sentiu productives?

Al matí he anat a donar un curs sobre conciliació i igualtat d'oportunitats entre homes i dones. És part de la meva feina. De tant en tant em toca posar-me al davant d'unes quantes persones i intentar convèncer-les de que això són temes importants... Que per mi ho són, però pels que tinc al davant moltes vegades són temes completament nous dels que no en veuen traducció directa a les seves vides... Concretament, avui m'ha tocat un grup de dones, d'entre 30 i 55 anys, que han estat formant-se per ser monitores de lleure. Mestresses de casa de tota la vida que, una vegada han tingut els fills crescuts, han decidit fer un curset ocupacional per estar entretingudes i per aconseguir una feina de poques hores al dia... És molt xulo i interessant veure que, per primera vegada, es plantejen coses com els estereotips i els rols de gènere. No té gaire impacte real però bueno... Per cert, nota a part: el lloc del curs era una ciutat mitjana de la zona metropolitana de Barcelona. Només una de les dones era catalano-parlant. Vàries m'han preguntat què volia dir "acomiadament". En fi...

Per fi he anat a l'òptica a fer-me unes ulleres. Sip. Com que només les necessito per coses puntuals, les últimes ulleres me les vaig fer quan tenia 18 anys i les devia perdre fa 4 o 5 anys... I des de llavors podríem dir que he tingut una actitud més aviat "despreocupada"... Res m'han dit que tinc un ull esquerre més aviat gandul amb un coctel explosiu de molt estigmatisme i una mica de miopia... I que, en canvi, l'ull dret està pràcticament perfecte. Ja veus. I pel que fa a les muntures, insistien en donar-me-les amb forma molt rectangular i estreta fins que li he dit a la col·lega que se'm veien els ulls massa junts. Ha rigut...

I què més? Doncs també he mirat viatges per aquest estiu. Ssssssssssssssiiiiiiiiii. Ahir la ginecòloga va dir que nanai d'anar a New York + Canadà (Quebec), que era la nostra idea inicial. El nanai no va ser per anar-nos-en de picos pardos sinó per les hores de vol al mig l'oceà. És a dir, massa hores sense lloc on fer un aterratge d'emergència en cas que tingués una hemorràgia o quelcom similar. Per això ens va dir que ens limitem a Europa. I res, ara he estat mirant Islàndia i Escandinàvia sobretot. Alguna ruta tipus fly + drive en un país supercivilitzat amb hospitals i serveis sanitaris a punta pala. La gine no es podrà queixar, eh? Alguna idea o recomanació?

Per cert, avui és el cumple de la Saigon. Jejeje! Quan la vam acollir i portar al veterinari ens va dir que devia tenir uns 4 mesos. Quan ens va preguntar quina data de naixement li posàvem a la "cartilla" vam decidir que fos el 20 de maig. Així doncs, avui la Saigon fa 2 anys!!!!

3 comentaris:

querida_enemiga ha dit...

'Acomiadament' és 'despidu', jajaja... He rigut, no perquè no sapiguessin que és acomiadament, que ja pot passar... sinó perquè me'n recordo de l'espai 'el català incorrecte' que fan a Minoria Absoluta.

Pinta molt bé això que vau comentar a la teva xerrada, però una altra cosa és la vida real... Saps què els hi ensenyaria jo a aquestes dones? Doncs a no criar els seus fills com si fossin uns autèntics inútils, o infants eterns. Aquest, considero jo, és el problema de base. Les nostres 'estimades' sogres no han volgut que els seus 'nens' sàpiguen valer-se per ells mateixos, suposo que pensaven que les seves 'estimades' joves farien la feina de sacrifici, i semi-esclavitud, que van fer elles i que encara fan.

Ulleres! A mi m'agradaria dur ulleres per llegir, estar davant l'ordinador i aquestes coses... Però no em fan falta! Cada any vaig a provar... però sempre em diuen que no. Ja sé que és una despesa que ningú no voldria tenir, això d'haver-se de fer unes ulleres, però unes ulleretes ben fashion... ji ji ji... Potser em compro unes sense vidres, com en Berto.

Tema viatge: jo sí me'n vaig a NY a l'agost... ja t'explicaré. Jeje, què dolenta... No, ara de debò: l'agost passat vaig a estar a Escòcia. Hi has estat mai? T'ho recomano de totes totes i si vols informació o el què sigui, digues-m'ho!

Petonetssssss!!!

Gatxan ha dit...

Hola Querida! Doncs sí, tens tota la raó del món, el principal problema és que aquestes dones acaben reproduint/educant els seus fills en els rols tradicionals de gènere. I sí, lo d'autèntics inútils i infants eterns és una epidèmia bastant extesa... aish....

Ja ho sé, ja ho sé que te'n vas a NY... Verda d'enveja, estic. Sobretot ara que m'ho he de pintar a l'oli... Sí, a Escòcia hi vam estar fa uns quants anys. És maco, eh? Gràcies per oferir info de totes maneres!

Miskah ha dit...

"Jolines", jo no estic massa productiva últimament. Igualment em sembla molt interessant això de la conciliació de la vida laboral i familiar i jo considero que no veig cap aplicació practica en la meva forma vida actual... vull dir, sort que en el cole del nen hi ha permenencies, casals d'estiu i de setembre... I només veig "pasta", "pasta" a canvi de la conciliació!!!
Algun consell per mi???

El tema del viatge... has tocat el meu punt feble, jo estic mirant de fer un viatge a Canada, m'encantaria anar... però és moltíssima pasta "y lo primero es lo primero". Ara toca estalvia pel que vindrà després.

I felicita a la Saigon de la meva part (vaig tard, ho sé) però bé, potser no va néixer el 22 sinó el 23, oi? ;p

Bé, que passis un bon divendres i ens llegim!