LLIBRES BONS QUE HE LLEGIT DARRERAMENT

Bé, com a mínim, llibres que m'han agradat:

L'ALEGRIA...

... de llegir un bon llibre... ooooooooooh! Fa temps us vaig recomanar El corazón helado de l'Almudena Grandes i crec que el seu nou llibre que ha sortit a principis de setembre, Inés y la alegría, també és boníssim. Fantàstic. Increible. Genial. Collonut. Estic a punt de declarar-me una incondicional de l'Almudena Grandes. En serio.

És un altre totxo llegit esgarrapant estones i hores de son. Però és que era impossible deixar-lo. Una història boníssima acompanyada d'una manera d'explicar-la boníssima. Què més es pot demanar? Doncs que surti aviat el 2on llibre d'una col·lecció de 6 que Inés y la alegría inaugura. Almudena, a currar! jejeje!

SLEEP DEPRIVED

Sempre m'ha agradat aquesta expressió: "sleep deprived". Més o menys vol dir "mancada de son" però el "deprived" ve a dir que si vaig mancada de són no és pas volent, sinó és més aviat que "algú" em fa anar mancada de son. Algú "me'l treu". En fi... aquestes són, més o menys, les meves elucubracions després d'haver dormit només 4 hores. I és que sembla que estic condemnada a actualitzar el blog els dies que més son tinc. Pobretes lectores.

En fi, però el que realment us volia explicar és que he llegit un llibre molt interessant. És aquest:


Es diu "Com dir adéu, guia domèstica per morir". És la història d'una escriptora de guies domèstiques (rollo com cuinar, com tenir un bon jardí, etc.), mare de família amb dos filles que s'està morint de cancer i escriu una guia domèstica sobre com morir.

Vist l'argument, doncs, suposo que no cal que us expliqui que algunes parts del llibre són molt dures. Sobretot per una mare recent com jo, sense mare, que lo de palmar i deixar una filla enrera és un tema especialment "sensible". Amb tot, crec que és un llibre molt i molt i molt recomanable. No té la duresa de "Mi Vida Sin Mi" i permet pensar una mica en la mort, intentant passar una mica de llarg de lo tabú que és aquest tema a la nostra societat. I és que, jo crec, que vivim pensant massa poc en la mort. Quan es treu el tema de la mort sempre hi ha algú que et diu allò de "au, no siguis macabre, amb aquestes coses no s'hi ha de pensar". I jo em pregunto, per què no? Total... A més, potser el pensar-hi una mica ens evitaria patir-hi tant quan, finalment, algú es mor. Potser aprendríem a acceptar-ho més fàcilment com una cosa natural. Una part de la vida mateixa, no? No ho sé... Però tendim a viure com si les persones fóssim immortals... I després et trobes que no pots ni concebre tota mort d'algú que no sigui vell i estigui fet caldo.

A més, tot s'ha de dir, el llibre també té alguns moments especialment divertits. Així, i per exemple, la protagonista decideix comprar el seu propi taüt, per poder-lo tenir triat. I quan comença a desfilar per les funeràries s'adona que dir "taüt" és tabú, que s'ha de dir "fèretre" i que, en una funerària, no es pot pronunciar la paraula "mort", sinó que s'ha de dir "passar a millor vida" o alguna collonada d'aquest estil. Al final, la protagonista decideix fer el seu propi taüt i deixar que siguin les seves filles i el seu marit els que el decorin. I, en una escena molt bonica, la protagonista descobreix que el marit li ha escrit els seus poemes preferits a dintre el taüt...

Au, bon dia!

FER CAS DELS CONSELLS

Algú de vosaltres ha estat a la llibreria Geli de Girona? Ooooooooooooooh! És una meravella. És una llibreria antiga, amb tots els llibres damunt del taulell, en taules i estanteries, per tot arreu. I on els llibreters tenen bon criteri. Fijo. Hi vaig anar fa un temps buscant un llibre per la meva àvia i vaig estar mirant "El pont dels jueus" del Martí Gironell, el periodista aquell de TV3 més aviat baixet que feia un programa que es deia En Directe. Doncs bé, mentre el tenia a les mans el llibreter que m'atenia em va dir que ni se'm passés pel cap. Que era un llibre molt mal escrit, sense estructura ni ordre ni sentit. I li vaig fer cas. Ara no recordo ben bé què li vaig comprar a la meva àvia, però el llibre aquest no.

I li vaig continuar fent cas durant tot aquest temps.

Fins dissabte a la tarda. Érem a La Reserva i m'estava a punt d'acabar el llibre que tenia entre mans. Total, que al passar per la llibreria-quiosc-papereria del poble vaig veure'l i vaig pensar que potser valia la pena llegir-lo i a veure què tal.

Craso Error.

Quin llibre més dolent. Per favor!!!!!!!!!!!!!!!!! En serio. O jo no he acabat d'entendre l'innovador estil literari d'en Martí Gironell o, efectivament, el llibreter tenia raó i aquest llibre és una meeeeeeeeeeeeeeeeeerda. L'argument és artificial. Es nota un munt que hi posa coses només perquè vol explicar-les, sense que vinguin "a cuento" de la història. Els personatges són d'un planer que fa por. L'Abeja Maia, comparat amb això, tenia un caràcter de "dos pares de cojones". No hi ha estructura. Mai saps si una cosa passa abans o després de la línia temporal de la novel·la. Ni tan sols els títol és encertat. En fi... De lo pitjoret que he llegit en una bona temporada, vamos.

Penedida estic de no haver-li fet cas al bon home aquell de la llibreria Geli. A veure si n'aprenc!

VARIS EN DILLUNS 3

Setmana que comença una mica més bé que la passada....

• Ja tenim aigua calenta!!!! Bé, de fet en tenim des de divendres a la tarda, però com que hem estat el cap de setmana fora, a El Poble, avui ha estat el primer dia que m'he dutxat amb aigua calentona a casa meva! En total han estat 6 dutxes d'aigua freda. 6!!!!!. Mai hagués pensat que una comodona com jo ho pogués aguantar amb tant d'estoicisme... Al final ja ni tan sols em posava a cridar. Ens acostumem a tot, eh?

• Aquest ha estat l'últim cap de setmana a El Poble abans que neixi la nena. A partir d'ara, no ens mourem gaire de Barcelona, que jo passo de trencar aigües donant voltes per Catalunya. He aprofitat per anar a Fires de Girona (m'encanta l'ambient de fires!!!!) i per fer-me fotos amb una altra amiga que també està molt embarassada i que, per quan ens tornem a veure, cada una portarà un bebè sota el braç.


• El mal rollo de la setmana passada al curro està una mica superat. Quan dic "una mica" vull dir que continua sense entrar tota la pasta que caldria però que, de moment, vist que jo estaré de baixa 4 mesos, la que treballa amb mi no se'n va al carrer. Em sento com si m'haguessin donat una moratòria i, si les coses no milloren en aquest període... zas! a cortar cabezas!


• L'altre dia vaig acabar de llegir "El nen del pijama de ralles". És boníssim!!! Però molt, eh? M'encanta com està escrit i la manera com et va donant la informació de mica en mica. De fet, és una llàstima no haver-lo llegit abans que sortís la peli perquè ja sabia de què anava la història i havia perdut una mica el factor sorpresa. Algú em va dir que no anés a veure la peli, que estant embarassada no em convenia lo d'anar a passar-ho malament. La veritat, és que ara no sé si vull veure-la perquè crec que gran part de l'encant del llibre és presentar els fets de forma gradual i des del punt de vista d'un nen. I no sé si la peli és capaç de fer-ho això... mmmmmm....

Ala, feliç setmana a tothom!

LA LLADRE DE LLIBRES

Breu post per deixar constància que The Book Thief (La lladre de llibres) és un llibre boníssim. M'ha agradat molt. És d'una humanitat molt tendre a l'hora de descriure una realitat històrica molt bèstia: l'Alemanya nazi, la guerra, l'extermini jueu... I parla del valor de les paraules i dels llibres... És un llibre molt original, el narrador és La Mort. Només dient-vos això ja us podeu imaginar que és una història diferent.

Al final anava en metro i vaig haver de parar de llegir ja que m'arriscava a posar-me a plorar allà mig... Però no és lacrimògen sinó que és emotiu i bonic. Hi va haver quelcom que em va fer emocionar de forma especial: quan La Mort explica que les ànimes de les persones bones sempre l'esperen conscientment, assegudes; tristes de deixar el que teníen però serenes. No sé... sempre he volgut pensar que la meva mort serà així: serena. Uf... que trascendental que m'he posat, eh?

DJV: DIJOUS DE VARIS 2

Vaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa. Que ja queda menys....

• Llibre de Sant Jordi. Sí. Llibre. En singular. Hi havia massa gent i barullo com per poder mirar tranquil·lament. Aishhh. És el que té Sant Jordi. Bueno, doncs em vaig comprar un llibre convençuda que no estava caient en allò del més venut perquè ni l'autora és massa coneguda ni el tema semblava que hagués de ser massa popular. Ja! I una merda! Resulta que sóc una dels milers de persones que va comprar el llibre de la Najat El Hachmi, L'últim patriarca. El segon llibre més venut del dia. Toma ya! Pot ser que pequi d'elitisme? Aishhhhhhhhhhh.
• Per cert, Sandra, has vist quin llibre estic llegint? The Book Thief, La lladre de llibres. Res, només dir que m'està agradant molt. L'estic trobant molt original i ben escrit. És xulo xulo. Bien.
• Les dues úniques pegues que li estic trobant a la feina nova són: 1) És un zulo. No hi ha llum natural enlloc. Si estigués deprimida ja m'hagués obert les venes. i 2) Estan obsessionats per les reunions. No parem de fer reunions. Estic reunida la meitat de la setmana i, si em coneixeu només una miqueta, ja us podeu imaginar que em poso dels nervis. No puc deixar de pensar en tot el curro que tinc pendent i allà estem, analitzant el sexe dels àngels... Sí, ja ho sé, ja ho sé: Si això és el que es porta, m'apunto al carro i àpala, endavant. A acostumar-s'hi.
  
• Amb tota la moguda, aquest any ni m'enrecordo que em toca fer anys aviat. Us juro que m'ha passat el mes volant... Ja s'acaba el dia 24????!!!!!!! En serio????!!!!!!
  
• Dimecres que ve marxo a Porto.... Bien!!!!!!!!!!! I dic "marxo" perquè el Mico ja hi serà, que hi va per feina. La primera nit la passarem al seu hotel, ja que la feina li paga la nit del 30 a l'1. I jo em colaré a l'habitació. Rollo cita d'hotel... Morbazo, vamos...jejejeje!
• Me'n vaig a sopar, que estic morta de gana. Últimament jalo moooooooooooooolt. No sé pas com ho faré aquest estiu perquè no em ve gens de gust començar una operació bikini....aish!
  

I demà ja és divendres... Bien.

SANT JORDI 2008

Llibres, llibres, llibres... mmmmmmmmmm.

I si amb això no n'hi hagués prou: solet, passejar, ventet fesc, roses, petons, olor de primavera, xafardejar, regalar, gent, carrer, tot verd, places, alegria, mirar, triar...

M'encanta. És la festa que més m'agrada de totes les que tenim. Feliç Sant Jordi a tothom!

DIUMENGE....

Hem estat a la Reserva, fent família. Tot i la sequera, allò d'allà dalt estava la mar de xulo. Poca aigua però tot verd. I avui el cel estava tan serè i blau que no es veia cap núvol per enlloc i feia caloreta... Després de dinar he agafat una tumbona i he fet la migdiada sota d'una olivera...mmmmmmmmm.... Que idíl·lic, eh?

A l'arribar a casa hem trobat la gata tancada a l'habitació petita... Sort que, per com estava, segurament ha estat cosa d'aquesta tarda... Aish... És que és més tonta... Fa caure l'estenedor de la roba i aquest xoca contra la porta i la tanca... I ella a dins.

He estat llegint llibres d'una autora molt xula: Sarah Dunant. L'any passat vaig llegir El naixement de Venus (The birth of Vennus). Vaig pensar que estava bé però que tampoc matava.... I aquest any m'he comprat La Cortesana (In the company of the Courtesan) i Transgressions, que encara no està traduït. I... sorpresa! El primer em va agradar molt i el segon, que encara estic llegint, també té una pinta fantàstica... És curiós, eh? Resulta que Sarah Dunant és famosa per la novel·la que a mi em va deixar igual... Les altres, en canvi, són menys conegudes.... Són dos novel·les molt diferents l'una de l'altra, però molt ben fetes totes dues. La Cortesana és més històrica i, Transgressions, en canvi, és una novel·la molt psicològica i fosca. Però molt xules totes dues, en serio. Molt innovadores.

I la setmana per endavant: he d'anar a comprar roba... pfffffffffffffff. Algú ve amb mi? Em fa un pal... Odio haver d'anar de compres...

La feina nova continua molt bé. Aquesta setmana ja serà més moguda: dimarts i dimecres tinc un curs. Dijous una visita fora de Barcelona. Divendres reunió tot el matí... Quina marxa, eh? Amb tot, no em queixo. Segueixo estant molt contenta i de molt bon humor. Sense tensions. Currant bastant però tranquil·la, sense pressions... Aish.... Esperem que duri!!!

MILLOR, MILLOR, MILLOR...

Molt més tranquil·la i amb poques ganes de parlar de curro... sóc conscient que dec haver estat bastant pesadeta, però bueno, com que ha estat la super-mega-circumstància del moment...



Sembla ser que hem trobat dues persones per ocupar-se de la Saigon quan marxem a França... Una és molt fiable: el Tato, el germà del Mico. Ja la va cuidar quan vam anar a Costa Rica i xaxi. Per tant, és una bona notícia. L'altra persona fa més por: mon pare. És un irresponsable de campionat... No me'n fiaria gens si no fos perquè d'un temps cap aquí està fent cert esforç "d'esmena" i, mira, potser és el moment de donar-li l'ocasió de demostrar que es pot comptar amb ell... Dits creuats, dits creuats, dits creuats i, fins i tot, dits dels peus creuats...



Vam anar a veure "Las hermanas Bolena" (The Other Boleyn Girl). L'any passat vaig llegir el llibre i és bastant bo, tot i ser dels d'encefalograma pla. I tenia curiositat per veure què tal seria l'adaptació a pel·lícula... Doncs bé, no és cap meravella però està ben feta i distreu prou... Per no haver de pensar massa en res, vaja.



Dissabte a la nit vaig tornar a fer una Ladies' night... Fiestaaaaaaaaaaaaaaaaaaa! Una d'aquestes, de tant en tant, m'anima un munt!



I aquest diumenge a votar, eh? M'ha agradat el missatge del PSC: "Si tu no hi vas, ells tornen". No estic dient que s'hagi de votar al PSC, però tenen raó en que si no votem.... En aquest país està demostrat que la dreta no s'absté. Us imagineu el Rajoy de president... brrrrrrrrrrrrrrrrrrr.... Posats a canviar circumstàncies, crec que jo ja no tornaria de França, jejeje! Clar que allà amb el Sarkozy tampoc estan gaire millor... Aishhh... Bueno.

DIMARTS DE LLIBRES

Bueno, és dimarts i encara sóc viva... Alegria! Moltes gràcies pels ànimus i el suport.

Es pot tenir mala sort amb els llibres? "Fear of flying" era un avorriment de campionat i, per això, contràriament als meus principis, el vaig abandonar. I em vaig passar a "Class" de la Jilly Cooper i... un altre muermo... ???!!!!!. Total, que també l'he abandonat i estic immersa en una espiral de desordre literari... jejeje!

Als vespres i els caps de setmana llegeixo "World Without End" del Ken Follett. És una manera molt bonica de fer-lo malbé perquè es mereixeria poder-lo llegir tot seguit. Així no hi ha qui el gaudeixi. Amb tot, com que és un totxaco enorme no me'l puc endur al metro i... clar... Vaig a un ritme lentíssim, sense poder seguir el de la novel·la.

I res, per anar amunt i avall he agafat un d'aquests d'encefalograma pla: "Emma's secret" de la Barbara Taylor Bradford. Juro que no en tornaré a llegir mai més cap d'aquesta tia. Més enllà del primer, "A Woman of Substance", la resta són dolents amb ganes. Però és que aquest ja el tenia comprat i...

Avui, si surto a una hora mínimament decent aniré a comprar llibres... Amb tot, amb la mala ratxa que porto... Algun suggeriment?

DECISIONS... CREC... (I ALTRES COSES).

Setmana complicadilla, eh? Com a mínim la meva... Sort que ja és divendresssssssssss!!!!!

Sí, a vegades la vida dóna voltes i les coses canvien d'un moment a l'altre... I sí, les meves "comentaristes" teniu raó: sempre hi sóc a temps de buscar una altra feina vist que els d'aquí s'estan portant molt bé. Hauríeu de veure lo fina que va la jefa... En fi, suposo que ara per ara continuo...

Això sí, d'aquí a uns dies els plantejaré alguna mesura, a 2 o 3 mesos vista, per tenir més temps o treballar d'una altra manera. Quina? No ho tinc clar però no descarto lo de teletreballar (= treballar des de casa i no haver de venir fins aquí)... No sé... M'ho he de pensar... Alguna idea?

A més, us podeu creure que no ha sortit res interessant en tota la setmana? Tampoc és que el panorama pinti gaire xulo... De totes maneres, continuaré amb un ull posat a les ofertes de feina i, si em truquen de les que m'interessaven, segurament aniré a fer l'entrevista o el que sigui que s'hagi de fer...

En definitiva, decisions...

I les altres coses:

• Sense voler m'he comprat una crema hidratant de cos que brilla. Rollo purpurina. En serio. ???!!!!. Vaig anar a comprar-ne ahir perquè feia dies que se m'havia acabat la que tenia. I vaig veure aquesta marca que, en teoria, és cara però que estava d'oferta. I vaig pensar que per provar... Sí, ja ho diu ja que aporta "luminosidad a la piel"... Ejem... però això????!!!! Clar que aporta "luminosidad", no et fot!


• Fa un temps l'avi del Mico va escriure les seves memòries en unes llibretes i ara les hem passat en net entre el Tato i nosaltres. La nostra llibreta parlava, bàsicament, de quan va estar a l'exèrcit durant la postguerra i de quan va ser tractant de bestiar. Entre d'altres curiositats, sabeu quant valia una ovella als anys 40? 22 pessetes.


• Em vull apuntar a ioga o tai-txi. Crec que he d'aprendre maneres de relaxar-me... Si puc!


• El llibre que estic llegint és un rollo. Si no millora, passaré d'ell i aquest cap de setmana, que pugem a La Reserva i tindré temps, em dedicaré al del Ken Follett (A world without end)... Que encara m'espera des de Nadal!!! Miskah, com va La dona del viatger del temps?

Bon cap de setmana a tothom!!!!

LLIBRES, LLIBRES, LLIBRES: REPÀS 2007

Si algú mira la columna de la dreta del blog ja es deu haver adonat que jo llegeixo molt... No m'havia preocupat mai de comptar els llibres que llegia en un any fins el 2007. I bé, el total és de 54. Gairebé un per setmana. Està bé, eh? jejeje!!



Vale, vale. Sip. Jo llegeixo MOLT. M'encanta llegir. Em distreu, em relaxa, aprenc coses... No podria viure sense llegir. No concebo un viatge en metro, en tren, en avió sense un llibre. Relax per mi és sinònim de sofà i llibre. Vacances? Varis llibres. Abans d'anar a dormir és pràcticament una necessitat... Etc.



I bé, fent repàs al 2007 m'adono que, a més de llegir molt, el que bàsicament he llegit és el que podríem anomenar com a "molta merda": novel·les d'encefalograma pla, la majoria en anglès. Per què? Doncs perquè et permeten oblidar-ho tot. Jefes, curro, estrès, maldecaps... Et submergeixes en una d'aquestes i surts tonta perduda. Un relax, tu! I a més, millores l'anglès. Què més vols?



També he llegit coses molt bones: El corazón helado de l'Almudena Grandes el millor de l'any. Definitivament. Les mencions especials?

• Henning Mankell mai decep.
• The time traveler's wife (La dona del viatger del temps) va ser una sorpresa molt agradable.
• Després de molts anys i de La Mujer Habitada, vaig tornar a agafar algo de la Gioconda Belli. Waslala va ser una bona novel·la per llegir de viatge en paisatges similars...
• Sarah Waters i Lorenzo Silva també són valors segurs per a mi.
• I per últim, Wicked! de Jilly Cooper va ser molt sorprenent. El que semblava que havia de ser una novel·la d'encefalograma pla va acabar essent una història amb ganxo i poques pretensions, farcida d'humor i ironia, i amb una crítica bastant corrosiva al model educatiu de Tony Blair. Model que, precisament, és una de les bases de la nova Llei d'Educació de Catalunya... aaaaaaaaaaaaaah!!!!!!

Vale. I ja plego de fer-me la pedant repel·lent. De moment, ja he preparat la plantilla del blog per a la llista de 2008...

Pd. Us agrada el meu "slideshow"??? És el primer que faig...

DV: DIVENDRES DE VARIS 10

Yepaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa! Coses que tinc i que no tinc:

• Tinc vacances!!!!!!!!!!!!!!!!!! Fins el dia 2 de gener de l'any que ve (que guai sona dit així, eh???) no dedicaré ni una neurona a pensar en el curro. Bien! bien! bien!
• No tinc cap regal. Cap. M'he de posar les piles. Ja. Aiiiiiiiiiiiiiiiiiii! Cada any igual.
• Només tinc dos números de loteria diferents. En un jugo 5€ i en l'altre 10€. Com podeu comprovar, no sóc una gran lúdopata. De totes maneres, si-us-plau, si-us-plau, que em toqui i així em podré fotre la vidorra sempre més (ja se sap, somiar és gratis!).
• Tinc 6 llibres nous!!!!! Cortesia d'Amazon. D'això se'n diu començar bé les vacances!

Bon finde!

LLIBRES, LLIBRES, LLIBRES!!!!

Dissabte vaig anar a Correus a buscar l'última caixa de llibres que havia comprat a Amazon... Oooohhhhhh! 7 llibres nous per estar moooooooooolt entretinguda!!!! Que bé, que bé! Tot el que no m'agrada comprar roba, m'encanta comprar llibres... I llegir-los! jejeje!

Ara n'estic llegint un del Henning Mankell, El retorn del professor de ball. M'agrada molt aquest autor. Té una sèrie de llibres policíacs, protagonitzats per un poli atípic, en Kurt Wallander, que estan molt bé. Mankell és suec i situa l'acció a la zona sud de Suècia, a Escània. El més interessant dels seus llibres és que sempre parteix de lo "horrorosos" que són els crims que en Wallander investiga. Vull dir que té una actitud moral. En molts llibres de polis i assassinats el crim és quelcom fred. Un fet a investigar i resoldre. En els llibres d'en Mankell hi ha un anàlisi constant de la violència i de l'evolució de la societat sueca. I, sense fer-se pesat!!!! A més, els arguments estan ben resolts. Tot quadra. En fi.. que estan molt bé.

El llibre que m'estic llegint ara no és de la sèrie d'en Wallander tot i que també és policíac. També hi ha un assassinat a resoldre. En aquest cas, l'assassí comet el crim com a venjança pel passat nazi del mort. Amb aquesta excusa, el llibre planteja que a Suècia, com en molts altres països europeus, el nazisme va tenir un nombre significatiu de seguidors i un parell de partits polítics... I que aquesta és una realitat que s'ha intentat oblidar i/o amagar... Que després no s'ha volgut admetre, reconèixer i lluitar-hi en contra. I que aquesta realitat es troba en els origens dels moviments racistes i xenòfobs actuals dels que Suècia, que nosaltres ens pensem que és un oasi de pau i solidaritat social, no se n'escapa...

En fi, que els llibres d'en Mankell són d'aquells que fan pensar sense ser pesats, avorrits o pedants...

Els llibres que m'he comprat a Amazon, però, ni tan sols són dels que fan pensar...jejeje! Ja ho veureu a la barra lateral però he tornat a les "andades"... M'he comprat alguns bodrios d'aquells d'encefalograma pla que van tan bé amb la calor de l'estiu!!!! Aquesta vegada no n'hi ha cap de la Jennifer Crusie però imagineu-vos que un dels que m'he comprat es diu "All U Can Eat"... I un altre "... and Able"... juas, juas!

CRÍTICA LITERÀRIA

Una de cal i una altra d'arena.

El millor llibre que he llegit en molt de temps: El corazón helado de l'Almudena Grandes. Molt i molt i molt i molt bo. En serio. Us han d'agradar els temes relacionats amb la guerra civil espanyola i llegir totxos, això sí. Ara bé, si això no suposa un problema, us ho passareu teta.

Què té de bo? Un argument molt ben treballat, molt bo, que toca temes molt gastats d'una manera molt innovadora i des de punts de vista diferents. A la vegada, un argument que recupera qüestions tan velles però tan actuals a la nostra societat com la dignitat, la mesquinesa, l'honradesa amb un mateix i amb els altres, el no mirar cap a un altre costat, el compromís amb les causes que un considera justes, etc. També és espectacular la narrativa tan i tan cuidada. L'estructura de tot el llibre, en general, i de cada capítol, en particular, és un salt mortal en el que l'argument va endavant i endarrera sense marejar gens, sense xirriar, amb la suavitat amb la que flueixen els nostres pensaments... Genial!

Punts dolents? A vegades es fa una mica pesat i el vocabulari una mica feixuc. En alguns llocs les descripcions són massa llargues i feixuges. Cal paciència.

I lo més dolent de tot? No haver-lo pogut llegir en època de vacances. Haver hagut de fer-ho a base de trajectes de metro, estones robades al dormir i caps de setmanes plens d'anades amunt i avall. És un llibre d'aquells que es mereix una tumbona a la platja o a la piscina, sota l'ombra; un sofà còmode i una copa de vi blanc... I, sobretot, moltes hores per endavant.

En fi. Si algú s'anima espero que m'ho digui i em digui què li ha semblat.

D'altra banda un llibre fatal fatal que, des del meu punt de vista, no val res: El quart reich de l'Enric Miralles. Me'l van regalar i, la veritat, el que pitjor que té és que genera unes expectatives que després no compleix ni de prop. L'argument inicialment sembla bo però després es queda en mitjes tintes... L'intriga no es resol bé, el clímax final és inexistent, lo de l'acció trepidant és catxondeo, el protagonista és burro acabat, sense fons, superficial, amb unes emocions del tot postisses, etc. En fi, una xorrada de llibre... Sincerament, fins i tot els de la Jennifer Crusie són molt millors... je,je!

VARIS

Sense ser divendres (encara que estaria molt bé ser-hi), avui farem un varis:

1. Hi ha cada sujeto al món... Ahir jugant al Carcassonne online el meu adversari es va putejar un huevo perquè jo anava guanyant i es va començar a posar falton falton.????!!!!. Tu creus? Que sí, que vale, que jo no sóc gaire bona i, a més, vaig tenir una xiripa... Però d'aquí a posar-se falton????!!!! Al chat em va començar a dir "poor player"... I que segurament no m'havia ni adonat de lo estúpides que havien estat algunes de les meves jugades?.... ????!!!... I, a sobre, com que sóc així d'idiota i de "sentida" em vaig quedar d'un xof... En fi...

2. Estic per treure de la "side bar" el poster de la peli que vam anar a veure aquest finde: El número 23. Oi que fa por? O, com a mínim, és una mica desagradable... La veritat és que la peli no va valdre gran cosa. Primer prometia molt però a la meitat es va desinflar i va acabar sent pffffffffffffff.

3. Aquesta setmana s'està fent eterna. Sort que la jefa està de viatge: oléeeeeeeeeeeeeee!

4. Avui vaig a sopar amb dos ex companys de feina, noi i noia. El noi, en teoria, està feliçment aparellat. La noia va deixar el nòvio farà uns 2 anys i des de llavors Sex in the City és un conte de nens comparat amb la seva marxa. Total, que estic tipa d'anar a sopar amb ells perquè es passen l'estona "coquetejant", "flirtejant" o tirant-se els trastos. Com vulgueu dir-ne. Aquesta vegada, fins i tot s'hi han posat en els mails que ens hem enviat per quedar... ????!!!!... Estic per dir-los-hi que s'ho facin d'una vegada. A veure si així aconseguim sopar tranquil·lament i xerrar de coses amb cap i peus, sense indirectes, doble sentits i marranades sobreenteses...juas, juas!

5. "El corazón helado" de l'Almudena Grandes és molt, molt, molt i molt bo. M'ho estic passant teta. Amb tot, és un llibre per poder-lo llegir amb molt temps per endavant... de vacances o així. I clar... això de llegir-lo als trajectes en metro o mitja hora abans d'anar a dormir, no és vida!

SANT JORDI: LLIBRES

Aquests són els llibres que m'he comprat:

Delicioso suicidio en grupo - Arto Paasilinna

El corazón helado - Almudena Grandes

La cançó dels missioners - John Le Carré

La sang dels innocents - Júlia Navarro

Nyam, nyam...

DV: DIVENDRES DE VARIS 3

Per variar, avui farem un varis....

1. Què feu per setmana santa? Jo ni idea... Per no saber, ni tan sols sé si faré festa dijous... Sembla que sigui com obligat fer alguna cosa però, la veritat, si es tenen 5 dies tampoc és com per quedar-se a casa... no sé... Clar que també depèn de si la veïna pot venir a cuidar la Saigon...

2. El llibre de Katherine està agafant molt bon color. És novel·la històrica amb amb molta recerca ben feta. Molt ben escrita i ambientada.

3. Dimecres vaig fer la primera sessió de fotodepilació a les ingles. Fantàstic. Xaxi. No és massa car, no em va fer gens de mal i, si funciona (cosa que tinc els meus dubtes).... Mai, mai, mai, mai més m'hauré de preocupar dels pèls. No em puc ni imaginar el què deu ser no haver de patir mai més per no-sé-si-estic-presentable-per-anar-a-la-platja-però-vull-anar-hi-què-faig-pillo-la-gilette-ai-no-quin-mal...etc.

4. Avui és el cumple de dues persones que conec i que tenen caràcters molt xungos.... Algú més coneix algú que sigui del 30 de març? I què tal és? Jo tinc la teoria que avui és un d'aquells dies funestos.... Deu haver-hi una combinació astral xunga xunga que fa que la gent que neix avui sigui bastant pffffffffff... (Osti, espero que dels pocs que llegeixen aquest blog no hi hagi ningú del 30 de març...).

Bon cap de setmana!

CONTRASTOS

Heu mirat el menú lateral? A sota de la portada de Katherine, el llibre que estic llegint ara, hi ha el cartell de 300, la peli que vam anar a veure dissabte passat. Quin contrast, eh? En les imatges, vull dir. La primera té una pinta pràcticament "virginal" mentre que la segona traspua duresa i violència... Sí... sóc una persona de contrastos...jejeje!

La veritat és que del llibre no en puc dir gaire res perquè el vaig començar ahir i només vaig tenir temps de llegir el pròleg. La peli em va encantar, em va agradar molt i m'ho vaig passar teta mirant-la. Sí, és bastant violenta (tot i que Kill Bill, per exemple, és molt pitjor) però l'estètica i les imatges són molt i molt i molt xules. En serio. Tot té uns colors terrosos i els vermells destaquen molt. Està molt ben feta i, tot i saber d'entrada com acaba, l'argument és emocionant, trepidant i té girs inesperats.. no sé... xula, xula... Molt recomanable, vamos.

I diumenge vaig estar mirant el concert de Lluís Llach que havíem deixat gravant el dissabte a la nit. Ufffffffffff! Per mi Lluís Llach és, sobretot, un record d'infància. A casa hi tenim discs dels vells i, de petita, alguns diumenges abans de dinar sonava L'Estaca, Cal que neixin flors a cada instant, El Bandoler, Maremar, Respon-me, etc. Les de la seva primera època me les sé totes. I aquest diumenge, mentre mirava el concert, a les tantes de la nit perquè amb el canvi d'hora no em venia la son, em va agafar molta nostàlgia de no sé ben bé què. Va sonar Maremar i se'm va fer un nus a la gola... Que tinguem sort pràcticament em va fer plorar... Que tova, eh?

Dels comentaris que en Lluís Llach feia abans de cada cançó destacar-ne un: hi ha paraules que estan de moda però amb les que les persones no podrem ser mai felices: competitivitat, productivitat, èxit, etc. Ens estem allunyant de paraules com tendresa, generositat, consciència... que estan a l'arrel de la naturalesa humana i que, per tant, sí que ens ajudarien a ser molt més feliços.