UN IDIOMA ESTRANY

Dissabte el Mico i jo ens vam carregar de voluntat i paciència i vam endinsar-nos en el meravellós món de la canastilla. Primera pregunta: per què en diem canastilla? Segons alguns diccionaris on-line, d'això n'hauriem de dir bolcada de néixer o bé canastrell... D'acord. Doncs bé, carregats de voluntat i paciència ens vam dirigir a una megabotiga de coses de bebè i vam dir-li a la dependenta que necessitàvem la canastilla. Tota. I a partir d'aquí va començar un joc tipus endevinalla que ens va deixar al·lucinats... Ejem... Algú s'ha fixat en lo estranys i ridículs que són els noms de la roba de bebè? És un idioma diferent, en serio.

Primera pregunta: qui sap què és una ranita? Les que sou mares no val... Doncs tatxan, tatxan... resulta que una ranita no és res més que unes calces.... Aquella espècie de calces que es posen sobre del bolquer.... Premio!!!!!!!!!!!!!!!!!

Següent pregunta: quina diferència hi ha entre unes polaines i uns pantalons? Cap!!!! És el mateix!!!! Clar que, per quan te n'adones, ja has posat cara de poker i la dependenta porta mitja hora tractant-te d'ignorant...

Més coses: què és un pelele? Per a què serveix? Quan es posa???? Qui endevini aquesta té premi... Doncs bé, un pelele és un mono, rollo pijama, d'aquests de "vellut" que, segons la senyora de la botiga, és per portar dintre de casa, per sobre del body... Perquè per portar per fora ja hi ha el jersei o conjunt de perlé. Àpala, campiona qui endevini què és el perlé....

Quarta pregunta: a que no sabeu què és un arrullo? Doncs resulta que és una espècie de tovallola per embolicar la pobra criatura ben embolicada... D'allò que ho veus per la tele i penses que es deu agobiar de no poder treure els braços...

I per últim, lo més cutre de tot... Ejem... És que em fa vergonya i tot... Algú sap què és un jesusito?... Jo no sé ni com explicar-vos-ho... És això de la foto:

En definitiva... Va ser un xoc. I jo vaig arribar a una conclusió: estem culturalment agilipollats. En serio. No només perquè tot és rosa o blau cel... Sinó perquè no pot ser que ens posem tan quecos i cursis i cutres quan parlem de roba de criatura. Sí, els bebès són tendres. Sí, necessiten roba una mica diferent de la d'una persona gran. Però d'aquí a utilitzar noms tan ridículs????? És necessari posar cara de babau i dir aquestes tonteries? Gent, jo opto per lo de sempre: camiseta, pantalons, tovallola, calces, mono, jersei de llana, jersei de cotó.... I lo del jesusito...ejem... directament a extingir.

Per últim, un breu apunt: aquí no ha arribat la normalització lingüística, oi? Recordeu aquells posters tan xulos que teníem a l'escola amb els noms dels vegetals, la carn, etc., en català? Doncs potser hauríem de començar a pensar en fer-ne un amb els noms de roba de criatura... I directament enganxar-los a totes les botigues, consultes ginecològiques, hospitals...

ORDRE I DESORDRE

Ahir vam estar tot el matí posant ordre al menjador de casa: canviant l'organització de les estanteries, posant una porta nova a l'armari per aprofitar-ne més l'espai, organitzant CD i DVD, llençant merda... etc. I.... pffffffffffffffffff. Conclusió: ordenar és un rollo. És molt pesat. Fa molt de pal. Però quan acabes, et quedes amb una sensació de "que guay", "m'encanta com ha quedat"... ooooooooooooooh! És xulo. Si tenim en compte que fa més de 4 anys que vivim al pis i que és la primera reorganització en serio que fem del menjador... suposo que ja tocava, oi? Doncs sí.

I per preparar l'operació "ordenem el menjador", dissabte vam anar a Ikea. Feia un munt de temps que no hi anava i m'agrada però, a la vegada, em fa una mica de ràbia. M'explico: sempre ho tenen tot super-xulo. Super-encaixat. No sé com explicar-ho.... Vull dir que a l'exposició d'habitacions, cuines, menjadors, etc., ho tenen tot fantàstic. Molt bonic. Amb tots els racons aprofitats amb gust. Amb un munt de solucions mones i útils (mireu la foto...) I després a casa fas el que pots... I no et queda ni la meitat de xaxi... Aish... M'encantaria saber-ne més. O bé, comptar amb un dissenyador de butxaca que em fes la feina al meu gust... ooooh! Estaria bé, això, eh? jejeje!

De fet, qui més hi va guanyar amb la nostra excursió a Ikea va ser la Saigon: li vam comprar un puf perquè es pugui asseure comodament mentre mira per la finestra.... És que no et pot queixar, eh?

DV: DIVENDRES DE VARIS 11

Coses vàries d'un divendres atípic:

• Crec que lo de la grip ja està bastant superat... bien!!! La veritat és que ahir em vaig preocupar una mica perquè, havent dinat, la febre em va començar a pujar i ni amb gelocatils ni res... Vaig arribar a més de 39 i estava feta pols... M'anava adormint i despertant i bevent infusions amb mel i... Un pal. Avui quan m'he aixecat ja no tenia gens de febre i espero que no me'n torni a venir a la tarda... El Mico es va portar com un campió: aguantar a la Gatxan malalta no és fàcil, eh? Que em poso molt queixica... No només em va fer cas i mimos, sinó que també em va portar un crosant de xocolataaaaaaaa!!!! (és que ja em puc estar morint ja, que jo la gana no la perdo...jejeje!).




• Moltes gràcies pels ànimus noies! Miskah, fins aquest matí no he vist la teva proposta i, per això, no la vaig poder posar en pràctica... Funciona? Tu ho has provat? Sona una mica raro, no?




• Al final no vaig poder anar a comprar llibres el dimarts... Però bueno, ara em posaré a mirar-ne per Amazon. Sabeu què vaig fer ahir? Comprar-me 2 bolsos per internet. No, no estic xalada. Encara que crec que la febre va tenir-hi alguna cosa a veure...juas, juas! Resulta que sóc d'un club de compres on-line que es diu Privalia. Me n'hi va fer una companya de feina i sempre tenen coses que a les botigues són molt més cares. No li havia fet mai gaire cas perquè això de comprar roba o sabates sense emprovar-m'ho abans... Però ahir vaig veure que tenien bolsos Skunkfunk. I no vaig poder resistir-me... Tenint en compte que un valia 14€ i l'altre 10€...




• Uns amics nostres venen a viure al barri!!!! Han llogat un pis a 10 minuts de casa. Si tenim en compte que una altra amiga viu al carrer del costat... Això fa 5 persones de la mateixa colla fent de veïns!!! Fem la broma de que serem com Melrose Place però, la veritat és que em fa molta il·lusió. És allò d'arribar a casa i poder fer un truc: "Què? fem una birra?". A Barcelona, habitualment, això és més difícil de fer. Sempre has d'haver quedat amb la gent una setmana abans com a mínim... En canvi, viure a prop dóna més peu a la improvització, i a fer coses els uns amb els altres. No sé...




• Li hem comprat una planteta a la Saigon. L'altre dia, el Mico va passar per davant d'una floristeria i va veure uns testos on hi posava "herba per gats". I en va comprar un. Resulta que és una herba expressa perquè els gats se la mengin per purgar-se i, així, deixin en pau la resta de plantes d'una casa. Doncs bé.... La Saigon perd el cul per la planta. En serio. Quan la va veure va començar a miolar i no parava de jalar-ne. Li vam haver de treure, no fos que li fes mal i tot... I ara li deixem la planta una mica cada dia. I s'hi tira de cap, eh? Mireu, mireu: