CANVIS, RENOVAR-SE, RENÉIXER...

O el que sigui! He tornat de vacances amb ganes de recomençar el blog. Més per mi mateixa que per res més. M'agradava escriure-hi, m'anava bé per deixar constància de les coses importants, era divertit posar links i fotos... i, en canvi, he deixat que el pes del munt de coses que anava passant me n'apartés. Prou. Canviar, renovar-se, renèixer.... A veure si ho aconsegueixo!

QUE TOTHOM ESTÀ DE VACANCES O QUÈ???

Entro a un parell de blogs i em reb la mateixa imatge: un gran títol que posa "tancat per vacances".... mmmmm.... vale. El metro als matins triga 5 minuts a arribar i gairebé puc seure des de la primera parada. Els bars del costat del curro han tancat i ja no sabem on anar a esmorzar. Es pot aparcar al costat de l'Illa Diagonal.... En fi.... Una mostra de que viure l'agost a Barcelona té la seva gràcia.

Però no us penseu, eh? Que em queden, exactament, 3 dies de curro. Divendres jo també començo!!!!!!!!!!!!!!!!!! Aquest any, una setmana als Pirineus de Huesca i, després, una setmana a Lanzarote. No està mal, oi? Tranquil·litat, relax i disfrutar de La Bitxa. Oléeeeeeeeeeeeeeeeee!

NO M'HO PUC CREURE!!!!!!!!!!!!!!!

Sense adonar-me he deixat passar gairebé un mes sense escriure al blog.... !!!!!!!!!!!!!??????????!!!!!!!.... Prometo esmenar-me. Tot i que em costa moooolt trobar un moment, aquest cap de setmana ens quedem a Barcelona i prometo dedicar una bona estona a posar-lo al dia. Aishhhhhhhhhhh..............!!!!!!!!!!!!!!!!!

NOVA PLANTILLA

No és definitiva.... i no n'estic del tot convençuda... però tenia ganes de color verd. Què us sembla? Li calen millores, però per avui ja n'hi ha prou. Que és molt tard. Bona nit!

PLANTILLA ASQUEROSA

Estic intentant canviar de plantilla. Més que res, perquè estic de les cireres fins els nassos. Però no puc. Resulta que ara mateix totes les plantilles xules són en un format que s'anomena XML. I el meu blog, com que és vell, no admet la possiblitat de tenir aquest tipus de plantilles. Només les admet en format HTML. He provat de crear un blog nou i... Bingo! Aleshores sí que hi puc posar una plantilla XML. Però al meu blog actual, no.... Plantilla "asquerosa"!

Algú sap si puc canviar la configuració del meu blog i poder-me posar una plantilla XML???? Plissssssssssssssssss!

DIA NÚMERO 1 DEL...

... Suport bloggaire a la Núria!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Que en aquests moments deu estar fent la primera prova de les opos i es mereix un munt d'ànimussssssssssssssss! Va, Núria, segur que ho fas molt i molt i molt bé. Molts ànimus!!!!!

Jo, per la meva banda, estic berenant. L'última vegada que em vaig aproximar a la balança ja portava dos kilos més que el que pesava al principi. El projecte de bebito avui s'ha posat al mar per primera vegada. I a Barcelona ja comença a fer calorrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr.

Feliç cap de setmana (llarg?) a tothom!

EL BLOG

Doncs sí, és veritat: des de que tinc curro nou, sóc més cara de veure. Curiós, eh? Em busco un curro que em doni més temps lliure, més temps per mi mateixa i, en canvi, el primer que retallo és el meu temps al blog... I això? Doncs bàsicament perquè encara estic organtizant-me. Sip. M'estic acostumant als nous ritmes, als nous horaris,... Penseu que oficialment hi ha dos dies a la setmana que faig un munt d'hores. Un munt. A canvi, els altres tres tinc tarda lliure. Pinta bé, oi? Però és que en les tres setmanes que porto, això no ha acabat de funcionar sempre així... La setmana passada, per exemple, vaig treballar 4 tardes. I no és que, de cop, em desbordés la feina... Sinó que es va montar una moguda d'aquelles de "dos dies de reunions i teràpia de grup per a cohesionar l'organització"... Imagineu-vos: dos dies sencers, matí i tarda, fent dinàmiques grupals, plastilina i coloraines. En serio. En alguns moments em vaig sentir com la mainada de la Núria i la Sandra...jejeje!

A més, per dir la veritat, en aquest curro no puc mirar el blog o escriure-hi. A l'altre sí que podia perquè la meva pantalla només la veia jo. A més, tot i l'estrès, sempre em regalava una estona a mi mateixa per veure què tal estava el pati. Ara no puc fer-ho. A canvi, però, ara puc anar al bar a esmorzar i tinc temps per veure els blogs des de casa tranquil·lament... És que no es pot tenir tot!

I per últim... Què passa? Doncs que tinc la sensació de que he perdut una mica el fil del blog... Abans de tot el follon del curro, explicava un munt de coses. I ara tinc la sensació, segons quins dies, de que no sé què explicar... En fi... Suposo que es passen èpoques.

Feliç setmana a tothom!

ANIVERSARI, CANVIS, LA GATA I EL FORMATGE

Avui fa poc més de dos anys que vaig començar el blog i, per celebrar-ho, hi he fet un petit canvi... Qui l'ha notat? Sí, sóc jo, a Paris l'any passat...

Lo de tenir un blog és molt més xulo del que em pensava... Sempre m'havia agradat escriure però fa anys que vaig deixar d'intentar fer un diari. I res, lo del blog és fantàstic. Perquè hi poses el que et dona la gana quan et ve de gust. Algunes vegades fotos, d'altres dius el que sents, d'altres expliques el que t'ha passat, d'altres analitzes el món que t'envolta... Però, sobretot, el més bo de tot, és que, de cop, sents el carinyo i el suport de gent que, encara que no coneixis, t'és propera. Total, que moltes gràcies noies per haver estat amb mi durant aquests últims temps...

Perquè demà és el dia D. Arghhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh. Demà començo al nou curro. Porto dos dies somiant-hi...jejeje! La veritat és que em fa molta il·lusió i bastant cangueli. I una part de mi encara no s'ho pot creure tot plegat....

Però avui encara estic de vacances... Per qui s'ho pregunti: reconec formalment que el Mico tenia raó. La Saigon ha sobreviscut la setmana que hem estat fora sense cap problema de res. Gràcies Tato!!! I vale. Aceptamos barco. Tinc tendència a ser exageradament sobreprotectora... I això que només és un gat!!!!!

A l'estil de la Rebeca, a França hem aprofitat per proveir-nos de coses bones. Bàsicament, formatge... nyam, nyam. El millor d'un super francès és arribar a la zona de formatges... N'hi ha de tots tipus, molts més i més variats que aquí. I per comprar-ne uns quants t'estàs mitja hora intentant decidir quin deu ser més bo. T'agafa com un síndrome raro i te'ls voldries emportar tots... Aquesta vegada hem tornat amb un d'herbes, un de cabra, un brie... jejeje!

INTIMITATS

Aquest és un post dedicat especialment a la Sandra i a la Núria que volen canviar la plantilla del seu blog i no poden... Noies, això és un estríptis. Aquesta és la pinta que té el meu blog per dins, a l'apartat plantilla:






Si us hi fixeu, l'opció que surt clicada és "modificar html". A la finestra gorda, la de baix, és on s'hi enganxa el codi html de la plantilla nova. Aquest codi és el que us heu hagut de baixar i de desar al vostre disc dur prèviament.



Si la pinta del vostre blog no és la mateix que la meva podria ser que blogger us fes la punyeta perquè no pugueu posar-vos plantilles que no siguin seves... És a dir, que en les noves versions de blogspot no es puguin posar plantilles que no siguin fetes per blogger...



Què, com ho veieu?

PREMIS NOBEL

Síiiiiiiiiiiiiiiiiiii! Alegria! No us n'heu assabentat? M'han otorgat el Premi Nobel de Literatura per la novel·la aquesta que vaig publicar l'any passat i ara, a part de ser reconeguda i valorada mundialment, em podré retirar i viure dels meus llibres la resta de la vida.... Eh que bé????

Vale. Ni en el millor dels meus somnis.

El Premi Nobel de Literatura haurà d'esperar una mica. Més que res, a que em decideixi a escriure alguna cosa i que resulti que sigui bo, i que algú ho valori, i que m'ho publiquin, i que....

Amb tot, per començar i per anar-me donant ànims, la Joana ha decidit otorgar-me el Nobel dels Blogs.... I m'ha fet un munt d'il·lusió!!!! Sobretot, i amb la mà al cor us ho confesso, perquè des de que estic amb el cuento del blog sempre m'havia sentit una mica pàries... Sip... Veia passar de llarg els memes i jo allà, de puntetes, dient "i jo?, i jo? i jo?".... I res. Però, per fi, ha arribat la meva hora! (Rollo "a todo cerdo le llega.... ejem...") I algú em dóna un Nobel, sobretot pel meu sentit de l'humor... I això segon és com una broma amb mi mateixa perquè sempre he pensat que tinc un sentit de l'humor més aviat escàs i una mica raro... Però bueno. Això es mereixeria un altre post i ara toca el tema Nobels...

Al gra. Les responsabilitats que implica ser objecte d'un premi tan xulo són les següents:

1. Ser nominada o nominat, implica escriure un artícle fent públic el premi i citar el blogger que t'el concedeix, amb l'enllaç corresponent.


2. Escollir 7 bloggers que et cridin l'atenció pels seus escrits i/o personalitat i deixar un comentari al seu blog perquè tinguin notícia de que els has escollit.


3. Exposar els motius pels que els nomines.


4. Molt important: en aquest blog se't nomina perquè ho mereixes i perquè vegis lo bé que has sortit de la nominació, ara sols has de nominar-ne 7 tu.

Per una espècie de vocació anàrquica rara i perquè això és el meu blog i faig el que em dóna la gana, he optat per no seguir estrictament les normes i nominar-ne menys de 7. A més, també us dic ara que això no és ben bé una nominació. Sinó que és una espècie de reconeixement al blogs que miro i a les persones que, al seu darrera, m'ensenyen coses noves, em fan riure i comparteixen una mica de la seva vida amb mi.

Doncs bé, without further ado, dir-vos que:

• Moltes gràcies Joana per un blog coherent, crític, compromès, fort, que a la vegada és sensible i que m'obre la porta noves maneres de veure i pensar les coses que ens envolten.


• Moltes gràcies Miskah per ser tan valenta i per la confiança i per ser-hi i per ser molt semblant a mi en moltes coses i per...


• Moltes gràcies Núria per l'alegria, la marxa i la frescor que transmet el teu blog. La mainada petita ja no fa tanta por gràcies a tu.


• Moltes gràcies Barbara per ensenyar-me la meva Girona amb una altra mirada. I sobretot, per donar-me l'oportunitat de practicar el "gavatxo"...jejeje!


• Moltes gràcies The Book Bitches per ser irreverents, escandaloses, vicioses i xungues. Encara que no ho sàpiguen, la Harlot i la Vicious Trollop són les que em van enganxar al món dels blogs!

Senyores, és un plaer!

DV: DIVENDRES DE VARIS 9

Buenoooooooooooooooooooooooooooo! Per fi és divendres altra vegada!!!!!!

• La meva gossa està recuperant la vista!!!!!!!!! Siiii! Ha recuperat un 70% de la visió en un ull i un 30% en un altre... No us podeu ni imaginar lo contenta que estic. Ja no està cega. Vale que potser no hi veu del tot però, segurament, ja hi veu més que quan tenia catarates.... I encara pot recuperar més!! Bien!


• El lloc on he d'anar durant 6 setmanes una vegada per setmana es.... tatxan, tatxín... Guadix!!!! A la província de Granada. Sí, al sur! De fet, ara ja només hi he d'anar 5 vegades més.... ommmmmmmmmmmm. Us deixo un parell de links a posts sobre què vol dir viatjar per feina. Sí, pot ser una merda. O pot ser interessant. I, sobretot, és cansat. El que més pal em fa és, definitivament, que sigui tan sovint. Lo guay és marxar un cop al mes o així...


• Demà anem d'aventura. És una sorpresa pel Mico però no us puc dir exactament què és perquè ell també mira el blog. De totes maneres, serà xulo, xulo. Ja us posaré fotos diumenge o dilluns...


• Estic encantada de l'anunci aquest que hi ha a les parades de bus de Barcelona. Mai havia estat tan distret anar caminant pel carrer.... juas, juas, juas!

• Algú sap com ho puc fer perquè la data del post no quedi tan enganxada al text? He manipulat la plantilla tot el que he sabut/pogut però d'això no me'n surto i no m'agrada gens... Quin codi hauria d'introduir? Més o menys, en què m'hauria de fixar de la plantilla?
  
  

QUE XULO, EH?

Encara em falta arreglar un parell de coses i intentar enfosquir el color del text... Queda un gris tan clar que ens hi deixarem la vista... De totes maneres, EH QUE ÉS XULO?????!!!!!!

Jejeje!

CANVI DE TEMPLATE

Sí ja ho sé, ja ho sé: tinc pendent el canvi de template. Però per avui està fotut, que ja és molt tard, i demà no podré perquè estic tot el dia fora. En fi, que segurament ho deixaré pel cap de setmana...

On vaig demà? A Sevilla!!!!!! És la rutina aquella de: vol a les 7 del matí + reunió + dinar + reunió + vol de tornada a les 7 de la tarda... Fantàstic, eh? No us estranyarà, doncs, que ja no valgui per res fins dissabte o diumenge...

VARIS EN DILLUNS

Dilluns........ pfffffffffffffffffffff.

• Cap de setmana mogudet: Bodorrio + ressaca.
• Notícies de la gossa: l'oftalmòleg de gossos va dir que ell creu que hi podrà tornar a veure. Alegria, alegria! Sembla ser que tot plegat es deu a una pujada de pressió que la gossa va tenir durant el post-operatori.... Aquesta pujada li va provocar una hemorràgia que és la culpable de tot. Pregunta: I ningú se'n va adonar?????!!!!!!!
• Resultats de l'enquesta: 1 vot anònim pel prat. 1 vot per l'abre (=1/2 vot de la Joana i 1/2 vot de la Miskah). 3'5 vots per les pomes (=1 vot de la Barbara, 1 vot de la Núria, 1/2 vot de la Joana i 1 vot de la Miskah). Per tant, les pomes!!!!! Moltes gràcies per la vostra participació!!! Intentaré fer el canvi demà al vespre o així... Però necessito temps perquè tot plegat és una mica de merder...
• Notícies laborals: pffffffffffffffffffffff. Sembla ser que la crisi post vacacional decau. Serà que torno a entrar en l'espiral conformista de cada any? Demà m'han convocat a una entrevista de detecció de necessitats de la plantilla...juas, juas! És un xou que es munten cada x temps per tal de "conèixer el clima laboral i saber en què pot millorar l'empresa en la gestió dels RRHH". Les entrevistes les fa una persona externa i en teoria són anònimes.... Bueno. Ja us podeu imaginar quina és la realitat no? Aquest any tothom s'ha posat d'acord per demanar jornada intensiva els estius... Si ens ho donen em quedo! Mira què et dic.
• Marrón de la setmana: Com que sembla que estem de mala ratxa, la setmana passada no podia ser menys i hi havia d'haver un marron. Aquesta vegada gros. Uns amics van tenir un accident de moto i estan hospitalitzats. Res vital però sí suficientment greu com perquè hagin d'estar en rehabilitació uns quants mesos després d'una estada a l'hospital que haurà inclòs cirurgia. Només em queda dir: deixeu estar les motos. En serio.

Bona setmana!

ENQUESTA!!!!!

Recordeu que fa dies vaig dir que volia fer una enquesta per veure la vostra opinió sobre canviar o no de curro? Doncs no! Això seria una enquesta molt avorrida (i total ja he decidit canviar igualment...). Per tant, he decidit fer una enquesta amb un tema més distret...

....tatxín, tatxán..... La imatge del blog!!!!! Síiiiiiiiiiiiiiiii!

Fa uns quants dies que tinc al cap canviar el "template" o plantilla del blog. Tanta sandàlia i tant de cocktail ja em tenen una mica tipa i voldria canviar de vistes... A continuació, doncs, us poso una fotico dels 3 o 4 templates que he vist i que, de moment, m'agraden més. I us agrairia molt, molt, molt que em digueu quin us fa més el pes, si us agraden tots o si no us n'agrada cap. Si sou "lurkers" podeu deixar el comentari en plan anònim. Penseu que és pel vostre bé... ejem... i si poso un template que us sembla horrorós què, eh????? Haureu de deixar de gaudir de les meves neures????

Àpala, without further ado....

Opció 1. Cireres o pomes.... De Pannasmontata Templates

Opció 2. Nit. També de Pannasmontata Templates.

Opció 3. Barca. De Final Sense.

Opció 4. Prat. De Gecko and Fly.

Què, què us sembla? I no val dir que tinc un gust qüestionable... Amb que digueu que no ho veieu clar ja n'hi haurà prou...

A LES FOSQUES...

... Bueno. Jo sóc una de les 80.000 persones de Barcelona que encara no tenen llum... ejem... I a casa meva, com que és una casa nova, tot és elèctric... ejem... sip... Aquest matí encara m'he pogut dutxar amb aigua calenta perquè devem tenir un escalfador amb molta capacitat però com això duri gaire més... En fi...

Ahir a la nit va ser divertit. Gràcies a la febre de les espelmes d'IKEA, a casa nostra hi havia més ciris que a Montserrat... Vam estar jugant al Carcassonne (apunteu-vos que li vaig fotre una pallissa al Mico, pobrissó...) i vam estar ideant nous formats de canelobre: el canelobre - llauna de cervesa, el canelobre - plat damunt de la làmpara de la tauleta de nit, etc.

Avui, però, la cosa ja no és tan divertida. Pixar a les fosques no té cap emoció. La nevera no funciona i es podrirà tot. Tele? Tele? Tele?

Bueno. Suposo que només em queda la paciència. Altres temes:

- Gràcies Miskah i Núria pel suport la setmana passada i per les felicitacions d'ahir. Encara que sembli estrany, el suport es va agraïr molt.

- Estic del curro fins els collons. Avui li he dit a la jefa que estic cansada, que n'estic tipa i que només me'n vull anar de vacances. És que aquest cap de setmana passat vaig haver de treballar per culpa de lo malament que s'ho monta un dels jefes i això va ser la gota que ha fet vessar el vas. No puc més.

- Ahir vam anar a mirar càmares de fotos. Què us sembla una Lummix FZ8? Alguna opinió? És una compacta digital però de les bones. Amb òptica Leica. Miskah: ja sé que no és una reflex però és que jo no hi entenc tant en fotografía com tu... I per gastar-me una pasta en quelcom que no sé aprofitar...

Apa siau. Fins ara!

PORTO UNA TURCA...

Són les 3 del matí de la nit del divendres al dissabte i.... porto una turca....jejeje! Ha vingut a sopar un amic del Mico i m'he estat fotent de vi blanc...jejeje! I de baylis...jejejeje! I vaig borratxa perduda... jejeje! quan l'amic ha largat m'he posat música d'aquella que m'agrada...ooooooooooooohhhhh.... amb el Lluis Llach m'he emocionat... sip.... m'ha vingut la plorera... després he posat la cançó del Mico i meva... la de Sopa de Cabra: "Cada minut"... xula, xula.... i després altres coses... Al Alba d'un sudamericà que ara no recordo com es diu. To be free del Mike Olfield. You've got a friend de no sé qui...Wherever you go de the Calling... i així porto unes 2 hores. He intentat que el Mico ballés i m'ha dit que nanai. La Saigon tampoc ha volgut. Ara estic amb Mamals de Discovery Channel o quelcom similar...jejeje! Vale. No sabeu lo que m'ha costat teclejar això. El millor de tot? La Jules té una nena sana. Ja sé que semblarà que estic zumbada però porto llegint el seu blog des de fa un any i la pobra les ha passat molt putes. En serio. Us podeu creure que es va quedar embarassada i va descobrir que el seu fill no era viable i el va parir igualment, per veure'l morir en unes hores? Us ho imagineu lo dur que ha de ser que et passi quelcom similar? Doncs bé... ara si tot va bé, tindrà una nena que, de moment, està bé. Bien.

Ara sona It's my life de Bon Jovi. Ja ho sé... sóc rara. M'agraden unes coses... Vale. Punto. Vide Cor Meum i me'n vaig a fer nones... A vegades penso que només sóc jo mateixa quan pillo una turca... No us espanteu... No crec que sigui alcohòlica ni res similar. Amb lo poc que la pillo. Només és que sempre em controlo tan a mi mateixa. Sempre tinc les meves emocions tan sota control... I en canvi, quan la pillo, em trobo sentint la vida d'una altra manera. Ja ho sé, l'alcohol té això però... està bé, eh?

Bona nit!

BLOGANIVERSARI

Tatxín, tatxàn...

Avui fa 1 any que vaig començar el blog!!!!! Podria plantejar-me la seva utilitat i la seva evolució però passo. Avui estic mandrosa.

ANSWERING KIM

Dear Kim,

You’ve asked a post about everyday life in Spain and I feel extremely glad to oblige. As it is a bit difficult to summarize everything in a blogger post, I'll try to explain some things foreigners usually find surprising or strange. Here we go:

1. Our timetable. We Spaniards are late risers and late everything. We start working about 8.30 - 9.00 a.m. Have lunch between 2.00 and 3.00 p.m. And work 'till 6.30 or 7.00 p.m. Yes, we work 8 hours a day with a loooooooooooong lunch hour in the middle. 1 hour for lunch is a rarity. Most people have 2 hours. And diner? You'll think we are mad... During the week we use to have dinner about 9.00 p.m. and at the weekends.... things go crazy! If we go out to a restaurant with friends, for example, we start eating around 10.30 p.m. Yeah! Why this crazy timetable?

2. Because we eat huge meals. Really. Our weakest meal is breakfast: just a coffee or a juice and something else... a yogurt, cereals, toast.. nothing more... And then the big ones: lunch and dinner. Imagine a full meal with two main courses and a side dish, bread, dessert and drinks. For lunch and for dinner. Yep. That's us. If it is a special holiday, like Christmas, it gets even worse... And, remember, as we start eating about 3.00 p.m., we don't leave the table till 6.00... Obviously, we love food. In our culture everything is related to food and family meals. Of course, this is directly related with the fact that we have this wonderful Mediterranean diet.

3. Siesta is a topic but also pleasure for most of us. We only have a real siesta whenever we've got time. That is: weekends and holidays. However, we love it. Being able to do a siesta means that you can relax and don't have to go anywhere or do anything for a while. And, considering the huge meal we have already eaten... A siesta is most welcomed.

4. Spain is not only flamenco, castanets and bullfighting. Actually, most of us hate bullfighting and flamenco and castanets are a cultural feature of the south. Spain is a very diverse country culturally speaking. Not only are there 3 different historical nationalities (Catalans, Galicians and Vascs) but even the Spanish traditions are diverse. In my case: we speak another language, have our own self government, our own traditions... bla, bla, bla. And Mexican hats are, precisely, Mexican. Let's remember that Mexico is a wonderful country 10.000 kilometers away from Spain.

5. Spaniards are gregarious we don't like individualism and don't like being alone. Family is really important, we can't understand life without seeing often our own people. That means we don't live far away from them, we spend most of Sundays together, etc. However, families aren't big anymore. Spain has had the lowest birthrate in Europe for many years. Why? Social changes involving women's role, welfare services.

6. Religion: Spain is a Catholic country. Yes but no. Yes, 85% of us are baptised and, officially, Catholic. However, a 15% of us never goes to church and another 20% just goes once or twice a year. We are more culturally Catholic than religiously. Like we have all these Catholic related bank holidays but just a few really observe them. Homosexuality, abortion and atheism are seen as private matters. We don't ask our governants to be religious, to believe in God or to go to church. Actually, the Church's influence on public affairs is a matter of Right and Left politics.

7. Spain is noisy. Yes... We are noisy people. Our volume is high. We talk like we are shouting. Foreigners have this usual headache... And when a group of us is abroad, our nationality is the most recognisable thing ever. Just look for a group of people shouting and laughing at each other, like they were alone in the world... A pity!

8. Spaniards aren't necessarily short, hairy, dark and plump. Of course we are not as tall or blond as the Swedes but you'd be surprised with some blue eyed and fair skinned people.

9. Spain is not different anymore. We had this awful dictatorship that finished in the middle of the '70s. Spain was much different from the rest of Europe then: not full developed, not full industrialised, big social differences, poverty etc. In 30 years Spain has changed a lot: full modernised, full industrialised, a huge middle class, etc. In some matters, like welfare, our state provides for the poor and needed more than the British, for example. Our unemployment rate is about the 5%.

10. Prices are funny. Housing is incredibly expensive. A 50 square meter flat in Barcelona costs about 350.000$. Salaries are not that high. A secretary earns something like 25.000$ per year. You can have lunch in a restaurant for 15$. Alcohol is extremely cheap. You can have a beer for 3$.... No doubt about the hordes of Englishmen coming to Barcelona just to get drunk...

Dear Kim, I hope to have been successful in satisfying your curiosity.. You can ask for more whenever you like.

ESTAT MENTAL: ZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZ

You Are 45% Peaceful

In general, you think the world's a pretty great place - and you're happy to be a part of it. Sometimes you struggle with life, but who doesn't? You are quite level headed, though you have more inner angst than you'd like.

How Peaceful Are You?

What Your Soul Really Looks Like

You are a warm hearted and open minded person. It's easy for you to forgive and forget. You are a very grounded, responsible, and realistic person. People may not want to hear the truth from you, but they're going to get it. You believe that people see you as larger than life and important. While this is true, they also think you're a bit full of yourself. Your near future is a lot like the present, and as far as you're concerned, that's a very good thing. For you, love is all about caring and comfort. You couldn't fall in love with someone you didn't trust.

Inside the Room of Your Soul

You Are Bert

Extremely serious and a little eccentric, people find you loveable - even if you don't love them! You are usually feeling: Logical - you rarely let your emotions rule you You are famous for: Being smart, a total neat freak, and maybe just a little evil How you life your life: With passion, even if your odd passions (like bottle caps and pigeons) are baffling to others

The Sesame Street Personality Quiz