ZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZ

Tinc son. Però molta, eh? Ahir va venir una amiga a sopar i em posava a dormir a quarts d'1. Avui la Bitxa s'ha llevat a 3/4 de 7. Zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz. Vull. Dormir. Moltes. Moltes.Moltes.Més. Hores. En fi...

L'Èlia està fantàstica. Ja té 7 mesos i mig!!!!!!!!!!!!!! I està guapíssima... Ara ja diu mamamamamamamama i babababababababababa. No té ni idea de que lo primer vol dir mama però bueno, a mi em fa il·lusió igual. I és que està molt xerraire. I guanya mobilitat per moments: ja controla del tot lo d'estar asseguda i ja fa dies que fa l'intent de "llançar-se endavant" i agafar alguna cosa que està fora del seu abast. Lo de gatejar crec que encara queda lluny. Més que res, perquè quan està en situació de partida, aixeca el cul però s'oblida de que també ha d'aixecar els braços.... Ja n'aprendrà! I és molt riallera, li agrada que la facin ballar, que li facin pessigolles i que l'aixequin a l'aire en plan pilota. Però també comença a tenir els seus moments "marranada". Quan la posem a l'hamaca i no s'hi vol estar fa com si plorés i et mira amb cara de "com em pots estar fent això?????!!!!! eh????!!!!". En plan drama queen.

I el Mico està de viatge per feina.... Altra vegada?????!!!!!.... Sip. Però aquesta vegada només han estat 2 dies i ahir vaig aprofitar per dir-li a una amiga que vingués a jugar a nines (léase Èlia) i quan vam tenir la Bitxa dormint, vam pillar l'ampolla de vi blanc per banda. Valeeeeeeeeee... Aceptamos barco.......... Suposo que per això també tinc tanta son avui...jejeje!

Apa, me'n vaig a dutxar i a vestir-me i a esmorzar i a currar i... Bon dia!!!

ESTIC SUANT LA GOTA

Quina calor.
Quina calor.
Quina calor.
Quina calor.

La única neurona que tinc en funcionament només pot pensar això. Estic tirada al sofà, amb totes les finestres obertes per allò d'intentar crear una mica de corrent d'aire i.... pffffffffffffff. Estic suant la gota. En serio.

Aish. I també estic cansada. Avui m'he llevat a les 05.15h del matí per pillar un avió a les 07.10h. Viatge llampec a Palma de Mallorca per feina. I ja torno a ser a casa... Llampec, llampec, eh? A l'aeroport gairebé érem minoria els que viatjàvem per feina... S'ha notat que la gent comença a tenir vacances. I... heu agafat mai un vol d'aquests de primera hora? Està ple d'homes. En serio. Executius amb el mòbil, la blackberry (o com s'escrigui) i el Mundo. Algun més pijo i pepero que d'altres. Uf! Les dones som minoria. I les dones prenyades menys...

I a Palma... Ni us ho explico. L'aeroport estava ple a vessar de turistes. Alemanys per un tubo. Ja des de l'aeorport feien olor a crema solar... I tu allà, que vas per feina. Arregladeta i mona, i amb la cartera de papers i documents. Fas tanta llàstima...

Però bueno, passo de queixar-me gaire. Sabeu què hem fet aquest cap de setmana? Un altre d'això. Aquesta vegada amb un nen d'un any i 8 mesos, una nena d'un any i 6 mesos, un projecte de bebito de 18 setmanes i un altre projecte de bebito de 12.... Toma ya! I molta tranquil·litat, piscineta, relax, jocs... mmmmmmmmmmmmm.

I demà, per fi, per fi, per primera vegada a la meva vida: JORNADA INTENSIVA!!!!!!!!!!!!!! Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii! Un altre motiu de satisfacció per haver canviat de curro: ja no sóc la única que es menja els mocs juliol i agost i ha de continuar treballant full time mentre el món mundial és a la platja. Jo també faré horari de funcionària i curraré de 8 a 15. Bien. Oléeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!!!

NIT DE DIVENDRES

Primera Ladies'night després de més de 12 semanes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Alegria!!! Ho he trobat a faltar bastant i em ve de gust. Prenyada i sense alcohol. Vale. Però Ladies'night al cap i al fí. Fiesta!!!!!

UNA COSA BONICA

A la part xunga que hi ha en mi li costa creure en les coses boniques de la vida. És una part cínica i endurida que a vegades posa en dubte la gent, els seus motius i les seves circumstàncies perquè li costa creure que tot pot acabar bé... És aquell fatalisme de "la vida és massa puta com perquè això acabi bé"... Doncs bé, a la part xunga de la Gatxan avui li han donat una lliçó i s'ha de treure el barret davant d'una cosa bonica.

Recordeu els amics que van tenir un accident? Va ser un accident de moto que hagués pogut ser molt xungo però en van sortir prou ben parats. Ell es va trencar la cama. Ella es va trencar el fèmur i es va destrossar un genoll. A partir d'aquí el diagnòstic va ser: operació + rehabilitació per a tots dos. El problema és que lo del noi era molt més senzill que lo de la noia i amb tres mesos de rehabilitació n'havia de tenir prou. La noia, no. Per ella es parlava de fins un any de rehabilitació i potser alguna operació més. Una panorama...

La noia és francesa i van optar perquè se'n tornés a França on podia accedir a una clínica especial de rehabilitació intensiva. Ell es va quedar a Catalunya, tornant a casa dels pares. I aquí és on la meva part cínica va començar a pensar que això pintava fatal... Que amb la conya de l'accident (que va ser bastant culpa d'ell) i la distància i tot plegat... Vamos, que vaig pensar que aquests dos durarien lo que un telediari...

Doncs no!

La vida a vegades és molt bonica perquè, tot i la distància, i la conya de l'accident, i els mal tràngols d'una rehabilitació que s'està fent més difícil del que semblava... Tot i això, ell (que ja té l'alta tres mesos més tard) se'n va a viure a França la setmana que ve. Amb ella. Ho deixa tot aquí per anar-se'n amb ella. I ja han trobat una casa on viure. Si això no és estimar-se.... Eh que bonic?

ENYORANCES

Últimament he sortit unes quantes nits sense el Mico, rollo "Ladies'Night" (com n'hi dic jo que a vegades tinc una vena una mica pija...). La veritat és que feia temps que no ho feia. No pas perquè el Mico i jo siguem una parella tancada sinó perquè, amb els anys, els nostres respectius grups d'amics s'han anat dil·luint. O bé perquè l'un i l'altre ens hem incorporat a les colles de cada un.

Per exemple: quan quedem amb la meva colla de Barcelona el Mico gairebé sempre hi és, excepte que no tingui un plan amb la seva colla d'aquí. I com que no passa gaire sovint que coincideixin els 2 plans... A més, la meva colla està plena de tius i de parelles. Per tant, no és un grup com per fer una "Ladies' Night".

Doncs bé, darrerament i sobretot gràcies a una amiga soltera amb moltes ganes de juerga, he sortit vàries vegades en plan "nit de noies". I sincerament: osti com ho enyorava!!!!! En serio. No cal fer res especial: amb un sopar, un parell de copes i una mica de bailoteo ja n'hi ha prou. I cap a caseta, tu! Però m'he adonat que enyorava un munt la complicitat aquella de les colles d'amigues en una nit de juerga.

Històricament, les meves colles de noies (tant a El Poble, com a l'Institut, com a Barcelona) van ser les primeres que van anar desapareixent del mapa vençudes per les distàncies físiques i emocionals, per les parelles, pels canvis, etc. I sí, tinc amigues molt amigues però amb les que tinc una relació de tu i jo, de quedar per fer un cafè o per sopar i xerrar una estona. I potser anar de compres un dia. Però res d'anar de juerga mano - mano.

I, en definitiva, el que jo enyorava, enyoro i potser enyoraré sempre és aquella complicitat, el bon rollo, el riure, l'esperit festiu i aventurer que havia compartit amb elles. Des de les nits a La Nau de Banyoles, a Barraques de Girona, a carpes de Begur, a Platja d'Aro, fins a les nits a Les Enfants, a Get Back, pel Barri Gòtic o per Aribau, fent escarceos a la zona alta i ràtzies pel Poble Nou... Nits bastant banyades en alcohol, en les que fumàvem tant que l'endemà teníem veu de camioner i de les que després en recordàvem a rialles els millors moments... En fi, suposo que tot té una edat a les nostres vides i hi ha coses que han d'anar passant. Amb tot, el meu síndrome de Peter Pan a vegades es dol, potser no de les juergues, però sí dels lligams i les complicitats que s'han quedat en el camí de fer-nos grans.

LADIES' NIGHT

Dissabte vam fer una ladies' night. És a dir, una nit de dones: vaig sortir amb dues amigues que estan solteres i, la veritat, va estar molt bé. Imagineu-vos-ho, gairebé semblàvem un capítol de "Sex and the city" (deu meu quin mal que ha fet aquesta sèrie!!!!).

L'objectiu de l'A1 (amiga núm. 1) era aconseguir fer-s'ho amb un tiu al que ja feia dies que li tirava els trastos. Contràriament, l'objectiu de l'A2 (amiga núm. 2) era, precisament, no fer-s'ho amb un altre pavo amb qui està en negociacions. Resulta que l'A1 portava mesos de celibat mentre que l'A2 té per objectiu vital agafar-s'ho amb més calma... Enmig de tanta luxuria, el meu objectiu era passar-m'ho teta fent una ladies' night. Que ara feia molt que no sortia amb les meves amigues i em venia molt de gust una nit de juerga de dones.

En fi... va estar molt bé. Primer ens vam mirar les unes a les altres i ens vam dir lo guapes que estàvem... jejeje! Després vam anar a sopar i tot menjant vam dissenyar i discutir les diferents estratègies de la nit. Amb l'A1 vam estar discutint el valor d'una mirada sexi... I a l'A2 li vam dir de tot quan ens vam enterar que s'havia depilat i havia canviat els llençols del llit!!!!!!

I res, després de copes. Està molt bé això de poder fer d'espectadora i, des de la distància, veure'ls a venir a tots de tres pobles lluny...jejeje! El PL1 (Potencial Ligue de l'amiga núm. 1) va estar fent-se el longuis la meitat de la nit. Passava per allí, deia alguna cosa... però després, sí que va seguir-nos a la resta de llocs on vam anar sí... El P2 (Potencial Ligue de l'amiga núm. 2) va aparèixer amb un amic. Rollo escudero. Aish... Amb 35 anys i un amic que li hagi de fer costat.... Amb tot, mirant-me l'A2 vaig pensar que potser el P2 tenia raó de venir una mica acollonit i tot... La tia és tremenda!

Al final de la nit, jo me'n vaig anar a fer nones, l'A1 i el P1 van acabar a casa d'ella i l'A2 i el P2 encara estan en negociacions. Per tant, èxit absolut.

I la setmana que ve faré una altra ladies' night. Aquesta vegada la meitat de la colla són mares de família i l'altra meitat vivim en parella de fa anys. Per tant, no és d'esperar que la nit sigui ni la meitat de salvatge...jejeje! Això no treu, però, que em faci la mateixa il·lusió!

COMPARTIR PIS

Una de les millors experiències que m'ha aportat el fet de ser una "expatriada" (és a dir, haver baixat a Barcelona a estudiar i haver-m'hi quedat) ha estat compartir pis. Durant 6 anys vaig viure amb la N. i l'E. i, més enllà de compartir espais físics, vam compartir emocions, experiències, aventures, sensacions... En algun moment d'aquests 6 anys elles van ser més família meva que la meva pròpia família, el meu puntal, la meva força. Les unes per les altres.

Podria explicar-vos 1000 aventures i 1000 rialles. Barbaritats d'aquelles que només es fan amb vint-i-pocs. Novios, juergues, llogaters, examens...

Avui sopo amb elles. Amb el temps ens hem allunyat les unes de les altres i els 6 anys van acabar en desbandada. Van sorgir algunes tensions, alguns marrons, alguns retrets que, de fet, van ser inevitables. Fer-se gran vol dir créixer i canviar... Amb tot, el carinyo perdura. I, sobretot, perdura el valor a tot allò compartit, a la vida viscuda conjuntament. Per això avui sopem juntes. Ens explicarem les darreres novetats, algunes alegries i alguns disgustos. Comentarem la jugada. I acabarem la nit recordant somrient aquella vegada que teníem examens i que...

COSES VÀRIES D'UN DILLUNS DE SON

1. Vaig anar a un altre dermatòleg pel tema de la urticària. Molt millor. Em va receptar uns altres antiestamínics que em fan venir son però, ni de lluny, em deixen tan grogui com la primera merda que em vaig haver de prendre... De moment, me'ls prenc als vespres (no vegis el que costa llevar-se el dia següent) però l'objectiu és aconseguir que el cos se m'hi acostumi i poder prendre-m'ho de dia. Veurem.

2. Què he fet aquest finde? Sortir de juergaaaaaaaaaaaaaaaaaaa! Divendres vaig anar a sopar amb una amiga i dos amics. Ens ho vam passar teta... Al sopar vam menjar de puta mare i ens vam beure 2 ampolles de vi. Després ens van clavar... juas, juas. A continuació vam anar a un antro a fer una copa. I, per últim, al Mirablau a ballar. La música: pffffffffffffffff. Però la vista fantàstica. Això de ballar amb Barcelona als teus peus té el seu què.

3. Què més he fet aquest finde? Defensar els meus principis i les meves idees. Olé! Per una persona que fuig sistemàticament del conflicte, com jo, això va ser tot un avenç. Sip. Vam anar a sopar amb una colla de gent amb qui no em faig massa però que ens coneixem de fa temps. Alguns d'aquests "amics" són obertament racistes, i d'altres obertament classistes. Va sortir el tema de "els moros que no es volen integrar" i vaig ser capaç de dir tot el que sempre els havia volgut dir. Sense exaltar-me massa. Va estar bé, tot i la tristor que provoca el veure gent que et penses que són bones persones opinar coses tan radicals i lletges... Per què us en feu una idea, la frase estelar de la nit va ser "el meu fill que no em porti cap mora a casa"... En fi...

4. M'espera una setmana horrible: tinc un munt, un munt, un munt de feina. Sort que vaig mentalitzada. Al meu curro els juliols sempre són horrorosos, tot i que és millor que t'agafi al principi del mes que no cap al final. Quan s'acosta l'agost ja no tinc el cap per res de bo: entre el cansament de tot l'any i les ganes de vacances...

DV: DIVENDRES DE VARIS 6

No hi ha res com el divendres per treure'm els agobios del curro de sobre.... Alegria!!!!!

1. Dissabte fem el comiat d'un amic que se'n va a viure mooooooooooooooooolt lluny durant un any i mig. Li hem preparat un vídeo de catxondeo que vam estar gravant el dimecres al vespre. Preparar-lo va ser curiós: va permetre descobrir dots teatrals en gent que no ho haguéssim pensat mai. En el meu cas, no. Sóc nul·la. Però hauríeu d'haver vist el Mico fent d'intel·lectual repelent... O bé al R. fent de macarra dalt la seva moto... Ara, només em cal amenaçar a tot kiski perquè el vídeo no acabi al Youtube...

2. Venècia va ser el regal de 30 anys del Mico. M'he passat tota la setmana enyorant-me... De la tranquil·litat, de lo bonic que és, del sol que feia, dels colors, de la sensació d'estar de vacances, dels espaguettis i les pizzes... aishhh... Vam fer una visita guiada, un tour, centrat en les llegendes i les històries de fantasmes venecianes... Va ser xulo, xulo. El tour era nocturn i pels barris menys turístics, Castello i Cannaregio... Només érem 4 persones i la guia.... Fantàstic. Com voleu que no m'enyori????!!!

3. Al curro ha començat la guerra de l'aire acondicionat. Heu vist l'anunci de la Generalitat? Sota el lema "aquest estiu no passis fred" recomana no posar l'aire acondicionat a menys de 25ºC per un tema de racionalitat energètica i mental... Doncs bé... Estic per gravar l'anunci i enviar-lo per mail als directius... Sabeu el fred que fot en aquesta oficina els matins???? I no és que les dones siguem unes fredeluques i els homes uns fogosos... El que passa és que les dones ens vestim segons l'època de l'any que toca i els homes venen amb americana, camisa i corbata... Que sí, que la moda és molt cruel. Però és que això és absolutament malaltís. Us juro que ens gelem de fred. I això passa any rera any. I ningú fa res per posar-hi solució. El sistema de climatització és una merda. I ja et pots anar fotent de fred que continuarem amb l'aire acondicionat a 18ºC.... En fi... El més fotut? Doncs que en aquest país ens hem tornat bojos i quan treus aquest tema tothom et diu que a tot arreu passa el mateix.... ?????!!!!!!....

4. L'operació bikini va de mal en pitjor... A Venècia va ser impossible tenir-la mínimament en compte i fins i tot el meu pare em va dir dimarts passat que "estàs més pleneta, eh?"... Un desastre...

Bon cap de setmana a tothom!

VARIS

Sense ser divendres (encara que estaria molt bé ser-hi), avui farem un varis:

1. Hi ha cada sujeto al món... Ahir jugant al Carcassonne online el meu adversari es va putejar un huevo perquè jo anava guanyant i es va començar a posar falton falton.????!!!!. Tu creus? Que sí, que vale, que jo no sóc gaire bona i, a més, vaig tenir una xiripa... Però d'aquí a posar-se falton????!!!! Al chat em va començar a dir "poor player"... I que segurament no m'havia ni adonat de lo estúpides que havien estat algunes de les meves jugades?.... ????!!!... I, a sobre, com que sóc així d'idiota i de "sentida" em vaig quedar d'un xof... En fi...

2. Estic per treure de la "side bar" el poster de la peli que vam anar a veure aquest finde: El número 23. Oi que fa por? O, com a mínim, és una mica desagradable... La veritat és que la peli no va valdre gran cosa. Primer prometia molt però a la meitat es va desinflar i va acabar sent pffffffffffffff.

3. Aquesta setmana s'està fent eterna. Sort que la jefa està de viatge: oléeeeeeeeeeeeeee!

4. Avui vaig a sopar amb dos ex companys de feina, noi i noia. El noi, en teoria, està feliçment aparellat. La noia va deixar el nòvio farà uns 2 anys i des de llavors Sex in the City és un conte de nens comparat amb la seva marxa. Total, que estic tipa d'anar a sopar amb ells perquè es passen l'estona "coquetejant", "flirtejant" o tirant-se els trastos. Com vulgueu dir-ne. Aquesta vegada, fins i tot s'hi han posat en els mails que ens hem enviat per quedar... ????!!!!... Estic per dir-los-hi que s'ho facin d'una vegada. A veure si així aconseguim sopar tranquil·lament i xerrar de coses amb cap i peus, sense indirectes, doble sentits i marranades sobreenteses...juas, juas!

5. "El corazón helado" de l'Almudena Grandes és molt, molt, molt i molt bo. M'ho estic passant teta. Amb tot, és un llibre per poder-lo llegir amb molt temps per endavant... de vacances o així. I clar... això de llegir-lo als trajectes en metro o mitja hora abans d'anar a dormir, no és vida!

TO CELEBRATE

Dissabte vaig celebrar el meu aniversari amb els meus amics. Recordeu que vaig estar trencant-me el cap intentant trobar una activitat sorpresa per fer? Doncs al final... tatxín, tatxan... me'ls vaig emportar al Magma, a Santa Coloma de Farners!!! Va estar mooooooooooolt bé. Érem 13, pràcticament tots els que som, i no van saber a on anàvem fins que ja hi érem. Els hi hauríeu d'haver vist la cara... Gairebé ningú sabia que el Magma existia i van flipar... Ens vam passar 3 hores en remull, que si a les tasses d'hidromassatge, que si al hammam, que si a la sauna finlandesa... Fantàstic!

I després vam anar a dinar a Brunyola. Teníem una vista des de la taula del restaurant... Aquella zona és molt maca... A més, amb la pluja que ha caigut les últimes setmanes tot està verd, verd, verd i frondós.

Després de dinar em van fer un pastís amb 30 espelmes i quan les vaig tenir totes apilades em vaig adonar que són un munt... jejeje! I també em van regalar unes arrecades molt i molt xules i un bolso de Skunkfunk (que no sé ni com es pronuncia, la veritat, jo en dic xunfung i va que xuta).

No sé... tot plegat va estar molt bé. Em feia molta il·lusió celebrar l'aniversari amb ells i ens ho vam passar teta. Som molta gent + les parelles i cadascú de nosaltres és molt diferent de la resta... I sí que hi ha gent amb qui tens més afinitat però només és una mica més i per coses diferents:
- amb la C parlem de la família, d'inquietuds emocionals i debats existencials.
- amb la F llegim la mateixa merda i afrontem vides laborals estressants.
- amb l'O compartim la gormanderia i l'hedonisme.
- amb la M compartim les idees d'esquerres i el ser una mica bruixes.
- amb en T m'agrada parlar de política i sempre sap coses interessants.
- amb la M ens entenem l'una a l'altra. Ella sempre entén els meus motius i jo els seus.
- amb la L li organitzaríem la vida a tot quisqui...jejeje!
- i amb la G no compartim res. Però li tinc carinyo....jejeje!

En fi... Diuen que un amic és un germà que s'escull i, en el meu cas, tots ells són una mica la meva família.

DV: DIVENDRES DE VARIS 4

Avui el "por fin es viernes" l'he de dir amb la boca petita....

1. Estic de feina fins el cul. A les 15.00h he de lliurar un document i està mooooooooooolt verd. I què faig? En comptes de currar com una negra aquí estic... Escrivint al blog. Es nota que lo del document ho porto molt malament? N'estic fins els nassos de fer feina de la que no m'agrada... I això és, pràcticament, tot el que m'espera durant el que queda d'abril... aishhhh!

2. Recordeu l'assetjador del meu curro? Resulta que l'empresa té més seny del que em pensava: l'han fotut fora. Oléeeeeeeeeeeeeeee! De totes maneres, el que realment necessita aquest nano és un psiquiatra....

3. Una amiga meva té el seu fill de 15 dies a la UCI. Si-us-plau, si-us-plau, que tot s'arregli i vagi bé....

4. Diumenge vaig al zoo amb una amiga i el seu fill de gairebé 2 anys. Serà tota una experiència perquè el nano, normalment, perd el cul quan veu un gos o un gat... Imagineu-vos quan vegi les jirafes, els elefants, els lleons, les mones...

5. Dilluns i dimarts que ve estic a Santiago de Compostela. És l'últim d'una sèrie de viatges que he estat fent durant els últims dos anys per un projecte europeu i em sap un greu que s'acabi. Aquestes coses sí que m'agraden de la meva feina!!! I precisament és de lo que menys en tinc.

Bueno. Bon finde!

IDEES, IDEES????

Necessito idees gent.

Resulta que d'aquí a poc faig 30 anys.... Sip.... Vale. Ara us deixo una estona per fer catxondeo, dir-me vella i totes aquestes coses....

Ja esteu?

Encara no?!!!!!


Sí? D'acord. El cas és que he caigut en l'estereotip aquell de fer quelcom especial pels 30 i he decidit invitar als amics més propers a alguna cosa. Com ja he dit alguna vegada aquí en el blog, tinc la immensa sort de tenir una colla d'amics amb qui ja porto uns 12 anys gaudint de la vida... Són gent amb qui m'entenc i que m'entenen, i amb qui comparteixo maneres de veure la vida, valors i principis... En fi, són els meus amics.

Doncs bé, he decidit montar una excursió o alguna activitat per fer tots junts el dia 5 de maig. I aquí ve lo bo.... Què faig? Fa uns dies vaig estar mirant per Atrapalo i, entre les activitats que proposen, vaig veure una excursió en barco des de Barcelona fins a Sitges, parada per dinar i tornar. Eh que xulo? I no era massa car. Però ahir quan ho vaig tornar a mirar ja no hi era... I ara no sé què fer... Les opcions que se m'han passat pel cap són:

• Invitar-los a veure algun espectacle...
• Anar a algun centre de wellness o spa...
• Fer paintball...
• Una ruta cultural...
• Kayac....
• Anar a algun xiringuito a prop del mar i fotre'ns una paella ben bona (són tots de la bona vida)...

No sé... No hi ha res que m'acabi de triomfar i no em ve res al cap... Què faig? Què faig?

CAMPEONA, CAMPEONA, OE, OE, OEEEE

Jejeje!

Primer de tot dir que tinc amics que no em mereixo: divendres vaig anar a sopar amb l'O. i la F. i em van donar una injecció d'autoestima fantàstica en forma de consignes a posar-me al cap i a recordar.

Per tant, dissabte jo anava la mar de mentalitzada i, a més, vaig trobar algun parrac que em va servir per sentir-me prou bé.

I que va passar? Doncs que no hi va haver cap moment en que jo em sentís malament, menystinguda, aïllada, etc. M'ho vaig passar teta amb les amigues amb les que realment em faig. Vam riure, beure i ballar fins a les 5 del matí i vaig poder passar olímpicament de la col·lega. Eh que bé?

SOPAR DE DEMÀ

Ja us ho vaig dir: demà tinc un sopar amb 25 ties. Un sopar de dones. I la veritat, com més va més mandra em fa... Per què? Perquè fa cosa de dues setmanes vaig descobrir que hi ve la "amiga aquella que érem molt amigues fins que ens vam barallar i la cosa va acabar com el rosari de l'aurora"... Doncs sí. D'aquelles espines que mai t'arrenques del tot.


Suposo que és una història habitual, típica i tòpica: amigues molt i molt amigues que ho fan tot juntes dels 6 als 18 anys. Als 18 una comença a canviar d'estil de vida, a l'altra els canvis li costen. Es distancien, ho arreglen però la fractura ja hi és i, platapaf! Un dia hi ha una bronca descomunal i cada una tira per la seva banda.


Què ha passat després? Doncs que un any més tard ens vam asseure a parlar-ne i, com a mínim, ho vam arreglar "civilitzadament". La colla ho va agrair perquè vam tancar la fase de "no ens parlem i no volem estar juntes al mateix lloc" i vam començar la fase de "podem estar juntes sense que la cosa sigui excessivament incòmode".


Però, clar, mai no s'ha acabat de tancar la ferida. Almenys per la meva banda. No sé... No sé què en deu pensar ella però a mi sempre em farà mal el que va passar i, a més, em fot el que passa ara: que a mi directament no em parla mai, que jo només sé d'ella per les altres, que apareix a les nostres vides de tant en tant (viu a l'estranger) i es dedica a potinejar-ho tot. Em fot que les de la colla encara li tinguin tant de carinyo (ja ho sé, això és mesquí, però és la veritat) i que quan ve la tractin com si estigués dalt d'un pedastal.


I sobretot, em fot que em foti que vingui al sopar. No sé si m'explico però em sento com si m'hagués arruinat la diversió. El que havia de ser un sopar relaxat amb les meves amigues, tot de dones fent l'indio, ha passat a ser un maldecap: què em posaré, què li diré, com actuaran les altres, etc. A més hi ha el tema imatge: em vull veure i sentir guapa (ho necessito per tenir més confiança en mi mateixa, sí, sóc així, què hi farem) però estic més gorda que abans i em costa sentir-me còmode amb mi mateixa. Tal cual raja. No és que jo sigui una superficial de la hòstia, normalment no tinc aquest tipus de maldecaps. Però sé que en lo primer que es fixarà la col·lega és en "Oh, la Gatxan està més pleneta, no?". I això em fot...


Total, que tinc ganes de rendir-me: trucar a la que ho organitza i inventar-me qualsevol història per no anar-hi. Una part de mi diu: total per anar-hi i no passar-ho bé... Però una altra part de mi diu que això és l'últim que he de fer. He de superar les meves neures, anar-hi i passar-m'ho bé. Bueno, com a mínim, intentar-ho. M'ha de deixar d'importar que la col·lega hi sigui, el que digui, què opini, etc. Sí, necessito un munt d'autoestima i seguretat en mi mateixa. Algú sap d'alguna botiga on en venguin?

QUAN T'ALLUNYES DE LA GENT

Divendres després del teatre vam anar a sopar amb les amigues... Érem 5 i es notava que faltava algo... Química? Hi havia moments que potser no sabíem què dir-hos... El sopar es va animar de veritat quan ens vam posar a parlar del passat: de les farres, de les borratxeres, dels ligues, de les anècdotes... Tinc la sensació de que realment estàs lluny d'algú quan hi parles més bé del passat que del present...

Dissabte que ve tinc un sopar de dones... Serem les de l'altre dia i 20 més. Hi haurà gent que fa anys que no veig. I crec que serà una repetició, en gran, del que ha passat aquest cap de setmana. Sort que enmig de tanta gent tot quedarà més diluït.

PD. Us agrada la foto? És de l'eclipsi de lluna de dissabte passat.

DV: DIVENDRES DE VARIS 2

Buenoooooooooooooooo, por fin es viernes!!!!!!

1. D'aquí a no res tinc una reunió amb el jefe, il cappo, the boss, el chulo, el amo, the master, etc. Després de l'avaluació ara toca "negociar" el sou i que "el super tacañón" doni el seu parer de tot plegat... Dic "negociar" perquè la majoria de les vegades ell et diu lo que hi ha i tu dius quelcom similar a gràcies-excelència-me-pongo-a-sus-pies-que-guay-és-l'empresa. En fi...

2. Avui vaig al teatre. A una amiga meva que és actriu aficionada la van agafar per fer una obra amb actors professionals i rollo seriós. Que guay, eh? Total que avui fan l'estrena i tota la colla hi anem a veure-la i donar-li suport. El millor és que hi vaig amb gent a qui veig poc i que costa treure de casa perquè són totes mares de família... Total, que fa gràcia sortir totes juntes una vegada de tant en tant.

3. Tinc una altra amiga que s'ha separat / tallat amb el nòvio. En aquest cas portaven 13 anys i vivien junts... Uffff! Resulta que ell té dubtes. Legítim, sí, però és una putada. Admiro la serenitat amb la que ho porta la meva amiga. Està feta una merda però ho porta amb tranqui·litat, sap exactament el que hi ha i ho assumeix. No es fa il·lusions en relació a res... Wow! Jo, en el seu lloc, de serena no en tindria res!

4. La Saigon torna a estar molt pesada... S'ha passat l'efecte de l'operació. Ja no fa marrameus d'aquells que et posen els cabells de punta però continua cridant molt. I ara ja no aguanta tota la nit quieta sinó que cap a les 7 comença a donar pel sac: et passa per damunt, juga amb les coses que hi ha a la tauleta de nit, fa miaus, etc. No sé pas què farem.

5. Comença a arribar el bon temps: ahir a les 7 de la tarda encara era clar!!!! Alegria, alegria. I a mi se'm comença a posar el xip de l'estiu i m'agafen moltes ganes de fer el pendó, de no fer res, d'estar per fora, etc. Aishhhh!


Pd. Reunió amb el jefe: m'apujen el sou un 10%. Alegriaaaaaaaaaaaaa! Avui invito jo!!!!!!

RELACIONS

Avui, al sortir del metro he trobat el xicot d'una amiga meva. Li he dit bon dia i que què tal i m'ha dit que fins dilluns molt bé. Dilluns la meva amiga li va dir que el deixava i se n'anava amb un altre després de 7 anys de relació. Sense cap tipus d'avís previ.

Ufffffffffff! Resulta que la meva amiga té una trajectòria bastant llarga de nòvios llançats a la cuneta quan n'ha trobat un altre. Però després de 7 anys ens pensàvem que aquest potser sí que era el definitiu... tot i que també ens imaginàvem que el pobre portava unes banyes de por perquè la meva amiga apareixia, de tant en tant, amb un tio amb cara de "cordero degollat" dient que només era un amic...

Uffffffffff! I clar, aquest matí, quan m'he trobat al que ara és l'ex de la meva amiga m'ha sabut un greu enorme tot plegat. Primer, si això m'ho fessin a mi em quedaria feta una puta merda i així és com estava el pobre. Segon, m'ha sabut molt de greu saber que la meva amiga, una altra vegada, no s'ha portat bé. Així no es tracta a la gent. Tercer, m'he sentit molt hipòcrita: tot aquest temps sabent o imaginant que això no acabaria bé i allà em teniu, intentant donar un mínim suport a una persona que està feta una merda i que no es mereix el que li ha passat.

Per què, clar, on són els límits? En teoria jo no puc anar a la meva amiga i dir-li que no s'ha portat bé o, mentre durava la relació, dir-li que no s'estava portant bé. Això és la seva vida i qui sóc jo per ficar-m'hi? A més, tot i que compartim grup d'amics, tampoc som tan íntimes. D'altra banda, com em puc mirar aquest tiu a la cara sabent que jo sabia que la meva amiga li fotia les banyes i que l'acabaria deixant tirat? Tenia algun dret, jo, a haver-li anat a dir quelcom mentre encara estaven junts? Sabeu què hem fet tot aquest temps els de la colla? Mirar cap a una altra banda. I ara, tinc algun dret a dir-li que la meva amiga no es mereix que pateixi tan per ella? I com em miro la meva amiga i el seu nou nòvio quan apareixin a la pròxima reunió de la colla? Què li dic a ella? Que me n'alegro molt d'aquesta nova etapa de la seva vida? Per favor!

Això és una merda. Sincerament.

Una de cal i una d'arena

Punyalades per l'esquena:

Fa dies que estàvem enviant mails amunt i avall per concretar la data del sopar anual que fem amb la colla de l’institut. Com que la que ho organitza no proposa dates fins 10 dies abans, hi ha hagut dos o tres propostes fallides. L’última proposta, del dia 17, era per fer el sopar el 27 i ajuntar-lo amb les fires. I jo el 27 estic a Itàlia. Ho vaig dir tan aviat com vaig poder i.. què ha passat? Doncs amb l’excusa de que cada vegada som més grans, tenim més responsabilitats i resulta més difícil coincidir, han tirat pel dret i faran el sopar el dia 27. Alegria!

M’ha sabut un greu... Primer de tot perquè és un sopar ANUAL. Vull dir que per una vegada a l’any que es fa no costa res intentar que estiguem totes. Segon perquè s’ha passat de mi, evidentment. Sóc la més fàcil de passar-ne, com que no hi sóc allà...

I els hi he enviat aquest mail: “No, no m’ho puc arreglar perquè estic a Itàlia. I no hi vaig per gust, precisament. Hi vaig a currar. Sincerament, em sap bastant de greu que tireu pel dret i feu el sopar sense mi. Ja sabeu que si em dieu les coses AMB TEMPS jo no fallo mai. Suposo que considereu que 10 dies d’antelació és temps suficient. Vagi bé, eh?”

L’E. ha contestat dient que tinc raó i que potser seria millor canviar de data. I una que es diu C. ha contestat intentant contemporitzar. Després però, la N., ha envia un mail dient que ella no vol anar a un sopar on no estiguem totes i on hi hagi que no ha pogut esser-hi tot i que ho voldria. Bien per ella!

A veure com acaba el tema però m’ha putejat tant a primera hora...


A les penes, doncs, punyalades!:


M'han enviat el calendari dels bombers de Bilbao... mmmmmmmmmmm.....

jejeje!