FOTRE LA POTA FINS EL FONS

Avui estic una mica baixa de moral... Aquest cap de setmana hem estat a La Reserva i hem tornat a tenir “choque de titanes” amb la sogra... I aquesta vegada perquè jo no n’he sabut prou. M’hauria d’haver callat una cosa que vaig dir i que no va ser, precisament, el més diplomàtic o encertat del món. No va ser res ofensiu ni borde, senzillament, sense pensar, vaig fotre la gamba. Molt. Vaig venir a dir que quan estem a El Poble (amb la meva família) estem molt més còmodes, en termes d’espais, que quan estem a La Reserva (ella & co.).

Siiiiiiiiiiiiiiiiiii. Ja ho sé. ¡Craso error! Mai, mai, mai s’ha de fer això!!!!!!! No s’ha de comparar una família davant de l’altra. Ja ho sé, ja ho sé...

Podria explicar-vos el perquè vaig acabar equivocant-me d’aquesta manera. I crec, sincerament, que em diríeu que sí, que vaig fotre la pota però entendríeu el perquè. Però de què serviria? De res. La qüestió és que, per variar, he tornat a quedar com la xunga de la jove. La que només provoca disgustos i mal rollos...

I n’estic molt farta, la veritat. I el problema és que ja no sé què he de fer. Ni tan sols les solucions que un dia vaig pensar que eren la solució serveixen per res. Al contrari, sembla ser que ho empitjoren. I crec que només puc fer una cosa: callar, callar, callar... I que tot em rellisqui. O bé no callar i que se m'enfotin les conseqüències. Algú té tanta personalitat perquè ambdues opcions li valguin? Si algú en sap, plis, que me n’ensenyi. Que ho porto fatal.

DIUMENGE....

Hem estat a la Reserva, fent família. Tot i la sequera, allò d'allà dalt estava la mar de xulo. Poca aigua però tot verd. I avui el cel estava tan serè i blau que no es veia cap núvol per enlloc i feia caloreta... Després de dinar he agafat una tumbona i he fet la migdiada sota d'una olivera...mmmmmmmmm.... Que idíl·lic, eh?

A l'arribar a casa hem trobat la gata tancada a l'habitació petita... Sort que, per com estava, segurament ha estat cosa d'aquesta tarda... Aish... És que és més tonta... Fa caure l'estenedor de la roba i aquest xoca contra la porta i la tanca... I ella a dins.

He estat llegint llibres d'una autora molt xula: Sarah Dunant. L'any passat vaig llegir El naixement de Venus (The birth of Vennus). Vaig pensar que estava bé però que tampoc matava.... I aquest any m'he comprat La Cortesana (In the company of the Courtesan) i Transgressions, que encara no està traduït. I... sorpresa! El primer em va agradar molt i el segon, que encara estic llegint, també té una pinta fantàstica... És curiós, eh? Resulta que Sarah Dunant és famosa per la novel·la que a mi em va deixar igual... Les altres, en canvi, són menys conegudes.... Són dos novel·les molt diferents l'una de l'altra, però molt ben fetes totes dues. La Cortesana és més històrica i, Transgressions, en canvi, és una novel·la molt psicològica i fosca. Però molt xules totes dues, en serio. Molt innovadores.

I la setmana per endavant: he d'anar a comprar roba... pfffffffffffffff. Algú ve amb mi? Em fa un pal... Odio haver d'anar de compres...

La feina nova continua molt bé. Aquesta setmana ja serà més moguda: dimarts i dimecres tinc un curs. Dijous una visita fora de Barcelona. Divendres reunió tot el matí... Quina marxa, eh? Amb tot, no em queixo. Segueixo estant molt contenta i de molt bon humor. Sense tensions. Currant bastant però tranquil·la, sense pressions... Aish.... Esperem que duri!!!

DECISIONS... CREC... (I ALTRES COSES).

Setmana complicadilla, eh? Com a mínim la meva... Sort que ja és divendresssssssssss!!!!!

Sí, a vegades la vida dóna voltes i les coses canvien d'un moment a l'altre... I sí, les meves "comentaristes" teniu raó: sempre hi sóc a temps de buscar una altra feina vist que els d'aquí s'estan portant molt bé. Hauríeu de veure lo fina que va la jefa... En fi, suposo que ara per ara continuo...

Això sí, d'aquí a uns dies els plantejaré alguna mesura, a 2 o 3 mesos vista, per tenir més temps o treballar d'una altra manera. Quina? No ho tinc clar però no descarto lo de teletreballar (= treballar des de casa i no haver de venir fins aquí)... No sé... M'ho he de pensar... Alguna idea?

A més, us podeu creure que no ha sortit res interessant en tota la setmana? Tampoc és que el panorama pinti gaire xulo... De totes maneres, continuaré amb un ull posat a les ofertes de feina i, si em truquen de les que m'interessaven, segurament aniré a fer l'entrevista o el que sigui que s'hagi de fer...

En definitiva, decisions...

I les altres coses:

• Sense voler m'he comprat una crema hidratant de cos que brilla. Rollo purpurina. En serio. ???!!!!. Vaig anar a comprar-ne ahir perquè feia dies que se m'havia acabat la que tenia. I vaig veure aquesta marca que, en teoria, és cara però que estava d'oferta. I vaig pensar que per provar... Sí, ja ho diu ja que aporta "luminosidad a la piel"... Ejem... però això????!!!! Clar que aporta "luminosidad", no et fot!


• Fa un temps l'avi del Mico va escriure les seves memòries en unes llibretes i ara les hem passat en net entre el Tato i nosaltres. La nostra llibreta parlava, bàsicament, de quan va estar a l'exèrcit durant la postguerra i de quan va ser tractant de bestiar. Entre d'altres curiositats, sabeu quant valia una ovella als anys 40? 22 pessetes.


• Em vull apuntar a ioga o tai-txi. Crec que he d'aprendre maneres de relaxar-me... Si puc!


• El llibre que estic llegint és un rollo. Si no millora, passaré d'ell i aquest cap de setmana, que pugem a La Reserva i tindré temps, em dedicaré al del Ken Follett (A world without end)... Que encara m'espera des de Nadal!!! Miskah, com va La dona del viatger del temps?

Bon cap de setmana a tothom!!!!

VARIS EN DILLUNS 2

Feia dies que no feia un varis, eh? Vamoh p'allá:

• Estic home alone... snif, snif. El Mico ha largat avui a primera hora i no torna fins a finals de setmana. I la setmana passada també va estar fora uns dies... Realment, quan coincideix que tots dos dos tenim una època de viatges es fa una mica dur, eh? Jo largo la setmana que ve, del 3 al 5. I la següent, del 10 al 13. Al final, haurem passat un mes entrant i sortint... i passant pocs dies junts a casa... Un pal.


• Com que sóc una inconscient ahir vaig caminar uns 2 km, vaig ajudar a la família del Mico a collir olives i vaig carregar pesos. Resultat: a la nit les pèrdues eren una mica més fortes de lo habiutal. Ja ho sé: mea culpa total. Osti, però és molt difícil cuidar-se quan et trobes bé i no et fa mal res!


• Exacte: aquest cap de setmana hem estat a La Reserva. I estava tot molt bonic, de tardor total. La veritat és que sort que els colors de la tardor són tan xulos perquè, per mi, és una estació una mica depriment. Això de que es faci fosc tan aviat em fot un munt. Ahir, a La Reserva, però, una vegada es va haver aixecat la boira, feia un sol fantàstic i el cel era totalment seré. I feia aquell fred viu, que et desperta tots els sentits. I a la nit, vau veure la lluna plena? L'hauríeu d'haver vist mentre baixàvem en cotxe cap a Barcelona: era enorme i feia un munt de claror. I els camps i les muntanyes i els núvols quedaven il·luminats... Bueno, molt bucòlic tot plegat, la veritat.


• Heu anat mai a collir olives? Tot i ser de poble, la meva relació amb les feines del camp ha estat sempre inexistent. Per tant, mai m'havia aproximat al meravellós món de les olives (excepte les farcides d'anxova, clar) fins que no vaig conèixer el Mico. A casa seva tenen oliveres i cada any cullen olives per fer-se el seu propi oli. És una feinada de campionat, en serio. D'acord, l'oli està boníssim però, per mi que sóc una comodona i lo del camp no em va, no val la pena. Fa tanta fred... Tanta... I et passes tot un matí donant-li cops als arbres perquè després vingui el sogre a dir-te que dels 4 sacs arreplegats en sortiran 10 litres... Anda ya! Digueu-me insolidària però ja fa anys que me n'escaquejo tan com puc...jejeje!

Au, feliç dilluns!

ÉS DIVENDRES AL VESPRE I...

1. Estic a La Reserva.
2. Estic treballant. Sip. Me n'he hagut d'endur deures pel cap de setmana.

... Curiosament, però, no estic traient fum ni estic massa agobiada... ???... La Reseva està la mar de maca. Un sol espaterrant sense fer massa calor, un cel blau, blau i clar... I, sobretot, certa tranquil·litat existencial: estic en aquell estat zen que gairebé se me'n fot tot...juas, juas!

Us deixo amb un parell de cançons que aquesta setmana he descobert (ja ho sé, sempre vaig tard) i que em donen molt bon rotllo:





Sí, ja ho sé: el primer vídeo és bastant "monòton" però la cançó és molt xula!

POSTS LÚGUBRES VS. PER FI ÉS DIVENDRES

Acabo de rellegir-me el post anterior i... crec que m'ha quedat una mica lúgubre...juas, juas! No sé... suposo que a vegades em poso a escriure i surten coses que dites quedarien d'una altra manera...

En fi, que avui és divendres i amb això ja n'hi ha prou per animar-me un huevo:

1. Just sortint de currar anirem a dinar a un japo amb el Mico.
2. Més tard potser vaig a mirar roba però primer hauré de fer una trucada d'emergència a alguna amiga, a veure si puc aconseguir no anar-hi sola.
3. He de trobar un moment per depilar-me... pffffffffff... Comença a ser l'època que aquest tema és una preocupació constant...
4. A la nit farem alguna coseta amb els col·legues del Mico. Coneixent-los, segurament anirem a sopar porahí en algun lloc on donin molta teca poc sofisticada a preus molt raonables.
5. Demà larguem a La Reserva.
6. A la tarda, aniré a banyar-me i parar el sol, i a la nit anirem a sopar a casa d'una de les parelles d'amics que viuen allà.
7. Diumenge: encefalograma pla... Intentar dedicar el dia a llegir, mirar per internet i no fer res més fins a l'hora de tornar a la city.

Jo crec que pinta prou bé, no?

DV: DIVENDRES DE VARIS 5

Buenooooooooooooooooooo! Ja és divendres: olé, olé, olé!

1. He tingut una setmana dura, dura... Dilluns sortia de treballar a quarts de 9, dimarts a les 9, ahir em vaig haver d'emportar feina a casa... arf, arf. Si a això li sumeu que fins ahir no em vaig acabar de trobar bé per culpa de les pastis... aish. Però bueno, ja és divendres!!!!

2. Per d'altres, aquesta ha estat la setmana de les colònies. La mainada de l'escola del davant de casa marxava dimarts. Fins i tot hi havia els avis a acomiadar-los. Va ser curiós comprovar que tots anaven amb motxilles Quechua del Decathlon (crec que vaig veure tota la gamma) i amb sacs de dormir petits, petits. Sip. Cabrons privilegiats. Quan jo era petita el meu sac de dormir era enorme. Enrollat ocupava la meitat de la motxilla i pesava un huevo. Era d'aquells de roba d'edredon... Ja sabeu de quins vull dir, oi? Doncs bé, l'altre dia anaven tots amb mini sacs ultra lleugers super moderns. En fi...

3. Què feu aquest cap de setmana? Nosaltres estarem d'intercanvi. Pujem a la Reserva (el poble del Mico) i els sogres baixen a una comunió a Barcelona. S'estaran a casa nostra i la Saigon tindrà companyia. Bé. Lo de la Reserva però, ha anat de mal en pitjor. Cada vegada és més pfffffffff... Ens estem moltes hores tancats a casa i, per tant, no aprofitem un entorn preciós, la gent amb qui quedem tenen bebes i només els veiem per fer un cafè, no hi ha cines ni botigues ni res... El més emocionant és quan puja el Tato (el germà del Mico). Aleshores som tres i fem més l'indio, més conyes, etc. Una de les coses bones, però, són els restaurants: et fots morada de menjar bo per 4 duros....jejeje!

4. Dimecres vam anar a una agència de viatges i... tatxín, tatxan... sembla, sembla que aquest estiu anirem a Costa Rica...!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! A mi també em tirava molt fer quelcom per l'Àfrica. Del pal Namíbia o Tanzània i Zanzíbar però el Mico diu que prefereix Costa Rica. La veritat és que també està molt bé, eh? És del pal fly and drive. És a dir, pagues el vol i, una vegada allà, tens un cotxe de lloguer amb el que fas el que vols. Pots marcar o no una ruta prèviament i àpala, a l'aventura. Ens n'han parlat molt bé, hem mirat per internet i tot té una pinta xula xula... I no surt gaire car tenint en compte que, com sempre, haurem de viatjar a l'agost... Què us sembla?

Molt bon cap de setmana a tothom!

A la reserva!