CURIOSITATS DE LA SETMANA

Dilluns. Per temes de feina, sortia de casa a les 07.15h aprox. Pels meus hàbits: aviat, molt i molt i molt aviat. Coses sorprenents d'aquella hora? La xarcuteria del davant ja estava oberta!!!!!!!!!!!!!!!! Toma ya!!!!!!!! Increible. Estava a punt de parar-me, entrar i preguntar-li a un dels dos germans concos que la porta: qui compra salsitxes a un quart de vuit del matí???? Però si els carrers amb prou feines estan posats!!!!

Dimarts, més del mateix. Tornava a sortir de casa a la mateixa hora intempestiva. Una altra curiositat? A les 07.15h a Barcelona se senten els ocells!!! En serio. Hi ha silenci i pots sentir els ocells. Us prometo que es feia estrany i tot... Ocellets a Barcelona!!!

Dimecres. Últim dia del rollo aquest. Us explico: vaig haver d'anar durant tres dies a donar formació a una empresa que començaven a treballar a les 07.45h. Com que qui paga mana... Amb la formació aquesta m'ho vaig passar teta: em va tocar amb un grup de "jovenets", tot nois, el més gran dels quals devia tenir uns 22 anys... Festival!!!!!!!!! Postadolescents a tres quarts de vuit del matí!!! La veritat, però, és que eren uns energúmens amb bon cor. Un dia fins i tot em van invitar a anar a esmorzar amb ells. Majos. Vaig pensar bastant en això que diuen que el jovent que puja és insuportable. Aquests eren uns sujetos però, en el fons, eren bons nanos...

Dijous. Més feina: grup de treball tot dinant. El pavo assegut davant meu es va polir pràcticament una botella de vi ell solet. Recordo: en teoria estàvem treballant. El colega va acabar amb una turca del copón o és que té un aguante semblant al dels paletes del meu poble... Un professional, vamos. Imagineu-vos-ho: típic senyor de 50 i pico, amb uns quants mitxelins, mig calvo, i bastant bavós. Ecs. Per què m'havia d'anar a tocar precisament a mi asseure-m'hi al davant? I és que ja fa temps que tinc una teoria: en aquest país, si no són polítics o metges o actors, no hi ha homes a partir dels 50 que estiguin minimament bons. Tots són lletjos i molt descuidats. Panxa cervesera, calvos mal portats, papada, mal vestits... Espero, "por la cuenta que me trae" que la meva generació envelleixi millor, en serio.

I res, divendres. Encefalograma pla. ZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZ. Impossible de tenir ganes de cap moguda. Doncs res, cap a El Poble. A veure la família. Fiestaaaaaaaaaaaaaaaaaa.

QUE ESTÀ PASSANT?

Breu panorama del que està passant per la meva vida darrerament:

Estic molt contenta de que encara hi hagi gent (Joana, Miskah, Anna i VanHessa) que llegeix el bloc amb lo avorrit que s'ha tornat d'escriure, només, de tant en tant... Gràcies noies!

L'Èlia ja gairebé camina. De fet, es veu que va fer unes passes amb la cangur (coses que té el ser una mare treballadora, que les "primeres vegades" no sempre et toquen a tu) però no ha tornat a intentar-ho...

Parlant de treballar: últimament me n'he fet un fart. Però molt, eh? Amb el cuento de les hores extres que tinc per recuperar, però, avui començo vacances i no torno a currar fins.... tatxan, tatxin... el dia 11 de gener!!!!!!!!!! Olé!!!

Com sempre, em miro el Nadal amb cert fastigueig. Pfffffffffffff. Aquest any, però, matem 4 o 5 pardals d'un mateix tret. Sabeu què fem? Tothom a El Poble! Avis + Sogres + Cunyat + Nosaltres tots a aguantar-nos mútuament durant 24 hores. Festival! Sí, ja ho sé, sona de peli de por. Però penseu-ho bé... en 24 hores ho haurem enllestit tot!!!!!!!! La tortura més curta dels últims anys.

I em preguntareu: Gatxan, però no et fa il·lusió, ara que tens la nena? Doncs no. Ho sento. Sóc així de xunga. L'Èlia encara no s'entera de res. Però la família es pensa que sí o, com a mínim es volen fer il·lusions de que sí. Total, que està tothom histèric amb la història del tió dels collons. Que fa mesos que no parlen d'una altra cosa. Els meus avis n'han comprat un. Els meus sogres han rescatat el tío del Mico i el seu germà. Una mica més, i tenim guerra de tións: a veure qui el porta, a veure quin és més gran, a veure quin té més història sentimental i a veure si fem el capullo una estoneta més. Apa ja!

La veritat? A mi em faria il·lusió si això ho féssim nosaltres a casa nostra. Si estiguéssim nosaltres fent el nostre tió. Però haver de ballar al so que toquen els altres em fot un pal horrorós i, de fet, em posa de mala llet. Sóc pitjor que "l'enanito gruñón", ja ho sé.

A coses més alegres, apa... sabeu què? M'he aprimat un munt!!!!!!!!!! Ara sóc una tia buenorra!!!!!!!!!! jajaja! Vaig començar a Weight Watchers (sí, ja ho sé, sona a secta però no, en serio, va bé, tenen un mètode que de veritat funciona) a finals de setembre fixant-me perdre 4 quilos i... a mitjans novembre: bingo! Estic contenta perquè no ha estat gens traumàtic i, per primera vegada en molt de temps, em puc posar roba que feia anys que no em posava. A més, he après a cuinar coses boníssimes sense que engreixin. Imagineu-vos que, d'efecte colateral, el Mico ha perdut 4 o 5 quilos també. Vamos, que estem fantàstics, tu!

I aquesta tardor l'Èlia s'ha posat malalta moltes vegades... Ja t'avisen de que és així quan les criatures comencen a la guarderia però, en serio, ha estat una merda com una catedral. Des de finals de setembre fins a principis de desembre: otitis, angines, mocs i antibiòtics per un tubo. Pràcticament no ha anat a la guarderia i ens hem arruinat a base de cangur. Sort, sort, sort que sembla que fa uns dies que està bé, jala com una campiona i no ha tornat a pillar res des d'una conjuntivitis light que va tenir pel pont de la constitució. Creuem els dits, penya. A veure si la tenim més o menys immunitzada i passem un hivern millor.

Perquè ha estat horrorós, en serio. Es passa malament. La veus fotudíssima i no hi pots fer res. A vegades ella està malament i no saps què té ni què fer. Et passes els dies tancada a casa, amb la nena en braços feta una merdeta. Depens del termòmetre i li poses cada 5 minuts resant perquè la febre no li hagi pujat a més de 39 perquè llavors és quan ja t'espantes. Et fots un fart de córrer al CAP, a l'Hospital de Nens. Truques a urgències de la mútua cada dos per tres. No dorms a les nits perquè te les passes amb la nena en braços i controlant el termòmetre... Bueno, un horror, vamos. Sort que ara fa uns dies que estem molt millor, perquè us ho juro que ha estat una putada....

I res, em penso que això és més o menys tot per ara. A veure si aprofito les vacances i torno a pillar el ritme a escriure més sovint que, us ho creureu o no, em fa peneta tenir el blog tan abandonat...

ZAS!!!!

Així és com passa el temps per mi: zasssssssssssssssssss!!!! Miro el blog i m'adono que no he posat res des del 7 de setembre... i ja estem gairebé a dia 30!!!!!!!!!!!!!! El que jo dic. Zas. Novetats? Alguna:

• Va ser el cumple del Mico i sabeu quin regal li vaig fer? Una nit d'hotel xulo porahí. Rollo anar a sopar fora sense haver de patir per tornar a casa aviat, dormir tota una nit sense l'intercomunicador al costat, que cap dels dos hagi d'estar "de guàrdia", despertar-nos junts (sabeu el temps que fa que no ens despertem junts???!!!), esmorzar a cos de rei amb tota la tranquil·litat del món i... arribar a casa sabent que l'Èlia està la mar de bé. De fet, el que ens ha fet el regal ha estat el meu cunyat, el Tato, que no va tenir cap problema en dir que sí, que ens faria de cangur una nit sencera. Oléeeeeeeeeeee!!!!
• A la feina les coses estan anant prou bé. Ara ja som 3 al meu departament!!!!! I sembla que, a curt termini, ens morirem de massa curro, no pas per falta. Suposo que hauria de dir que "alegria" però vaig massa de cul...
  
• Estic contenta: fa temps que el meu avi estava una mica fotut i, just aquest cap de setmana, ens ha semblat que està millorant. S'ha posat a escriure la història de la família per quan l'Èlia sigui gran! Que bonic, eh?
  
• I parlant de La Bitxa.... Fa 2 dies que s'adorm sola!!!!!!!!!!!!! Completament sola!!!!!!!! La poso al llit, li poso musiqueta i m'hi estic una estona. I al cap d'uns minuts, piro, deixant l'intercomunicador conectat. Doncs bé, triga una mica però s'acaba adormint ella soleta!!!! Oléeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!! I és que s'està fent gran... ja no només s'aixeca de peus, sinó que agafada pels puestos fa algunes passes. Vacilants, sí, però passes!!! I té un domini brutal del gateig!!! Siiiiiiiiiiiiii! Increible. Just quan ens pensàvem que ja no gatejaria, d'un dia per l'altre s'hi va començar a posar. I ara va per casa a tota llet semblant un petit buldozer... I està guapíssima!!!!!!!! Però, clar, què us he de dir, no?
• I la guarderia molt millor. La monitora és molt maja i contesta totes les preguntes que li faig. Pobreta. I l'Èlia ja riu quan la hi porto. Bien.
  
• I per "culpa" de la Van Hessa (per variar!) estic super-enganxada a una sèrie que es diu Supernatural. Però sóc una cagada, em fa un munt de por, i no puc mirar-la als vespres si estic sola a casa. Aishhh!!! Vale, ho confesso, jo sóc d'aquelles que no pot mirar la pantalla quan hi surt alguna cosa de por. El Mico encara se'n fot de mi quan em veu tapada amb el coixí... Així vaig.

I em fa un pal la tardor................ pfffffffffffffffffffffffff.

CATXONDEO

La vida, a vegades, és molt catxonda... En serio. Just la setmana que tinc més feina des de que he tornat del permís de maternitat. I que la feina que he de fer és importantíssima perquè tant jo com la meva compi puguem respirar tranquil·les i el departament que porto tingui certa viabilitat a partir de setembre...

Doncs just aquesta setmana em quedo home alone. Sip. El Mico està de viatge. 4 dies porahí per feina i jo em quedo sola amb La Bitxa. Sabeu què vol dir això? Ni un moment per respirar des de les 4 de la tarda fins a les 10 del vespre: juga, distreu, passeja, fes la papilla de fruita, juga, distreu, omple la banyera, banya, posa pijama, prepara bibe, dóna bibe, posa a dormir, ordena, neteja, canvia bolquers, pensa en el menjar, ves a comprar, estigues per la gata, etc.

I, a sobre, haver de fer totes les guàrdies durant 3 nits. És a dir, ves a dormir a les 11 com a molt aviat (si no és que has d'aprofitar que La Bitxa clapa per posar-te a currar) i desperta't a les 6.30 com a molt tard resant perquè a les nits dormi d'un tiron i no t'hagis d'aixecar vàries vegades a posar-li el xumet, bressolar-la, etc.

Tot això just en el moment en el que, al curro, vaig de putu cul.

Festival!

Algú vol venir a dormir a casa i donar-me un cop de mà???? Plissssssssss!!!




PD. M'acaba de trucar la cangur. L'Èlia té una mica de febre... ?????!!!!!!?????...

PER LA JOANA I LA MISKAH

Sabeu on sóc??? jejeje!

A Mataró!!!!!!!!!!!!!!!!!! I estic escrivint el post des del wifi d'un bar. Toma ya!!!

Però en marxaré d'aquí a uns minuts. Que estic aquí per feina i aviat hauré de largar. Mataró és prou maco, eh? Ja hi havia estat vegades però cada cop que vinc penso que és una ciutat prou xula i agradable. Es nota que és una ciutat amb mar! En fi, que només volia fer-vos un "saludo especial".

Petonets a les 2!

ESTIC DE FEINA...

... fins el cul!!!!!!!!!!!!!!! Vaig a 200 per hora. Faig coses de feina als vespres a casa quan l'Èlia ja dorm i els caps de setmana. Tinc son tot i que el Mico fa més guàrdies que jo perquè és un solet. I els únics moments que tinc per mi són quan vaig en metro o en cotxe amunt i avall (i condueix el Mico) o si l'Èlia dorm una bona estona a les tardes i no he de posar cap rentadora, rentaplats, fer alguna cosa de curro, etc. Vamos, que sóc una superwoman!!! Quina alegria, sempre havia volgut ser una superwoman!!! Olé!

VARIS EN DILLUNS 3

Setmana que comença una mica més bé que la passada....

• Ja tenim aigua calenta!!!! Bé, de fet en tenim des de divendres a la tarda, però com que hem estat el cap de setmana fora, a El Poble, avui ha estat el primer dia que m'he dutxat amb aigua calentona a casa meva! En total han estat 6 dutxes d'aigua freda. 6!!!!!. Mai hagués pensat que una comodona com jo ho pogués aguantar amb tant d'estoicisme... Al final ja ni tan sols em posava a cridar. Ens acostumem a tot, eh?

• Aquest ha estat l'últim cap de setmana a El Poble abans que neixi la nena. A partir d'ara, no ens mourem gaire de Barcelona, que jo passo de trencar aigües donant voltes per Catalunya. He aprofitat per anar a Fires de Girona (m'encanta l'ambient de fires!!!!) i per fer-me fotos amb una altra amiga que també està molt embarassada i que, per quan ens tornem a veure, cada una portarà un bebè sota el braç.


• El mal rollo de la setmana passada al curro està una mica superat. Quan dic "una mica" vull dir que continua sense entrar tota la pasta que caldria però que, de moment, vist que jo estaré de baixa 4 mesos, la que treballa amb mi no se'n va al carrer. Em sento com si m'haguessin donat una moratòria i, si les coses no milloren en aquest període... zas! a cortar cabezas!


• L'altre dia vaig acabar de llegir "El nen del pijama de ralles". És boníssim!!! Però molt, eh? M'encanta com està escrit i la manera com et va donant la informació de mica en mica. De fet, és una llàstima no haver-lo llegit abans que sortís la peli perquè ja sabia de què anava la història i havia perdut una mica el factor sorpresa. Algú em va dir que no anés a veure la peli, que estant embarassada no em convenia lo d'anar a passar-ho malament. La veritat, és que ara no sé si vull veure-la perquè crec que gran part de l'encant del llibre és presentar els fets de forma gradual i des del punt de vista d'un nen. I no sé si la peli és capaç de fer-ho això... mmmmmm....

Ala, feliç setmana a tothom!

COMENCEM BÉ...

... La setmana, vull dir.

• M'he hagut de dutxar amb aigua freda. Festival. Tenim el termo espatllat des de divendres i, com que marxàvem, per no haver de pagar un pastón, vam decidir esperar a dilluns a trucar a l'electricista normal, i no a un d'aquests d'urgència. L'he trucat a primera hora i m'ha dit que segurament haurem de canviar el termo. Fiesta. I m'ha dit que ja em trucaria per dir-me quan vindria. A vosaltres us ha trucat? Doncs a mi tampoc. Apa, un altre dia de dutxar-me amb aigua freda. I, com que no tinc la setmana precisament tranquil·la, ja veig a venir que no tindrem aigua calenta fins dijous o divendres. Bien.
• Al curro la jefa m'ha pillat per banda i m'ha donat "bones" notícies. Recordeu els 3 problemes que tenia fa uns dies? Doncs bé, resulta que la pava que abans treballava al meu lloc està fent certa "competència deslleial" i ens ha arribat informació que s'ha menjat ella soleta un pastís que hauria d'haver estat nostre. Això posa en risc la pasta que, a futur, havia d'entrar i la jefa m'ha mig insinuat que potser no hi ha calés per cobrir el lloc de treball de la meva companya. M'ha arribat a dir que li allargarien el contracte 3 mesos i que després ja es veuria... Jo li he dit que això no era possible. Que com a mínim ella hi ha de ser mentre jo estigui de baixa per maternitat. Que el meu departament no es pot quedar sol. Però clar, això no soluciona res... Joder. Joder. I joder. Quina merda. En serio. Això em té bastant preocupada, la veritat. I lo més fotut és que no tinc massa clar què hi puc fer... Perquè tot és per culpa d'una situació que he "heredat" i que no tinc massa eines per controlar o posar-hi remei. Merda.

En fi... Esperem que la setmana millori...

TRIFULQUES AL CURRO

Ja sé que fa un munt de temps que no parlo de feina... Entre que l'embaràs és el tema estrella de la temporada i que al nou curro hi estic molt a gust, i això sempre dóna per menys posts que quan hi ha problemes... Doncs això, que feia un munt que no tenia necessitat de parlar-ne. Fins més o menys avui.

Que quines trifulques hi ha? Res massa greu però que sí que em neguiteja una mica perquè em costa saber com enfocar-ho i què fer-hi al respecte. Són tres coses:

1) La noia que treballa amb mi (de la que en teoria sóc "jefa" tot i que m'agrada poc mirar-m'ho així). És una noia molt competent i proactiva però que tècnicament, en termes de continguts, té molt per aprendre. Fins aquí ok, no? Problema: potser és massa proactiva. A vegades tinc la sensació de que es posa on no la demanen, fa coses sense consultar-me i tira pel dret en coses en les que s'hauria d'anar amb més compte. Així dit sona molt bèstia i potser no ho és tant. Tot plegat és més súbtil però no per això em fa gràcia tenint en compte que jo desapareixeré durant 4 mesos i ella no té els criteris tècnics com per tirar pel dret en segons quins temes... Com ho redreço? Aish...

2) La meva amiga que també treballa a la mateixa entitat. Treballem en àrees diferents i cadascú porta els seus temes. Amb nivells de responsabilitat similars. Fins aquí sembla, doncs, que tot hauria d'anar com una seda, oi? Problema: avui m'ha pillat per banda una de les "vaques sagrades" i m'ha preguntat directament que què em sembla el treball que està fent la meva amiga... Uffffffffffff! ?????!!!!!! Situació xunga, xunguíssima... Jo intentant no dir res, no mullar-me, reorientar la conversa, etc. I la vaca sagrada dient-me que creu que la meva amiga s'ofega en un got d'aigua i que no està "complint" amb les responsabilitats que li toquen pel càrrec que ocupa... Ai senyor! Ho he passat fatal i me n'he sortit com he pogut. Amb tot, i si us he de dir la veritat, això ha coincidit amb que, pel meu costat, jo també fa dies que vull parlar amb la meva amiga perquè té alguns comportaments amb la noia que treballa amb mi que no crec que afavoreixin lo de posar solució a la trifulca número 1. No és res greu però tot plegat m'estressa.

3) La noia que abans treballava a l'entitat. Una tia llesta, llesta. Una crack en lo seu. Una antiga "vaca sagrada" que manté alguns lligams de feina amb l'entitat i influència i carisma entre la majoria de persones que curren aquí. Problema? La tia ha decidit començar a trepitjar el terreny de l'entitat en coses que m'afecten directament a mi. És com fer una espècie de competència deslleial i jo estic a la primera línia de foc. No es tracta d'enfrontar-m'hi perquè no és aquesta la manera. Però sí d'aprendre a torejar-la i veure-la venir. És a dir, mà esquerre. I tampoc sé massa com enfocar-ho, eh?

Aish.... Tot plegat m'ha tingut una mica estressada aquesta última setmana. I per culpa d'això he dormit poc i vaig cansada perquè dilluns i dimarts han estat bastant llargs i intensius... Sort que avui només curro fins el migdia i després, a la tarda, tinc ioga... Que m'anirà bé per relaxar-me. De totes maneres, si algú té alguna idea, serà molt i molt i molt benvinguda....

ESTIC SUANT LA GOTA

Quina calor.
Quina calor.
Quina calor.
Quina calor.

La única neurona que tinc en funcionament només pot pensar això. Estic tirada al sofà, amb totes les finestres obertes per allò d'intentar crear una mica de corrent d'aire i.... pffffffffffffff. Estic suant la gota. En serio.

Aish. I també estic cansada. Avui m'he llevat a les 05.15h del matí per pillar un avió a les 07.10h. Viatge llampec a Palma de Mallorca per feina. I ja torno a ser a casa... Llampec, llampec, eh? A l'aeroport gairebé érem minoria els que viatjàvem per feina... S'ha notat que la gent comença a tenir vacances. I... heu agafat mai un vol d'aquests de primera hora? Està ple d'homes. En serio. Executius amb el mòbil, la blackberry (o com s'escrigui) i el Mundo. Algun més pijo i pepero que d'altres. Uf! Les dones som minoria. I les dones prenyades menys...

I a Palma... Ni us ho explico. L'aeroport estava ple a vessar de turistes. Alemanys per un tubo. Ja des de l'aeorport feien olor a crema solar... I tu allà, que vas per feina. Arregladeta i mona, i amb la cartera de papers i documents. Fas tanta llàstima...

Però bueno, passo de queixar-me gaire. Sabeu què hem fet aquest cap de setmana? Un altre d'això. Aquesta vegada amb un nen d'un any i 8 mesos, una nena d'un any i 6 mesos, un projecte de bebito de 18 setmanes i un altre projecte de bebito de 12.... Toma ya! I molta tranquil·litat, piscineta, relax, jocs... mmmmmmmmmmmmm.

I demà, per fi, per fi, per primera vegada a la meva vida: JORNADA INTENSIVA!!!!!!!!!!!!!! Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii! Un altre motiu de satisfacció per haver canviat de curro: ja no sóc la única que es menja els mocs juliol i agost i ha de continuar treballant full time mentre el món mundial és a la platja. Jo també faré horari de funcionària i curraré de 8 a 15. Bien. Oléeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!!!

AVUI HE FET UN MUNT DE COSES

No us agrada molt quan teniu un dia d'aquells en els que us sentiu productives?

Al matí he anat a donar un curs sobre conciliació i igualtat d'oportunitats entre homes i dones. És part de la meva feina. De tant en tant em toca posar-me al davant d'unes quantes persones i intentar convèncer-les de que això són temes importants... Que per mi ho són, però pels que tinc al davant moltes vegades són temes completament nous dels que no en veuen traducció directa a les seves vides... Concretament, avui m'ha tocat un grup de dones, d'entre 30 i 55 anys, que han estat formant-se per ser monitores de lleure. Mestresses de casa de tota la vida que, una vegada han tingut els fills crescuts, han decidit fer un curset ocupacional per estar entretingudes i per aconseguir una feina de poques hores al dia... És molt xulo i interessant veure que, per primera vegada, es plantejen coses com els estereotips i els rols de gènere. No té gaire impacte real però bueno... Per cert, nota a part: el lloc del curs era una ciutat mitjana de la zona metropolitana de Barcelona. Només una de les dones era catalano-parlant. Vàries m'han preguntat què volia dir "acomiadament". En fi...

Per fi he anat a l'òptica a fer-me unes ulleres. Sip. Com que només les necessito per coses puntuals, les últimes ulleres me les vaig fer quan tenia 18 anys i les devia perdre fa 4 o 5 anys... I des de llavors podríem dir que he tingut una actitud més aviat "despreocupada"... Res m'han dit que tinc un ull esquerre més aviat gandul amb un coctel explosiu de molt estigmatisme i una mica de miopia... I que, en canvi, l'ull dret està pràcticament perfecte. Ja veus. I pel que fa a les muntures, insistien en donar-me-les amb forma molt rectangular i estreta fins que li he dit a la col·lega que se'm veien els ulls massa junts. Ha rigut...

I què més? Doncs també he mirat viatges per aquest estiu. Ssssssssssssssiiiiiiiiii. Ahir la ginecòloga va dir que nanai d'anar a New York + Canadà (Quebec), que era la nostra idea inicial. El nanai no va ser per anar-nos-en de picos pardos sinó per les hores de vol al mig l'oceà. És a dir, massa hores sense lloc on fer un aterratge d'emergència en cas que tingués una hemorràgia o quelcom similar. Per això ens va dir que ens limitem a Europa. I res, ara he estat mirant Islàndia i Escandinàvia sobretot. Alguna ruta tipus fly + drive en un país supercivilitzat amb hospitals i serveis sanitaris a punta pala. La gine no es podrà queixar, eh? Alguna idea o recomanació?

Per cert, avui és el cumple de la Saigon. Jejeje! Quan la vam acollir i portar al veterinari ens va dir que devia tenir uns 4 mesos. Quan ens va preguntar quina data de naixement li posàvem a la "cartilla" vam decidir que fos el 20 de maig. Així doncs, avui la Saigon fa 2 anys!!!!

DJV: DIJOUS DE VARIS 2

Vaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa. Que ja queda menys....

• Llibre de Sant Jordi. Sí. Llibre. En singular. Hi havia massa gent i barullo com per poder mirar tranquil·lament. Aishhh. És el que té Sant Jordi. Bueno, doncs em vaig comprar un llibre convençuda que no estava caient en allò del més venut perquè ni l'autora és massa coneguda ni el tema semblava que hagués de ser massa popular. Ja! I una merda! Resulta que sóc una dels milers de persones que va comprar el llibre de la Najat El Hachmi, L'últim patriarca. El segon llibre més venut del dia. Toma ya! Pot ser que pequi d'elitisme? Aishhhhhhhhhhh.
• Per cert, Sandra, has vist quin llibre estic llegint? The Book Thief, La lladre de llibres. Res, només dir que m'està agradant molt. L'estic trobant molt original i ben escrit. És xulo xulo. Bien.
• Les dues úniques pegues que li estic trobant a la feina nova són: 1) És un zulo. No hi ha llum natural enlloc. Si estigués deprimida ja m'hagués obert les venes. i 2) Estan obsessionats per les reunions. No parem de fer reunions. Estic reunida la meitat de la setmana i, si em coneixeu només una miqueta, ja us podeu imaginar que em poso dels nervis. No puc deixar de pensar en tot el curro que tinc pendent i allà estem, analitzant el sexe dels àngels... Sí, ja ho sé, ja ho sé: Si això és el que es porta, m'apunto al carro i àpala, endavant. A acostumar-s'hi.
  
• Amb tota la moguda, aquest any ni m'enrecordo que em toca fer anys aviat. Us juro que m'ha passat el mes volant... Ja s'acaba el dia 24????!!!!!!! En serio????!!!!!!
  
• Dimecres que ve marxo a Porto.... Bien!!!!!!!!!!! I dic "marxo" perquè el Mico ja hi serà, que hi va per feina. La primera nit la passarem al seu hotel, ja que la feina li paga la nit del 30 a l'1. I jo em colaré a l'habitació. Rollo cita d'hotel... Morbazo, vamos...jejejeje!
• Me'n vaig a sopar, que estic morta de gana. Últimament jalo moooooooooooooolt. No sé pas com ho faré aquest estiu perquè no em ve gens de gust començar una operació bikini....aish!
  

I demà ja és divendres... Bien.

EL BLOG

Doncs sí, és veritat: des de que tinc curro nou, sóc més cara de veure. Curiós, eh? Em busco un curro que em doni més temps lliure, més temps per mi mateixa i, en canvi, el primer que retallo és el meu temps al blog... I això? Doncs bàsicament perquè encara estic organtizant-me. Sip. M'estic acostumant als nous ritmes, als nous horaris,... Penseu que oficialment hi ha dos dies a la setmana que faig un munt d'hores. Un munt. A canvi, els altres tres tinc tarda lliure. Pinta bé, oi? Però és que en les tres setmanes que porto, això no ha acabat de funcionar sempre així... La setmana passada, per exemple, vaig treballar 4 tardes. I no és que, de cop, em desbordés la feina... Sinó que es va montar una moguda d'aquelles de "dos dies de reunions i teràpia de grup per a cohesionar l'organització"... Imagineu-vos: dos dies sencers, matí i tarda, fent dinàmiques grupals, plastilina i coloraines. En serio. En alguns moments em vaig sentir com la mainada de la Núria i la Sandra...jejeje!

A més, per dir la veritat, en aquest curro no puc mirar el blog o escriure-hi. A l'altre sí que podia perquè la meva pantalla només la veia jo. A més, tot i l'estrès, sempre em regalava una estona a mi mateixa per veure què tal estava el pati. Ara no puc fer-ho. A canvi, però, ara puc anar al bar a esmorzar i tinc temps per veure els blogs des de casa tranquil·lament... És que no es pot tenir tot!

I per últim... Què passa? Doncs que tinc la sensació de que he perdut una mica el fil del blog... Abans de tot el follon del curro, explicava un munt de coses. I ara tinc la sensació, segons quins dies, de que no sé què explicar... En fi... Suposo que es passen èpoques.

Feliç setmana a tothom!

DIUMENGE....

Hem estat a la Reserva, fent família. Tot i la sequera, allò d'allà dalt estava la mar de xulo. Poca aigua però tot verd. I avui el cel estava tan serè i blau que no es veia cap núvol per enlloc i feia caloreta... Després de dinar he agafat una tumbona i he fet la migdiada sota d'una olivera...mmmmmmmmm.... Que idíl·lic, eh?

A l'arribar a casa hem trobat la gata tancada a l'habitació petita... Sort que, per com estava, segurament ha estat cosa d'aquesta tarda... Aish... És que és més tonta... Fa caure l'estenedor de la roba i aquest xoca contra la porta i la tanca... I ella a dins.

He estat llegint llibres d'una autora molt xula: Sarah Dunant. L'any passat vaig llegir El naixement de Venus (The birth of Vennus). Vaig pensar que estava bé però que tampoc matava.... I aquest any m'he comprat La Cortesana (In the company of the Courtesan) i Transgressions, que encara no està traduït. I... sorpresa! El primer em va agradar molt i el segon, que encara estic llegint, també té una pinta fantàstica... És curiós, eh? Resulta que Sarah Dunant és famosa per la novel·la que a mi em va deixar igual... Les altres, en canvi, són menys conegudes.... Són dos novel·les molt diferents l'una de l'altra, però molt ben fetes totes dues. La Cortesana és més històrica i, Transgressions, en canvi, és una novel·la molt psicològica i fosca. Però molt xules totes dues, en serio. Molt innovadores.

I la setmana per endavant: he d'anar a comprar roba... pfffffffffffffff. Algú ve amb mi? Em fa un pal... Odio haver d'anar de compres...

La feina nova continua molt bé. Aquesta setmana ja serà més moguda: dimarts i dimecres tinc un curs. Dijous una visita fora de Barcelona. Divendres reunió tot el matí... Quina marxa, eh? Amb tot, no em queixo. Segueixo estant molt contenta i de molt bon humor. Sense tensions. Currant bastant però tranquil·la, sense pressions... Aish.... Esperem que duri!!!

NOUS INICIS

Els primers dies només serveixen per recollir impressions però... totes han estat bones!!!!! Siiiiiiiiiiiii! Estic contenta. Els reptes semblen assolibles. Els projectes són manejables. La gent maja. Els continguts de la feina molt interessants. Els horaris collonuts. Etc. De moment tinc dues companyes però totes dues marxaran en breu per motius diferents. Així, en poc temps serem un equip completament nou. Això també té la seva part positiva: totes estarem en igualtat de condicions. I dic totes perquè en aquesta entitat són tot dones....jejeje!

He arribat puntualíssima. Ja veig que m'ho podré prendre amb més calma als matins. Tothom arribava de la setmana de festa i es feien petons les unes a les altres, i es preguntaven com havien anat les vacances. Bon rotllo. La de RRHH m'ha tingut més d'una hora fent-me "l'acollida". Molt maja. Després se m'ha emportat a fer un cafè. Prenc nota: aquí la gent es pren 20 minuts per anar a fer un cafè al bar del costat. Bien. Després m'ha pillat per banda la que serà la mefa jefa. Molt i molt i molt maja. M'ha donat quatre idees bàsiques. Per últim, he estat tancada molta estona amb una de les meves companyes d'àrea. Teca per un tubo. I començar a currar. De moment, m'han posat en un despatx on estic sola. Noooooooooooooooooo. Però aviat hi posaran algú més. Biennnnnnnnnnnnnnnn. Tinc un teclat que és una merda. Ja intentaré que me'l canviin. I la cadira és d'aquelles que t'apreta cap endavant. Massa rígida. Què hi farem, no es pot tenir tot. Ja tinc mail corporatiu. I res, a llegir i prendre notes fins que ha estat l'hora de plegar... Plegar???? Sí!!!! Us he dit que tres dies a la setmana curraré de 9 a 3? Ni jo mateixa m'ho crec!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

ANIVERSARI, CANVIS, LA GATA I EL FORMATGE

Avui fa poc més de dos anys que vaig començar el blog i, per celebrar-ho, hi he fet un petit canvi... Qui l'ha notat? Sí, sóc jo, a Paris l'any passat...

Lo de tenir un blog és molt més xulo del que em pensava... Sempre m'havia agradat escriure però fa anys que vaig deixar d'intentar fer un diari. I res, lo del blog és fantàstic. Perquè hi poses el que et dona la gana quan et ve de gust. Algunes vegades fotos, d'altres dius el que sents, d'altres expliques el que t'ha passat, d'altres analitzes el món que t'envolta... Però, sobretot, el més bo de tot, és que, de cop, sents el carinyo i el suport de gent que, encara que no coneixis, t'és propera. Total, que moltes gràcies noies per haver estat amb mi durant aquests últims temps...

Perquè demà és el dia D. Arghhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh. Demà començo al nou curro. Porto dos dies somiant-hi...jejeje! La veritat és que em fa molta il·lusió i bastant cangueli. I una part de mi encara no s'ho pot creure tot plegat....

Però avui encara estic de vacances... Per qui s'ho pregunti: reconec formalment que el Mico tenia raó. La Saigon ha sobreviscut la setmana que hem estat fora sense cap problema de res. Gràcies Tato!!! I vale. Aceptamos barco. Tinc tendència a ser exageradament sobreprotectora... I això que només és un gat!!!!!

A l'estil de la Rebeca, a França hem aprofitat per proveir-nos de coses bones. Bàsicament, formatge... nyam, nyam. El millor d'un super francès és arribar a la zona de formatges... N'hi ha de tots tipus, molts més i més variats que aquí. I per comprar-ne uns quants t'estàs mitja hora intentant decidir quin deu ser més bo. T'agafa com un síndrome raro i te'ls voldries emportar tots... Aquesta vegada hem tornat amb un d'herbes, un de cabra, un brie... jejeje!

LIBERTÉ... I ÉGALITÉ, FRATERNITÉ.... JEJEJE!

Liberté

Buenoooooooooooooooooooooo. Curro finiquitat. Ja està fet. Bien. Però no ho tinc gaire assumit... De fet, crec que dec tenir algun tipus de síndrome d'Estocolm. Aquest matí m'he aixecat amb mitja sensació de pànic pensant: "no em puc creure que ho estigui fent". Lo de largar, volia dir... Però bé, tot molt correcte i civilitzat. He invitat al personal a un pica-pica (tradició de l'empresa) i m'han regalat un bolso vermell superxulo. Apa. Entre aquest i els que em vaig comprar en un atac de consumisme febril aniré sobrada de bolsos... I quan he anat a firmar el "finiquito" he flipat... El que té de bo deixar una feina és la pasta que et cau de cop. Res, tu, que ja sóc lliureeeeeeeeeeeeee!


Égalité i fraternité

Doncs això és perquè demà larguem a França... Alegria!

Només em preocupa la Saigon. Resulta que el Mico té la teoria que s'ha d'acostumar a estar més sola (més???!!!!), que no pot ser que quan marxem vingui algú cada dia. I només ha acordat amb el Tato que aquest vingui el diumenge, el dimarts i el dijous. I sí, vale, nosaltres tornem el dissabte. Per tant, això és dia sí - dia no. Però a mi em sembla que la Saigon estarà massa sola. Si tenim en compte que és una gata hiperdependent i amb "necessitats especials"... Vale, potser tinc tendència a ser "sobreprotectora" però... no ho veig clar. El problema és que no hi ha ningú més a qui dir-li que es passi i el Mico no vol abusar del Tato... Aish... Esperem que tot vagi bé perquè em fa por que a la Saigon li passi algo o que quan tornem la trobem tan estressada que estigui insuportable... Com quan va començar a viure amb nosaltres, que ni ens deixava dormir a les nits... Bueno. Creuem els dits.

Intentaré fer algun post de d'Auray però, per si de cas, feliç setmana santa a tothom!

PLANIFICANT-ME LA VIDA

Demà:

• Tancar tema 1: només és qüestió d'enviar un mail.
• Començar tema 2 i intentar tancar-lo.
• Fer una nota de despeses.
• Parlar amb la jefa (que, en un atac d'infantilisme, no em diu res, ni bon dia, ni res...) per veure com ho fem amb lo del projecte que acabaré a les meves tardes lliures.
• Dinar amb les amigues. Comiat en petit comitè.
• Ordenar taula i armari.
• Fer birra amb compi d'àrea: "consells per sobreviure a la jefa tot el temps que treballis amb ella, petita saltamontes".

Divendres:

• Tancar tema 2.
• Reunió de traspàs.
• Ordenar taula i armari.
• Pica - pica o vermut de comiat?
• CURRO FINIQUITAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
• Anar a comprar coses per marxar a França. Sobretot, pinso per la gata...
• Sopar de "celebration" amb el Mico.... Ens fotrem morats de vi? Jejeje!

Dissabte: MARXEM A FRANÇA!!!!!!

• Parada 1: Saint Emilion. A mig camí.
• Parada i fonda: Auray.
• Excursió: Belle Ille.

Voleu saber la història de Belle Ille? Una tia besàvia meva es va haver d'exiliar a l'acabar la guerra civil. Al camp de refugiats hi va conèixer un soldat francès. Bretó. Es van enamorar i es van casar. I se'n van anar a viure a Belle Ille, d'on era ell. 60 anys més tard tinc un cosí-avi que parla català a una illa de la Bretanya francesa. Que xulo, eh?

COM UNA MUNTANYA RUSSA

Així és com ha estat la meva vida laboral durant l'última setmana: de susto en susto, nervis i moments de mal rollo barrejats amb moments de bon rollo... Esgotador!

Explicar tots els detalls seria interminable i pesat... Amb alguns moments espectaculars n'hi haurà prou:

• Moment espectacular número 1: quan el superboss, il cappo, em va dir que lo dels fills és molt fàcil, fins als 10 anys es pot subcontractar la seva cura a qualsevol altra persona. Que els fills només et necessiten quan són grans...



• Moment espectacular número 2: frase de la jefa de divendres passat "crec que has estat inoportuna i deshonesta"... Era d'estranyar que no sortissin els retrets i les acusacions un moment o l'altre.



• Moment espectacular número 3: quan un company de feina, assabentat que piro, ha vingut a dir-me que no s'ho hagués pensat mai perquè a mi em veia "institucionalitzada".... ejem... algú ha vist Cadena Perpetua?



• Moment espectacular número 4: la super birra que vaig prendre ahir amb una de les companyes de feina que hi ha estat sempre, i a qui aprecio molt.... una amiga més...



• Moment espectacular número 5: assajant amb una altra amiga el que li havia de dir a la jefa per parar-li els peus... mig Eixample de Barcelona aprenent a marcar límits...



• Etc.

He escrit poc perquè he estat bastant nerviosa... Una barreja de no tenir-ne ganes, incapacitat per pensar en res més, i no voler donar-li encara més voltes als temes. El més bo de tot plegat? Que plego el dia 14. Tinc la setmana santa per mi, per fer vacances, per anar amb el Mico a França... bien!!!!!

FET!!!!

Bueno, ja està fet!!! Em sento com si hagués "sortit de l'armari" laboralment parlant... jejeje! Ahir al matí estava histèrica perduda. En serio. L'única referència que tenia de que algú li digués a la meva jefa que largava era horrorosa. Es veu que es va liar un xou fantàstic de retrets i acusacions... Visto lo visto, jo estava bastant cagada de por... Mig matí nerviosa perduda sense ni saber com fer-ho, assajant el discurs...

Al final, després d'estar una estona comentant un document, li vaig deixar anar. I sincerament, potser resultarà que m'he passat més de 4 anys subestimant la meva jefa. S'ho va prendre amb molta esportivitat. Li va fotre però no va caure en cap comportament xungo. Les úniques preguntes que em va fer van ser: què ha canviat? et podem fer una contraoferta? i quan marxes?

Li vaig enfocar tot en plan és una decisió més personal que no professional (que és veritat en un 75%) i que l'oferta m'ha caigut del cel (que és veritat en un 100%). I res... a partir d'aquell moment va començar una moguda de despatxos que em va tenir "en ascuas" tot el dia... Les portes del despatx de la jefa, que sempre estan obertes de bat a bat, es van passar tot el dia tancant-se i obrint-se. I el cappo entrant i sortint... En fi... Sort que després li vaig fer un mail cortès al boss i me l'ha retornat de super bon rotllo que no crec que sigui fals...

Total: missió acomplerta. Ja tinc un peu fora, els nervis se'm van passar sopant amb una amiga i aquesta nit he dormit com un tronc. Alegria!