Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Moments. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Moments. Mostrar tots els missatges

17 de febrer 2010

VINS


Us agrada el vi? Crec que ja ho he dit alguna vegada però a mi m'encanta el vi blanc.... Un bon sopar amb bona companyia, una bona conversa i un bon vi blanc. Per mi, això és un dels grans plaers de la vida.

Quins vins m'agraden? El post d'avui va de vins... Àpala! Aviso d'entrada que no en sóc cap entesa i que, segurament, si algú amb el nas més fi que el meu llegeix aquest post, el més probable és que es posi les mans al cap. Però això va de gustos, no? Doncs això...

El Manuela de Naveran és un dels meus preferits. Suposo que és perquè el vi està fantàstic però, a més, la botella és preciosa....

I també m'agrada molt el Missenyora de la Cooperativa L'Olivera (D.O. Costers del Segre). I, seguint la línia, en aquest cas la botella és d'un blau intens molt bonic.

Tant el Manuela com el Missenyora han presenciat grans moments que, a aquestes alçades, ja són històrics... Sopars com el de C&C i jo fa uns anys. En el que vam acabar a les 3 de la matinada, cecs com a rates, després d'haver pogut posar damunt la taula totes les sensacions i frustracions i reflexions sobre el que és la vida i el com la vivim... Sopars com els que fem de tant en tant amb la F, que posem a la Bitxa a dormir i ens passem unes hores precioses que no dormirem i que no ens podem permetre, psicoanalitzant-nos i aplicant-nos una versió casolana de teràpia Gestalt...jajaja!

Uns altres vins especials? El Viña Sol i el Viña Esmeralda són els vins dels principis del Mico i jo. Montàvem sopars "delicatessen" amb coses bones i jo sempre portava un dels dos vins. Ara ja gairebé mai en comprem. Només quan no hi ha res més però sempre em recorden aquells sopars.

I, òbviament, hauríem de parlar de El Perro Verde. Crec que el vam descobrir fa bastants anys a un restaurant sorprenentment bo que hi ha a La Reserva. Va ser d'aquelles coses que llegeixes la carta de vins, flipes perquè no coneixes res, preguntes, et recomanen i àpala, resulta que és un vi prou bo. I després resulta que els verdejos de Rueda es posen de moda i tothom et parla del vi aquell...

Més vins? Per mi els chardonnay sempre són benvinguts. Dos que m'agraden? El Raimat i l'Enate.

I per anar acabant, un altre que està bé és el Petit Caus. Crec que ens el donen a un restaurant on es menja mooooooooolt bé de prop de El Poble. Llàstima que fa temps que no hi podem anar perquè La Bitxa està en una fase que no aguanta quieta enlloc i a El Poble no hi tenim cangur...


Per últim, camí de la feina passo per davant d'una bodega on tenen un cartell que posa això. "Le beaujolais nouveau est arrivé". No sé perquè però m'encanta la frase i el cartell (que no és aquest, però és que no l'he trobat per internet). Estic per entrar-hi un dia i preguntar-los-hi si, quan facin canvi d'aparador, me'l podran guardar i donar-me'l.


06 de gener 2010

NOVA TRADICIÓ




Sabeu quina tradició hem instaurat a la família Gatxan - Mico? Per Reis s'esmorzen crepes. Oleeeeeeeeeeeeeeeee!!!!

08 de juny 2008

DIUMENGE AL VESPRE...

... I estic cansadeta. Hem estat per El Poble, fent família. Ahir va ploure però avui ha fet un solet maco. A veure si el bon temps es decideix ja d'una vegada, que tinc ganes de sentir que ja és estiu... Aish.

Dissabte al vespre vam estar donant una volta per Girona. Ara feia dies que no teníem ocasió de fer-ho i... ohhhhhhhhhhh! Definitivament, Girona m'enamora. És una ciutat tan maca... En serio. Havia plogut però els núvols s'estaven trencant i hi havia algun últim raig de sol. Tot feia olor de fresc, les botigues ja tancaven i la gent feia l'últim vol abans d'anar a sopar. Mmmmm.

He vist amigues que feia temps que no veia i he intentat que la família no m'alterés massa. Amb això últim, però, no he tingut gaire èxit. Paciència, Gatxan, paciència...

M'espera una setmana de bastanta feina i moviment... ooooooooooom. Dimecres fem un "Casual Day" amb el curro. Dijous i divendres venen els amics de França a casa nostra. M'agrada tenir gent a casa. Divendres toca visita a la ginecòloga. Dissabte un casament que, per cert, ja no en són 3, sinó que enguany, al final, sembla que seran 4... Toma ya! Quin ritme!

Vam anar a veure la nova de l'Indiana Jones. D'encefalograma pla, sí, però molt distreta. Pur Indiana Jones, vamos. I el Harrisson amb 60 i pico, com un rei, tu! Em va agradar... I vam estar d'acord en que quants de nosaltres havíem volgut ser arqueòlegs de petits o adolescents per culpa de l'Indiana Jones? Un munt!

I res, del que passa pel món... Us imagineu que l'Obama arribi a president d'EEUU? Brutal!

27 d’abril 2008

FINDE DISTRET


Gairebé són 3/4 de 9 del vespre i encara és clar.... OOOOOOOOOOOOOOOOOOOh!!!! Em poso tan contenta quan el dia s'allarga, s'allarga i s'allarga... M'encanta la primavera, el bon temps, el solet. Aish....

He tingut un cap de setmana distret. Amb coses bones i coses no tan bones...

Divendres sopar amb els amics. Bien. Divertit. I anar a dormir, que no podia de cansament.

Dissabte vam haver de fer xafarranxo de combat. Teníem el pis fet "unos lobos" i venien uns amics a passar el cap de setmana a casa. Jo escombro. Tu fas els llits. Jo poso un rentaplats. Tu netejes la cuina. Jo plego la roba. Tu canvies l'arena de la gata. Jo. Tu. Jo. Tu..... Riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing. Van arribar cap a la 1. Amb nena petita d'1 any i 4 mesos inclosa. Que maca, que maca. Està maquíssima. Es va enamorar de la Saigon. I la Saigon flipava de veure que hi ha éssers humans petitets i poc àgils que van per casa en plan apissonadora. La nena perseguint la gata i la gata fugint-ne, però quan la nena es girava, la gata perseguint la nena. Festival.

Ja us podeu imaginar la resta del finde no? Jalar, passejar, xerrar, jugar al Carcassonne, anar a comprar vi, sopar, beure, xerrar, dormir, esmorzar, xerrar, anar caminant fins a la Barceloneta, dinar una paella... mmmmmmmmmm. Xulo, eh? Lo curiós és que amb la nena ens ho hem passat teta. És un solet, una criatureta d'aquelles tranquil·les i que gairebé sempre estan de bon humor i no es fan estranyes a ningú. I amb els seus pares també molt i molt bé. Feia temps que no ens vèiem, fèiem coses junts, i aprofitàvem per xerrar tranquil·lament. Guay.

Avui a la tarda han marxat tots. I quan dic "tots" vull dir els amics, la nena i el Mico també. Estic home alone amb la Saigon. Snif, snif.

Bueno, i abans de que el Mico marxés he tingut temps d'emprenyar-me com una mona... Per això dic que el finde ha estat distret. Tan bé que havia anat... Avui era el cumple de la meva sogra i s'ha liat un merder tonto però que m'ha fet enfadar bastant.... Aish... Que ella i jo tenim una relació complicadilla, suposo que a aquestes alçades del blog ja havia quedat clar, no? Però, últimament, la cosa s'havia calmat / solucionat una mica. Jo havia optat per "terra i temps pel mig" i per ser d'allò més amable i bona jove quan ens veiem. Avui, com he dit, era el seu cumple, i mentre estàvem passejant, al matí, el Mico l'ha trucat per felicitar-la. Jo estava per la criatura i pels amics i el Mico l'ha felicitada en nom de tots dos i li ha dit que records de part meva. Jo, en cap moment, no he dit que no m'hi volgués posar, sinó que el Mico ha optat per fer-ho així. Doncs bé, sembla ser que la sogra s'ha près fatal que jo no em posés al telèfon. Que amb una felicitació de parts de tots dos no n'hi havia prou. A mitja tarda el Mico ja tenia un missatge del Tato, el seu germà, dient: "Que la Gatxan truqui a la Mama per felicitar-la". Després, el Tato ha trucat per telèfon per dir-li al Mico que "la Gatxan s'havia d'haver posat al telèfon i felicitar la Mama perquè la Mama s'ha près molt malament que la Gatxan no ho fés"......

.....????????????!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!..................

Què????!!!!

Jo flipant en colors. Resulta que:
1. Des del punt de vista de la sogra, la Gatxan vés a saber què és perquè no s'ha volgut posar al telèfon i felicitar-la.
2. Tota la família pendent del super-mega-disgust de la sogra perquè la Gatxan no s'ha volgut posar al telèfon i felicitar-la.

Ejem... De bojos.

I el Mico va i em diu que truqui a la sogra i la feliciti. Que què????!!!! Que jo truqui?????!!!! Després de que tu m'hagis fotut en aquest merder?????!!!!! No majo, truques tu i ho aclares i després, si de cas, m'hi poso jo.

A favor del Mico s'ha de dir que hi ha trucat i ha fet un intent d'aportar la informació necessària per esclarir el tema. Gràcies Mico. En contra de la sogra s'ha de dir que quan m'hi he posat per felicitar-la d'una puta vegada m'ha fotut una merda de paper. En plan "estic fotudíssima, sóc una víctima de tot i de tothom, i ara què em vens a dir que ja és massa tard".

Flipant en colors. En serio. Si la meva família li muntés aquests sidrals al Mico.... M'he enfadat molt perquè a més, com sempre, li hem acabat seguint el joc. Però, a sobre, quedant fatal pel mig, essent els dolents o la dolenta de la pel·lícula. I sabeu què em fot més? Que, realment, l'única cosa que té sentit és no fer-m'hi mala sang. I continuar amb la filosofia del "temps i terra pel mig". Que això no canviarà mai.

Sort, sort, sort que són quarts de nou del vespre i encara és clar. Que aquesta setmana només curro 3 dies. Que dimecres marxo a Porto. Que el Mico és un solet. Que ha sigut un cap de setmana xulo. Que estic molt contenta amb algunes sorpreses que dóna la vida. I que, tot i que complicada, la vida sempre és bella. Alegria.

22 d’abril 2008

SANT JORDI 2008


Llibres, llibres, llibres... mmmmmmmmmm.

I si amb això no n'hi hagués prou: solet, passejar, ventet fesc, roses, petons, olor de primavera, xafardejar, regalar, gent, carrer, tot verd, places, alegria, mirar, triar...

M'encanta. És la festa que més m'agrada de totes les que tenim. Feliç Sant Jordi a tothom!

19 d’abril 2008

AIXÒ ÉS VIDA

He dormit unes 9 hores.

M'he aixecat, he donat de menjar i beure a la gata, i m'he fet un...




Natural. Amb 3 taronjes. M'ha donat per dos gots. El primer me l'he begut d'una tirada. Pel segon m'he esperat a tenir la resta de l'esmorzar fet:




M'he assegut al menjador. Feia solet. I m'he jalat l'esmorzar xafardejant la gent que passava pel carrer. Pensant: Això És Vida.

És que m'encanten els dissabtes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

09 de novembre 2007

CANÇÓ DE BRESSOL PER A PERSONES GRANS


Les primeres vegades que em vaig adormir amb el Mico al costat sonava aquesta cançó. Per mi, doncs, és molt especial. Es diu Cluster One i és de Pink Floyd. Tingeu paciència (el principi és una mica llarg i estrany) però després, tanqueu els ulls, respireu fons i gaudiu-la... Potser us adormiu.




16 de maig 2007

BSO

Aquesta cançó es diu "Now We are Free" i és de la Lisa Gerrard. Us sonarà de la banda sonora de Gladiator, del Reino de los Cielos i, lamentablement, d'un anunci pijo de Ferrero Rocher... És preciosa. Jo la trobo maquíssima i sempre més l'associaré a la imatge del final de Gladiator, quan en Maximus passa la mà per sobre el blat... tornant a casa...

07 de maig 2007

TO CELEBRATE

Dissabte vaig celebrar el meu aniversari amb els meus amics. Recordeu que vaig estar trencant-me el cap intentant trobar una activitat sorpresa per fer? Doncs al final... tatxín, tatxan... me'ls vaig emportar al Magma, a Santa Coloma de Farners!!! Va estar mooooooooooolt bé. Érem 13, pràcticament tots els que som, i no van saber a on anàvem fins que ja hi érem. Els hi hauríeu d'haver vist la cara... Gairebé ningú sabia que el Magma existia i van flipar... Ens vam passar 3 hores en remull, que si a les tasses d'hidromassatge, que si al hammam, que si a la sauna finlandesa... Fantàstic!

I després vam anar a dinar a Brunyola. Teníem una vista des de la taula del restaurant... Aquella zona és molt maca... A més, amb la pluja que ha caigut les últimes setmanes tot està verd, verd, verd i frondós.

Després de dinar em van fer un pastís amb 30 espelmes i quan les vaig tenir totes apilades em vaig adonar que són un munt... jejeje! I també em van regalar unes arrecades molt i molt xules i un bolso de Skunkfunk (que no sé ni com es pronuncia, la veritat, jo en dic xunfung i va que xuta).

No sé... tot plegat va estar molt bé. Em feia molta il·lusió celebrar l'aniversari amb ells i ens ho vam passar teta. Som molta gent + les parelles i cadascú de nosaltres és molt diferent de la resta... I sí que hi ha gent amb qui tens més afinitat però només és una mica més i per coses diferents:
- amb la C parlem de la família, d'inquietuds emocionals i debats existencials.
- amb la F llegim la mateixa merda i afrontem vides laborals estressants.
- amb l'O compartim la gormanderia i l'hedonisme.
- amb la M compartim les idees d'esquerres i el ser una mica bruixes.
- amb en T m'agrada parlar de política i sempre sap coses interessants.
- amb la M ens entenem l'una a l'altra. Ella sempre entén els meus motius i jo els seus.
- amb la L li organitzaríem la vida a tot quisqui...jejeje!
- i amb la G no compartim res. Però li tinc carinyo....jejeje!

En fi... Diuen que un amic és un germà que s'escull i, en el meu cas, tots ells són una mica la meva família.

17 de gener 2007

VIDE COR MEUM (1a part)

Heu vist Hannibal? L'argument de la peli no és gaire apte per sensibilitats delicades però fa una cosa molt especial: embolcalla l'horror de la història amb unes imatges, una fotografia i una banda sonora excepcionals, en serio.

Ara no us enganyeu, no és que jo tingui veleitats artístiques i, molt sovint, sóc incapaç de mostrar cap tipus de sensibilitat per aquestes coses. És a dir, el meu jo artístic és pràcticament inexistent.

Amb tot, quan vaig veure Hannibal no vaig poder evitar quedar-me amb la seqüència que us poso... Fixeu-vos en les imatges i, sobretot, en la cançó. Escolteu-la bé. És brutal!!!!

VIDE COR MEUM (2a part)

I aquí la teniu sencera. El vídeo no és gaire entretingut que diguem... Però tanqueu els ulls i escolteu només la música. És fantàstica!

El pavo del vídeo és el Patrick Cassidy, el compositor de l'ària. La lletra, en italià-llatí i traduída a l'anglès és la següent (llàstima no tinc la traducció al català i em fa mandra fer-la):

ITALIÀ/LLATÍ
Chorus: E pensando di lei
Mi sopragiunse uno soave sonno
Ego dominus tuus
Vide cor tuum
E d'esto core ardendo
Cor tuum
(Chorus: Lei paventosa)
Umilmente pascea.
Appresso gir lo ne vedea piangendo.
La letizia si convertia
In amarissimo pianto
Io sono in pace
Cor meum
Io sono in pace
Vide cor meum

ANGLÈS
Chorus: And thinking of her
Sweet sleep overcame me
I am your master
See your heart
And of this burning heart
Your heart
(Chorus: She trembling)
Obediently eats.
Weeping, I saw him then depart from me.
Joy is converted
To bitterest tears
I am in peace
My heart
I am in peace
See my heart

La inspiració? La Vita Nuova de Dante...

22 de novembre 2006

DESPERTAR


Tinc el millor Mico del món: avui m'he despertat amb una com aquesta!!!

13 de novembre 2006

M'AGRADA ANAR EN TREN

Des de fa unes setmanes la feina m'obliga a anar amunt i avall en tren i he redescobert que m'agrada...

Casualitats de la vida, just ara que renfe no n'encerta ni una, jo m'adono que lo del tren m'agrada i sempre m'ha agradat. Ja sigui per culpa de l'avi ferroviari o bé per haver viscut en un poble on tenim una estació important, agafar el tren ha estat sempre una cosa quotidiana i agradable.

Suposo que en part és perquè el tren et permet veure el paisatge molt més bé que el cotxe. Les autopistes són horroroses i, a més, sempre has d'estar pendent de la conducció. Al tren, en canvi, vas la mar de tranquil·la i relaxada. Deixant que et portin, només t'has de preocupar de baixar quan toca. A més, el tren passa més per mig dels pobles. I veus les cases, la gent,... El tren et permet ser una mica més voyeur.

Anar en tren sempre em desperta una melancolia agradable. Passes de llarg de moltes vides que podrien ser com la teva, de molts espais agradables que podries ocupar, de paisatges dels que et voldries embolcallar...

I per últim, anar en tren sempre em fa pensar en el meu avi. En quan li tocava l'estació del meu poble els divendres i hi treballava fins a les 3. Jo hi anava i em deixava guixar en algun paperot asseguda en un despatx de la vella estació mentre ell feia la feina. Recordo com eren els antics bitllets, de color groc pàlid i el xiulet i la bandera. I després em comprava un xupa-xup a la cantina. I l'àvia li fotia bronca quan arribàvem a casa a quarts de 4 dient-li que ara la nena no dinarà...