13 de juliol 2007

MAINADA


Sabeu què fem aquest cap de setmana el Mico i jo? Anem a passar-lo en una casa rural amb dos parelles més i... els seus bebes de 6 i 8 mesos....!!!!!????!!!!...jejeje!

Diferent? Sí. Definitivament diferent. I, què més? Doncs que també em fa gràcia, la veritat. Us explico una mica el perquè...

Resulta que a mi la mainada, en teoria, no m'agrada. Mai he sigut criaturera, la mainada sempre m'ha fet més aviat nosa, no sé jugar-hi ni relacionar-m'hi, etc. És a dir, sempre he pensat que jo + nens/nenes = desastre. I clar, sempre he pensat que jo seria una mare més aviat lamentable. De fet, fins i tot havia passat èpoques de la meva "joventut" pensant en que jo de criatures no en volia. Quan m'he anat fent més gran, però, he anat canviant d'opinió. Segueixo pensant que no seré una mare juganera ni especialment "dedicada", però la promesa del Mico de ser un pare implicat i juganer ha estat un factor clau per fer-m'ho repensar. A més, també m'he adonat que potser els meus sí que m'agradaran i seré capaç de jugar-hi i relacionar-m'hi "productivament"... Total, que vaig decidir que quan arribés el moment em liaria la manta al cap i ho intentaria fer el millor que sabés (i que espero que sigui suficient i que mai m'hagi/m'hagin de retreure haver estat, efectivament, una mare lamentable...).

I què té a veure això amb el cap de setmana? Doncs que em fa molta gràcia passar 48 hores amb dos bebes i veure com ho porto. És una mica com un experiment. I també veure com ho porten els pares. Quines situacions es donen. Etc. Clar que són criatures dels altres però també és cert que 48 hores serà l'estona més llarga que hauré passat mai amb els fills i filles de les meves amigues o amb qualsevol altra criatura... També és veritat que es tracta de dos bebes molt bons. D'un tranquil que enamora... En fi.. ja us explicaré...

Bon cap de setmana!


4 comentaris:

Núria ha dit...

Carai, nena...quina entrada més escueta!!
Què vol dir això que ja tens ganes que sigui dilluns???
Salut!

Gatxan ha dit...

No, que m'he equivocat.. Que volia dir tot el que ara hi surt però he pitxat l'enter abans d'hora...

Núria ha dit...

Ara si l'entenc l'entrada.
Ostres, que guai!! Un cap de setmana intens amb nens/es! Ja t'ho canviaria jo....de debò! A mi és que els nens m'encanten! Però clar, què he de dir jo sent mestra!! Jo he fet de cangur moltes vegades de la filla dels meus amics i la veritat és que és la meva passió; ara té 1 any i 9 mesos i és una passada estar amb ella.
Això que dius que no saps si seràs una mare dedicada i juganera, potser ara no ho sents però estic segura que quan tinguis un fill/a propi tot serà diferent i segur que t'hi dedicaràs moltissim...ja m'ho sabràs dir!
Vinga, que passis un bon cap de setmana!!
Ja m'explicaràs com ha anat!!!
Apa siau!

Anònim ha dit...

Mira jo tampoc sóc de nens ni tenint un de propi, però és que al meu el veig diferent... és com una altra mentalitat perquè et sents responsable i vols el millor per a ell. Si vol jugar no vols que jugui sol així que jugues amb ell, vols que rigui i el fas riure...
Quan estic amb altres nens (amics del meu) m'he d'esforçar perquè els pares no em prenguin per antipàtica i intento parlar-hi, però no és el mateix que amb el meu propi fill... no se, és difícil d'explicar... jo al meu el veig diferent... no només és un nen.