CURIOSITATS DE LA SETMANA

Dilluns. Per temes de feina, sortia de casa a les 07.15h aprox. Pels meus hàbits: aviat, molt i molt i molt aviat. Coses sorprenents d'aquella hora? La xarcuteria del davant ja estava oberta!!!!!!!!!!!!!!!! Toma ya!!!!!!!! Increible. Estava a punt de parar-me, entrar i preguntar-li a un dels dos germans concos que la porta: qui compra salsitxes a un quart de vuit del matí???? Però si els carrers amb prou feines estan posats!!!!

Dimarts, més del mateix. Tornava a sortir de casa a la mateixa hora intempestiva. Una altra curiositat? A les 07.15h a Barcelona se senten els ocells!!! En serio. Hi ha silenci i pots sentir els ocells. Us prometo que es feia estrany i tot... Ocellets a Barcelona!!!

Dimecres. Últim dia del rollo aquest. Us explico: vaig haver d'anar durant tres dies a donar formació a una empresa que començaven a treballar a les 07.45h. Com que qui paga mana... Amb la formació aquesta m'ho vaig passar teta: em va tocar amb un grup de "jovenets", tot nois, el més gran dels quals devia tenir uns 22 anys... Festival!!!!!!!!! Postadolescents a tres quarts de vuit del matí!!! La veritat, però, és que eren uns energúmens amb bon cor. Un dia fins i tot em van invitar a anar a esmorzar amb ells. Majos. Vaig pensar bastant en això que diuen que el jovent que puja és insuportable. Aquests eren uns sujetos però, en el fons, eren bons nanos...

Dijous. Més feina: grup de treball tot dinant. El pavo assegut davant meu es va polir pràcticament una botella de vi ell solet. Recordo: en teoria estàvem treballant. El colega va acabar amb una turca del copón o és que té un aguante semblant al dels paletes del meu poble... Un professional, vamos. Imagineu-vos-ho: típic senyor de 50 i pico, amb uns quants mitxelins, mig calvo, i bastant bavós. Ecs. Per què m'havia d'anar a tocar precisament a mi asseure-m'hi al davant? I és que ja fa temps que tinc una teoria: en aquest país, si no són polítics o metges o actors, no hi ha homes a partir dels 50 que estiguin minimament bons. Tots són lletjos i molt descuidats. Panxa cervesera, calvos mal portats, papada, mal vestits... Espero, "por la cuenta que me trae" que la meva generació envelleixi millor, en serio.

I res, divendres. Encefalograma pla. ZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZ. Impossible de tenir ganes de cap moguda. Doncs res, cap a El Poble. A veure la família. Fiestaaaaaaaaaaaaaaaaaa.

M'HE ENAMORAT DE...

... Montana.

Sí, l'estat de Montana dels Estats Units.

Sip.

Sí, sí, estic com una cabra, no cal que m'ho digueu que ja sé que m'agafen uns punts.... Però... oooooooooh! És que vaig descobrir un blog d'una tia de Montana amb fotos d'uns paisatges tan xulos... Us imagineu viure en un lloc així de bonic? :























Res, que ja us podeu imaginar que, amb lo obsessiva que puc arribar a ser, porto dos dies entrant a totes les pàgines web hagudes i per haver amb informació sobre Montana. Ooooooooooh! Té una pinta espectacular. Fijo que serà una de les parades del viatge per carretera que farem tota la família per Estats Units d'aquí a uns anys...jejeje!

A banda, i lo millor, millor, millor de tot, que conjuga amb altres obsessions meves: he trobat la pàgina web de les agències immobiliàries de Montana... He xalat lo que no està escrit. Veus? Quan sigui multimillonària em compraré alguna d'aquestes cases:

LA VERITAT DELS TÒPICS...

O bé... lo poc que em podia imaginar jo que.... M'ENCANTARIA ESTAR DE PERMÍS DE MATERNITAT!!!!!!!!!!!!!!!! jejeje!!!! En serio. Abans de tenir l'Èlia estava convençuda de que el permís de maternitat se'm faria llarg i que m'avorriria i no sabria què fer tot el dia la nena i jo. De fet, fins i tot em feia por pillar una depre post part. Del rollo "tot el dia sola amb la nena, ara que és hivern i que es fa fosc tan aviat, sense fer res"... Pensava que m'agobiaria un munt.

Doncs no. Resulta que tots els tòpics són veritat: el temps passa volant i el permís es fa supercurt. I és que està resultant que aquesta vida em prova. No paro de fer coses, ja ho vaig comentar. Però la majoria no són obligacions, sinó oci i és que m'encanta viure a aquest ritme, d'aquesta manera. Ens aixequem de tranquis la nena i jo, anem porahí, veiem gent, fem cosetes, amunt i avall, a les tardes arriba el Mico de treballar, fem "família" i... àpala, a dormir! Ja ho sé, hi haurà qui li semblarà que és monòton... jo també m'ho pensava abans de trobar-m'hi i havent-ho vist des de fora. Però no... de monòton no en té res. La vida amb l'Èlia cada dia és una aventura.... us ho prometo!

I no tinc cap tipus de ganes de tornar a treballar. Però gens, eh? I que això ho digui jo, que he tingut èpoques de la meva vida que semblava una "workaholica"... Flipa. Abans de tenir la nena els hi deia a les companyes "el primer mes no estaré per res però, després, a partir del gener, si voleu enviar-me documents, trucar-me, etc., encantada de la vida". I ha estat totalment al revés. Durant el desembre encara vaig estar pendent dels temes del curro. Rollo "a veure què es cou". Però a partir de mitjans gener... No n'he volgut saber res de res de res... De fet, em pillava com una "urticària" només de pensar en la feina, jejeje! I m'he dedicat a fer-me la longuis. Si elles no diuen res, jo tampoc. Us juro que, si fos per mi, em pillava una excedència fins el setembre la mar de contenta, eh? Però no podrà ser... pffffffffffffffffff. Torno a currar el 14 d'abril. I ja em veig que hi arribaré amb una depre enorme només de pensar en deixar la nena i tornar al tajo... aishhhh!!!!

Total, aviso a navegantes: lliçó apresa. Alguns tòpics són veritat. Si teniu ocasió, allargueu el permís tot el que pugueu i prepareu-vos per gaudir d'una època xulíssima!!!!!

UN IDIOMA ESTRANY

Dissabte el Mico i jo ens vam carregar de voluntat i paciència i vam endinsar-nos en el meravellós món de la canastilla. Primera pregunta: per què en diem canastilla? Segons alguns diccionaris on-line, d'això n'hauriem de dir bolcada de néixer o bé canastrell... D'acord. Doncs bé, carregats de voluntat i paciència ens vam dirigir a una megabotiga de coses de bebè i vam dir-li a la dependenta que necessitàvem la canastilla. Tota. I a partir d'aquí va començar un joc tipus endevinalla que ens va deixar al·lucinats... Ejem... Algú s'ha fixat en lo estranys i ridículs que són els noms de la roba de bebè? És un idioma diferent, en serio.

Primera pregunta: qui sap què és una ranita? Les que sou mares no val... Doncs tatxan, tatxan... resulta que una ranita no és res més que unes calces.... Aquella espècie de calces que es posen sobre del bolquer.... Premio!!!!!!!!!!!!!!!!!

Següent pregunta: quina diferència hi ha entre unes polaines i uns pantalons? Cap!!!! És el mateix!!!! Clar que, per quan te n'adones, ja has posat cara de poker i la dependenta porta mitja hora tractant-te d'ignorant...

Més coses: què és un pelele? Per a què serveix? Quan es posa???? Qui endevini aquesta té premi... Doncs bé, un pelele és un mono, rollo pijama, d'aquests de "vellut" que, segons la senyora de la botiga, és per portar dintre de casa, per sobre del body... Perquè per portar per fora ja hi ha el jersei o conjunt de perlé. Àpala, campiona qui endevini què és el perlé....

Quarta pregunta: a que no sabeu què és un arrullo? Doncs resulta que és una espècie de tovallola per embolicar la pobra criatura ben embolicada... D'allò que ho veus per la tele i penses que es deu agobiar de no poder treure els braços...

I per últim, lo més cutre de tot... Ejem... És que em fa vergonya i tot... Algú sap què és un jesusito?... Jo no sé ni com explicar-vos-ho... És això de la foto:

En definitiva... Va ser un xoc. I jo vaig arribar a una conclusió: estem culturalment agilipollats. En serio. No només perquè tot és rosa o blau cel... Sinó perquè no pot ser que ens posem tan quecos i cursis i cutres quan parlem de roba de criatura. Sí, els bebès són tendres. Sí, necessiten roba una mica diferent de la d'una persona gran. Però d'aquí a utilitzar noms tan ridículs????? És necessari posar cara de babau i dir aquestes tonteries? Gent, jo opto per lo de sempre: camiseta, pantalons, tovallola, calces, mono, jersei de llana, jersei de cotó.... I lo del jesusito...ejem... directament a extingir.

Per últim, un breu apunt: aquí no ha arribat la normalització lingüística, oi? Recordeu aquells posters tan xulos que teníem a l'escola amb els noms dels vegetals, la carn, etc., en català? Doncs potser hauríem de començar a pensar en fer-ne un amb els noms de roba de criatura... I directament enganxar-los a totes les botigues, consultes ginecològiques, hospitals...

JA HO SÉ... JA HO SÉ...

Tinc el blog molt abandonat, eh? Que consti que cada dia penso en coses que m'agradaria explicar però, com que no ho puc fer en aquell moment, després se m'obliden i... Novetats? Unes quantes, a veure si aquests dies de pont vaig posant això al dia. De moment, explicar-vos que ahir vaig fer la primera classe de ioga per embarassades i va ser molt i molt xulo.



No sabia si m'agradaria o què, perquè jo no n'havia fet mai de ioga. Però em va passar l'estona volant i va ser molt agradable i relaxant... No sé.. vaig arribar allí a tota pastilla perquè arribava tard i, en canvi, vaig sortir en plan ooooooooooooooommmmmmmmmmmmm. Els exercicis i les respiracions no eren difícils de fer i tot estava molt enfocat a l'embaràs i al part. Així, i de cares a l'embaràs, els exercicis eren per a transmetre-li energia positiva i bon rollo a la criatura. Algo similar a "focalitzar la il·lusió al ventre". I de cares al part, es tractava d'aprendre a controlar tots els músculs de la zona pèlvica. En fi... va estar molt bé.

Per últim, el centre és molt "seriós" i de tant en tant també vindrà una llevadora a fer-nos com una mica de classe pre - part. Aquests dies també haurà de venir el Mico. A veure quina cara hi posa...jejeje! I, per últim, un dia farem una sessió només nosaltres dos, amb la llevadora i la profe de ioga. Serà com una espècie de "simulacre del part"... a veure què tal!!!

No sé... entre això i les classes pre - part em passaré el trimestre centrada en el tema...

EL NOU BARRI

Amb el canvi de feina també vaig canviar de barri. Abans treballava a una zona de Barcelona que, tot i no ser Pedralbes, la gent vivia prou bé. Classe mitja-alta, vamos. Sobretot des de que els preus de l'habitatge estan com estan. Senyors amb trajo, senyores amb metxes rosses, uns quants 4x4, una escola privada i una de pública, tothom anant amunt i avall, un bar de barri a punt de tancar i un altre de fashion, etc.

Ara treballo al centre. Al centre fotut i fet caldo, per ser més precisa. I he de dir que, tot i alguns inconvenients, estic molt contenta amb el canvi. Crec que, de fet, aquesta és una de les coses que "filosòficament" buscava amb la nova feina.

Quins inconvenients? La merda i les vomitades pel carrer. Ecsssssssssssss. Sobretot quan estàs de menys de 3 mesos, tens tendència a les nàusees i sents totes les olors hagudes i per haver. Festival.

Avantatges? El contacte amb una realitat que, habitualment, m'havia estat més llunyana. Fer un exercici de diversitat i poder-ne aprendre. Ara treballo en un barri de gent per a qui la vida no és tan fàcil com la meva, d'origens diferents i pinta molt diversa. Un barri que t'ensenya, si mires, a entendre que la vida no és justa per a tothom i que mirar-se el melic és massa fàcil; i que la interculturalitat és l'única opció per tirar endavant si volem ser una societat més cohesionada i igualitària, una societat amb futur.

Cada matí trobo un pare amb pinta de ser d'origen filipí que acompanya la seva filla a l'escola. La nena és clavada al pare i sento com li explica coses que s'assemblen molt a les que jo explicava quan anava a l'escola de petita.

També em trobo amb un home vell, que arrossega un carret ple de papers de diari i bosses de plàstic. L'home camina amb passets molt curts i petits, amb un ritme coixejant i no acaba d'anar gaire net. Sempre s'arramba a la paret, potser per recolzar-se o potser per deixar passar a la gent que va amunt i avall ràpid, ràpid. Cada matí fa la mateixa ruta. I a mi em desperta certa tristesa perquè no sé on va, i se'l veu sol...

I els paquistanis i els xinos obrint la botigueta, la dona del forn de pa fregant la vorera, un yuppie cuarentón que canta com una almeja anant cap al metro, la noia que passeja dos cadells esverats, els guiris esperant a la porta dels albergs/hostals carregats de maletes, un travelo que es posa al final del carrer a partir del migdia, els que tenen un xiringuito de kebabs i s'estan fora fent-la petar, l'indigent que sempre està davant l'oficina de la caixa...

I per acabar, en relació amb la interculturalitat, un poso un text que he trobat porahí, i que crec que diu coses que fan pensar. Sí, ja sé que potser sóc una mica plom, però ja sabeu que hi ha alguns temes que són el meu cavall de batalla personal:

"La visión problematizada de la inmigración se fundamenta en una ideología globalista que tiende a contemplar la integración de las personas inmigrantes en función de las “necesidades” del mercado de trabajo. Estos discursos se limitan a anlizar cuántas personas son necesarias para la reproducción de las actividades económicas y el mantenimiento de los sistemas de pensiones, en cuál es la forma idónea de obtener el mayor rendimiento con los mínimos costes (modalidades de reclutamiento de la mano de obra), y en cuáles son los más “rentables” (en una dinámica racista que atribuye una mayor o menor conflictividad social según la procedencia étnica de las personas inmigrantes). Desde estos planteamientos, las personas se ven reducidas –cosificadas- a la mera condición de mercancía, y las políticas que se implementan refuerzan su condición de insumos reemplazables según las necesidades del mercado, perdiendo la dimensión humana y social de la inmigración e invisibilizando los otros beneficios, además de los económicos, que aportan las personas inmigrantes y la diversidad cultural que se genera en las sociedades de acogida.

La interculturalidad hace referencia no sólo a la coexistencia de culturas sino que implica la construcción de una relación efectiva entre ellas (interacción, solidariedad, reciprocidad), es decir, implica una cooperación entre todas las etnias que buscan y quieren mantener sus propias identidades dentro de los esquemas de pertenencia a una sociedad. La interculturalidad enfatiza lo que se tiene en común y la necesidad de compartirlo, más allá de lo particular y personal. "

UNA COSA BONICA

A la part xunga que hi ha en mi li costa creure en les coses boniques de la vida. És una part cínica i endurida que a vegades posa en dubte la gent, els seus motius i les seves circumstàncies perquè li costa creure que tot pot acabar bé... És aquell fatalisme de "la vida és massa puta com perquè això acabi bé"... Doncs bé, a la part xunga de la Gatxan avui li han donat una lliçó i s'ha de treure el barret davant d'una cosa bonica.

Recordeu els amics que van tenir un accident? Va ser un accident de moto que hagués pogut ser molt xungo però en van sortir prou ben parats. Ell es va trencar la cama. Ella es va trencar el fèmur i es va destrossar un genoll. A partir d'aquí el diagnòstic va ser: operació + rehabilitació per a tots dos. El problema és que lo del noi era molt més senzill que lo de la noia i amb tres mesos de rehabilitació n'havia de tenir prou. La noia, no. Per ella es parlava de fins un any de rehabilitació i potser alguna operació més. Una panorama...

La noia és francesa i van optar perquè se'n tornés a França on podia accedir a una clínica especial de rehabilitació intensiva. Ell es va quedar a Catalunya, tornant a casa dels pares. I aquí és on la meva part cínica va començar a pensar que això pintava fatal... Que amb la conya de l'accident (que va ser bastant culpa d'ell) i la distància i tot plegat... Vamos, que vaig pensar que aquests dos durarien lo que un telediari...

Doncs no!

La vida a vegades és molt bonica perquè, tot i la distància, i la conya de l'accident, i els mal tràngols d'una rehabilitació que s'està fent més difícil del que semblava... Tot i això, ell (que ja té l'alta tres mesos més tard) se'n va a viure a França la setmana que ve. Amb ella. Ho deixa tot aquí per anar-se'n amb ella. I ja han trobat una casa on viure. Si això no és estimar-se.... Eh que bonic?

DECISIONS... CREC... (I ALTRES COSES).

Setmana complicadilla, eh? Com a mínim la meva... Sort que ja és divendresssssssssss!!!!!

Sí, a vegades la vida dóna voltes i les coses canvien d'un moment a l'altre... I sí, les meves "comentaristes" teniu raó: sempre hi sóc a temps de buscar una altra feina vist que els d'aquí s'estan portant molt bé. Hauríeu de veure lo fina que va la jefa... En fi, suposo que ara per ara continuo...

Això sí, d'aquí a uns dies els plantejaré alguna mesura, a 2 o 3 mesos vista, per tenir més temps o treballar d'una altra manera. Quina? No ho tinc clar però no descarto lo de teletreballar (= treballar des de casa i no haver de venir fins aquí)... No sé... M'ho he de pensar... Alguna idea?

A més, us podeu creure que no ha sortit res interessant en tota la setmana? Tampoc és que el panorama pinti gaire xulo... De totes maneres, continuaré amb un ull posat a les ofertes de feina i, si em truquen de les que m'interessaven, segurament aniré a fer l'entrevista o el que sigui que s'hagi de fer...

En definitiva, decisions...

I les altres coses:

• Sense voler m'he comprat una crema hidratant de cos que brilla. Rollo purpurina. En serio. ???!!!!. Vaig anar a comprar-ne ahir perquè feia dies que se m'havia acabat la que tenia. I vaig veure aquesta marca que, en teoria, és cara però que estava d'oferta. I vaig pensar que per provar... Sí, ja ho diu ja que aporta "luminosidad a la piel"... Ejem... però això????!!!! Clar que aporta "luminosidad", no et fot!


• Fa un temps l'avi del Mico va escriure les seves memòries en unes llibretes i ara les hem passat en net entre el Tato i nosaltres. La nostra llibreta parlava, bàsicament, de quan va estar a l'exèrcit durant la postguerra i de quan va ser tractant de bestiar. Entre d'altres curiositats, sabeu quant valia una ovella als anys 40? 22 pessetes.


• Em vull apuntar a ioga o tai-txi. Crec que he d'aprendre maneres de relaxar-me... Si puc!


• El llibre que estic llegint és un rollo. Si no millora, passaré d'ell i aquest cap de setmana, que pugem a La Reserva i tindré temps, em dedicaré al del Ken Follett (A world without end)... Que encara m'espera des de Nadal!!! Miskah, com va La dona del viatger del temps?

Bon cap de setmana a tothom!!!!

MISSING IN ACTION 2

Bos dias. Aquí la rapaziña. Eu non falo galego mais poc n'hi falta després de 4 dies de donar voltes per Galicia... Com en el cas de la setmana anterior:

Coses xules:

• Descobrir Galicia. Abans d'aquest viatge només coneixia Santiago de Compostel·la. Aquesta vegada, però, he fet un tour completíssim que ha inclòs arribada per A Coruña, trajectes a Ferrol, per la Costa de Lugo (A Mariña de Lugo), a Santiago, a Ourense, a la Ría de Vigo, a Moaña i Cangas, etc. La veritat és que m'ha agradat moooooooooooooolt. Els paisatges eren molt bonics i, sobretot, la costa de Lugo és preciosa. Molt recomanable per qui vulgui pau i tranquil·litat, verd fins al mar, llargues pasejades i menjar bé...


• La gent que he conegut. Tothom diu que els gallecs són una mica "així" i jo pensava que potser costaria una mica generar bon rollo a les reunions a les que havia d'anar. Ni molt menys. Tothom ha estat extraordinàriament amable i, més enllà d'això, m'he topat amb persones obertes de mires, amb una visió crítica de les coses, amb ganes de moure's... M'han fet la feina molt fàcil, la veritat.


• El vestit xulo xulo que em vaig comprar en un atac de consumisme a Santiago. Ja sé que no és gaire "humil" dir-ho però... em queda de puta mare i estic guapíssima!!!!! Olé!!!!


• El cotxe que em va donar l'agència de lloguer de cotxes. Un Citroen C5. És a dir, un tank. He estat la reina indiscutible de la carretera... El terror de les autovies gallegues....juas, juas!


• Aprendre gallec. De fet, és conya. No puc pas dir que sé gallec però sí que el comprenc prou. M'he mogut en ambients gallec-parlants i la veritat és que m'ho he passat molt bé comparant paraules, expressions, entonacions... El gallec és un idioma molt bonic amb paraules molt xules...


• L'hotel de 4 estrelles que em va tocar a Moaña. Wowwwwwwwwwww! Un luxe!!!!!! L'habitació era rollo modern xulo amb un balcó amb vistes espectaculars sobre la Ría de Vigo. La banyera del lavabo donava a una finestra amb la mateixa vista. És a dir, et podies estar banyant amb el mar als peus... ooooooooooooooh!

Coses no tan xules:

• 700 km en 4 dies. Estic de carreteres fins els collons.... De veritat.


• L'atac consumista que em va agafar a Santiago. Ja no tindré "cuesta de enero" sinó directament de desembre... Per què?!!!! Per què?!!!! Però si, en teoria, a mi comprar no m'agrada!!!!!


• El Motel Bates que em va tocar a Cervo (Lugo) ... Brrrrrrrr... No era del tot sinistre però tenia un aire a tancat i ranci que feia una mica d'angunia, la veritat...


• La de vegades que em vaig predre intentant anar d'un lloc a l'altre. Admetem-m'ho, la senyalització de carreteres no és el punt fort dels gallecs. I tenen un follon d'autovies i autopistes a mig construir... Et fas uns embolics... També hi ha part de mea culpa: a qui se li passa pel cap anar-se'n de ruta sense un bon mapa de carreteres?!!! eh?!!!


• L'hotel de 4 estrelles que havia de ser un Spa i resulta que encara l'estaven construint... Quina decepció!!!!! Imagineu-vos que em vaig arribar a comprar un bikini expressament perquè ja em veia banyant-me en algun jacuzzi... rollo mmmmmmmmmmm.... I m'ho vaig haver de pintar a l'oli i el bikini me'l menjaré amb patates... Algú en vol un de regal de Nadal??? jejeje!

Bueno. Tinc moltíssimes coses més per explicar però ja ho aniré fent durant els pròxims dies... Ara sí que no em penso moure de casa en una bona temporada!!!!!

MISSING IN ACTION

He estat MIA (Missing in Action - Desapareguda en Combat) durant els últims dies perquè, precisament, estava de "combat"... per Andalusia!

Coses xules:

• Sierra Nevada i el Mulhacén nevats, vistos des de l'autovia de Guadix a Granada, amb un cel blau, blau, blau...


• Tenir ocasió d'escoltar la Juana María Gil, professora titular de filosofia del dret de la Universitat de Granada parlant de violència masclista i d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes des del punt de vista legal i jurídic. Un discurs absolutament nou per mi, centrat en analitzar si els drets constitucionals bàsics com la vida, la integritat, la igualtat, la llibertat, la seguretat i la dignitat de les dones es troben realment tutelats i garantits per l'Estat i l'ordenament jurídic; o si, pel contrari, es troben fins a cert punt abandonats. I, per tant, l'Estat i l'ordenament jurídic també són "maltractadors". Va ser un privilegi escoltar aquesta dona menuda que, amb poc més d'una hora, va estar fent-nos anar des de les teories de l'Estat (Hobbes, Locke i Rousseau), fins a les petites discriminacions de cada dia, passant pel tema de la conciliació, per la nova llei d'igualtat i pels conceptes de feminisme i masclisme... Genial. Si teniu ocasió, no us la perdeu, en serio. Encara que us soni a xino tot el que acabo de dir.


• Sessió de tapeo posterior amb una col·lega andalusa amb qui, entre gamba i gamba, i birra i birra, vam estar comentat els Micromasclismes i l'etern autisme emocional dels homes... jejeje!


• Retrobada sorpresa amb gent que feia un parell d'anys que no veia. Gent amb qui havia treballat a gust i compartit molt bons moments entre reunió i reunió. Gent que em va fer descobrir una zona d'Espanya molt poc coneguda: Las Merindades, a la província de Burgos. Hi heu estat? És molt xulo!

Coses no tan xules:

• 800 Km en 3 dies. Andalusia de punta a punta....


• La meva feina a Guadix: un mal de cap que es va allargant...


• L'esmorzar a Almería: no pregunteu, repeteixo, no pregunteu què hi havia al suc de taronja que em vaig beure sense mirar i que només vaig veure quan només en quedava un cul... eeeeeeeeeeeecccccccccccssssssssss...


• Haver de treure un dit de gel del parabrisa del cotxe sense carregar-me ni el vidre ni els netejaparabrises i sense tenir aigua calenta a l'abast...


• Que sí, que Andalusia és la terra de l'oli d'oliva però... ejem... és necessari que tot vagi absolutament negat en oli?

I àpala, la setmana que ve Galicia... Alegria!

PROVA SUPERADA!!!!!!

Buenooooo... doncs aquí estic. Prova superada!!!!! En resum, l'operació el dijous va anar molt bé i la recuperació està essent bastant indolora i tranquil·la. Alegria!!! Va ser una experiència, això sí. Jo no havia estat mai ingressada ni tampoc m'havien fet passar mai per un quiròfan... Així doncs, tot va ser prou nou i interessant...

Em va venir a buscar un camillero que em va haver d'ajudar a pujar a la camilla perquè la bata aquella que et donen no et permet moure sense ensenyar-ho tot... Penseu que, en aquells moments, encara t'importa el que es vegi i el que no... Més endavant se te'n fot. I se'm feia molt raro que em portessin en camilla estirada amunt i avall. Quiròfans: gorra pels cabells i peücs pels peus... I després em ve un pavo amb una gorra tipus Anatomia de Grey (amb dibuixets rollo còmic) que em diu que serà el meu anestesista. Ah molt bé. Primer problema: em diu que m'ha de posar una via pel suero. Via? Suero? !!!! D'això ningú me n'havia dit res! Em busca les venes al braç dret. No les troba (???? jo diria que sí que n'hi ha però ell sabrà....). Em busca les venes al braç esquerre. I en troba una on em punxa i em posa el càteter. Problema: sembla ser que tinc una merdeta de vena i el càteter no entra del tot. eeeeeeccccccssssssssss. Total, torna a buscar les venes al braç dret. I en troba una. I em punxa i aquesta vegada tot va bé. En resum: UN MAL!!!!! En serio. Això va ser de lo pitjor de tot plegat.

I després va venir el que més por em feia: l'epidural. A aquestes alçades, entre la fred que feia i els nervis que tenia, estava tremolant. Em diuen que m'assegui, creui els braços i me'ls posi als hombros. Que baixi els hombros i el cap. Que la barbeta em toqui el pit. Alguna cosa més? Pesats! Noto que l'anestesista em toca la columna. Ai quina por! I de cop, noto una punxadeta de no res, una sensació rarilla, alguna cosa més, i em diuen que ja està. JA ESTÀ????? En serio?????

I res, poca cosa més. Em van cobrir amb roba blava. Lo del quiròfan no era verd??? Les cames se'm van adormir i la sensació era rarilla. La ginecòloga va començar a fer coses allà baix que es veien en una pantalla però no feien mania ni fàstic. De totes maneres, també era difícil entendre què m'estaven fent. L'anestesista em va posar un trasto a un dit de la mà que pitava de tant en tant. I al cap de 20 minuts o així em van dir que ja estava. Aquí ja no em podia moure. De cintura cap avall tot era com quan el dentista t'adorm la boca. Em van carregar a pes a la camilla. Em van pujar a l'habitació. Em van carregar a pes al llit. Em van enxufar calmants amb el suero. I àpala, a esperar que se'm despertessin les cames...... 4 hores!!!! Al final, les úniques coses que em quedaven adormides eren els talons dels peus i el cul. Curiós, eh?

Em vaig haver de quedar a passar la nit a la clínica. Va ser un pal perquè amb el suero no podia moure el braç i dormia fatal. I les enfermeres anaven entrant a fer-me coses. Els calmants em van semblar molt bé. Però a no sé quina hora vaig enganxar a una enfermera intentant posar-me el termòmetre sense despertar-me. Que maja. Però per què collons m'havia de posar el termòmetre?????!!!!!!! En fi... Al matí següent va passar la doctora amb una bossa de El Corte Inglés... ????!!!!!.... Em va dir que em dopés pel dolor post-operatori i que nanai de fer .... ejem... durant 2 setmanes.....?????!!!!!... Que tindria pèrdues i que res de utilitzar tampax o de banyar-me. Vale. I que àpala, ja ens veurem.

Doncs molt bé. Ara estic al sofà de casa. Aprofitant-me del Mico....jejejeje! Si estic una estoneta dreta o fent coses em quedo aixafada però per la resta, bé. Els okupes del costat de casa estan fent una festa o sigui que estem entretinguts. I la gata està feliç. Des de que viu amb nosaltres que no havíem estat tantes hores fent-li cas. Alegria.

Moltes gràcies pels comentaris desitjant-me sort. Crec que n'he tingut.

CUINETES I CURRO

En sabeu de cuinar? Jo no gaire. Tinc poc temps, poca imaginació i poca memòria per la cuina i clar... Així no fem res de bo... jejeje! De totes maneres, ahir em van ensenyar a fer una amanida i una vinagreta molt i molt bones i he pensat que millor deixar-ne constància en algun lloc. És que d'aquí a uns dies voldré fer-les i ja no me'n recordaré de res. A més, així ho comparteixo.

Amanida:

• Opció 1: barreja de verds (rollo bossa d'aquestes que venen al supermercat) + fruits secs (avellanes i ametlles) + formatge en pols (del de pizza) + mandarina.


• Opció 2: barreja de verds + salmó fumat tallat a trossets.

Vinagreta: Oli d'oliva + vinagre de poma/sidra + pebre + sal + sucre + kiwi. Tot passat pel minipimer. És molt bona!!!!!!!!

Què us sembla? Si ho feu ja em direu si us ha agradat.

En un altre ordre de coses.... Feu pont? Jo no. I molt serà si no he de currar des de casa demà o el cap de setmana també... I a més, porto una mala llet... La meva jefa sí que fa pont. Després d'haver estat dos dies fora en un viatge que m'he currat jo i al que hauria d'haver anat jo. Però m'he quedat aquí sense que ningú m'hagi donat cap explicació lògica del perquè.

I després la molt guarra em diu que pel 5 hem de lliurar una cosa a un client i que ella fa pont. I m'ho diu en plan "aish, és que ja tinc els bitllets agafats, amb lo malament que em va fer pont perquè, clar, tenim tanta feina... però com que ja ho tinc tancat...".... PUTA!

Sabeu quin és el problema de fons? Doncs que no ha sortit cap oferta de curro lo suficientment decent com per enviar-hi un CV i que fa unes quantes setmanes que estic de molt mala hòstia amb la feina. És a dir, la meva manera d'enfocar el tema ha canviat qualitativament. Abans rajava una estona però la mala llet se me n'anava de seguida. Ara no. Ara estic estructuralment emprenyada. Em direu que sóc una amargada i estaré temptada de donar-vos la raó. Evidentment, això no és sostenible... Problemes relacionats? La progesterona de les pastilles que m'estic prenent de cares a l'operació que m'està trastocant + la indeterminació sobre què vull ser quan sigui gran + etc.

Vale: Ooooooooooooooooooooooommmmmmmmmmmmmmmmm!

CAFÈ I PERSONALITAT

M'han regalat una cafetera d'aquestes del sistema Nespresso. Cada vegada que la miro penso en en George Clonney dient lo de "What else?...", jejeje! Conyes a part, el cafè està molt bo. Just quan m'estava plantejant tornar a deixar el cafè, ara de forma definitiva, va i em regalen la cafetera... Bueno, ja en tornarem a parlar d'aquí a uns anys, doncs.

Ahir vaig anar a la botiga de Nespresso a Passeig de Gràcia a comprar les càpsules amb el cafè... Aish, quin fàstic. Mira que n'hi ha de gent pija a Barcelona, eh? Senyors i senyores de mitjana edat, amb pinta de cirurgians, trajo impecable o polo lacoste, bolsos loewe... brrrrrrrrrrrrr.... A més, la botiga va de "som rollo selecte" i els floreros que t'atenen aprofiten per intentar endinyar-t'ho tot. I jo, com que no tinc massa personalitat*, vaig sortir d'allí havent comprat la última promoció per als "nou vinguts" (rollo secta): un fotimé de càpsules de tot tipus de cafè posades en una caixa moníiiiiiissima... En fi...

Evidentment, no penso tornar a trepitjar la botiga. D'aquí a 2 anys, que és el que trigaré a pulir-me tot el cafè que vaig comprar ahir, ja faré la comanda per internet.

*Aquesta afirmació no és gratuïta: a mi sempre aconsegueixen col·locar-m'ho tot. Sóc d'aquelles persones que no saben dir no. Així, per evitar comprar coses que sóc conscient que no necessito em dedico a esquivar-les. Per exemple: he deixat d'anar a vàries perruqueries on em volien vendre tot tipus de potingues pel cabell, he deixat d'anar a la fisioterapeuta perquè em va intentar endinyar una espècie d'homeopatia feta de calostre de ballena (en serio!), etc. De totes maneres, el tema botigues és més senzill, no hi entro i punto.

UN MUNT DE COSES!!!!

Avui és com si fos un divendres: estic cansadíssima de tota la setmana i no tinc gens de ganes de treballar... jejeje! Bueno. Que consti que ja m'he tret del damunt el més urgent i per això ara estic aquí, fent un post amb el munt de coses que fa dies que vull explicar i entre una cosa i l'altra...

• Lo de Guadix està essent una experiència "religiosa". En serio. Més enllà dels vols i de les anades i vingudes, estic aprenent un munt. Sabeu que l'atur de la comarca és gairebé del 30%? Que l'atur femení és de més del 37%? Perquè us en feu una idea, a Catalunya, la taxa d'atur global és del 6,5%, i del 8% en el cas de les dones. Es tracta, doncs, d'una zona MOLT deprimida. I això es nota. Estan fets caldo. En serio. Veus la gent vivint d'una manera... I després veus coses curioses: per exemple, ningú porta casc anant en moto. Ja sé que pot semblar una xorrada però... quan de temps fa que aquí tothom va amb casc? En definitiva, tot això per explicar-vos que és una realitat molt diferent a la que estem acostumats i que, a vegades, des d'aquí és difícil entendre. Així, moltes vegades quan parlem de fons europeus, de compensació interterritorial i de qui paga més impostos hauríem de tenir en compte que, realment, les coses pinten molt malament en segons quins llocs.
  


• En un to més lúdic... Què fareu aquests dies? Nosaltres.... tatxín tatxan.... Anem a León!!!! Si algú es preguna què se'ns hi ha perdut: un amic. Que viu aquí però és d'allà i anem a passar els dies a casa de sa mare (a qui he comprat un plat de ceràmica que fliparà...jejeje!). Jo aquella zona no la conec de res.... I tinc ganes de veure-ho. A més, la catedral de León em va entrar a la selectivitat i ja seria hora de que li donés un cop d'ull, no?
  


• Ahir vaig tenir una conversa super interessant amb el cappo dei tutti cappi, the boss, el jefe, el chulo, el amo, el macho alfa, el baranda, etc. Vam estar parlant de temes de gestió dels RRHH de l'empresa i em va fer alguns comentaris molt sucosos... I el més important, va reconèixer que amb el tema de l'assetjador s'havien equivocat des de bon principi. Que l'havien hagut de fotre fóra molt més aviat. Bien.
  


• Recordeu que vaig dir algo sobre practicar el francès en el meu post dels premis? Doncs bé, us poso 2 vídeos del Youtube d'un senyor que es diu Georges Moustaki i que té cançons meravelloses amb les que vaig créixer. A veure què us semblen. És un estil molt hippy, molt cantautor dels anys '70 però a mi m'encanta. Poesia en estat pur. A casa hi havia un disc seu i cada diumenge el posàvem a tot taco.
  

Ma solitude (la meva solitud)





Le Meteque (l'estranger)

SÓC I SERÉ SEMPRE DE POBLE...

... per molts viatges que faci, per molt que visqui a Barcelona... no deixaré mai de ser de poble...

Poseu-vos en situació: Guadix, 3 de la tarda. Trobo un bareto amb una terrasseta on dinar. Demano un plat combinat 100% colesterol (llom, ou ferrat, patates fregides i pebrot) i una cervesa sense alcohol. M'assec a la terrasseta. Em porten la birra i un plat amb patates xips i un entrepanet petit amb llom, pebrot i una cosa que sembla ou ferrat. I jo clar, m'ho començo a jalar que estic morta de gana... Fins que penso: "quina noció més estranya té aquesta gent dels plats combinats. Que petit. Amb això em quedaré amb gana". I quan apareix el cambrer li dic que si-us-plau si em pot tornar a portar la carta. Que amb només allò em quedaré amb gana.

I el cambrer que em mira i em diu... ejem... "ez que ezto é la tapitá señoritá. Que lah ponemóh con la cerveza. Ahora viene er plató"....

....... JUAS, JUAS, JUAS!!!!!!!!!!!

Per favooooooooooooooooooor! Vaig començar a riure com una boja dient-li que "esto es la falta de costumbre"... El tio encara riu.

No és que tinguin una noció estranya dels plats combinats, no. El que tenen és una noció estranyíssima dels aperitius!!!!! Una "tapita"?????!!!!! Amb 2 d'aquells jo ja hauria dinat!!!! jejeje!

La veritat és que després em vaig adonar de que havia obert la boca massa ràpid. Si m'hagués parat a pensar un moment m'hauria adonat que el llom de l'entrepà era adobat. Que lo blanc no era ou sinó mayonesa. I hagués recordat que a Andalusia et donen tapes amb les begudes...

Ai senyor! És que quan em surt la vena aquesta de poble...

L'AVENTURA DE DISSABTE

Doncs això és el que vam fer dissabte: volar en globus!!!!!! Aquesta era l'aventura que li vam regalar al Mico. Què us sembla? La veritat és que va estar genial. Vam anar-hi amb una empresa que es diu Camins de Vent i que surten de la zona d'Igualada. Malgrat el mal temps no feia gens de fred i tampoc fa gens de por. En serio. A mi les alçades no m'agraden gaire i fóra d'un primer moment una mica acollonida, la resta va ser molt i molt agradable. És molt tranquil i silenciós. Relaxant. Es veu que el més perillós és l'aterratge perquè, en un globus, només es controla l'alçada però no es pot fer res per controlar la direcció. I clar, es tracta d'intentar aterrar en un lloc planer, sense arbres, etc. De totes maneres, el nostre aterrratge va ser d'allò més suau. En fi, que va ser una experiència molt xula.

MERAVELLES

Es veu que hi ha una pàgina web on s'està votant quines han de ser considerades les 7 meravelles més meravelloses del món modern... És aquesta: http://www.new7wonders.com

Les opcions que s'ofereixen són un munt de monuments i edificis de tot el món:

L'Acròpolis d'Atenes, l'Alhambra de Granada, els Temples d'Angkor de Cambotja, Chichen Itza de Mèxic, el Crist Redemptor de Rio de Janeiro, el Colosseum de Roma, les estatues de l'Illa de Pàsqua, la Torre Eiffel de París, la Gran Muralla de Xina, Santa Sofia d'Istambul, el temple de Kiyomizu de Japó, el Kremlin i la Plaça Roja de Moscú, Machu Pichu de Perú, el castell de Neuschwanstein d'Alemanya, les ruines de Petra de Jordània, l'estàtua de la Llibertat de New York, Stonehenge a Anglaterra, l'Opera House de Sidney, el Taj Mahal de la Índia i Timbuktu a Mali.

Vale. Com que m'agraden les llistes:

- On no he anat i, definitivament, vull anar: Petra, Chichen Itza, l'Illa de Pàsqua, Machu Pichu, Taj Mahal i Timbuktu.

- On no he anat i no m'importaria anar: Rio de Janeiro, Xina, Japó, Moscú, Sidney i Stonehenge.

- On no he anat però no em fa ni fred ni calor: el castell aquest d'Alemanya i l'estàtua de la llibertat.

- On ja he estat i és fantàstic: els temples d'Angkor.

- On ja he estat i està bé: l'Acròpolis, l'Alhambra, la Torre Eiffel, Santa Sofia i el Colosseum.

Què? Com ho veieu?

ANSWERING KIM

Dear Kim,

You’ve asked a post about everyday life in Spain and I feel extremely glad to oblige. As it is a bit difficult to summarize everything in a blogger post, I'll try to explain some things foreigners usually find surprising or strange. Here we go:

1. Our timetable. We Spaniards are late risers and late everything. We start working about 8.30 - 9.00 a.m. Have lunch between 2.00 and 3.00 p.m. And work 'till 6.30 or 7.00 p.m. Yes, we work 8 hours a day with a loooooooooooong lunch hour in the middle. 1 hour for lunch is a rarity. Most people have 2 hours. And diner? You'll think we are mad... During the week we use to have dinner about 9.00 p.m. and at the weekends.... things go crazy! If we go out to a restaurant with friends, for example, we start eating around 10.30 p.m. Yeah! Why this crazy timetable?

2. Because we eat huge meals. Really. Our weakest meal is breakfast: just a coffee or a juice and something else... a yogurt, cereals, toast.. nothing more... And then the big ones: lunch and dinner. Imagine a full meal with two main courses and a side dish, bread, dessert and drinks. For lunch and for dinner. Yep. That's us. If it is a special holiday, like Christmas, it gets even worse... And, remember, as we start eating about 3.00 p.m., we don't leave the table till 6.00... Obviously, we love food. In our culture everything is related to food and family meals. Of course, this is directly related with the fact that we have this wonderful Mediterranean diet.

3. Siesta is a topic but also pleasure for most of us. We only have a real siesta whenever we've got time. That is: weekends and holidays. However, we love it. Being able to do a siesta means that you can relax and don't have to go anywhere or do anything for a while. And, considering the huge meal we have already eaten... A siesta is most welcomed.

4. Spain is not only flamenco, castanets and bullfighting. Actually, most of us hate bullfighting and flamenco and castanets are a cultural feature of the south. Spain is a very diverse country culturally speaking. Not only are there 3 different historical nationalities (Catalans, Galicians and Vascs) but even the Spanish traditions are diverse. In my case: we speak another language, have our own self government, our own traditions... bla, bla, bla. And Mexican hats are, precisely, Mexican. Let's remember that Mexico is a wonderful country 10.000 kilometers away from Spain.

5. Spaniards are gregarious we don't like individualism and don't like being alone. Family is really important, we can't understand life without seeing often our own people. That means we don't live far away from them, we spend most of Sundays together, etc. However, families aren't big anymore. Spain has had the lowest birthrate in Europe for many years. Why? Social changes involving women's role, welfare services.

6. Religion: Spain is a Catholic country. Yes but no. Yes, 85% of us are baptised and, officially, Catholic. However, a 15% of us never goes to church and another 20% just goes once or twice a year. We are more culturally Catholic than religiously. Like we have all these Catholic related bank holidays but just a few really observe them. Homosexuality, abortion and atheism are seen as private matters. We don't ask our governants to be religious, to believe in God or to go to church. Actually, the Church's influence on public affairs is a matter of Right and Left politics.

7. Spain is noisy. Yes... We are noisy people. Our volume is high. We talk like we are shouting. Foreigners have this usual headache... And when a group of us is abroad, our nationality is the most recognisable thing ever. Just look for a group of people shouting and laughing at each other, like they were alone in the world... A pity!

8. Spaniards aren't necessarily short, hairy, dark and plump. Of course we are not as tall or blond as the Swedes but you'd be surprised with some blue eyed and fair skinned people.

9. Spain is not different anymore. We had this awful dictatorship that finished in the middle of the '70s. Spain was much different from the rest of Europe then: not full developed, not full industrialised, big social differences, poverty etc. In 30 years Spain has changed a lot: full modernised, full industrialised, a huge middle class, etc. In some matters, like welfare, our state provides for the poor and needed more than the British, for example. Our unemployment rate is about the 5%.

10. Prices are funny. Housing is incredibly expensive. A 50 square meter flat in Barcelona costs about 350.000$. Salaries are not that high. A secretary earns something like 25.000$ per year. You can have lunch in a restaurant for 15$. Alcohol is extremely cheap. You can have a beer for 3$.... No doubt about the hordes of Englishmen coming to Barcelona just to get drunk...

Dear Kim, I hope to have been successful in satisfying your curiosity.. You can ask for more whenever you like.

M'AGRADEN LES CASES

Definitivament, la meva sogra i jo tenim una cosa en comú: ens agraden les cases. Amb tot, a ella li encanta comprar-les i a mi m'agrada mirar-me-les. El preu se me'n fot, el que m'agrada és mirar la distribució, les habitacions, la pinta que tenen de fora i de dins... Etc. Suposo que és quelcom relacionat amb les meves tendències voyeurs però m'encanta imaginar-me la vida que s'hi pot dur, les coses que s'hi poden fer... Per això lo de buscar pis a Barcelona va ser divertit i tot!


Ahir, a través del blog de la Corin, vaig descobrir un món nou: les cases americanes!!!!!! Com a les pelis, o a "Sensación de vivir", tu! Siiii! Resulta que la Corin i el seu marit es compren una casa a una urbanització que es diu Canyon Hills (rollo model americà idílic). D'aquí vaig anar a parar a la pàgina de l'empresa promotora, Pardee Homes, i em vaig passar hores mirant plànols i fotos de cases d'aquestes que surten a les pelis... Brutal!


Vale. Ho admeto. Sóc una mica friki. Però tothom té les seves coses, no?


Us adjunto algunes de les fotos de les cases. Aviso ja que algunes tenen un estil una mica lleig, la veritat. Sobretot els mobles són molt pesats i les habitacions tendeixen a ser una mica horteres i tot. De totes maneres, m'ho vaig passar teta mirant com se suposa que viu la classe mitja benestant a California (casa més barata: 150.000€ - casa més cara: 800.000€... i nosaltres vivint en un pis de 50 i pico m2 a Barcelona, eh?).

Tast de vins

Avui el Mico i jo comencem un curs d'Aproximació al Tast de Vins... mmmmmmmm..... Serà cada dimarts fins a principis de novembre i té molt bona pinta. Olé!

Al programa diu que provarem uns 20 vins entre blancs, rosats, negres i caves... mmmmmm.... ja em veig cada dimarts arribant contentillus a casa...jejeje!