31 de maig 2007

TORNO A SER PERSONA!!!!!

Olé, olé, que ja torno a estar en forma...jejeje! Buf, quina merda de setmana, en serio. Sort que això només passa una vegada a l'any o així...

Sense ànim d'ofendre a ningú, us poso una vinyeta que m'ha passat una companya de feina:



De què va això? Doncs que l'altre dia, a la cuineta del curro mentre dinàvem parlàvem de la immigració i el racisme, arrel de que el partit xenòfob aquest de Plataforma per Catalunya hagi quedat segon a Vic i estigui present a molts ajuntaments catalans.

Algú va dir que és curiós que en aquest país són racistes tant els catalanets de la ceba com els immigrants dels anys 60. És a dir, que ningú ha après d'experiències passades. Els catalanets de la ceba ja van viure l'arribada d'un munt de gent de fora i els immigrants dels anys 60 saben, en pròpia pell, el que vol dir arribar a un lloc "con lo puesto" i per poder sobreviure... En fi... Jo trobo senzillament trist el racisme. M'és igual de qui sigui.

I la meva opinió? Doncs que no estem fent prou campanya anti - racista. Així, i per exemple, deixem que l'argument que lliga delinqüència i racisme s'extengui i s'extengui sense explicar i insistir prou en què el que genera la delinqüència és la pobresa i l'exclusió social. És a dir, no es fan campanyes institucionals anti - racistes perquè els polítics no es volen mullar el cul i que la gent els digui que es preocupen més "pels de fora que pels d'aquí". Conec el cas, per exemple, d'un ajuntament que deliberadament havia posat l'oficina d'acollida en una espècie de magatzem en condicions pèssimes. Perquè el poble no pensés que l'ajuntament estava invertint massa en donar la benvinguda a les persones immigrants.

Però, a més, a títol personal tampoc fem prou. La culpa no és només dels polítics. També és nostra. De la gent que, quan un amiga tot sopant diu que "els moros són tots uns lladres", no li parem els peus. Dels que, per por a generar bronques i discussions, preferim callar i tenir la festa en pau. De les persones que, com jo, fugim del conflicte com de la peste i no ens atrevim a obrir un debat que no sabem on ens portarà amb els nostres cercles socials més pròxims.

I mira, aquesta setmana he dit que fins aquí hem arribat. Que penso tenir una actitud guerrillera i beligerant. Que s'ha acabat que la gent pugui ser racista i dir coses racistes davant meu sense que s'emporti una resposta. Que si ho puc evitar no li fotré el moc però tampoc callaré. Que li diré que està equivocada, que està essent racista i que a mi, personalment, no m'agraden les idees i les persones racistes.

Hem de reprovar socialment el racisme i això comença a fer-se des de casa, des dels amics, des de l'entorn social, etc. Perquè sinó, no us sona d'un passat que tots volem enterrar aquesta actitud de no obrir la boca i mirar cap a una altra banda quan el racisme porta a fer mal a les persones, a denigrar-les i a oblidar-nos de que són persones?

2 comentaris:

El Talp ha dit...

Tens raò en que el racisme es una plaga que s'ha de combatre, tens també raó en que els primers que ho hem de fer som nosaltres mateixos, no deixant que la bola de la mentida racista es fagi grossa.
Però crec que el tema de la imigració, els politics l'han de possar sobre la taula i explicar-lo, no evitar-lo.
Pero el que no es pot fer es caure en el parany del no passa res, si que passa i mentre que això no s'afronti, grups com PXC, aniran creixent.

Gatxan ha dit...

Hola Talp!

Sí, més enllà del que poguem fer nosaltres individualment, és evident que la immigració és un tema que des de l'àmbit polític s'ha de fer més públic, més evident, més explicat, etc. S'ha d'afrontar. Del que em queixava jo és, precisament, de que fins ara tots, polítics i ciutadans/es ens dediquem a mirar cap a altres bandes...