CRÍTICA LITERÀRIA

Una de cal i una altra d'arena.

El millor llibre que he llegit en molt de temps: El corazón helado de l'Almudena Grandes. Molt i molt i molt i molt bo. En serio. Us han d'agradar els temes relacionats amb la guerra civil espanyola i llegir totxos, això sí. Ara bé, si això no suposa un problema, us ho passareu teta.

Què té de bo? Un argument molt ben treballat, molt bo, que toca temes molt gastats d'una manera molt innovadora i des de punts de vista diferents. A la vegada, un argument que recupera qüestions tan velles però tan actuals a la nostra societat com la dignitat, la mesquinesa, l'honradesa amb un mateix i amb els altres, el no mirar cap a un altre costat, el compromís amb les causes que un considera justes, etc. També és espectacular la narrativa tan i tan cuidada. L'estructura de tot el llibre, en general, i de cada capítol, en particular, és un salt mortal en el que l'argument va endavant i endarrera sense marejar gens, sense xirriar, amb la suavitat amb la que flueixen els nostres pensaments... Genial!

Punts dolents? A vegades es fa una mica pesat i el vocabulari una mica feixuc. En alguns llocs les descripcions són massa llargues i feixuges. Cal paciència.

I lo més dolent de tot? No haver-lo pogut llegir en època de vacances. Haver hagut de fer-ho a base de trajectes de metro, estones robades al dormir i caps de setmanes plens d'anades amunt i avall. És un llibre d'aquells que es mereix una tumbona a la platja o a la piscina, sota l'ombra; un sofà còmode i una copa de vi blanc... I, sobretot, moltes hores per endavant.

En fi. Si algú s'anima espero que m'ho digui i em digui què li ha semblat.

D'altra banda un llibre fatal fatal que, des del meu punt de vista, no val res: El quart reich de l'Enric Miralles. Me'l van regalar i, la veritat, el que pitjor que té és que genera unes expectatives que després no compleix ni de prop. L'argument inicialment sembla bo però després es queda en mitjes tintes... L'intriga no es resol bé, el clímax final és inexistent, lo de l'acció trepidant és catxondeo, el protagonista és burro acabat, sense fons, superficial, amb unes emocions del tot postisses, etc. En fi, una xorrada de llibre... Sincerament, fins i tot els de la Jennifer Crusie són molt millors... je,je!