DE TOURNÉ PER NORUEGA: El NORD.

Buenasssssssssssssssssssssssss! Doncs Noruega és un país molt bonic, la veritat. Però bonic, bonic, eh? D'allò que al final ja no fas fotos perquè té tans paisatges espectaculars i bucòlics que ja no pots més. Empatxats? no. Definitivament no. Però sí una mica immunitzats amb tanta natura increïble. Ja us ho dic, al final anàvem de sobrats i tot... juas, juas! Rollo "oh! mira! un altre fiord"...


La primera setmana vam fer el nord. És a dir, tota la zona més amunt del Cercle Polar Àrtic. I espectacular, tu. Vam fer un vol intern Oslo - Alta. A Alta hi ha un museu a l'aire lliure de "grafitis" pre-històrics de més de 6.000 anys d'antiguitat. Dic "grafitis" perquè en realitat són gravats a la roca que no els veuries si no fos perquè els han pintat de vermell. Per exemple:

Això són renos i un caçador. Xulo eh?

A Alta també vam tenir ocasió de començar a gaudir o patir, com vulgeu dir-ne, d'un dia que no s'acaba mai. És a dir, tot i que per 4 dies no vam arribar a temps de veure el sol de mitjanit, això no vol dir que es fes fosc. Noooooooooooooooooooo. Vam estar 1 setmana amb llum diurna constant. El sol es ponia, tot es quedava clar, i tornava a sortir al cap d'unes hores. Poques hores. Imagineu-vos com teníem el metabolisme d'accelerat...juas,juas!

Després d'Alta, Nordkapp: el punt més al Nord de tot Europa. Des d'allà, només hi ha mar i el Pol Nord. Res més. Bé, sí, unes illes inhòspites i plenes d'ossos polars on hi viuen 4 noruecs xalats. Però, en termes de civilització, Noordkaap és la punta d'Europa. Va estar bé arribar-s'hi tot i que dir que és un racó de món és dir poc. Per arribar-hi s'han de fer més de 150 km de carretera deshabitada, passar per un túnel que va per sota el mar i pel que et cobren un peatge de 25€ (el Cadí és broma comparat amb això), arribar a una ciutat desangelada, fer uns 20 km més, i pagar una entrada (en serio) de 25€ per persona. Ja ho sé, se n'han de tenir ganes. Però lo bo de tot plegat va ser el paisatge, pràcticament llunar, tundra, tundra i tundra, i veure renos i/o alces (tampoc és que tinguéssim gaire clar com diferenciar-los...).

De Nordkapp a la ciutat de Tromso. D'una tirada. Vam arribar esgotats perquè l'única cosa que té de dolent Noruega (a part dels preus) són les carreteres. En serio. Tenen unes putes carreteretes de merda i la velocitat màxima permesa són 90km per hora. Imagineu-vos que, de fet, la mitja de km/hora que fas es situa al voltant dels 70. Amb tot, si aconsegueixes no adormir-te, el paisatge val molt i molt la pena.

Tromso és una ciutat que, per ser de la zona Nord, està prou bé. Heu de tenir en compte que tota aquesta zona de Noruega va ser completament arrassada durant la Segona Guerra Mundial pel alemanys en retirada. I podríem dir que les ciutats no van ser reconstruides tenint en compte, precisament, l'estètica. Són bastant lletjotes i cutres. Però Tromso té vidilla i un centre peatonal passable.

I de Tromso vam passar a les Illes Lofoten. Xules. Molt xules. El més destacable: vam anar a parar a un Festival Viking. Com aquí amb un Castelló d'Empúries medieval i tothom es disfressa i es munta un mercadillo? Doncs en viking. La veritat és que ens ho vam passar molt bé perquè ens vam posar prou en el "meollo" i vam acabar remant en una reproducció d'un vaixell viking. Nosaltres i un fotimé de turistes (i no tant turistes) més. De fet, més aviat semblàvem una patera vikinga. Sobretot quan ens vam adonar de que lo de remar no servia de res i que si ens movíem era perquè hi havia un pavo amb una barca de motor empenyent-nos. En fi...

I demà us explico el Sud, eh?

POSEM-NOS AL DIA 3

VE: Varis sobre l'embaràs

• La nena encara no té nom. Tenim dos possibles candidats però... ens costa. El Mico té clar que n'hi ha un que li agrada més. Però jo no. I, abans de posar un nom i dir, ja està, la nena es dirà així... No ho tinc clar. Que un nom és per tota la vida, eh? Sort que encara falten més de 3 mesos i tinc/tenim tot això per acabar de decidir-nos!
• Des de fa un parell de setmanes que ja es nota des de fora quan es mou!!! Concretament, des del 19 de juliol que vaig notar que, molt subtilment, com un lleuger batec, si poses la mà a fora la notes... Que guay. I jo, "des de dins" encara no noto moviments continuats sinó copets. Lo millor: que encara no ha nascut i ja té les seves rutines. Sí! Cada matí cap a voltants de la 1 monta una juerga ella sola allà dins.
  
• Jo em trobo molt bé. Ara sí que sí. I m'agrada molt la panxa que tinc. En serio, em veig guapa i tot. Em miro al mirall i penso que la panxa és bonica. Em surt tota cap endavant i, de fet, si algú em mira d'esquena no es nota. És curiós això, oi? les maneres com es posen les panxes...
• Deu ser veritat allò que diuen que, quan et trobes bé, l'embaràs va acompanyat d'algun tipus "d'hormona de la felicitat". Ho dic perquè porto uns dies/mesos molt contenta. Com molt feliç. És una època molt bonica de la meva vida. I això que no estic constantment pensant en l'embaràs, eh? Al principi sí que em vaig rallar una mica: que si em trobava malament, que si què faig amb aquesta panxa que m'està sortint, que si m'estic fotent gorda, que si què en faré jo d'un bebé, que si no sé pas si seré una bona mare...etc. Ara, en canvi, ho veig tot molt més de "color de rosa". Em trobo bé, m'agrada la panxa i estic convençuda de que el Mico i jo ho farem el millor que poguem. Si això no és algun tipus de droga... Tant d'optimisme i tan poc debat existencial en mi no és normal... jejeje!
  
• Alegria i sorpresa de la setmana: una altra amiga molt propera també està embarassada!!!!! De 12 setmanes. Tindrà el seu fill o filla a mitjans de febrer i em fa molta il·lusió coincidir amb ella, tant en l'embaràs com després, amb un troç de la baixa per maternitat i amb el fet de ser les dues parelles de la colla amb bebé. Que xulo!!!!

Les vacances


Avui és 4 d'agost, oi? Doncs en poques hores marxem cap a Noruegaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!! Olé, olé, olé! I pel dia 5 ja serem bastants quilòmetres per damunt del Cercle Polar Àrtic. Toma ya!!!!! Sí, sí! El recorregut que farem serà:

• 1a setmana: El Nord. Arribem a Alta, anem al Cap Nord (el punt més al nord de tot Europa), la ciutat de Tromso i les illes Lofoten.
• 2a setmana: El Sud i els fiords. Parcs naturals, Trondheim, fiords, Bergen, glaciars, etc.
• Últims dos dies: Oslo.
  

Xulo, eh? Tornem el dia 20. I en tinc moltes ganes... Tothom que ha estat a Noruega diu que és un país molt bonic... A veure, a veure...

Fins a la tornada!!!!!!

POSEM-NOS AL DIA 2

Entre les altres coses que han passat aquests darrers dies n'hi ha una de trista: es va morir l'avi del Mico.

En F tenia 88 anys i, fins fa quatre dies, encara anava cada dia al casal de jubilats a fer la partida de butifarra. Era una persona que havia envellit amb molta dignitat i havia sabut adaptar-se al que la vida li donà en cada moment. I no només adaptar-se, sinó que vivia els canvis fent-los seus, sabent treure tot lo positiu que podia haver-hi... I no preocupant-se per lo negatiu. Estava content amb la família i amb les petites coses de cadad dia. Sempre de bon humor. Sempre amable. Sempre explicant les anècdotes d'una vida llarga i plena d'aventures.

D'entre tots els records que he aplegat en 7 anys de conèixer-lo, n'hi ha varis que no oblidaré mai. Varis de només meus. Quan, per la festa major de La Reserva, em vaig llevar un matí de ressaca, amb un vas d'aigua a la mà, i en F em va tenir més d'una hora explicant-me les anècdotes de la seva etapa de tractant de bestiar. I jo morint-me amb la ressaca però incapaç de tallar-lo veient lo bé que s'ho estava passant podent explicar tot allò...

Als vespres que anàvem a sopar fora i ens arreglàvem una mica, jo sempre anava amb en F i li preguntava: "F, estic guapa?". I ell sempre feia algun "aspaviento" i, tot rient, em deia que guapíssima.

I per últim, quan es va morir l'àvia del Mico, la seva dona durant més de 50 anys. Ens va mirar i ens va dir, serè: "La vida continua mentre hi hagi nous plançons". Al F l'estimàvem i l'enyorarem. I al nou plançó li parlarem d'ell, de qui va ser, del que va ser i de tot el que ens va ensenyar.

POSEM-NOS AL DIA?

Fa un munt de dies que volia escriure sobre el munt de coses que han passat i que tinc el cap... Però entre una cosa i l'altra no trobava el moment per estar tranquil·lament escrivint. Encara que sembli una xorrada, sabeu la calor que fa el portàtil a la falda????

En fi... primer post de "posem-nos al dia". Aquest és el regal que em va fer el Mico per celebrar els 7 anys.






Noooooooooooooooooo. Ara no us penseu que som TAN PIJOS. Era llogat!!!! El Mico em va regalar un Mini descapotable vermell per un dia. I va ser la hòstia!!!!! Jejejeje!


Resulta que a mi m'agraden MOLT els Minis però sempre he tingut clar que passava de comprar-me'n un, encara que me'l pogués permetre...., perquè són cotxes una mica inútils, la veritat. Però això no treu que, quan en veig un pel carrer, no puc evitar de comentar: "Mira que n'és de xulo, eh?". I res, fart de sentir-me, el Mico va pensar que millor donar-me el capritx ni que fos només per un dia. I us dic que m'ho vaig passar teta. No us podeu imaginar lo que vaig riure anant amb el Mini descapotat per Barcelona. I amb un dia ja en vaig tenir prou.


Gràcies Mico per un regal fantàstic!!!!!!!!!!!!!!



PD. Per si us ho pregunteu, jo li vaig regalar això.

7!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Avui el Mico i jo fem 7 anys!!!!!!!!!!!!!!

M’encanta celebrar-ho i, tot i que cada any ha estat diferent, cada any arribo al 22 de juliol feliç de ser-hi i amb ganes de molt més. La vida al teu costat, Mico, és divertida, emocionant i distreta però també tranquil·la, segura i serena. Amb tu ric i sóc valenta però trobo els refugis que necessito. Encara em costes de creure. I a les nits, mentre m’adormo, et busco tocant-te només amb un dit per assegurar-me que hi ets.

T’estimo.

FOTRE LA POTA FINS EL FONS

Avui estic una mica baixa de moral... Aquest cap de setmana hem estat a La Reserva i hem tornat a tenir “choque de titanes” amb la sogra... I aquesta vegada perquè jo no n’he sabut prou. M’hauria d’haver callat una cosa que vaig dir i que no va ser, precisament, el més diplomàtic o encertat del món. No va ser res ofensiu ni borde, senzillament, sense pensar, vaig fotre la gamba. Molt. Vaig venir a dir que quan estem a El Poble (amb la meva família) estem molt més còmodes, en termes d’espais, que quan estem a La Reserva (ella & co.).

Siiiiiiiiiiiiiiiiiii. Ja ho sé. ¡Craso error! Mai, mai, mai s’ha de fer això!!!!!!! No s’ha de comparar una família davant de l’altra. Ja ho sé, ja ho sé...

Podria explicar-vos el perquè vaig acabar equivocant-me d’aquesta manera. I crec, sincerament, que em diríeu que sí, que vaig fotre la pota però entendríeu el perquè. Però de què serviria? De res. La qüestió és que, per variar, he tornat a quedar com la xunga de la jove. La que només provoca disgustos i mal rollos...

I n’estic molt farta, la veritat. I el problema és que ja no sé què he de fer. Ni tan sols les solucions que un dia vaig pensar que eren la solució serveixen per res. Al contrari, sembla ser que ho empitjoren. I crec que només puc fer una cosa: callar, callar, callar... I que tot em rellisqui. O bé no callar i que se m'enfotin les conseqüències. Algú té tanta personalitat perquè ambdues opcions li valguin? Si algú en sap, plis, que me n’ensenyi. Que ho porto fatal.

COSES SOBRE LA NOSTRA NENA

• Pesa 339 grams.
• Es mou MOLT. Però molt, eh?
• Ahir estava de caps per avall. El cap damunt la meva cadera dreta.
• Tenia les mans davant la cara.
• El fèmur li fa 3'1 centímetres.
• Té tot el que ha de tenir i com ho ha de tenir: cervell ok, cor ok, pulmons ok, ulls ok, nas ok, llavis ok, estòmac ok, fetge ok, braços ok, cames ok, cul ok, columna ok...
• A l'única imatge que tenim de la cara té pinta d'alien. Pobreta.
• Tenim una imatge on es veu un peuet perfecte. És super xula.
• Ens vam emocionar un munt perquè ara sí que ja té pinta de bebito. Fins ara era una taca blanca amb coses i formes. Ahir era un bebé. Petita, petita. I sense acabar de fer. Però bebé.

En fi... va ser una ecografia molt emocionant. En serio. En el transcurs del dia a dia saps que estàs embarassada però no penses tant en el que hi ha allà dins. I aleshores, et fan una ecografia com la d'ahir i veus la teva nena... I ooooooooooooooooooooohhhhhhhhh! Et sembla increïble que només faci uns mesos que no hi havia res. I, en canvi, aviat serà una personeta. I després ens dirà mama i papa. I... Aquestes coses t'ajuden un munt en anar-te fent a la idea de tot plegat. I, a més, et mantenen la il·lusió a dalt de tot. Fantàstic.

ÉS...

AVUI SABREM SI...

... és nen o nena!!!!!!!!!!!!!!!!!!


I, més enllà d'això, sabrem si està ben format/da, si té tot el que ha de tenir, si ho té ben posat... Exacte, avui és el dia de l'ecografia de les 20 setmanes i, la veritat, estic una mica nerviosa. Més que res perquè vull que em diguin que tot està correcte. Que té 5 dits a cada mà i 5 a cada peu, 2 ronyons, 2 pulmons, 4 cavitats al cor, una bona circulació, un cordó umbilical ben posat, etc. Aish... I quan ja m'hagin dit tot això, llavors que em diguin si és nen o nena. Que sí, que m'he rendit a l'evidència: és molt pesat haver de dir "el nen o la nena" cada vegada que en parlo. I així, com a mínim, ja podrem començar a pensar en noms. L'altre gran tema.


Aish... quins nervis! Que lent que passa el dia!

EL SHOW D'IMPROVITZAR

Divendres a la nit vam anar a veure l'espectacle Improfighters, al Teatreneu i va ser la boooooooooooooooombaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!! És com un combat d'improvització entre actors però que ningú s'imagini res del tipus "El Club de la Comedia"... Què va!!! És molt més diverttit perquè durant l'estona d'improvització (el combat), els actors han de fer una "mini" obra de teatre o sketch que sigui divertit i que, a més, compleixi alguns requeriments. Així, i per exemple, el tema de l'sketch el posa el públic, que abans, hem hagut d'omplir un paperet amb el primer que ens vingui al cap. Alguns dels temes que van sortir divendres van ser: "Odio els triatletes", "Ensenya'm les tetes", "Els homes només lluiten quan és per una dona", "Només existeix el present", etc.

I, si només amb el tema no us sembla prou complicat, hi ha un àrbitre que posa més normes. Per exemple, la meitat de l'sketch ha de ser com si fos una peli de terror i, l'altre meitat, un musical. O bé, només es poden dir un número concret de paraules per frase. O totes les frases han de començar per una lletra concreta, etc.

I, si amb això no n'hi hagués prou, l'àrbitre, un suposat Vito Smith, li posa molta salsa a tot plegat. I els actors també tenen un personatge. Divendres van combatre "El fugas", un pres fugat, "L'enxeneta solitària", "La Marijuana Malaspulgas" acabada d'arriba d'Amsterdam i cega com una rata de maria, i la "Ramona Power" una rockera trasnochada. Un festival, vamos!

En definitiva, va estar molt i molt bé. Us ho recomano moltíssim! Podeu trobar alguns comentaris o descripcions a

aquest link

i a

aquest altre

10 IDEES

Aquesta nit ha estat la tercera que he dormit poc... massa poc: que si la calor, que si la vida de vici i perdició que passa més factura de lo habitual estant embarassada, que si la jornada intensiva (que no em faig a la idea de que he d'anar a dormir més aviat...), etc. I clar, com que gairebé totes les meves neurones estan dedicades a fer créixer el projecte de bebito, l'única que em queda lliure porta un despiste... Aish.

Idea 1: M'he rendit a l'evidència. La setmana que ve sabrem, jo també, si és nen o nena.

Idea 2: Els mossos d'esquadra de la comissaria del barri parlen tots en castellà. No hi entro, només apunto.

Idea 3: Un part natural no vol dir, necessàriament, parir a casa. Estic fins els collons d'haver-ho d'explicar cada vegada que dic que m'agradaria tenir un part el més natural possible.

Idea 4: Vaig anar a veure Sexo en Nueva York. I m'ho vaig passar teta. Dir que continuo preferint la sèrie i admetre'n totes les maldats, superficialitats i coses xungues hagudes i per haver. Però jo m'ho vaig passar molt i molt bé. Apa.

Idea 5: Què regalo als meus tiets que fan 25 anys de casats?..... neurona?... neurona, on ets?....

Idea 6: Dissabte tinc el 2on casament de la temporada. Una altra boda sòbria. Per què, senyor, per què l'alchol ha de ser dolent per l'embaràs quan és tan i tan bo per aguantar segons què?????!!!!!!!!

Idea 7: Per fi han començat les obres a l'edifici on visc. Al principi, a la gata li feia por la bastida que es veu des de la finestra del menjador. Va ser bastant graciós veure'n la reacció. Pobrissona.

Idea 8: Sóc tonta. Em fa vergonya posar-me les ulleres noves davant de gent que fa temps que em coneix i no m'ha vist mai amb ulleres. És un fet. Per què?

Idea 9: Vull anar a passar uns dies a El Poble així que pugui. La família s'ho mereix i necessito dedicar-li temps per alguns projectes. Vull quedar amb les amigues. Vull anar a Girona a passejar i de compres. Vull anar a la platja.

Idea 10: zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz.

MATERNITATS

La maternitat, fer de mare, ser mare... Tinc alguns dubtes i algunes reflexions que ja m'imagino que no tenen respostes clares ni úniques... I que segurament es tractarà de que jo i el Mico trobem les nostres pròpies solucions una vegada el projecte de bebito sigui aquí. Amb tot, em passen pel cap i posar-les aquí també és una manera d'aclarar-me les idees... no?

Avui toca la primera reflexió que, de fet, és la menys important de totes...

Algú em podria dir si la Chacón ha tornat a currar abans d'hora? El permís de maternitat és de 16 setmanes i sembla ser que no l'ha exhaurit pas... O bé, és que el seu company està gaudint d'una part del permís de maternitat d'ella? La llei permet que, de les 16 setmanes, el pare de la criatura pugui gaudir-ne d'un màxim de 10. Estaria bé fer-ho públic. Sí, ja sé que es tracta de la vida privada d'una persona però si tenim en compte que la seva cartera i el seu embaràs van ser utilitzats per fer-ne emblemes de la igualtat... Doncs el seu retorn al treball no explicat és absolutament contraproduent, la veritat.

Quin model ens mostra? El d'una dona que prioritza la vida laboral per davant de la personal, que renuncia a un permís de maternitat molt lluitat i ja de per si insuficient (i molt utilitzat per les empreses com a excusa per no contractar dones) a favor de la feina, etc. Aquest és el model de maternitat que s'ha de potenciar des dels poders públics? Això realment és igualtat? I pensar que la majoria de nosaltres està defensant un permís de paternitat obligatori i exclusiu pels homes (no compartit amb les mares), que tingui també una durada de mesos... És de rebut que la senyora ministra renunicii al seu permís, que doni la imatge de que "no ho necessito"? Sí, és clar, perquè la Chacón segurament compta amb algú (a 600€ el mes mínim) que li cuida la criatura.. Però no tothom s'ho pot permetre això... I, que jo sàpiga, les guarderies (que n'hi ha a punta pala, vamos) no en volen pas de criatures tan petites. Ah! No! Espera! Ja ho tinc: a la criatura l'està cuidant l'àvia o l'avi. Quina sort, eh? Tenir una xarxa social de suport que t'estalvii haver de recórrer a l'amplíssim Estat de Benestar que tenim.

I la lactància? Què li menja el fill? Fa com la majoria de dones treballadores lactants que, una vegada a la feina, s'han de tancar al lavabo mitja hora amb el "munyidor" de llet?

En fi... Així anem.

ESTIC SUANT LA GOTA

Quina calor.
Quina calor.
Quina calor.
Quina calor.

La única neurona que tinc en funcionament només pot pensar això. Estic tirada al sofà, amb totes les finestres obertes per allò d'intentar crear una mica de corrent d'aire i.... pffffffffffffff. Estic suant la gota. En serio.

Aish. I també estic cansada. Avui m'he llevat a les 05.15h del matí per pillar un avió a les 07.10h. Viatge llampec a Palma de Mallorca per feina. I ja torno a ser a casa... Llampec, llampec, eh? A l'aeroport gairebé érem minoria els que viatjàvem per feina... S'ha notat que la gent comença a tenir vacances. I... heu agafat mai un vol d'aquests de primera hora? Està ple d'homes. En serio. Executius amb el mòbil, la blackberry (o com s'escrigui) i el Mundo. Algun més pijo i pepero que d'altres. Uf! Les dones som minoria. I les dones prenyades menys...

I a Palma... Ni us ho explico. L'aeroport estava ple a vessar de turistes. Alemanys per un tubo. Ja des de l'aeorport feien olor a crema solar... I tu allà, que vas per feina. Arregladeta i mona, i amb la cartera de papers i documents. Fas tanta llàstima...

Però bueno, passo de queixar-me gaire. Sabeu què hem fet aquest cap de setmana? Un altre d'això. Aquesta vegada amb un nen d'un any i 8 mesos, una nena d'un any i 6 mesos, un projecte de bebito de 18 setmanes i un altre projecte de bebito de 12.... Toma ya! I molta tranquil·litat, piscineta, relax, jocs... mmmmmmmmmmmmm.

I demà, per fi, per fi, per primera vegada a la meva vida: JORNADA INTENSIVA!!!!!!!!!!!!!! Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii! Un altre motiu de satisfacció per haver canviat de curro: ja no sóc la única que es menja els mocs juliol i agost i ha de continuar treballant full time mentre el món mundial és a la platja. Jo també faré horari de funcionària i curraré de 8 a 15. Bien. Oléeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!!!

TOT EL DIA EN PIJAMA!

Bien. Bien. Bien. Sabeu el temps que fa que no ho feia això? Molt!!!!!! Anys!!!! I avui el Mico i jo hem decidit quedar-nos a casa tot el dia... En pijama! Festival. De totes maneres, no us penséssiu que no hem fet res de bo, eh?

• He començat una novel·la de molta intriga.
  
• Hem fet la declaració de la renda (bé, jo m'he limitat a confirmar el meu esborrany).
• Hem fet el dinar i hem dinat pasta a la carbonara (l'última pasta a la carbonara de la temporada perquè el meu pes està "despegant" que fa por).
• Hem comprat els vols per les vacances d'aquest estiu... tatxin, tatxan... Noruega!!!!!
• He fet migdiada.... mmmmmmmmmmm.....
• Hem posat un rentaplats.
• Hem posat una rentadora.
• Hem plegat roba que estava seca.
• M'he posat al dia amb el llibre sobre l'embaràs per primerenques.
  
• Li hem fet festes a la Saigon.
  
• He ordenat la cuina (bé, una miqueta).

I demà comença una setmaneta curta però molt carregada de feina. Bueno, no em queixo. Sabeu què vam fer un dia d'aquests del pont? Aprofitant que un amic ens va convidar a casa seva a Puigcerdà, vam anar a banyar-nos a unes piscines termals de la Cerdanya francesa.... mmmmmmmmmmmm.... Jo penso en lo relaxant que va ser i àpala "a lo que me echen"!

PD. Dia número x (m'he descomptat una mica...uops!) del suport bloggaire a la Núria. Ànimus xula que ja no queda res!!!!! Pensa en el pulpo a la gallega i els percebes!!!!

DIA NÚMERO 1 DEL...

... Suport bloggaire a la Núria!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Que en aquests moments deu estar fent la primera prova de les opos i es mereix un munt d'ànimussssssssssssssss! Va, Núria, segur que ho fas molt i molt i molt bé. Molts ànimus!!!!!

Jo, per la meva banda, estic berenant. L'última vegada que em vaig aproximar a la balança ja portava dos kilos més que el que pesava al principi. El projecte de bebito avui s'ha posat al mar per primera vegada. I a Barcelona ja comença a fer calorrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr.

Feliç cap de setmana (llarg?) a tothom!