01 d’octubre 2008

TRIFULQUES AL CURRO


Ja sé que fa un munt de temps que no parlo de feina... Entre que l'embaràs és el tema estrella de la temporada i que al nou curro hi estic molt a gust, i això sempre dóna per menys posts que quan hi ha problemes... Doncs això, que feia un munt que no tenia necessitat de parlar-ne. Fins més o menys avui.


Que quines trifulques hi ha? Res massa greu però que sí que em neguiteja una mica perquè em costa saber com enfocar-ho i què fer-hi al respecte. Són tres coses:


1) La noia que treballa amb mi (de la que en teoria sóc "jefa" tot i que m'agrada poc mirar-m'ho així). És una noia molt competent i proactiva però que tècnicament, en termes de continguts, té molt per aprendre. Fins aquí ok, no? Problema: potser és massa proactiva. A vegades tinc la sensació de que es posa on no la demanen, fa coses sense consultar-me i tira pel dret en coses en les que s'hauria d'anar amb més compte. Així dit sona molt bèstia i potser no ho és tant. Tot plegat és més súbtil però no per això em fa gràcia tenint en compte que jo desapareixeré durant 4 mesos i ella no té els criteris tècnics com per tirar pel dret en segons quins temes... Com ho redreço? Aish...


2) La meva amiga que també treballa a la mateixa entitat. Treballem en àrees diferents i cadascú porta els seus temes. Amb nivells de responsabilitat similars. Fins aquí sembla, doncs, que tot hauria d'anar com una seda, oi? Problema: avui m'ha pillat per banda una de les "vaques sagrades" i m'ha preguntat directament que què em sembla el treball que està fent la meva amiga... Uffffffffffff! ?????!!!!!! Situació xunga, xunguíssima... Jo intentant no dir res, no mullar-me, reorientar la conversa, etc. I la vaca sagrada dient-me que creu que la meva amiga s'ofega en un got d'aigua i que no està "complint" amb les responsabilitats que li toquen pel càrrec que ocupa... Ai senyor! Ho he passat fatal i me n'he sortit com he pogut. Amb tot, i si us he de dir la veritat, això ha coincidit amb que, pel meu costat, jo també fa dies que vull parlar amb la meva amiga perquè té alguns comportaments amb la noia que treballa amb mi que no crec que afavoreixin lo de posar solució a la trifulca número 1. No és res greu però tot plegat m'estressa.


3) La noia que abans treballava a l'entitat. Una tia llesta, llesta. Una crack en lo seu. Una antiga "vaca sagrada" que manté alguns lligams de feina amb l'entitat i influència i carisma entre la majoria de persones que curren aquí. Problema? La tia ha decidit començar a trepitjar el terreny de l'entitat en coses que m'afecten directament a mi. És com fer una espècie de competència deslleial i jo estic a la primera línia de foc. No es tracta d'enfrontar-m'hi perquè no és aquesta la manera. Però sí d'aprendre a torejar-la i veure-la venir. És a dir, mà esquerre. I tampoc sé massa com enfocar-ho, eh?


Aish.... Tot plegat m'ha tingut una mica estressada aquesta última setmana. I per culpa d'això he dormit poc i vaig cansada perquè dilluns i dimarts han estat bastant llargs i intensius... Sort que avui només curro fins el migdia i després, a la tarda, tinc ioga... Que m'anirà bé per relaxar-me. De totes maneres, si algú té alguna idea, serà molt i molt i molt benvinguda....

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Quan puc passo i et llegueixo però mai e comenta!!va avui me animat i ho farè!! amb el tema de la teva amiga parlaria amb ella i a mès li faria saber que no sòc la unica que estic observant això,potser així s'espavila!
I a la noia que treballa amb tu l'intentaria marcar els limits de manera suau, i per si de cas i si tens superior li comentaria el fet..
nose son idees!!espero que et serveixin per algu!
ptns i cuidat molt!

Gatxan ha dit...

Hola Anònim/a!

Gràcies pel comentari i, de pas, dir-te que t'animo a que t'animis a fer-ne més!!!

Pel que fa a les meves trifulques, sí: amb la noia que treballa amb mi hi he de parlar... A veure si trobo el moment. I amb la meva amiga, no sé... crec que hi parlaré però només de lo meu... Crec que amb les altres històries millor que no m'hi posi gaire...

Aish...

Núria ha dit...

Ei!!!!!
Quina situació més compromesa amb la teva amiga... la veritat és que depèn de què li diguis encara en sortiràs escaldada...
Quina feinada que se t'ha girat, Gatxan!
No pateixis que una dona com tu, amb les idees tan clares és capaç de resoldre això i més!!
A més, ara sou dos que penseu, no? jejeje.

ÀNIMS!!!!!!!!!!!!!!!!

Que demà ja és divendres!!!!!

Un petó.