NOUS INICIS

Els primers dies només serveixen per recollir impressions però... totes han estat bones!!!!! Siiiiiiiiiiiii! Estic contenta. Els reptes semblen assolibles. Els projectes són manejables. La gent maja. Els continguts de la feina molt interessants. Els horaris collonuts. Etc. De moment tinc dues companyes però totes dues marxaran en breu per motius diferents. Així, en poc temps serem un equip completament nou. Això també té la seva part positiva: totes estarem en igualtat de condicions. I dic totes perquè en aquesta entitat són tot dones....jejeje!

He arribat puntualíssima. Ja veig que m'ho podré prendre amb més calma als matins. Tothom arribava de la setmana de festa i es feien petons les unes a les altres, i es preguntaven com havien anat les vacances. Bon rotllo. La de RRHH m'ha tingut més d'una hora fent-me "l'acollida". Molt maja. Després se m'ha emportat a fer un cafè. Prenc nota: aquí la gent es pren 20 minuts per anar a fer un cafè al bar del costat. Bien. Després m'ha pillat per banda la que serà la mefa jefa. Molt i molt i molt maja. M'ha donat quatre idees bàsiques. Per últim, he estat tancada molta estona amb una de les meves companyes d'àrea. Teca per un tubo. I començar a currar. De moment, m'han posat en un despatx on estic sola. Noooooooooooooooooo. Però aviat hi posaran algú més. Biennnnnnnnnnnnnnnn. Tinc un teclat que és una merda. Ja intentaré que me'l canviin. I la cadira és d'aquelles que t'apreta cap endavant. Massa rígida. Què hi farem, no es pot tenir tot. Ja tinc mail corporatiu. I res, a llegir i prendre notes fins que ha estat l'hora de plegar... Plegar???? Sí!!!! Us he dit que tres dies a la setmana curraré de 9 a 3? Ni jo mateixa m'ho crec!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

ANIVERSARI, CANVIS, LA GATA I EL FORMATGE

Avui fa poc més de dos anys que vaig començar el blog i, per celebrar-ho, hi he fet un petit canvi... Qui l'ha notat? Sí, sóc jo, a Paris l'any passat...

Lo de tenir un blog és molt més xulo del que em pensava... Sempre m'havia agradat escriure però fa anys que vaig deixar d'intentar fer un diari. I res, lo del blog és fantàstic. Perquè hi poses el que et dona la gana quan et ve de gust. Algunes vegades fotos, d'altres dius el que sents, d'altres expliques el que t'ha passat, d'altres analitzes el món que t'envolta... Però, sobretot, el més bo de tot, és que, de cop, sents el carinyo i el suport de gent que, encara que no coneixis, t'és propera. Total, que moltes gràcies noies per haver estat amb mi durant aquests últims temps...

Perquè demà és el dia D. Arghhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh. Demà començo al nou curro. Porto dos dies somiant-hi...jejeje! La veritat és que em fa molta il·lusió i bastant cangueli. I una part de mi encara no s'ho pot creure tot plegat....

Però avui encara estic de vacances... Per qui s'ho pregunti: reconec formalment que el Mico tenia raó. La Saigon ha sobreviscut la setmana que hem estat fora sense cap problema de res. Gràcies Tato!!! I vale. Aceptamos barco. Tinc tendència a ser exageradament sobreprotectora... I això que només és un gat!!!!!

A l'estil de la Rebeca, a França hem aprofitat per proveir-nos de coses bones. Bàsicament, formatge... nyam, nyam. El millor d'un super francès és arribar a la zona de formatges... N'hi ha de tots tipus, molts més i més variats que aquí. I per comprar-ne uns quants t'estàs mitja hora intentant decidir quin deu ser més bo. T'agafa com un síndrome raro i te'ls voldries emportar tots... Aquesta vegada hem tornat amb un d'herbes, un de cabra, un brie... jejeje!

UN TOUR PER LA FRANCE

Després d'un garbeo de més de 2.500 km, aquí estem, fent el gos per casa i contents perquè les vacances han sortit prou rodones... Foticos? Aquí en van unes quantes:

El primer que vam fer a Sant Emilion va ser buscar un lloc on ens donéssin sopar i bon vi... Sabíeu que Saint Emilion i la seva zona de vinyes és patrimoni de la humanitat de la UNESCO? Jo no... I els vins... aish... Per casualitat vam descobrir un restaurant, l'Envers du Décor, fantàstic... foi, magret d'ànec, formatges per postres... i tot regat amb el vi de la foto. Després va resultar que, sense saber-ho, havíem anar a parar a un lloc d'aquests amb solera que tothom recomana...

Aquest és el segon motiu pel que Saint Emilion és patrimoni de la humanitat. Té un conjunt subterrani acojonante: esglèsia, capelles i catacumbes dintre de la roca. Només està fora el campanar.

Vam arribar a la Bretanya el diumenge a la tarda. Els amics estan molt bé i la casa on viuen és xula xula. Una pau i tranquil·litat... no se sent res... Vam dedicar el vespre a xerrar, xerrar, xerrar tot picant i vevent vi... Sí, el vi ha estat una constant en aquest viatge...jejeje!

Turisme: Carnac. Fa uns 4.500 anys els pobladors neolítics de la zona van decidir que, per distreure's, posarien en línia més de 3.000 menhirs... Sí, com que no teníen el futbol... Doncs bé, si hi aneu hi trobareu camps i camps de menhirs aliniats, algun dolmen, algun túmul...

Mes turisme: el bosc de Broceilande. Segons la llegenda, en aquest bosc és on vivia Merlin (concretament dintre de l'arbre de la foto), on el rei Artur va llançar la seva espasa Excalibur dintre d'un llac, on vivia la malvada Morgana, etc.

Més turisme: Vannes. Ciutat de la que ningú en parla i que resulta que és maca i ben bé val la pena una visita. Dedicar-li un passeig.

I, per últim, Belle-Ille. El nom és absolutament justificat. L'illa és preciosa. Vam tenir sort que, tot i la fred, ens va fer sol. I vam anar a veure el meu cosí. Em feia por no saber què dir-li més enllà de les obvietats i, pel contrari, ens vam passar la tarda i el vespre xerrant. Ens va invitar a sopar a tots 4, amb la seva filla petita i la seva companya actual. Vam reviure la història familiar, que ja us acabaré d'explicar, vam veure fotos, vam parlar de política... Molt bé. Us deixo amb algunes fotos de Belle-Ille.

LIBERTÉ... I ÉGALITÉ, FRATERNITÉ.... JEJEJE!

Liberté

Buenoooooooooooooooooooooo. Curro finiquitat. Ja està fet. Bien. Però no ho tinc gaire assumit... De fet, crec que dec tenir algun tipus de síndrome d'Estocolm. Aquest matí m'he aixecat amb mitja sensació de pànic pensant: "no em puc creure que ho estigui fent". Lo de largar, volia dir... Però bé, tot molt correcte i civilitzat. He invitat al personal a un pica-pica (tradició de l'empresa) i m'han regalat un bolso vermell superxulo. Apa. Entre aquest i els que em vaig comprar en un atac de consumisme febril aniré sobrada de bolsos... I quan he anat a firmar el "finiquito" he flipat... El que té de bo deixar una feina és la pasta que et cau de cop. Res, tu, que ja sóc lliureeeeeeeeeeeeee!


Égalité i fraternité

Doncs això és perquè demà larguem a França... Alegria!

Només em preocupa la Saigon. Resulta que el Mico té la teoria que s'ha d'acostumar a estar més sola (més???!!!!), que no pot ser que quan marxem vingui algú cada dia. I només ha acordat amb el Tato que aquest vingui el diumenge, el dimarts i el dijous. I sí, vale, nosaltres tornem el dissabte. Per tant, això és dia sí - dia no. Però a mi em sembla que la Saigon estarà massa sola. Si tenim en compte que és una gata hiperdependent i amb "necessitats especials"... Vale, potser tinc tendència a ser "sobreprotectora" però... no ho veig clar. El problema és que no hi ha ningú més a qui dir-li que es passi i el Mico no vol abusar del Tato... Aish... Esperem que tot vagi bé perquè em fa por que a la Saigon li passi algo o que quan tornem la trobem tan estressada que estigui insuportable... Com quan va començar a viure amb nosaltres, que ni ens deixava dormir a les nits... Bueno. Creuem els dits.

Intentaré fer algun post de d'Auray però, per si de cas, feliç setmana santa a tothom!

PLANIFICANT-ME LA VIDA

Demà:

• Tancar tema 1: només és qüestió d'enviar un mail.
• Començar tema 2 i intentar tancar-lo.
• Fer una nota de despeses.
• Parlar amb la jefa (que, en un atac d'infantilisme, no em diu res, ni bon dia, ni res...) per veure com ho fem amb lo del projecte que acabaré a les meves tardes lliures.
• Dinar amb les amigues. Comiat en petit comitè.
• Ordenar taula i armari.
• Fer birra amb compi d'àrea: "consells per sobreviure a la jefa tot el temps que treballis amb ella, petita saltamontes".

Divendres:

• Tancar tema 2.
• Reunió de traspàs.
• Ordenar taula i armari.
• Pica - pica o vermut de comiat?
• CURRO FINIQUITAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
• Anar a comprar coses per marxar a França. Sobretot, pinso per la gata...
• Sopar de "celebration" amb el Mico.... Ens fotrem morats de vi? Jejeje!

Dissabte: MARXEM A FRANÇA!!!!!!

• Parada 1: Saint Emilion. A mig camí.
• Parada i fonda: Auray.
• Excursió: Belle Ille.

Voleu saber la història de Belle Ille? Una tia besàvia meva es va haver d'exiliar a l'acabar la guerra civil. Al camp de refugiats hi va conèixer un soldat francès. Bretó. Es van enamorar i es van casar. I se'n van anar a viure a Belle Ille, d'on era ell. 60 anys més tard tinc un cosí-avi que parla català a una illa de la Bretanya francesa. Que xulo, eh?

REFLEXIONS EN DIUMENGE D'ELECCIONS

Al blog no parlo gaire de política perquè, tot i que tinc una ideologia bastant definida, moltes vegades em costa trobar les paraules justes per fer-me entendre. A més, admeto que em costa ser tolerant amb segons quines idees i passo de segons quins comentaris que el personal em pugui fer.... Sí, ja ho sé, aquest és el pitjor "pecat" en el que es pot caure. La norma bàsica de la democràcia és respectar les opinions de tothom. Sense aquesta premisa, mal aniríem.



També us dic que només em costen algunes idees determinades. És a dir, les del PP. Obertament us diré que avui he votat Iniciativa i que les pasades generals vaig votar PSC. I que avui el meu vot ha estat ideològic. Per una vegada he intentat que no em vencés la temptació a recórrer al vot últil.... I la veritat, llegia el programa d'Iniciativa i pensava: tengui, tengui, tengui... En fi...



Pel que fa a les idees de les altres persones, si bé no comparteixo els plantejaments de Convergència i d'ERC, tampoc em posen nerviosa ni m'alteren. Jo sóc d'un nacionalisme molt moderat. Amb catalanisme en tinc prou. Però ja està.



Qui em posa francament nerviosa és el PP. Així de clar. M'altera. Em supera. Amb ells em costa moltíssim ficar-me al cap que tothom té dret a la seva ideologia... Ja ho sé, ja ho sé: he de treballar en això... Potser és que em prenc la política molt en serio (o això em diu el Mico, amb bastanta raó) però jo penso que un posicionament polític és, també, un posicionament moral. Em passo de la ratlla? Potser sí. Però per mi la política és, precisament, una manera d'entendre la societat i les relacions entre les persones. Configurem les nostres idees polítiques en funció dels nostres valors i dels nostres principis. Per tant, des del meu punt de vista, les nostres idees polítiques diran molt del que som com a persones...



Per exemple: Per mi, la igualtat i la justicia són valors fonamentals. Justicia també vol dir ètica, equitat i honradesa. Aleshores, la igualtat entre persones és i ha de ser, per mi, la base del funcionament de la nostra societat. La base de la convivència i el respecte entre persones. Així doncs, no es justifiquen de cap de les maneres, les desigualtats que defensen ideologies com les del PP. Que quines desigualtats? Doncs desigualtat en els drets de les persones: no només no van votar la Llei d'Igualtat Efectiva entre Dones i Homes i la Llei de matrimonis homosexuals; sinó que les han recorregut davant del Tribunal Constitucional. Aleshores, està clar que el PP no pensa que sigui necesari legislar per a que les dones tinguem els mateixos nivells d'ocupació, de salari i d'oportunitats professionals que els homes. I si algú està pensant en dir-me que faig demagògia, gustosament li recordo que els nivells d'atur són superiors entre les dones, que les dones cobrem més d'un 20% menys que els homes i que les dones ocupem molts menys càrrecs directius. També és evident que el PP no creu en la igualtat entre totes les persones, idenpendentment de la seva orientació sexual. I jo em pregunto, per què una persona homosexual no ha de tenir dret a veure reconegut, jurídicament, el seu amor i la seva relació estable amb una altra persona? Per què s'ha de trobar en situacions d'indefensió legal en les que els heterosexuals no tenim cap problema? Aleshores, és que pensem que nosaltres som millors que ells? I que per això hem de tenir més drets? Hem d'estar més protegits?...



I, tot això, sense haver entrat a parlar de l'ús que està fent el PP al fenòmen de la immigració... Que em posa que ni us ho explico...



Qui vulgui dir-me que m'ho prenc massa a pit, vale. Potser té raó. Però crec que, de fet, només he de treballar en la meva capacitat de tolerància. Que les meves idees les tinc molt clares...

MILLOR, MILLOR, MILLOR...

Molt més tranquil·la i amb poques ganes de parlar de curro... sóc conscient que dec haver estat bastant pesadeta, però bueno, com que ha estat la super-mega-circumstància del moment...



Sembla ser que hem trobat dues persones per ocupar-se de la Saigon quan marxem a França... Una és molt fiable: el Tato, el germà del Mico. Ja la va cuidar quan vam anar a Costa Rica i xaxi. Per tant, és una bona notícia. L'altra persona fa més por: mon pare. És un irresponsable de campionat... No me'n fiaria gens si no fos perquè d'un temps cap aquí està fent cert esforç "d'esmena" i, mira, potser és el moment de donar-li l'ocasió de demostrar que es pot comptar amb ell... Dits creuats, dits creuats, dits creuats i, fins i tot, dits dels peus creuats...



Vam anar a veure "Las hermanas Bolena" (The Other Boleyn Girl). L'any passat vaig llegir el llibre i és bastant bo, tot i ser dels d'encefalograma pla. I tenia curiositat per veure què tal seria l'adaptació a pel·lícula... Doncs bé, no és cap meravella però està ben feta i distreu prou... Per no haver de pensar massa en res, vaja.



Dissabte a la nit vaig tornar a fer una Ladies' night... Fiestaaaaaaaaaaaaaaaaaaa! Una d'aquestes, de tant en tant, m'anima un munt!



I aquest diumenge a votar, eh? M'ha agradat el missatge del PSC: "Si tu no hi vas, ells tornen". No estic dient que s'hagi de votar al PSC, però tenen raó en que si no votem.... En aquest país està demostrat que la dreta no s'absté. Us imagineu el Rajoy de president... brrrrrrrrrrrrrrrrrrr.... Posats a canviar circumstàncies, crec que jo ja no tornaria de França, jejeje! Clar que allà amb el Sarkozy tampoc estan gaire millor... Aishhh... Bueno.

COM UNA MUNTANYA RUSSA

Així és com ha estat la meva vida laboral durant l'última setmana: de susto en susto, nervis i moments de mal rollo barrejats amb moments de bon rollo... Esgotador!

Explicar tots els detalls seria interminable i pesat... Amb alguns moments espectaculars n'hi haurà prou:

• Moment espectacular número 1: quan el superboss, il cappo, em va dir que lo dels fills és molt fàcil, fins als 10 anys es pot subcontractar la seva cura a qualsevol altra persona. Que els fills només et necessiten quan són grans...



• Moment espectacular número 2: frase de la jefa de divendres passat "crec que has estat inoportuna i deshonesta"... Era d'estranyar que no sortissin els retrets i les acusacions un moment o l'altre.



• Moment espectacular número 3: quan un company de feina, assabentat que piro, ha vingut a dir-me que no s'ho hagués pensat mai perquè a mi em veia "institucionalitzada".... ejem... algú ha vist Cadena Perpetua?



• Moment espectacular número 4: la super birra que vaig prendre ahir amb una de les companyes de feina que hi ha estat sempre, i a qui aprecio molt.... una amiga més...



• Moment espectacular número 5: assajant amb una altra amiga el que li havia de dir a la jefa per parar-li els peus... mig Eixample de Barcelona aprenent a marcar límits...



• Etc.

He escrit poc perquè he estat bastant nerviosa... Una barreja de no tenir-ne ganes, incapacitat per pensar en res més, i no voler donar-li encara més voltes als temes. El més bo de tot plegat? Que plego el dia 14. Tinc la setmana santa per mi, per fer vacances, per anar amb el Mico a França... bien!!!!!

FET!!!!

Bueno, ja està fet!!! Em sento com si hagués "sortit de l'armari" laboralment parlant... jejeje! Ahir al matí estava histèrica perduda. En serio. L'única referència que tenia de que algú li digués a la meva jefa que largava era horrorosa. Es veu que es va liar un xou fantàstic de retrets i acusacions... Visto lo visto, jo estava bastant cagada de por... Mig matí nerviosa perduda sense ni saber com fer-ho, assajant el discurs...

Al final, després d'estar una estona comentant un document, li vaig deixar anar. I sincerament, potser resultarà que m'he passat més de 4 anys subestimant la meva jefa. S'ho va prendre amb molta esportivitat. Li va fotre però no va caure en cap comportament xungo. Les úniques preguntes que em va fer van ser: què ha canviat? et podem fer una contraoferta? i quan marxes?

Li vaig enfocar tot en plan és una decisió més personal que no professional (que és veritat en un 75%) i que l'oferta m'ha caigut del cel (que és veritat en un 100%). I res... a partir d'aquell moment va començar una moguda de despatxos que em va tenir "en ascuas" tot el dia... Les portes del despatx de la jefa, que sempre estan obertes de bat a bat, es van passar tot el dia tancant-se i obrint-se. I el cappo entrant i sortint... En fi... Sort que després li vaig fer un mail cortès al boss i me l'ha retornat de super bon rotllo que no crec que sigui fals...

Total: missió acomplerta. Ja tinc un peu fora, els nervis se'm van passar sopant amb una amiga i aquesta nit he dormit com un tronc. Alegria!

ARA SÍ QUE VA DE DEBÓ

Sabeu quantes vegades m'he queixat del curro? M'he queixat aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí...


Sabeu quantes vegades em queixaré del curro després de dues setmanes? Mai més!!!!!!!!!!!!!!!!!! Exacte! Ho heu endevinat! Ara sí que va va de debó!!! Més que res perquè... JA TINC UNA NOVA FEINA!!!!!!! Siiiiiiiiiiiiiiiiiiii! Alegriaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!


Tinc un munt de coses per explicar però no sé ni per on començar. Bàsicament:

• Me'n vaig a l'entitat del tercer sector on vaig fer l'entrevista de feina dilluns passat. Però no me n'hi vaig a fer de jefa de cap amiga. Resulta que quan van es van mirar amb més atenció el meu CV, van pensar que tenien una altra vacant que s'adaptava molt millor al meu perfil. Em van oferir aquest altre lloc de treball i a mi se'm van treure totes les recances de cop.
• Estic molt i molt contenta perquè l'entitat és la booooooooooomba. En serio. Treballen molt i molt bé i els temes dels que s'ocupen és de lo que més m'agrada de la meva feina d'ara.
• A més, les condicions de treball no tenen ni punt de comparació amb les que tinc ara. Treballaré molt però també és veritat que tindré mooooooooooooolt més temps per mi mateixa. Millors horaris. Més vacances. Ooooooooooooooh!
• Em pagaran una mica menys que ara, però comparat amb la millora en qualitat de vida, se me'n fot.

Què us sembla?

La veritat és que m'he passat el cap de setmana menjant-me el tarro. Perquè a finals de la setmana passada la jefa em va pillar per banda i es va dedicar a preocupar-se per mi, a preguntar-me com estic i a involucrar-me a saco en el futur de les coses... I clar, jo sabia que avui em dirien si em donaven la feina nova. I havia de decidir què fer. I... Ja ho sé, vist des de fora era evident el que havia de fer però des de dins... En part, per això no havia escrit cap post. Al cap només hi tenia la feina però no volia fer cap post fins que no ho tingués decidit. Ja estava tipa de posts del pal "que ve el llop"...

En definitiva, que ara sí que va de debó... Canvio de feina!!!!!!! L'única cosa que tinc pendent és avisar a la feina d'ara, dir-li-ho a la jefa. He decidit que ho faré dimecres perquè no m'he d'incorporar a la nova feina fins d'aquí a un mes, el 25 de març. Això em dóna marge per dir-ho dimecres, deixar dos setmanes i mitja a la feina d'ara, i anar-me'n de vacances per setmana santa. Tot rodó.

No negaré que estic una mica acollonida per la reacció de la jefa i de la direcció de l'empresa quan digui que largo. Però com que ara ja ens hem dit mútuament que sí al nou lloc, és una decisió ferma, ferma. Feta.

I res... ara sí que és THE BEGINNING OF A NEW ERA...jejeje!

BUSCANT

Fa temps que busco camins i respostes. I intento prendre-m'ho amb calma però a vegades em supera. Suposo que ahir es va notar un huevo, no? Quin dia més gris vaig tenir... Portava un agobiazo al cos...

Vaig llegir en algun lloc, no fa gaire, que tots carreguem dolors i tristeses silencioses. Habitualment sóc una persona prou alegra i optimista.... Però, com tothom, també tinc la meva càrrega de tristeses, preocupacions i agobios. I tot i que intento que no se'm mengin a vegades pesen més del que mentalment convindria.

No sé si és l'edat però d'un temps cap aquí sento més la necessitat de trobar els meus camins i les meves respostes. Per definir les meves rutes. Per decidir què vull. I a vegades xoca tot. I passa el temps i no acabo de trobar-me. Però no em rendeixo, eh? Per tossuda jo!

AISH...

Dic una mentida al curro i surto abans d'hora. On vaig? A una entrevista de feina que no sé ni si vull. Si però no. No però sí. Però no sé. Però aish... De què és? De jefa. A una entitat del tercer sector capdavantera en els temes en els que treballo. Com va l'entrevista? Bé. M'agafaran? No. Busquen algú amb experiència en fer de jefa. Vull que m'agafin? No ho sé. Seria per fer de jefa d'una amiga. Barrejar aquestes coses sempre és perillós. Vull que m'agafin? Sí. L'entitat és la òstia, les condicions de treball fantàstiques. Vull que m'agafin? No. Fa por. Per què vaig a l'entrevista? Perquè no tinc res clar. Quina merda.

Arribo a casa i no fan res de bo a la tele. El Mico m'explica que els nous veïns han vingut a presentar les credencials. Joves. Macos. Hippies. Obro l'ordinador i faig dues partides de Carcassonne. M'estoven. Estovo. Sopem. Jo sopo poc. Des de la grip que no tinc gana. Vaig al lavabo. La regla està raríssima. No acaba de venir. Què és això? Em preocupo? No ho sé... Aish... La sogra m'ha enviat un mail perguntant-me per la grip. Demà m'he d'enrecordar de contestar-la. M'agrada que m'envii el mail? Ho trobo un detall. És útil? No.

Fem plans per Setmana Santa. Vull agafar-me tota la setmana. Diem d'anar a França a veure els amics que hi viuen. Bien. Fem llista. Se li ha de dir a tot kiski. Per què? No ho sé. Què implica? Que potser vingui l'amic aquell del Mico que no aguanto. Merda. Qui cuidarà la Saigon? No sembla que hi hagi ningú disponible que, a la vegada, sigui de fiar. Aish...

Anem a dormir. Jo hi vaig sense son. Dormo. Em desperto. M'aixeco. No tinc ganes de res. De res. La regla ha desaparegut del mapa. On és? Merda, merda, merda. Li dic al Mico i no sap què dir-me. Jo tampoc sé què dir-me. De res. Què faig? Un predictor no toca. Truco a la gine? M'espero a que torni? Aish...

Arribo al curro. Conversa estúpida a l'ascensor. M'assec. Obro l'ordinador. Però no faig res. Per què? No en tinc ganes. M'entretinc però tinc feina. Penso què dir al blog. Quina circumstància toca avui? Osti quin pal.

DV: DIVENDRES DE VARIS 11

Coses vàries d'un divendres atípic:

• Crec que lo de la grip ja està bastant superat... bien!!! La veritat és que ahir em vaig preocupar una mica perquè, havent dinat, la febre em va començar a pujar i ni amb gelocatils ni res... Vaig arribar a més de 39 i estava feta pols... M'anava adormint i despertant i bevent infusions amb mel i... Un pal. Avui quan m'he aixecat ja no tenia gens de febre i espero que no me'n torni a venir a la tarda... El Mico es va portar com un campió: aguantar a la Gatxan malalta no és fàcil, eh? Que em poso molt queixica... No només em va fer cas i mimos, sinó que també em va portar un crosant de xocolataaaaaaaa!!!! (és que ja em puc estar morint ja, que jo la gana no la perdo...jejeje!).




• Moltes gràcies pels ànimus noies! Miskah, fins aquest matí no he vist la teva proposta i, per això, no la vaig poder posar en pràctica... Funciona? Tu ho has provat? Sona una mica raro, no?




• Al final no vaig poder anar a comprar llibres el dimarts... Però bueno, ara em posaré a mirar-ne per Amazon. Sabeu què vaig fer ahir? Comprar-me 2 bolsos per internet. No, no estic xalada. Encara que crec que la febre va tenir-hi alguna cosa a veure...juas, juas! Resulta que sóc d'un club de compres on-line que es diu Privalia. Me n'hi va fer una companya de feina i sempre tenen coses que a les botigues són molt més cares. No li havia fet mai gaire cas perquè això de comprar roba o sabates sense emprovar-m'ho abans... Però ahir vaig veure que tenien bolsos Skunkfunk. I no vaig poder resistir-me... Tenint en compte que un valia 14€ i l'altre 10€...




• Uns amics nostres venen a viure al barri!!!! Han llogat un pis a 10 minuts de casa. Si tenim en compte que una altra amiga viu al carrer del costat... Això fa 5 persones de la mateixa colla fent de veïns!!! Fem la broma de que serem com Melrose Place però, la veritat és que em fa molta il·lusió. És allò d'arribar a casa i poder fer un truc: "Què? fem una birra?". A Barcelona, habitualment, això és més difícil de fer. Sempre has d'haver quedat amb la gent una setmana abans com a mínim... En canvi, viure a prop dóna més peu a la improvització, i a fer coses els uns amb els altres. No sé...




• Li hem comprat una planteta a la Saigon. L'altre dia, el Mico va passar per davant d'una floristeria i va veure uns testos on hi posava "herba per gats". I en va comprar un. Resulta que és una herba expressa perquè els gats se la mengin per purgar-se i, així, deixin en pau la resta de plantes d'una casa. Doncs bé.... La Saigon perd el cul per la planta. En serio. Quan la va veure va començar a miolar i no parava de jalar-ne. Li vam haver de treure, no fos que li fes mal i tot... I ara li deixem la planta una mica cada dia. I s'hi tira de cap, eh? Mireu, mireu:

VAGA

Sabeu què? M'he solidaritzat amb les mestres lectores d'aquest blog i jo també faig vaga.... jejeje!

No, de fet el que estic fent és estar-me a caseta covant la grip. Es diu així, oi? Ahir al migdia després d'haver lliurat el meu tros del pastís vaig largar a casa i fins ara. No és que el meu compromís amb el curro sigui exagerat sinó que lo que és més gros del compte és el meu sentit de la responsabilitat. I la situació de Defcon 2 és absolutament excepcional. Sabia que si jo no anava ahir al matí a currar faria anar molt malament a la gent de la meva àrea. I tampoc em pensava que estigués tan fotuda, la veritat.

Perquè tinc un gripaso de campionat, vamos. Feia molt i molts anys que no em posava així de malalta. Ahir al vespre vaig arribar als 38 de febre. Tenint en compte que jo no en tinc mai de febre, veure els 38 al termòmetre va ser el que em fa fer dir-li al Mico que anés a la farmàcia a comprar-me gelocatils. Plis. I m'havia oblidat del que se sent: els calfreds raros, el no poder moure els ulls, etc. Quin pal, eh? I no tinc veu. I tinc una tos de camioner...

Total, que aquí estic. En plan iaiona: dopada de gelocatils, al llit, amb la manteta per sobre la funda nòrdica, amb una sudadera sobre el pijama, tè, herbes i colacao a la tauleta de nit. I per distreure'm? L'ordinador i World Without End. I la Saigon al costat. Feliç ella perquè li faig cas, li dic coses boniques i l'acaricio... Aishhh. Veus? Com a mínim algú hi ha sortit guanyant!

GAME OVER

Sóc la primera baixa del xafarranxo de combat: ahir tenia unes dècimes de febre i avui em fa mal tot... la grip? No ho sé. El cas és que he vingut al curro (sí, sóc una massoca, massoca, massoca, massoca... ) perquè avui és el dia D. Si lliurem els dos projectes avui ja no cal seguir agonitzant fins divendres. Total, que aquí estic. Xutada de paracetamol i intentant acabar com sigui.

Us deixo. He de reservar la poca energia i capacitat mental que em queda a treure'm de sobre els dos morts aquests... Aish.