31 d’octubre 2007

CUINETES I CURRO


En sabeu de cuinar? Jo no gaire. Tinc poc temps, poca imaginació i poca memòria per la cuina i clar... Així no fem res de bo... jejeje! De totes maneres, ahir em van ensenyar a fer una amanida i una vinagreta molt i molt bones i he pensat que millor deixar-ne constància en algun lloc. És que d'aquí a uns dies voldré fer-les i ja no me'n recordaré de res. A més, així ho comparteixo.


Amanida:


  • Opció 1: barreja de verds (rollo bossa d'aquestes que venen al supermercat) + fruits secs (avellanes i ametlles) + formatge en pols (del de pizza) + mandarina.

  • Opció 2: barreja de verds + salmó fumat tallat a trossets.

Vinagreta: Oli d'oliva + vinagre de poma/sidra + pebre + sal + sucre + kiwi. Tot passat pel minipimer. És molt bona!!!!!!!!


Què us sembla? Si ho feu ja em direu si us ha agradat.


En un altre ordre de coses.... Feu pont? Jo no. I molt serà si no he de currar des de casa demà o el cap de setmana també... I a més, porto una mala llet... La meva jefa sí que fa pont. Després d'haver estat dos dies fora en un viatge que m'he currat jo i al que hauria d'haver anat jo. Però m'he quedat aquí sense que ningú m'hagi donat cap explicació lògica del perquè.


I després la molt guarra em diu que pel 5 hem de lliurar una cosa a un client i que ella fa pont. I m'ho diu en plan "aish, és que ja tinc els bitllets agafats, amb lo malament que em va fer pont perquè, clar, tenim tanta feina... però com que ja ho tinc tancat...".... PUTA!


Sabeu quin és el problema de fons? Doncs que no ha sortit cap oferta de curro lo suficientment decent com per enviar-hi un CV i que fa unes quantes setmanes que estic de molt mala hòstia amb la feina. És a dir, la meva manera d'enfocar el tema ha canviat qualitativament. Abans rajava una estona però la mala llet se me n'anava de seguida. Ara no. Ara estic estructuralment emprenyada. Em direu que sóc una amargada i estaré temptada de donar-vos la raó. Evidentment, això no és sostenible... Problemes relacionats? La progesterona de les pastilles que m'estic prenent de cares a l'operació que m'està trastocant + la indeterminació sobre què vull ser quan sigui gran + etc.


Vale: Ooooooooooooooooooooooommmmmmmmmmmmmmmmm!

2 comentaris:

Núria ha dit...

Bonissim això d'estar "estructuralment emprenyada"!! jajaja. He rigut molt...

Em sembla que necessites urgentment un canvi de feina! No val la pena viure així! A veure si tens més sort d'ara en endavant i trobes alguna cosa millor...Ànims!!!!!!!

Que vagi bé!!!!!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

Nena... com et veig!! Això del canvi de feina potser sí que és l'única opció que tens... "consuelate": Jo tampoc tinc pont!!! Però ara, res de portar-me la feina a casa i la meva jefa a currar com tots... ara el "jefazo" lo dudo mucho.

Pero una altra banda, avui hem anat amb els de la feina a dinar a un restaurant, perquè era l'últim dia d'un dels nois i m'he fotut una amanida més bona... era de "verds" (que avui és la segona vegada que ho veig escrit per primer cop... "llamame tonta") amb formatge de cabra calent i "aderezado" amb una salsa de mel... mmmm.

Bueno, tía... que el divendres em podràs llegir des del curro, mira't el costat positiu... a més hi hauran moltes fotos que demà és el cumple del meu fill ;p