FINDE DISTRET

Gairebé són 3/4 de 9 del vespre i encara és clar.... OOOOOOOOOOOOOOOOOOOh!!!! Em poso tan contenta quan el dia s'allarga, s'allarga i s'allarga... M'encanta la primavera, el bon temps, el solet. Aish....

He tingut un cap de setmana distret. Amb coses bones i coses no tan bones...

Divendres sopar amb els amics. Bien. Divertit. I anar a dormir, que no podia de cansament.

Dissabte vam haver de fer xafarranxo de combat. Teníem el pis fet "unos lobos" i venien uns amics a passar el cap de setmana a casa. Jo escombro. Tu fas els llits. Jo poso un rentaplats. Tu netejes la cuina. Jo plego la roba. Tu canvies l'arena de la gata. Jo. Tu. Jo. Tu..... Riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing. Van arribar cap a la 1. Amb nena petita d'1 any i 4 mesos inclosa. Que maca, que maca. Està maquíssima. Es va enamorar de la Saigon. I la Saigon flipava de veure que hi ha éssers humans petitets i poc àgils que van per casa en plan apissonadora. La nena perseguint la gata i la gata fugint-ne, però quan la nena es girava, la gata perseguint la nena. Festival.

Ja us podeu imaginar la resta del finde no? Jalar, passejar, xerrar, jugar al Carcassonne, anar a comprar vi, sopar, beure, xerrar, dormir, esmorzar, xerrar, anar caminant fins a la Barceloneta, dinar una paella... mmmmmmmmmm. Xulo, eh? Lo curiós és que amb la nena ens ho hem passat teta. És un solet, una criatureta d'aquelles tranquil·les i que gairebé sempre estan de bon humor i no es fan estranyes a ningú. I amb els seus pares també molt i molt bé. Feia temps que no ens vèiem, fèiem coses junts, i aprofitàvem per xerrar tranquil·lament. Guay.

Avui a la tarda han marxat tots. I quan dic "tots" vull dir els amics, la nena i el Mico també. Estic home alone amb la Saigon. Snif, snif.

Bueno, i abans de que el Mico marxés he tingut temps d'emprenyar-me com una mona... Per això dic que el finde ha estat distret. Tan bé que havia anat... Avui era el cumple de la meva sogra i s'ha liat un merder tonto però que m'ha fet enfadar bastant.... Aish... Que ella i jo tenim una relació complicadilla, suposo que a aquestes alçades del blog ja havia quedat clar, no? Però, últimament, la cosa s'havia calmat / solucionat una mica. Jo havia optat per "terra i temps pel mig" i per ser d'allò més amable i bona jove quan ens veiem. Avui, com he dit, era el seu cumple, i mentre estàvem passejant, al matí, el Mico l'ha trucat per felicitar-la. Jo estava per la criatura i pels amics i el Mico l'ha felicitada en nom de tots dos i li ha dit que records de part meva. Jo, en cap moment, no he dit que no m'hi volgués posar, sinó que el Mico ha optat per fer-ho així. Doncs bé, sembla ser que la sogra s'ha près fatal que jo no em posés al telèfon. Que amb una felicitació de parts de tots dos no n'hi havia prou. A mitja tarda el Mico ja tenia un missatge del Tato, el seu germà, dient: "Que la Gatxan truqui a la Mama per felicitar-la". Després, el Tato ha trucat per telèfon per dir-li al Mico que "la Gatxan s'havia d'haver posat al telèfon i felicitar la Mama perquè la Mama s'ha près molt malament que la Gatxan no ho fés"......

.....????????????!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!..................

Què????!!!!

Jo flipant en colors. Resulta que:
1. Des del punt de vista de la sogra, la Gatxan vés a saber què és perquè no s'ha volgut posar al telèfon i felicitar-la.
2. Tota la família pendent del super-mega-disgust de la sogra perquè la Gatxan no s'ha volgut posar al telèfon i felicitar-la.

Ejem... De bojos.

I el Mico va i em diu que truqui a la sogra i la feliciti. Que què????!!!! Que jo truqui?????!!!! Després de que tu m'hagis fotut en aquest merder?????!!!!! No majo, truques tu i ho aclares i després, si de cas, m'hi poso jo.

A favor del Mico s'ha de dir que hi ha trucat i ha fet un intent d'aportar la informació necessària per esclarir el tema. Gràcies Mico. En contra de la sogra s'ha de dir que quan m'hi he posat per felicitar-la d'una puta vegada m'ha fotut una merda de paper. En plan "estic fotudíssima, sóc una víctima de tot i de tothom, i ara què em vens a dir que ja és massa tard".

Flipant en colors. En serio. Si la meva família li muntés aquests sidrals al Mico.... M'he enfadat molt perquè a més, com sempre, li hem acabat seguint el joc. Però, a sobre, quedant fatal pel mig, essent els dolents o la dolenta de la pel·lícula. I sabeu què em fot més? Que, realment, l'única cosa que té sentit és no fer-m'hi mala sang. I continuar amb la filosofia del "temps i terra pel mig". Que això no canviarà mai.

Sort, sort, sort que són quarts de nou del vespre i encara és clar. Que aquesta setmana només curro 3 dies. Que dimecres marxo a Porto. Que el Mico és un solet. Que ha sigut un cap de setmana xulo. Que estic molt contenta amb algunes sorpreses que dóna la vida. I que, tot i que complicada, la vida sempre és bella. Alegria.

DJV: DIJOUS DE VARIS 2

Vaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa. Que ja queda menys....

• Llibre de Sant Jordi. Sí. Llibre. En singular. Hi havia massa gent i barullo com per poder mirar tranquil·lament. Aishhh. És el que té Sant Jordi. Bueno, doncs em vaig comprar un llibre convençuda que no estava caient en allò del més venut perquè ni l'autora és massa coneguda ni el tema semblava que hagués de ser massa popular. Ja! I una merda! Resulta que sóc una dels milers de persones que va comprar el llibre de la Najat El Hachmi, L'últim patriarca. El segon llibre més venut del dia. Toma ya! Pot ser que pequi d'elitisme? Aishhhhhhhhhhh.
• Per cert, Sandra, has vist quin llibre estic llegint? The Book Thief, La lladre de llibres. Res, només dir que m'està agradant molt. L'estic trobant molt original i ben escrit. És xulo xulo. Bien.
• Les dues úniques pegues que li estic trobant a la feina nova són: 1) És un zulo. No hi ha llum natural enlloc. Si estigués deprimida ja m'hagués obert les venes. i 2) Estan obsessionats per les reunions. No parem de fer reunions. Estic reunida la meitat de la setmana i, si em coneixeu només una miqueta, ja us podeu imaginar que em poso dels nervis. No puc deixar de pensar en tot el curro que tinc pendent i allà estem, analitzant el sexe dels àngels... Sí, ja ho sé, ja ho sé: Si això és el que es porta, m'apunto al carro i àpala, endavant. A acostumar-s'hi.
  
• Amb tota la moguda, aquest any ni m'enrecordo que em toca fer anys aviat. Us juro que m'ha passat el mes volant... Ja s'acaba el dia 24????!!!!!!! En serio????!!!!!!
  
• Dimecres que ve marxo a Porto.... Bien!!!!!!!!!!! I dic "marxo" perquè el Mico ja hi serà, que hi va per feina. La primera nit la passarem al seu hotel, ja que la feina li paga la nit del 30 a l'1. I jo em colaré a l'habitació. Rollo cita d'hotel... Morbazo, vamos...jejejeje!
• Me'n vaig a sopar, que estic morta de gana. Últimament jalo moooooooooooooolt. No sé pas com ho faré aquest estiu perquè no em ve gens de gust començar una operació bikini....aish!
  

I demà ja és divendres... Bien.

SANT JORDI 2008

Llibres, llibres, llibres... mmmmmmmmmm.

I si amb això no n'hi hagués prou: solet, passejar, ventet fesc, roses, petons, olor de primavera, xafardejar, regalar, gent, carrer, tot verd, places, alegria, mirar, triar...

M'encanta. És la festa que més m'agrada de totes les que tenim. Feliç Sant Jordi a tothom!

AIXÒ ÉS VIDA

He dormit unes 9 hores.

M'he aixecat, he donat de menjar i beure a la gata, i m'he fet un...




Natural. Amb 3 taronjes. M'ha donat per dos gots. El primer me l'he begut d'una tirada. Pel segon m'he esperat a tenir la resta de l'esmorzar fet:




M'he assegut al menjador. Feia solet. I m'he jalat l'esmorzar xafardejant la gent que passava pel carrer. Pensant: Això És Vida.

És que m'encanten els dissabtes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

CONDUIR PER BARCELONA...

...És una merda. En serio.

Porto gairebé 13 anys vivint a Barcelona. Al principi no hi conduïa. Anava en tren a El Poble, en bus a la facultat, en metro a fer el pendó i a peu d'un lloc a l'altre. De fet, el cotxe no el vaig tenir aquí fins fa 5 o 6 anys. Al principi el vaig portar per tenir més llibertat durant els caps de setmana i poder anar amunt i avall. Amb el curro vell es tractava de tenir-lo aquí perquè, de tant en tant, havia d'anar a reunions i històries fora de Barcelona. Hi va haver una època en la que el Mico l'utilitzava per anar a treballar i jo només ocasionalment. Ara s'està al parking tota la setmana, excepte quan toca anar amunt i avall per temes de feina.

I això últim és lo peor. En serio. Has de ser a una hora X a un lloc Y. Doncs ja t'estàs fent a la idea de sortir de casa un mínim d'una hora i mitja abans. Les hores punta són hores putes. 45 minuts per aconseguir sortir de Barcelona com a mínim. I amb els nervis de no saber si arribaràs. Perquè una vegada fora, no pots passar de 80 km/hora en una magnífica autopista de 4 carrils, i 3 de cada 4 dies hi ha un accident. Cues. Cues. Cues.

De bojos. En serio.

I quan no és hora punta, és un agobiazo. Engega, frena. Engega, frena. Semàfor. Puto Taxi que ara fa slalom. Puta moto que ara també fa slalom. Un altre semàfor. Frena. Engega. Canvi de carril. Com t'equivoquis et piten....

Us juro que acabes somiant amb carreteres de curves. 100 km de curves a canvi de poder-les fer seguides i amb ningú més a la carretera... mmmmm....

Sort. Sort. Sort. Sort que això només em passa una vegada al mes o així. Que la resta de temps me'l passo a l'oficina. O bé anant a reunions a peu, en metro, bus o bicing. Per cert, m'encanta el bicing. Sóc la reina de la bicicleta...jejeje!

EL BLOG

Doncs sí, és veritat: des de que tinc curro nou, sóc més cara de veure. Curiós, eh? Em busco un curro que em doni més temps lliure, més temps per mi mateixa i, en canvi, el primer que retallo és el meu temps al blog... I això? Doncs bàsicament perquè encara estic organtizant-me. Sip. M'estic acostumant als nous ritmes, als nous horaris,... Penseu que oficialment hi ha dos dies a la setmana que faig un munt d'hores. Un munt. A canvi, els altres tres tinc tarda lliure. Pinta bé, oi? Però és que en les tres setmanes que porto, això no ha acabat de funcionar sempre així... La setmana passada, per exemple, vaig treballar 4 tardes. I no és que, de cop, em desbordés la feina... Sinó que es va montar una moguda d'aquelles de "dos dies de reunions i teràpia de grup per a cohesionar l'organització"... Imagineu-vos: dos dies sencers, matí i tarda, fent dinàmiques grupals, plastilina i coloraines. En serio. En alguns moments em vaig sentir com la mainada de la Núria i la Sandra...jejeje!

A més, per dir la veritat, en aquest curro no puc mirar el blog o escriure-hi. A l'altre sí que podia perquè la meva pantalla només la veia jo. A més, tot i l'estrès, sempre em regalava una estona a mi mateixa per veure què tal estava el pati. Ara no puc fer-ho. A canvi, però, ara puc anar al bar a esmorzar i tinc temps per veure els blogs des de casa tranquil·lament... És que no es pot tenir tot!

I per últim... Què passa? Doncs que tinc la sensació de que he perdut una mica el fil del blog... Abans de tot el follon del curro, explicava un munt de coses. I ara tinc la sensació, segons quins dies, de que no sé què explicar... En fi... Suposo que es passen èpoques.

Feliç setmana a tothom!

NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO...

Vale. Ha arribat el moment d'afrontar la realitat. Sip. No hi ha manera d'evitar-ho. Admete-m'ho. .... En molts pocs dies faré 31 anys.... Nooooooooooooooooooo. He intentat fer-me la longuis però ná, el temps és inexorable... I clar, després et trobes amb posts com aquest de l'Anna, i... T'agafa un atac de nostàlgia...

De totes maneres, i fent una mica de balanç, també he d'admetre que arribo als 31 amb molts dels maldecaps dels 30 solucionats, encaminats o relativitzats. Eh que bé? I, sobretot, amb nous projectes. Alegria! Serà que m'estic fent gran de debó?

Bueno, sabeu com celebraré els 31? Doncs amb un altre viatge: O'Porto i rodalies. Ja tenim organitzat el pont de l'1 de maig!!!!! Olé, olé!

DIUMENGE....

Hem estat a la Reserva, fent família. Tot i la sequera, allò d'allà dalt estava la mar de xulo. Poca aigua però tot verd. I avui el cel estava tan serè i blau que no es veia cap núvol per enlloc i feia caloreta... Després de dinar he agafat una tumbona i he fet la migdiada sota d'una olivera...mmmmmmmmm.... Que idíl·lic, eh?

A l'arribar a casa hem trobat la gata tancada a l'habitació petita... Sort que, per com estava, segurament ha estat cosa d'aquesta tarda... Aish... És que és més tonta... Fa caure l'estenedor de la roba i aquest xoca contra la porta i la tanca... I ella a dins.

He estat llegint llibres d'una autora molt xula: Sarah Dunant. L'any passat vaig llegir El naixement de Venus (The birth of Vennus). Vaig pensar que estava bé però que tampoc matava.... I aquest any m'he comprat La Cortesana (In the company of the Courtesan) i Transgressions, que encara no està traduït. I... sorpresa! El primer em va agradar molt i el segon, que encara estic llegint, també té una pinta fantàstica... És curiós, eh? Resulta que Sarah Dunant és famosa per la novel·la que a mi em va deixar igual... Les altres, en canvi, són menys conegudes.... Són dos novel·les molt diferents l'una de l'altra, però molt ben fetes totes dues. La Cortesana és més històrica i, Transgressions, en canvi, és una novel·la molt psicològica i fosca. Però molt xules totes dues, en serio. Molt innovadores.

I la setmana per endavant: he d'anar a comprar roba... pfffffffffffffff. Algú ve amb mi? Em fa un pal... Odio haver d'anar de compres...

La feina nova continua molt bé. Aquesta setmana ja serà més moguda: dimarts i dimecres tinc un curs. Dijous una visita fora de Barcelona. Divendres reunió tot el matí... Quina marxa, eh? Amb tot, no em queixo. Segueixo estant molt contenta i de molt bon humor. Sense tensions. Currant bastant però tranquil·la, sense pressions... Aish.... Esperem que duri!!!

EL RENTAPLATS

A casa hi ha un tècnic que ha vingut a arreglar el rentaplats. Plis, creueu els dits perquè el seu diagnòstic inicial és: "Això és del motor....". Dit així amb cara de "ui, que fotut que ho veig!!!!". Algú sap si em costarà gaire diners? En fi...

El millor de tot ha estat quan m'ha preguntat què és el que no funcionava....

....?????.....

.....ejem.....

He fet un intent: "La roda. Que no gira. Crec".

Pregunta: "Però surt aigua calenta?".

....????.....

....ejem....

Solució: Agafo el mòvil i truco al Mico. "Mico, que tinc aquí al tècnic que em pregunta què li passa al rentaplats. Te'l passo i li expliques, vale?"

Doncs sí. A casa qui controla el tema rentaplats és el Mico. Jo només el toco per posar-hi el que està brut.

Ell posa rentadores, estén la roba i la plega.

Jo faig la llista d'anar a comprar i controlo el que tenim i el que no.

Comprem tots dos junts.

Jo faig els menús i cuino.

Jo frego les olles, les cassoles, les paelles, etc.

I tenim la N. Una senyora fantàstica (segons jo) i no tan fantàstica (segons el Mico) que ve a netejar un cop a la setmana.

Així, jo diria que tenim bastant al 50% el tema de l'assumpció de les tasques domèstiques. És a dir, a casa nostra fem allò de la corresponsabilitat entre dones i homes, i el tema dels estereotips de gènere està bastant superat. I, sincerament, crec que en la nostra relació també. Dic crec perquè aquestes coses moltes vegades són molt inconscients i potser m'ho hauria de mirar amb més detall....

I perquè és important tot això? Doncs perquè ens fa iguals com a persones i estem en una relació en les mateixes condicions d'autonomia i fortalesa. Cada u aporta coses diferents, clar. Però en equilibri. Per tant, tenim les mateixes opcions i oportunitats de viure plenament tots els aspectes de les nostres vides.

Per cert, qui era que preguntava a què em dedicava?

NOUS INICIS

Els primers dies només serveixen per recollir impressions però... totes han estat bones!!!!! Siiiiiiiiiiiii! Estic contenta. Els reptes semblen assolibles. Els projectes són manejables. La gent maja. Els continguts de la feina molt interessants. Els horaris collonuts. Etc. De moment tinc dues companyes però totes dues marxaran en breu per motius diferents. Així, en poc temps serem un equip completament nou. Això també té la seva part positiva: totes estarem en igualtat de condicions. I dic totes perquè en aquesta entitat són tot dones....jejeje!

He arribat puntualíssima. Ja veig que m'ho podré prendre amb més calma als matins. Tothom arribava de la setmana de festa i es feien petons les unes a les altres, i es preguntaven com havien anat les vacances. Bon rotllo. La de RRHH m'ha tingut més d'una hora fent-me "l'acollida". Molt maja. Després se m'ha emportat a fer un cafè. Prenc nota: aquí la gent es pren 20 minuts per anar a fer un cafè al bar del costat. Bien. Després m'ha pillat per banda la que serà la mefa jefa. Molt i molt i molt maja. M'ha donat quatre idees bàsiques. Per últim, he estat tancada molta estona amb una de les meves companyes d'àrea. Teca per un tubo. I començar a currar. De moment, m'han posat en un despatx on estic sola. Noooooooooooooooooo. Però aviat hi posaran algú més. Biennnnnnnnnnnnnnnn. Tinc un teclat que és una merda. Ja intentaré que me'l canviin. I la cadira és d'aquelles que t'apreta cap endavant. Massa rígida. Què hi farem, no es pot tenir tot. Ja tinc mail corporatiu. I res, a llegir i prendre notes fins que ha estat l'hora de plegar... Plegar???? Sí!!!! Us he dit que tres dies a la setmana curraré de 9 a 3? Ni jo mateixa m'ho crec!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

ANIVERSARI, CANVIS, LA GATA I EL FORMATGE

Avui fa poc més de dos anys que vaig començar el blog i, per celebrar-ho, hi he fet un petit canvi... Qui l'ha notat? Sí, sóc jo, a Paris l'any passat...

Lo de tenir un blog és molt més xulo del que em pensava... Sempre m'havia agradat escriure però fa anys que vaig deixar d'intentar fer un diari. I res, lo del blog és fantàstic. Perquè hi poses el que et dona la gana quan et ve de gust. Algunes vegades fotos, d'altres dius el que sents, d'altres expliques el que t'ha passat, d'altres analitzes el món que t'envolta... Però, sobretot, el més bo de tot, és que, de cop, sents el carinyo i el suport de gent que, encara que no coneixis, t'és propera. Total, que moltes gràcies noies per haver estat amb mi durant aquests últims temps...

Perquè demà és el dia D. Arghhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh. Demà començo al nou curro. Porto dos dies somiant-hi...jejeje! La veritat és que em fa molta il·lusió i bastant cangueli. I una part de mi encara no s'ho pot creure tot plegat....

Però avui encara estic de vacances... Per qui s'ho pregunti: reconec formalment que el Mico tenia raó. La Saigon ha sobreviscut la setmana que hem estat fora sense cap problema de res. Gràcies Tato!!! I vale. Aceptamos barco. Tinc tendència a ser exageradament sobreprotectora... I això que només és un gat!!!!!

A l'estil de la Rebeca, a França hem aprofitat per proveir-nos de coses bones. Bàsicament, formatge... nyam, nyam. El millor d'un super francès és arribar a la zona de formatges... N'hi ha de tots tipus, molts més i més variats que aquí. I per comprar-ne uns quants t'estàs mitja hora intentant decidir quin deu ser més bo. T'agafa com un síndrome raro i te'ls voldries emportar tots... Aquesta vegada hem tornat amb un d'herbes, un de cabra, un brie... jejeje!

UN TOUR PER LA FRANCE

Després d'un garbeo de més de 2.500 km, aquí estem, fent el gos per casa i contents perquè les vacances han sortit prou rodones... Foticos? Aquí en van unes quantes:

El primer que vam fer a Sant Emilion va ser buscar un lloc on ens donéssin sopar i bon vi... Sabíeu que Saint Emilion i la seva zona de vinyes és patrimoni de la humanitat de la UNESCO? Jo no... I els vins... aish... Per casualitat vam descobrir un restaurant, l'Envers du Décor, fantàstic... foi, magret d'ànec, formatges per postres... i tot regat amb el vi de la foto. Després va resultar que, sense saber-ho, havíem anar a parar a un lloc d'aquests amb solera que tothom recomana...

Aquest és el segon motiu pel que Saint Emilion és patrimoni de la humanitat. Té un conjunt subterrani acojonante: esglèsia, capelles i catacumbes dintre de la roca. Només està fora el campanar.

Vam arribar a la Bretanya el diumenge a la tarda. Els amics estan molt bé i la casa on viuen és xula xula. Una pau i tranquil·litat... no se sent res... Vam dedicar el vespre a xerrar, xerrar, xerrar tot picant i vevent vi... Sí, el vi ha estat una constant en aquest viatge...jejeje!

Turisme: Carnac. Fa uns 4.500 anys els pobladors neolítics de la zona van decidir que, per distreure's, posarien en línia més de 3.000 menhirs... Sí, com que no teníen el futbol... Doncs bé, si hi aneu hi trobareu camps i camps de menhirs aliniats, algun dolmen, algun túmul...

Mes turisme: el bosc de Broceilande. Segons la llegenda, en aquest bosc és on vivia Merlin (concretament dintre de l'arbre de la foto), on el rei Artur va llançar la seva espasa Excalibur dintre d'un llac, on vivia la malvada Morgana, etc.

Més turisme: Vannes. Ciutat de la que ningú en parla i que resulta que és maca i ben bé val la pena una visita. Dedicar-li un passeig.

I, per últim, Belle-Ille. El nom és absolutament justificat. L'illa és preciosa. Vam tenir sort que, tot i la fred, ens va fer sol. I vam anar a veure el meu cosí. Em feia por no saber què dir-li més enllà de les obvietats i, pel contrari, ens vam passar la tarda i el vespre xerrant. Ens va invitar a sopar a tots 4, amb la seva filla petita i la seva companya actual. Vam reviure la història familiar, que ja us acabaré d'explicar, vam veure fotos, vam parlar de política... Molt bé. Us deixo amb algunes fotos de Belle-Ille.

LIBERTÉ... I ÉGALITÉ, FRATERNITÉ.... JEJEJE!

Liberté

Buenoooooooooooooooooooooo. Curro finiquitat. Ja està fet. Bien. Però no ho tinc gaire assumit... De fet, crec que dec tenir algun tipus de síndrome d'Estocolm. Aquest matí m'he aixecat amb mitja sensació de pànic pensant: "no em puc creure que ho estigui fent". Lo de largar, volia dir... Però bé, tot molt correcte i civilitzat. He invitat al personal a un pica-pica (tradició de l'empresa) i m'han regalat un bolso vermell superxulo. Apa. Entre aquest i els que em vaig comprar en un atac de consumisme febril aniré sobrada de bolsos... I quan he anat a firmar el "finiquito" he flipat... El que té de bo deixar una feina és la pasta que et cau de cop. Res, tu, que ja sóc lliureeeeeeeeeeeeee!


Égalité i fraternité

Doncs això és perquè demà larguem a França... Alegria!

Només em preocupa la Saigon. Resulta que el Mico té la teoria que s'ha d'acostumar a estar més sola (més???!!!!), que no pot ser que quan marxem vingui algú cada dia. I només ha acordat amb el Tato que aquest vingui el diumenge, el dimarts i el dijous. I sí, vale, nosaltres tornem el dissabte. Per tant, això és dia sí - dia no. Però a mi em sembla que la Saigon estarà massa sola. Si tenim en compte que és una gata hiperdependent i amb "necessitats especials"... Vale, potser tinc tendència a ser "sobreprotectora" però... no ho veig clar. El problema és que no hi ha ningú més a qui dir-li que es passi i el Mico no vol abusar del Tato... Aish... Esperem que tot vagi bé perquè em fa por que a la Saigon li passi algo o que quan tornem la trobem tan estressada que estigui insuportable... Com quan va començar a viure amb nosaltres, que ni ens deixava dormir a les nits... Bueno. Creuem els dits.

Intentaré fer algun post de d'Auray però, per si de cas, feliç setmana santa a tothom!

PLANIFICANT-ME LA VIDA

Demà:

• Tancar tema 1: només és qüestió d'enviar un mail.
• Començar tema 2 i intentar tancar-lo.
• Fer una nota de despeses.
• Parlar amb la jefa (que, en un atac d'infantilisme, no em diu res, ni bon dia, ni res...) per veure com ho fem amb lo del projecte que acabaré a les meves tardes lliures.
• Dinar amb les amigues. Comiat en petit comitè.
• Ordenar taula i armari.
• Fer birra amb compi d'àrea: "consells per sobreviure a la jefa tot el temps que treballis amb ella, petita saltamontes".

Divendres:

• Tancar tema 2.
• Reunió de traspàs.
• Ordenar taula i armari.
• Pica - pica o vermut de comiat?
• CURRO FINIQUITAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
• Anar a comprar coses per marxar a França. Sobretot, pinso per la gata...
• Sopar de "celebration" amb el Mico.... Ens fotrem morats de vi? Jejeje!

Dissabte: MARXEM A FRANÇA!!!!!!

• Parada 1: Saint Emilion. A mig camí.
• Parada i fonda: Auray.
• Excursió: Belle Ille.

Voleu saber la història de Belle Ille? Una tia besàvia meva es va haver d'exiliar a l'acabar la guerra civil. Al camp de refugiats hi va conèixer un soldat francès. Bretó. Es van enamorar i es van casar. I se'n van anar a viure a Belle Ille, d'on era ell. 60 anys més tard tinc un cosí-avi que parla català a una illa de la Bretanya francesa. Que xulo, eh?

REFLEXIONS EN DIUMENGE D'ELECCIONS

Al blog no parlo gaire de política perquè, tot i que tinc una ideologia bastant definida, moltes vegades em costa trobar les paraules justes per fer-me entendre. A més, admeto que em costa ser tolerant amb segons quines idees i passo de segons quins comentaris que el personal em pugui fer.... Sí, ja ho sé, aquest és el pitjor "pecat" en el que es pot caure. La norma bàsica de la democràcia és respectar les opinions de tothom. Sense aquesta premisa, mal aniríem.



També us dic que només em costen algunes idees determinades. És a dir, les del PP. Obertament us diré que avui he votat Iniciativa i que les pasades generals vaig votar PSC. I que avui el meu vot ha estat ideològic. Per una vegada he intentat que no em vencés la temptació a recórrer al vot últil.... I la veritat, llegia el programa d'Iniciativa i pensava: tengui, tengui, tengui... En fi...



Pel que fa a les idees de les altres persones, si bé no comparteixo els plantejaments de Convergència i d'ERC, tampoc em posen nerviosa ni m'alteren. Jo sóc d'un nacionalisme molt moderat. Amb catalanisme en tinc prou. Però ja està.



Qui em posa francament nerviosa és el PP. Així de clar. M'altera. Em supera. Amb ells em costa moltíssim ficar-me al cap que tothom té dret a la seva ideologia... Ja ho sé, ja ho sé: he de treballar en això... Potser és que em prenc la política molt en serio (o això em diu el Mico, amb bastanta raó) però jo penso que un posicionament polític és, també, un posicionament moral. Em passo de la ratlla? Potser sí. Però per mi la política és, precisament, una manera d'entendre la societat i les relacions entre les persones. Configurem les nostres idees polítiques en funció dels nostres valors i dels nostres principis. Per tant, des del meu punt de vista, les nostres idees polítiques diran molt del que som com a persones...



Per exemple: Per mi, la igualtat i la justicia són valors fonamentals. Justicia també vol dir ètica, equitat i honradesa. Aleshores, la igualtat entre persones és i ha de ser, per mi, la base del funcionament de la nostra societat. La base de la convivència i el respecte entre persones. Així doncs, no es justifiquen de cap de les maneres, les desigualtats que defensen ideologies com les del PP. Que quines desigualtats? Doncs desigualtat en els drets de les persones: no només no van votar la Llei d'Igualtat Efectiva entre Dones i Homes i la Llei de matrimonis homosexuals; sinó que les han recorregut davant del Tribunal Constitucional. Aleshores, està clar que el PP no pensa que sigui necesari legislar per a que les dones tinguem els mateixos nivells d'ocupació, de salari i d'oportunitats professionals que els homes. I si algú està pensant en dir-me que faig demagògia, gustosament li recordo que els nivells d'atur són superiors entre les dones, que les dones cobrem més d'un 20% menys que els homes i que les dones ocupem molts menys càrrecs directius. També és evident que el PP no creu en la igualtat entre totes les persones, idenpendentment de la seva orientació sexual. I jo em pregunto, per què una persona homosexual no ha de tenir dret a veure reconegut, jurídicament, el seu amor i la seva relació estable amb una altra persona? Per què s'ha de trobar en situacions d'indefensió legal en les que els heterosexuals no tenim cap problema? Aleshores, és que pensem que nosaltres som millors que ells? I que per això hem de tenir més drets? Hem d'estar més protegits?...



I, tot això, sense haver entrat a parlar de l'ús que està fent el PP al fenòmen de la immigració... Que em posa que ni us ho explico...



Qui vulgui dir-me que m'ho prenc massa a pit, vale. Potser té raó. Però crec que, de fet, només he de treballar en la meva capacitat de tolerància. Que les meves idees les tinc molt clares...