LLIBRES, LLIBRES, LLIBRES: REPÀS 2007

Si algú mira la columna de la dreta del blog ja es deu haver adonat que jo llegeixo molt... No m'havia preocupat mai de comptar els llibres que llegia en un any fins el 2007. I bé, el total és de 54. Gairebé un per setmana. Està bé, eh? jejeje!!



Vale, vale. Sip. Jo llegeixo MOLT. M'encanta llegir. Em distreu, em relaxa, aprenc coses... No podria viure sense llegir. No concebo un viatge en metro, en tren, en avió sense un llibre. Relax per mi és sinònim de sofà i llibre. Vacances? Varis llibres. Abans d'anar a dormir és pràcticament una necessitat... Etc.



I bé, fent repàs al 2007 m'adono que, a més de llegir molt, el que bàsicament he llegit és el que podríem anomenar com a "molta merda": novel·les d'encefalograma pla, la majoria en anglès. Per què? Doncs perquè et permeten oblidar-ho tot. Jefes, curro, estrès, maldecaps... Et submergeixes en una d'aquestes i surts tonta perduda. Un relax, tu! I a més, millores l'anglès. Què més vols?



També he llegit coses molt bones: El corazón helado de l'Almudena Grandes el millor de l'any. Definitivament. Les mencions especials?

• Henning Mankell mai decep.
• The time traveler's wife (La dona del viatger del temps) va ser una sorpresa molt agradable.
• Després de molts anys i de La Mujer Habitada, vaig tornar a agafar algo de la Gioconda Belli. Waslala va ser una bona novel·la per llegir de viatge en paisatges similars...
• Sarah Waters i Lorenzo Silva també són valors segurs per a mi.
• I per últim, Wicked! de Jilly Cooper va ser molt sorprenent. El que semblava que havia de ser una novel·la d'encefalograma pla va acabar essent una història amb ganxo i poques pretensions, farcida d'humor i ironia, i amb una crítica bastant corrosiva al model educatiu de Tony Blair. Model que, precisament, és una de les bases de la nova Llei d'Educació de Catalunya... aaaaaaaaaaaaaah!!!!!!

Vale. I ja plego de fer-me la pedant repel·lent. De moment, ja he preparat la plantilla del blog per a la llista de 2008...

Pd. Us agrada el meu "slideshow"??? És el primer que faig...

ENYORANCES

Últimament he sortit unes quantes nits sense el Mico, rollo "Ladies'Night" (com n'hi dic jo que a vegades tinc una vena una mica pija...). La veritat és que feia temps que no ho feia. No pas perquè el Mico i jo siguem una parella tancada sinó perquè, amb els anys, els nostres respectius grups d'amics s'han anat dil·luint. O bé perquè l'un i l'altre ens hem incorporat a les colles de cada un.

Per exemple: quan quedem amb la meva colla de Barcelona el Mico gairebé sempre hi és, excepte que no tingui un plan amb la seva colla d'aquí. I com que no passa gaire sovint que coincideixin els 2 plans... A més, la meva colla està plena de tius i de parelles. Per tant, no és un grup com per fer una "Ladies' Night".

Doncs bé, darrerament i sobretot gràcies a una amiga soltera amb moltes ganes de juerga, he sortit vàries vegades en plan "nit de noies". I sincerament: osti com ho enyorava!!!!! En serio. No cal fer res especial: amb un sopar, un parell de copes i una mica de bailoteo ja n'hi ha prou. I cap a caseta, tu! Però m'he adonat que enyorava un munt la complicitat aquella de les colles d'amigues en una nit de juerga.

Històricament, les meves colles de noies (tant a El Poble, com a l'Institut, com a Barcelona) van ser les primeres que van anar desapareixent del mapa vençudes per les distàncies físiques i emocionals, per les parelles, pels canvis, etc. I sí, tinc amigues molt amigues però amb les que tinc una relació de tu i jo, de quedar per fer un cafè o per sopar i xerrar una estona. I potser anar de compres un dia. Però res d'anar de juerga mano - mano.

I, en definitiva, el que jo enyorava, enyoro i potser enyoraré sempre és aquella complicitat, el bon rollo, el riure, l'esperit festiu i aventurer que havia compartit amb elles. Des de les nits a La Nau de Banyoles, a Barraques de Girona, a carpes de Begur, a Platja d'Aro, fins a les nits a Les Enfants, a Get Back, pel Barri Gòtic o per Aribau, fent escarceos a la zona alta i ràtzies pel Poble Nou... Nits bastant banyades en alcohol, en les que fumàvem tant que l'endemà teníem veu de camioner i de les que després en recordàvem a rialles els millors moments... En fi, suposo que tot té una edat a les nostres vides i hi ha coses que han d'anar passant. Amb tot, el meu síndrome de Peter Pan a vegades es dol, potser no de les juergues, però sí dels lligams i les complicitats que s'han quedat en el camí de fer-nos grans.

L'HOME DELS NASSOS

Sabeu el perquè del títol? Quan jo era petita la meva àvia em deia que el 31 de desembre era el dia que sortia al carrer l'home dels nassos. És a dir, l'home que avui té tants nassos com dies té l'any. I jo m'imaginava un senyor amb 365 nassos...jejeje! Fins que després va resultar que avui l'any té un dia. I per tant, un nas. Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaahhhhh!


Bueno, tot això per dir que jo també he caigut en el tòpic de fer balanç. La veritat és que primer he tingut la sensació de que 2007 havia estat un any bastant pffffffffffffffffffffffff. No hi ha hagut res molt i molt dolent però tampoc tinc la sensació d'haver avançat cap a res en concret... Un any d'estancament i, sobretot, de molts de dubtes.

Però suposo que això és veure el got mig buit. Si el miro d'una altra manera m'adono que gairebé tot el que posava a la llista de "coses que vull que passin el 2007" han passat. Deixeu-me que repassi:

• No he fet un pensament amb la feina... O sí? De moment no l'he deixat però he decidit quedar-mi un temps més perquè em convé de cares a nous projectes que tenim amb el Mico.
• En global no m'he aprimat gens. Després de la última setmana dec haver-me engreixat i tot. De totes maneres, sí que vaig aconseguir rebaixar una mica mentre m'ho vaig estar prenent en serio. Per tant... podríem dir que objectiu acomplert a mitges?
• M'he apuntat a una activitat extraescolar xula xula. Objectiu assolit!
• La Saigon marraumeja sense sentit de manera més esporàdica del que ho feia abans. Per tant, aconseguit!
• El mioma no ha crescut i no m'ha complicat la vida. Olé!
• Hem fet un viatge xulo xulo aquest estiu passat. Bien!
• I sobretot, sobretot, els avis han aguantat!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Així doncs, el 2007 no ha estat un any dolent del tot, oi?

I què li demano al 2008? Doncs, primer de tot, que els avis segueixin aguantant. Encara que no ho sàpiguen, ells són el pal de paller de tot el que sóc jo. I més coses, clar:

• Que els projectes que hem decidit amb el Mico surtin i surtin molt i molt bé.
• Que pugui gaudir dels bons moments i aprendre dels dolents.
• Que pugui estar més segura de mi mateixa, més valenta, més tranquil·la.
• Que puguem fer algun viatget xulo xulo.
• Que continui trobant motius per gaudir del curro tot i els agobios.
• Que algunes de les coses que m'han fet patir aquest any millorin, canviin o ja no m'afectin.
• Un cotxe nou? jejeje!

En definitiva, un any en el que fer apostes, avançar i gaudir de la vida.

Feliç any nou!!!!!

(I sobretot, feliç any nou a les meves lectores preferides: Miskah, Núria, Joana, Sandra i Bàrbara. I també als lurkers que em llegiu i no dieu mai res... FELIÇ 2008!!!!).

LES PERLES DE LA SETMANA DE NADAL

Buenooooooooooooooooo, no puc deixar que passin gaire més dies sense posar per escrit les "perles" que la família ens ha regalat durant aquesta setmana que hem estat fent l'intensiu... Primer de tot, però, explicar que la primera part de la setmana va ser "fem família amb el nucli dur de les nostres famílies", i la última part va anar del rollo "fem família amb la família extensa aquesta que només veus una vegada a l'any i que, curiosament, cau per Nadal". Em seguiu oi? Vamosh p'allá:

• L'escaquejada de la nit de Nadal. Vam escapar-nos a casa d'una amiga a fer el "ressopó": cava, home-made capirinha, bailis... i tot en un microclima tropical per culpa de la calefacció a tope acompanyada d'una estufa de gas... Imagineu-vos! Vam acabar la nit apostant-nos els cèntims (literalment) jugant al 7 i mig.


• Les 3 hores de cotxe i 8 comarques creuades per anar de El Poble a La Reserva la tarda del dia de Nadal. Si li sumes l'empatx del dinar de Nadal, la boira a trossos i l'especial Nadal de Minoria Absoluta ho converteixes en una aventura que ni l'Indiana Jones...


• El wifi de La Reserva. Gran recurs per la introspecció i el fer-se el longuis. Xaxi.


• Les 3 hores de cotxe i les 4 comarques creuades per anar de La Reserva a LaCiutatCatalanaMésCutreDeTotes. Us preguntareu: si només són 4 comarques per què 3 hores?... Doncs perquè vam fer 3 ports de muntanya... 3!!!!!!


• Les 2 hores de cotilleo amb mala llet a les que ens va sotmetre la meva tia. Al Mico una mica més i li dóna un patatús.


• El sopar amb la meva família de pirats (mèdicament diagnosticats) que, una vegada a l'any, fan veure que són una família ben avinguda. És un xou que munten només per nosaltres i que seria digne d'un òscar: problemes? a on? aquí? I araaaaaaaaaaaaa!... En fi...


• L'hora de cotilleo amb mala llet a la que ens va sotmetre la meva cosina abans d'anar a dormir...


• El pre-diagnòstic: el meu fillol té una pluma... Potser serà qüestió de fer-lo baixar a Barcelona d'aquí a uns anys perquè vegi que hi ha vida més enllà de LaCiutatCatalanaMésCutreDeTotes on ser gay no és cap pecat inconfessable. Realment, si no és només una fase en la seva incipient adolescència, sinó que sí que és gay, l'espera un infern amb la merda de família que té.


• El retorn triumfal a Barcelona: campeones, campeones, oé, oé, oéeeeeeeeeeeeee. I fins l'any que ve, tu!

SUPERVIVENTS!!!!

És dia 28, són les 9:40h del vespre i som a casa. Això vol dir que... HEM SOBREVISCUT!!!!!! Després de 5 (5!!!!!) dies intensius de família, donant voltes per Catalunya, encara som vius!!!!!


CAMPEONES, CAMPEONES, OÉ, OÉ, OÉEEEEEEEEEEEEEEEEEEE!!!!

A partir de demà ja us explicaré quines han estat les "perles" d'aquests dies. Ara ens anem a emborratxar per celebrar-ho...jejeje!

RES... AIXÒ...

... Doncs això... que BONES FESTES!!!!


Espero que el tió us hagi cagat moltes coses i molt xules, que us hagueu atipat tot el que hagueu volgut i que el dia de Nadal hagi estat tot lo "lleu" possible...jejeje!

Nosaltres estem a La Reserva a on hem arribat des de El Poble. De tan tipa que estic no tinc ni son... Imagineu-vos! I demà, dinar de Sant Esteve... ai senyor! M'espera sobredosi de família pròpia o aliena fins el dia 28. Després seré lliure fins l'any que ve. Va, que ja queda menys!!!!

DV: DIVENDRES DE VARIS 10

Yepaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa! Coses que tinc i que no tinc:

• Tinc vacances!!!!!!!!!!!!!!!!!! Fins el dia 2 de gener de l'any que ve (que guai sona dit així, eh???) no dedicaré ni una neurona a pensar en el curro. Bien! bien! bien!
• No tinc cap regal. Cap. M'he de posar les piles. Ja. Aiiiiiiiiiiiiiiiiiii! Cada any igual.
• Només tinc dos números de loteria diferents. En un jugo 5€ i en l'altre 10€. Com podeu comprovar, no sóc una gran lúdopata. De totes maneres, si-us-plau, si-us-plau, que em toqui i així em podré fotre la vidorra sempre més (ja se sap, somiar és gratis!).
• Tinc 6 llibres nous!!!!! Cortesia d'Amazon. D'això se'n diu començar bé les vacances!

Bon finde!

EL TERROR DE LA CARRETERA

Ahir vaig haver d'anar a una reunió fóra de Barcelona amb la Jefa. De fet, la jefa tenia una reunió fóra de Barcelona i em va tocar a fer-li de taxista. Ella no condueix i quan no hi ha transport públic de fàcil accés per arribar als llocs, diu que necessita que jo també vagi a les reunions.... Vale. Aceptamos barco.



Doncs ahir, a l'hora de marxar la Jefa portava una mala llet de campionat. No sé pas què li devia passar però des del despatx fins l'ascensor va tenir temps de llançar mocs a tort i a dret... La gent casi s'apartava al passar... Per quan estàvem pujant al cotxe la tia va decidir que jo havia fet una cosa MOLT malament i que la meva actitud era MOLT preocupant. "Inaudit" va ser la paraula que va utilitzar i a partir de la qual va començar a fotre'm una bronca de campionat.


Jo flipant.


En aquestes que vaig haver de fer una maniobra brusca per canviar de carril (la conducció a Barcelona ja ho té això, és una selva) i va i noto que la jefa calla de cop per continuar clavant-me la bronca una vegada superada la maniobra.


????


Resulta que la tia té pànic a la carretera. Pànic a anar en cotxe. Es posa super-tiesa i cada vegada que fas una maniobra més brusca del normal s'espanta moltíssim.


Jo això ja ho sabia. Ja fa anys que la porto amunt i avall. El que passa és que no ho havia explotat mai. Fins ahir. Vale, sóc una bruixa. Però sabeu com vaig aconseguir fer-la callar? Fent maniobres brusques, frenant de cop, fent eslàlom pels carrils, etc. És a dir, em vaig aprofitar a saco del seu pànic a la carretera per fer-la callar.


JUAS, JUAS!!!!



Sí. Vale. Sóc una mala persona. Però la bronca era totalment injustificada i s'estava posant insuportable. Us ho juro. I la demostració d'això últim és que, després, a la tarda, em va demanar disculpes.


Total, em sento poderosa: que torni a pujar al cotxe amb mi per fotre'm la bronca... veurà.

EL NADAL I JO... PFFFFFFFFFF

Efectivament... El Nadal no és el meu fort. No cauré en el tòpic de "odio el Nadal" però... pffffffffff. Fa uns anys m'ho agafava fatal, la meva família és molt reduïda, envellida i estem de tornada de tot... Ens asseiem a taula els mateixos de cada diumenge i no tenim gaire res especial a dir-nos els uns als altres. A més, es noten molt les absències. I clar, enmig de l'exaltació dels valors familiars i de lo important que és fer caliu amb els teus... Ja us podeu imganir lo depriment que era tot, no?

Últimament m'ho prenc amb més tranquil·litat. La vida m'ha ensenyat que on no hi ha un all, hi ha una ceba i que cap família és lo idílica que ens ho pinten els anuncis de torrons i les pelis de "oh que bonic és el Nadal, com ens estimem i que bé que estem tots juntets al costat de la llar de foc i lo bé que ens ho passem, etc."... (espereu-vos que vomito...).

No sé... jo crec que el Nadal és una putada per molta gent. En serio. Hi ha moltes persones per a qui aquesta merda de que siguem tots germans, estimem-nos molt, que bonic tenir una família collonuda i el "vuelve a casa por Navidad", ens agobia i deprimeix un munt. I em pregunto: En serio hem de ser tan hipòcrites??? Penso que potser hauríem de ser més conscients de que transformant el Nadal en un deliri empalagós el que fem és convertir-lo en un malson o en un agobio. Potser hauríem de resistir-nos a ballar la cançó que la societat consumista ens toca... No ens hauríem de deixar pujar al carro dels tòpics. I viure el Nadal com quelcom més "normal".

No sé si m'explico...

LADIES' NIGHT

Dissabte vam fer una ladies' night. És a dir, una nit de dones: vaig sortir amb dues amigues que estan solteres i, la veritat, va estar molt bé. Imagineu-vos-ho, gairebé semblàvem un capítol de "Sex and the city" (deu meu quin mal que ha fet aquesta sèrie!!!!).

L'objectiu de l'A1 (amiga núm. 1) era aconseguir fer-s'ho amb un tiu al que ja feia dies que li tirava els trastos. Contràriament, l'objectiu de l'A2 (amiga núm. 2) era, precisament, no fer-s'ho amb un altre pavo amb qui està en negociacions. Resulta que l'A1 portava mesos de celibat mentre que l'A2 té per objectiu vital agafar-s'ho amb més calma... Enmig de tanta luxuria, el meu objectiu era passar-m'ho teta fent una ladies' night. Que ara feia molt que no sortia amb les meves amigues i em venia molt de gust una nit de juerga de dones.

En fi... va estar molt bé. Primer ens vam mirar les unes a les altres i ens vam dir lo guapes que estàvem... jejeje! Després vam anar a sopar i tot menjant vam dissenyar i discutir les diferents estratègies de la nit. Amb l'A1 vam estar discutint el valor d'una mirada sexi... I a l'A2 li vam dir de tot quan ens vam enterar que s'havia depilat i havia canviat els llençols del llit!!!!!!

I res, després de copes. Està molt bé això de poder fer d'espectadora i, des de la distància, veure'ls a venir a tots de tres pobles lluny...jejeje! El PL1 (Potencial Ligue de l'amiga núm. 1) va estar fent-se el longuis la meitat de la nit. Passava per allí, deia alguna cosa... però després, sí que va seguir-nos a la resta de llocs on vam anar sí... El P2 (Potencial Ligue de l'amiga núm. 2) va aparèixer amb un amic. Rollo escudero. Aish... Amb 35 anys i un amic que li hagi de fer costat.... Amb tot, mirant-me l'A2 vaig pensar que potser el P2 tenia raó de venir una mica acollonit i tot... La tia és tremenda!

Al final de la nit, jo me'n vaig anar a fer nones, l'A1 i el P1 van acabar a casa d'ella i l'A2 i el P2 encara estan en negociacions. Per tant, èxit absolut.

I la setmana que ve faré una altra ladies' night. Aquesta vegada la meitat de la colla són mares de família i l'altra meitat vivim en parella de fa anys. Per tant, no és d'esperar que la nit sigui ni la meitat de salvatge...jejeje! Això no treu, però, que em faci la mateixa il·lusió!

MANIFEST...

... Contra els Papa Noels escaladors.

El primer any feien certa gràcia.

El segon any van començar a cansar.

Aquest tercer any inciten a fer tiro al plat.

Si-us-plau. Prou Papa Noels escaladors. Siguem originals i posem "adornos" diferents. Si n'hem de posar, clar.

Sí. Aquest és el primer post de la sèrie: "No m'agrada el Nadal". La pròxima setmana més.

PD. Si teniu algun Papa Noel escalador a casa no us sentiu ofesos/es. Això només és la meva opinió i sobre gustos no hi ha res escrit. De totes maneres, penseu que si el canvieu per alguna cosa diferent us ho agrairé eternament.

MISSING IN ACTION 2

Bos dias. Aquí la rapaziña. Eu non falo galego mais poc n'hi falta després de 4 dies de donar voltes per Galicia... Com en el cas de la setmana anterior:

Coses xules:

• Descobrir Galicia. Abans d'aquest viatge només coneixia Santiago de Compostel·la. Aquesta vegada, però, he fet un tour completíssim que ha inclòs arribada per A Coruña, trajectes a Ferrol, per la Costa de Lugo (A Mariña de Lugo), a Santiago, a Ourense, a la Ría de Vigo, a Moaña i Cangas, etc. La veritat és que m'ha agradat moooooooooooooolt. Els paisatges eren molt bonics i, sobretot, la costa de Lugo és preciosa. Molt recomanable per qui vulgui pau i tranquil·litat, verd fins al mar, llargues pasejades i menjar bé...


• La gent que he conegut. Tothom diu que els gallecs són una mica "així" i jo pensava que potser costaria una mica generar bon rollo a les reunions a les que havia d'anar. Ni molt menys. Tothom ha estat extraordinàriament amable i, més enllà d'això, m'he topat amb persones obertes de mires, amb una visió crítica de les coses, amb ganes de moure's... M'han fet la feina molt fàcil, la veritat.


• El vestit xulo xulo que em vaig comprar en un atac de consumisme a Santiago. Ja sé que no és gaire "humil" dir-ho però... em queda de puta mare i estic guapíssima!!!!! Olé!!!!


• El cotxe que em va donar l'agència de lloguer de cotxes. Un Citroen C5. És a dir, un tank. He estat la reina indiscutible de la carretera... El terror de les autovies gallegues....juas, juas!


• Aprendre gallec. De fet, és conya. No puc pas dir que sé gallec però sí que el comprenc prou. M'he mogut en ambients gallec-parlants i la veritat és que m'ho he passat molt bé comparant paraules, expressions, entonacions... El gallec és un idioma molt bonic amb paraules molt xules...


• L'hotel de 4 estrelles que em va tocar a Moaña. Wowwwwwwwwwww! Un luxe!!!!!! L'habitació era rollo modern xulo amb un balcó amb vistes espectaculars sobre la Ría de Vigo. La banyera del lavabo donava a una finestra amb la mateixa vista. És a dir, et podies estar banyant amb el mar als peus... ooooooooooooooh!

Coses no tan xules:

• 700 km en 4 dies. Estic de carreteres fins els collons.... De veritat.


• L'atac consumista que em va agafar a Santiago. Ja no tindré "cuesta de enero" sinó directament de desembre... Per què?!!!! Per què?!!!! Però si, en teoria, a mi comprar no m'agrada!!!!!


• El Motel Bates que em va tocar a Cervo (Lugo) ... Brrrrrrrr... No era del tot sinistre però tenia un aire a tancat i ranci que feia una mica d'angunia, la veritat...


• La de vegades que em vaig predre intentant anar d'un lloc a l'altre. Admetem-m'ho, la senyalització de carreteres no és el punt fort dels gallecs. I tenen un follon d'autovies i autopistes a mig construir... Et fas uns embolics... També hi ha part de mea culpa: a qui se li passa pel cap anar-se'n de ruta sense un bon mapa de carreteres?!!! eh?!!!


• L'hotel de 4 estrelles que havia de ser un Spa i resulta que encara l'estaven construint... Quina decepció!!!!! Imagineu-vos que em vaig arribar a comprar un bikini expressament perquè ja em veia banyant-me en algun jacuzzi... rollo mmmmmmmmmmm.... I m'ho vaig haver de pintar a l'oli i el bikini me'l menjaré amb patates... Algú en vol un de regal de Nadal??? jejeje!

Bueno. Tinc moltíssimes coses més per explicar però ja ho aniré fent durant els pròxims dies... Ara sí que no em penso moure de casa en una bona temporada!!!!!

MISSING IN ACTION

He estat MIA (Missing in Action - Desapareguda en Combat) durant els últims dies perquè, precisament, estava de "combat"... per Andalusia!

Coses xules:

• Sierra Nevada i el Mulhacén nevats, vistos des de l'autovia de Guadix a Granada, amb un cel blau, blau, blau...


• Tenir ocasió d'escoltar la Juana María Gil, professora titular de filosofia del dret de la Universitat de Granada parlant de violència masclista i d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes des del punt de vista legal i jurídic. Un discurs absolutament nou per mi, centrat en analitzar si els drets constitucionals bàsics com la vida, la integritat, la igualtat, la llibertat, la seguretat i la dignitat de les dones es troben realment tutelats i garantits per l'Estat i l'ordenament jurídic; o si, pel contrari, es troben fins a cert punt abandonats. I, per tant, l'Estat i l'ordenament jurídic també són "maltractadors". Va ser un privilegi escoltar aquesta dona menuda que, amb poc més d'una hora, va estar fent-nos anar des de les teories de l'Estat (Hobbes, Locke i Rousseau), fins a les petites discriminacions de cada dia, passant pel tema de la conciliació, per la nova llei d'igualtat i pels conceptes de feminisme i masclisme... Genial. Si teniu ocasió, no us la perdeu, en serio. Encara que us soni a xino tot el que acabo de dir.


• Sessió de tapeo posterior amb una col·lega andalusa amb qui, entre gamba i gamba, i birra i birra, vam estar comentat els Micromasclismes i l'etern autisme emocional dels homes... jejeje!


• Retrobada sorpresa amb gent que feia un parell d'anys que no veia. Gent amb qui havia treballat a gust i compartit molt bons moments entre reunió i reunió. Gent que em va fer descobrir una zona d'Espanya molt poc coneguda: Las Merindades, a la província de Burgos. Hi heu estat? És molt xulo!

Coses no tan xules:

• 800 Km en 3 dies. Andalusia de punta a punta....


• La meva feina a Guadix: un mal de cap que es va allargant...


• L'esmorzar a Almería: no pregunteu, repeteixo, no pregunteu què hi havia al suc de taronja que em vaig beure sense mirar i que només vaig veure quan només en quedava un cul... eeeeeeeeeeeecccccccccccssssssssss...


• Haver de treure un dit de gel del parabrisa del cotxe sense carregar-me ni el vidre ni els netejaparabrises i sense tenir aigua calenta a l'abast...


• Que sí, que Andalusia és la terra de l'oli d'oliva però... ejem... és necessari que tot vagi absolutament negat en oli?

I àpala, la setmana que ve Galicia... Alegria!

SOLUCIÓ

Ho he trobat avui a Postsecret. La meva solució és: "I'll be so much healthier (and happier!!!!) even if I'm the estranged one!!!".

ESGOTADA I A PUNT DE PLORAR

Teniu algú a les vostres famílies que us posi en situacions de les que en fugiríeu com de la peste? I no podeu? I heu de fer bona cara? I no podeu dir que allò és una suprema collonada? I no només heu d'estar en la situació, sinó, que a més, hi heu de dedicar emocions, esforços i temps de vosaltres mateixes? Un temps que heu suat tota la puta setmana currant fins a les tantes cada dia i del que només voldrieu pau i tranquil·litat?

Heu estat mai tan cabrejades o frustrades que no heu pogut dormir? De posar-vos a punt de plorar de ràbia? De no poder parar de donar voltes a les coses que us sembla que fa anys que han passat de taca d'oli? De voler agafar a algú i fotre-li un parell d'hòsties?

Us heu sentit mai tan acorralades que us fa por pensar què pot passar més endavant? Que no sabeu què heu de fer, de dir, de pensar? Que ja no sabeu què és el correcte perquè és TAN DIFERENT en relació a la vostra manera de veure el món, la vida, la família, les coses? Heu tingut mai ganes de "trencar la baralla" i dir PROU? I a la merda les implicacions que aquest prou pot tenir?

Efectivament. Ho heu endevinat. Avui NO ÉS UN BON DIA. I no ho va ser ahir. Ni abans d'ahir. Ni dimecres passat. I demà tampoc serà bon dia. Ni dilluns, ni dimarts, ni dimecres. I ja veurem dijous.