ESTEM FOTUTS

Sabeu com ha acabat la setmana? L'Èlia va tenir diarrea durant 3 dies. Pobrissona. Ara ja no en té però, amb aquesta calor, no menja gaire i crec que s'ha aprimat una miqueta... Jo des de dijous que tinc unes dècimes de febre. Tos i dècimes de febre. Però res més..... ????.... I el Mico, al tornar del viatge, l'ha pillat: porta tota la tarda vomitant. Fins i tot la cangur se'n va anar de cap de setmana amb l'estòmac regirat. En fi, som una família de fotuts. Festival.

CATXONDEO

La vida, a vegades, és molt catxonda... En serio. Just la setmana que tinc més feina des de que he tornat del permís de maternitat. I que la feina que he de fer és importantíssima perquè tant jo com la meva compi puguem respirar tranquil·les i el departament que porto tingui certa viabilitat a partir de setembre...

Doncs just aquesta setmana em quedo home alone. Sip. El Mico està de viatge. 4 dies porahí per feina i jo em quedo sola amb La Bitxa. Sabeu què vol dir això? Ni un moment per respirar des de les 4 de la tarda fins a les 10 del vespre: juga, distreu, passeja, fes la papilla de fruita, juga, distreu, omple la banyera, banya, posa pijama, prepara bibe, dóna bibe, posa a dormir, ordena, neteja, canvia bolquers, pensa en el menjar, ves a comprar, estigues per la gata, etc.

I, a sobre, haver de fer totes les guàrdies durant 3 nits. És a dir, ves a dormir a les 11 com a molt aviat (si no és que has d'aprofitar que La Bitxa clapa per posar-te a currar) i desperta't a les 6.30 com a molt tard resant perquè a les nits dormi d'un tiron i no t'hagis d'aixecar vàries vegades a posar-li el xumet, bressolar-la, etc.

Tot això just en el moment en el que, al curro, vaig de putu cul.

Festival!

Algú vol venir a dormir a casa i donar-me un cop de mà???? Plissssssssss!!!




PD. M'acaba de trucar la cangur. L'Èlia té una mica de febre... ?????!!!!!!?????...

PER LA JOANA I LA MISKAH

Sabeu on sóc??? jejeje!

A Mataró!!!!!!!!!!!!!!!!!! I estic escrivint el post des del wifi d'un bar. Toma ya!!!

Però en marxaré d'aquí a uns minuts. Que estic aquí per feina i aviat hauré de largar. Mataró és prou maco, eh? Ja hi havia estat vegades però cada cop que vinc penso que és una ciutat prou xula i agradable. Es nota que és una ciutat amb mar! En fi, que només volia fer-vos un "saludo especial".

Petonets a les 2!

SANT JOAN

Després de més de 6 mesos, avui deixem l'Èlia amb la cangur i sortim de juerga de Sant Joan!!!!! Biennnnnnnnnnn!!!! Ja hem sortit unes quantes vegades a sopar i l'hem deixat amb el meu cunyat o amb els meus sogres però era en plan sortir-sopar-tornar. I avui no!!! Avui SORTIM. I ja tornarem!!! Festival. I està bé perquè sé que amb la cangur l'Èlia estarà bé i tranquil·la. Que la cangur se la coneix i li sap tots els trucs. I no hauré de patir per si es desperta i es veu estranya i la família no sap què fer i... FIESTAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!

Clar que demà la tia s'aixecarà a les 7 demanant guerra i avui em toca guàrdia a mi... Espero que la nit amb els amics valgui la pena!!!

Au, feliç revetlla a tothom!

OLELÉ, OLALÀ...

... l'Èlia és la bebé més guapa que hi ha!!!

A part de l'amor de mare, segurament us preguntareu el perquè de tant d'entusiasme... juas, juas! Doncs, tatatxan, tatatxin... Ahir l'Èlia es va adormir TOTA SOLA!!!! Sí, ja ho sé, una flor no fa estiu però... oooooooooooh! No puc evitar emocionar-me i pensar que potser aprendrà a adormir-se sola sense haver d'aplicar-li el mètode Estivill, que no em fa cap gràcia... Bien!!! La vaig posar al llit i després d'un parell de moviments incerts, es va posar de costat, amb una mà agafava el seu llençol preferit i un ninot (tot a la vegada) i amb l'altra jugava amb el protector... Tranquil·lament... Fins que es va adormir!!! Sense esperar a que l'agafés a coll i la balancejés una miqueta... Oooooh!!!!!!!! Olelé, olalà...

A més, ha dormit fins a les 7.15h del matí. De les 10 del vespre a un quart de 8 del matí. Premio!!!!!!!!!!! I sense haver-me d'aixecar cap vegada a posar-li el pipo, que avui tenia guàrdia jo... Premio!!!!!!!!

ESTIC DE FEINA...

... fins el cul!!!!!!!!!!!!!!! Vaig a 200 per hora. Faig coses de feina als vespres a casa quan l'Èlia ja dorm i els caps de setmana. Tinc son tot i que el Mico fa més guàrdies que jo perquè és un solet. I els únics moments que tinc per mi són quan vaig en metro o en cotxe amunt i avall (i condueix el Mico) o si l'Èlia dorm una bona estona a les tardes i no he de posar cap rentadora, rentaplats, fer alguna cosa de curro, etc. Vamos, que sóc una superwoman!!! Quina alegria, sempre havia volgut ser una superwoman!!! Olé!

EXCURSIONS PER A JUBILATS

Ja sabeu que tinc una vena una mica friki, oi? Doncs hi ha una cosa que, cada vegada que em cau a les mans, em crida mogollón l'atenció i m'encanta mirar perquè desperta en mi una espècie de curiositat morbosa: els paperots aquells que fan publicitat d'excursions per a jubilats. Sabeu de què parlo? Us descric el que tinc a les mans en aquest moment perquè no té pèrdua...

Cara A del paperot, banda esquerra:Títol: MONTSERRAT, La Muntanya Mágica. Sobreimprès damunt d'unes foticos de Montserrat que, com a mínim, tenen 10 anys. La muntanya, la basílica, la moreneta i un mercadillo de formatges tot en un colorido retro/cutre que recorda els anys 60. Vale.

Cara A del paperot, banda dreta: Una collage d'imatges amb lletres sobreimpreses que porta per subtítol: "Un Fantástico día de Fiesta con Diversión, Gastronomía, Visitas y además recibirá completamente..... ¡¡¡GRATIS!!!... para cada participante estos fantásticos regalos a elegir entre...": a) LOTE IBÉRICO o b) LOTE MEDITERRÁNEO. A sota de les lletres es veuen 2 pernils, 2 ampolles enormes d'oli, un pot d'espàrrecs, i una llauna de tonyina.... Tot plegat del rollo: "Que guay, me'n vaig d'excursió i, a més, tindré tots aquests productes gratis que tenen pinta de boníssims... oooooooooooooh".

Si la cara A del paperot és d'un cutre monumental, la cara B és acojonante. A part d'un lema que exhorta a no quedar-se a casa i a gaudir d'un fantàstic dia de FESTA, s'hi troba el programa del viatge. Atenció, atenció perquè és brutal:

1. Sortida en autocar G.T. Que dius, què vol dir G.T.? Gran Timada?), ep!, a les 7.00h del matí!!!!! Quedeu-vos amb el dato, gent.
   
2. Parada en un "típico restaurante para DESAYUNAR" (sí, en majúscules): pa de pagès amb tomàquet i embotits, aigua, cafè amb llet o infusions. I tu que dius, home, si m'han fet llevar a les 6.00h del matí per anar a Montserrat que, com a molt, està a 50km, ja em poden donar esmorzar, ja... I el menú sembla extraordinari i deliciós, oi?
3. Atenció que ara ve lo fort: Libre asistencia sin compromiso de compra a la demostración de los artículos exclusivos promocionados por AG NATURE. Tateeeeeeeeeeeeeeeeeee! Heus aquí l'enganyifa de tot plegat. M'he matat a buscar l'empresa aquesta per internet i no tenen ni pàgina web.... uffffffffff! Sembla ser que es dediquen a la venda, per demostració, de tot tipus de productes i coses i merda i trastos i xorrades i...
   
4. ALMUERZO, abundante y suculento "Típic casolà" de la sabrosa "cuina catalana" que incluye: Primer Plato, Segundo Plato, Tercer Plato, Postre Casero, Pan, Vino, CAVA, CAFE y GOTAS. Així, tal cual. Us he fet una transcripció literal del que diu i de com ho diu el fulletó. Increible. Acojonante. Lo del típic casolà i cuina catalana en català i entre cometes... Lo del cava, cafè i gotes en majúscules... Com us ho diria? Desprèn un tufoooooo. És com d'un ranci... A banda, dius, "vale, m'aixeco a les 6 del matí, em recullen a les 7, em peixen l'esmorzar, i després de la presentació dels meravellosos productes, ja em peixen el dinar.... però quan dura la presentació?????" I si no hi vull anar, què faig? M'estic a la cuneta de la carretera tot el matí??? I Montserrat on és???? Quan hi arribem??? Però si només són 50km????!!!!". Per sort, el següent punt del programa t'esclareix aquest últim dubte:
5. Continuación del viaje hacia el destino MONTSERRAT. Vale, aquí et diuen que més o menys a allò de les 5 de la tarda encara no has arribat a Montserrat.... Això ja té pinta de malson d'aquells en els que has d'anar a un lloc i no acabes d'arribar-hi mai. Vosaltres també en teniu d'aquests???? Atenció, atenció que el punt següent ja destrossaria la moral de qualsevol:
6. Llegada al punto de salida a última hora del atardecer. Uopssssssssssss!!! I Montserrat????!!!! On és????!!! Quan hi hem arribat???? Quan n'hem marxat??? Però no anàvem a Montserrat d'excursió????!!!! Què passa, que de tant torrats que anàvem amb el cava i les gotes ni l'hem vist???
   

En fi, penya... i aquest planillo tan fantàstic només costa uns 30 euracos. Preu que posen a baix de tot del paperot, de tal manera que és l'última cosa que es veu.

M'al·lucina gent. En serio. I lo fotut és que els jubilats cauen com mosques, eh? Que tinc un avi que va estar una època fotent-se una excursió d'aquestes per mes. Ni us explico la de merda que li va portar a casa a ma tia: mantes elèctriques, escombres automàtiques, bateries de cuina, coixins per les cervicals.... Tot d'una qualitat pèssima i un gust encara pitjor. I jo em pregunto: en serio que és legal això????

6 MESOS MÉS TARD

Avui l'Èlia ha fet 6 mesos.... JA????!!!!! Doncs sip. 6 mesos. I, a estones, encara tinc una cara de poker...

I què fa l'Èlia amb 6 mesos?

• Ja gairebé s'aguanta asseguda. Si es despista se'n va de tort i cau de costat o de cares... però "estamos en ello"...
• Diu babababababababa.
• Bufa.
• Fa pedorretes.
• Li agrada que li cantin les mateixes cançons una i una altra vegada. Estic de En Joan Petit Quan Balla fins els collons. La de Si Tu Vas al Cel amb Patinet ja té la categoria de pesadilla...
  
• És molt riallera i sociable. Li riu a tothom.
• No li agrada gaire la fruita. Només se la jala bé si té moooolta gana.
  
• S'ha descobert les mans i va pel carrer, en el cotxet, com si fos la reina Sofia del Polònia: movent-la com si saludés a tort i a dret.
  
• Li agrada ballar. Li poso alguna cançó moguda i ballem les dues juntes. Li encanta. Riu i riu i riu...
• No se sap adormir sola. L'he de tenir en braços fins que es queda ko. Sort que, després per norma, dorm d'una tirada tota la nit.
• Però s'aixeca molt aviat!!!! Hi ha dies que a les 6 ja vol guerra.
• Cada dia li agrada menys anar en cotxe... Ens munta uns saraus quan anem amunt i avall...
• S'ho posa tot a la boca.
• De dies no vol el xumet. Només per dormir.
• És molt i molt i molt moguda. Només es queda quieta amb un vídeo del Baby Einstein.
  
• És molt xafardera. Tot ho mira.
• Li agrada molt la banyera.
• Encara no sap fer la croqueta però si la poses boca-avall es gira cap amunt.
  

En fi, és una personeta molt petita, però personeta ja. No puc ni imaginar-me com serà amb 6 mesos més!!!

EL QUE SEMBLA EL PRINCIPI D'UNA LLARGA AMISTAT

L'Anna em va preguntar què tal l'Èlia i la Saigon i jo crec que la foto descriu el que sembla que podrà ser una llarga amistat....


Però no sempre ha estat així, eh? L'arribada a casa de l'Èlia va ser un xoc per la Saigon. Al principi, no s'hi volia ni acostar. La nena li feia por. En serio. Quan vam arribar a casa, la va olorar una miqueta, es va acollonir i va estar-se tres o quatre dies que s'estava a l'altra punta de pis.... No en volia saber res. A nosaltres ens va sorprendre molt aquesta reacció. Esperàvem que agafés celos o bé, que volgués estar-hi tota l'estona a sobre, ja que la Saigon és una gata molt xafardera i sempre vol estar enmig del meollo. Doncs aquesta vegada, no. Feia una cara de poker i d'acollonida, pobreta... Sempre diuen que els animals saben o intueixen que tu estàs embarassada... Doncs jo crec que a la Saigon la vam pillar en boles. Ves a saber què es pensava que era lo de la panxa que havia estat creixent durant 9 mesos! En fi...

Al cap de 3 o 4 dies va començar a mostrar més interès. Però sempre des de la distància. Era ben bé com si sabés que l'Èlia era una cosa molt i molt delicada i només se li acostava una miqueta per olorar-li el cap, o un peu o... Mai va semblar que volgués passejar-se-li per sobre o bé que anés a esgarrapar-la o vés a saber què. La tractava (i la tracta!) amb una cura immensa. I el més curiós: la Saigon passava bastant de l'Èlia però quan l'Èlia es posava a plorar "a grito pelado", la Saigon s'aixecava d'on sigui que estigués, s'acostava a l'Èlia, se li asseia al davant, inclinava una mica el cap i se la mirava amb cara de preocupació. Del pal "però què et passa? estàs bé?". I així fins avui. Mai, en cap moment, ha intentat esgarrapar-la o fer-li alguna cosa. Com a molt, s'hi acosta, l'olora, se la mira... Mai ha volgut jugar amb les joguines de l'Èlia, és com si sabés que no són per ella. En definitiva, fa de germana gran.

I l'Èlia? Doncs al principi, passava mooooolt de la Saigon. Ni se la mirava. Amb el Mico fèiem la conya de que caldria pintar la Saigon amb esprais de colors perquè la nena li fes una mica de cas. Ara bé, fa cosa d'un mes o així l'Èlia es va adonar de l'existència de la Saigon i ara li fa mooooolta gràcia. Quan la Saigon va amunt i avall, l'Èlia se la mira amb cara de: "per què aquesta cosa peluda té tanta mobilitat i jo no???? eh???". I a vegades la crida. La veu passar i comença a fer-li veus i a cridar-la. I quan l'acostem a la Saigon sempre vol tocar-la i agafar-li els pèls....

I dic jo que la Saigon ja es pot anar preparant. Que quan l'Èlia camini o gategi, se li haurà acabat la pau... Pobrissona, que no sap la que li ha caigut a sobre!!!! Perquè l'Èlia és una bitxa... Sort que encara li quedarà lo d'enfilar-se als mobles... En definitiva, doncs, això sembla que serà una llarga amistat!!!!

THE RETURN OF THE JEDI

O, com diríem per aquí "vuelta a los ruedos"... Que què vull dir???!!! Doncs que 1 any i 3 mesos més tard el meu cos ha decidit tornar-se a posar al mercat. Avui m'ha vingut la regla!!!! Oléeee!!!! Ara, quan vulguem, ja podem tornar a posar-nos a fer bebitos...

Espera, espera un moment... D'això.... I si esperem a dormir més de 6 hores cada nit????

JUAS, JUAS!!!!

FER CAS DELS CONSELLS

Algú de vosaltres ha estat a la llibreria Geli de Girona? Ooooooooooooooh! És una meravella. És una llibreria antiga, amb tots els llibres damunt del taulell, en taules i estanteries, per tot arreu. I on els llibreters tenen bon criteri. Fijo. Hi vaig anar fa un temps buscant un llibre per la meva àvia i vaig estar mirant "El pont dels jueus" del Martí Gironell, el periodista aquell de TV3 més aviat baixet que feia un programa que es deia En Directe. Doncs bé, mentre el tenia a les mans el llibreter que m'atenia em va dir que ni se'm passés pel cap. Que era un llibre molt mal escrit, sense estructura ni ordre ni sentit. I li vaig fer cas. Ara no recordo ben bé què li vaig comprar a la meva àvia, però el llibre aquest no.

I li vaig continuar fent cas durant tot aquest temps.

Fins dissabte a la tarda. Érem a La Reserva i m'estava a punt d'acabar el llibre que tenia entre mans. Total, que al passar per la llibreria-quiosc-papereria del poble vaig veure'l i vaig pensar que potser valia la pena llegir-lo i a veure què tal.

Craso Error.

Quin llibre més dolent. Per favor!!!!!!!!!!!!!!!!! En serio. O jo no he acabat d'entendre l'innovador estil literari d'en Martí Gironell o, efectivament, el llibreter tenia raó i aquest llibre és una meeeeeeeeeeeeeeeeeerda. L'argument és artificial. Es nota un munt que hi posa coses només perquè vol explicar-les, sense que vinguin "a cuento" de la història. Els personatges són d'un planer que fa por. L'Abeja Maia, comparat amb això, tenia un caràcter de "dos pares de cojones". No hi ha estructura. Mai saps si una cosa passa abans o després de la línia temporal de la novel·la. Ni tan sols els títol és encertat. En fi... De lo pitjoret que he llegit en una bona temporada, vamos.

Penedida estic de no haver-li fet cas al bon home aquell de la llibreria Geli. A veure si n'aprenc!

BON DIA!!!!

Sabeu què passa quan deixes d'escriure cada dia? Doncs que aleshores et fa molta mandra tornar a escriure perquè penses que has de posar al dia el blog; repassar tot el que ha passat i que no has dit; i això fa molta mandra; i clar, no escrius; i així van passant els dies i és com un peix que es mossega la cua. Total, que de l'ensurt gairebé m'estic 3 mesos sense dir res. Quina vergonya!!!

Estic aixecada des de fa mitja horeta (és a dir, des de 2/4 de 7 del matí) perquè aquesta és l'hora que s'aixeca l'Èlia. Sip. Habitualment ella dorm les seves 8 horetes i es desperta a les 6, quarts de 7 preguntant pel biberó. Sigui dia de feina, sigui dissabte, sigui diumenge... És igual. Ens toca llevar-nos a quarts de 7, donar-li biberó, veure-la com fa caca (sí, és un espectacle), canviar-la, jugar-hi una estona i... la molt marrana.... tornar-la a posar a dormir a quarts de 9. Que és quan li torna a venir son. Dos hores després d'haver-se despertat i just l'hora que a tu ja et toca anar largant cap al curro... El Mico i jo fem torns. Una nit tu, una nit jo. Però no cal que us digui que hi ha dies que les ulleres ens arriben als peus.

Sabeu què és el que salva la situació? Doncs que quan a quarts de 7 t'arrossegues fins a la seva habitació pensant que aquest ritme t'està traient anys de vida, arribes i la veus al seu llit mirant-te i rient-te i supercontenta de veure't. I clar, et cau la baba. I ja estàs perduda.

Apa, us deixo amb una fotico recent de la bitxa. Perquè veieu lo guapa que és.... :-))))

SERIES

Des de que vaig escriure aquest post m'he convertit en una serie-addicte. De la mà del blog de la Van Hessa m'he baixat i m'he xutat vàries sèries entre teta i teta... Alguna cosa havia de mirar mentre donava el pit, no? I, sincerament, només de pensar en xutar-me el Cuní als matíns la llet se'm feia agra... Total, que després de la febre que em va pillar amb True Blood m'he donat a:

• Sons of Anarchy. Una banda de moteros californians que es dedica al tràfic d'armes entre altres bisnes completament il·legals. Efectivament, la millor sèrie que he vist en moooooolt de temps. Sorpren i enganxa un munt. I a més, és l'antisèrie. Allò que a les altres sèries acaba bé, aquí acaba com el rosari de l'aurora. Ningú es salva a l'últim moment, els polis són uns desgraciats, els dolents són dolents amb ganes, visca el vici i la corrupció, etc... En fi... després de veure els 13 capítols de la primera temporada em moro de ganes de saber com continua... Aish...
• Fringe. Agent de la FBI que investiga situacions més o menys "paranormals" o, com a mínim, rarilles i que fan cert tufillo a conspiració, amb l'ajuda d'un científic sortit del manicomi i el seu fill superdotat. Sí, la fan al Plus, però a un ritme.... que no em vaig poder aguantar i vaig començar a baixar-me capítols. Fins que m'han donat el disgut de fer-la desaparèixer. On és el capítol número 15???? Perquè no el fan????
• The mentalist. Pavo molt intuitiu, amb dots de Sherlock Holmes, que fa malabarismes amb la ment de la gent, que té un trauma/història tràgica passada i que ajuda a la poli a investigar crims. Sí, la fan a la Sexta. Però tampoc vaig poder aguantar-me. Distreu i té punts divertits i originals. Bien. Per cert, ejem.... on és el capítol número 16? Perquè no em surt a l'emule???
• Leverage. Grup de lladres i estafadors que s'han passat al costat dels bons i fan "timos" per ajudar a bones persones que han estat víctimes del sistema, grans empreses contaminants, altres lladres, polítics corruptes, etc. És dolenta amb ganes. Però també distreu i té algun punt graciós.
• John Adams. Història-biografia d'un dels primers presidents d'EUA. Molt ben feta tot i que en John a vegades em posa nerviosa... Encara no he acabat de veure-la.
• Carnivále. Xula xula. Ara estic amb aquesta sobretot. Circ ambulant de frikis amb misteri inclòs.
• In treatment. Cada capítol és la visita d'un pacient al seu psicòleg terapeuta. M'he adormit a cada capítol. Què més puc dir? Suposo que no li he sabut trobar la gràcia... I això que el Gabriel Byrne té un morbooooooooooooooo....
  

I per últim, LA SERIE per antonomàsia. La SUPERSÈRIE.

LOST

Aquesta ja la seguia amb el Mico que n'és un fan des dels seus inicis. I ara ja estan fent la cinquena temporada. XULA. Més xula impossible. Ooooooooooooooooooooh! És la bombaaaaaaaaaaaa!!!!! Cada cap de setmana, divendres o dissabte, quan l'Èlia ja dorm, ens pillem unes pizzes i... capítol al canto. Un plaer, vamos.

LA VERITAT DELS TÒPICS...

O bé... lo poc que em podia imaginar jo que.... M'ENCANTARIA ESTAR DE PERMÍS DE MATERNITAT!!!!!!!!!!!!!!!! jejeje!!!! En serio. Abans de tenir l'Èlia estava convençuda de que el permís de maternitat se'm faria llarg i que m'avorriria i no sabria què fer tot el dia la nena i jo. De fet, fins i tot em feia por pillar una depre post part. Del rollo "tot el dia sola amb la nena, ara que és hivern i que es fa fosc tan aviat, sense fer res"... Pensava que m'agobiaria un munt.

Doncs no. Resulta que tots els tòpics són veritat: el temps passa volant i el permís es fa supercurt. I és que està resultant que aquesta vida em prova. No paro de fer coses, ja ho vaig comentar. Però la majoria no són obligacions, sinó oci i és que m'encanta viure a aquest ritme, d'aquesta manera. Ens aixequem de tranquis la nena i jo, anem porahí, veiem gent, fem cosetes, amunt i avall, a les tardes arriba el Mico de treballar, fem "família" i... àpala, a dormir! Ja ho sé, hi haurà qui li semblarà que és monòton... jo també m'ho pensava abans de trobar-m'hi i havent-ho vist des de fora. Però no... de monòton no en té res. La vida amb l'Èlia cada dia és una aventura.... us ho prometo!

I no tinc cap tipus de ganes de tornar a treballar. Però gens, eh? I que això ho digui jo, que he tingut èpoques de la meva vida que semblava una "workaholica"... Flipa. Abans de tenir la nena els hi deia a les companyes "el primer mes no estaré per res però, després, a partir del gener, si voleu enviar-me documents, trucar-me, etc., encantada de la vida". I ha estat totalment al revés. Durant el desembre encara vaig estar pendent dels temes del curro. Rollo "a veure què es cou". Però a partir de mitjans gener... No n'he volgut saber res de res de res... De fet, em pillava com una "urticària" només de pensar en la feina, jejeje! I m'he dedicat a fer-me la longuis. Si elles no diuen res, jo tampoc. Us juro que, si fos per mi, em pillava una excedència fins el setembre la mar de contenta, eh? Però no podrà ser... pffffffffffffffffff. Torno a currar el 14 d'abril. I ja em veig que hi arribaré amb una depre enorme només de pensar en deixar la nena i tornar al tajo... aishhhh!!!!

Total, aviso a navegantes: lliçó apresa. Alguns tòpics són veritat. Si teniu ocasió, allargueu el permís tot el que pugueu i prepareu-vos per gaudir d'una època xulíssima!!!!!

NO M'HO PUC CREURE!!!!!!!!!!!!!!!

Sense adonar-me he deixat passar gairebé un mes sense escriure al blog.... !!!!!!!!!!!!!??????????!!!!!!!.... Prometo esmenar-me. Tot i que em costa moooolt trobar un moment, aquest cap de setmana ens quedem a Barcelona i prometo dedicar una bona estona a posar-lo al dia. Aishhhhhhhhhhh..............!!!!!!!!!!!!!!!!!