No us agrada molt quan teniu un dia d'aquells en els que us sentiu productives?
Al matí he anat a donar un curs sobre conciliació i igualtat d'oportunitats entre homes i dones. És part de la meva feina. De tant en tant em toca posar-me al davant d'unes quantes persones i intentar convèncer-les de que això són temes importants... Que per mi ho són, però pels que tinc al davant moltes vegades són temes completament nous dels que no en veuen traducció directa a les seves vides... Concretament, avui m'ha tocat un grup de dones, d'entre 30 i 55 anys, que han estat formant-se per ser monitores de lleure. Mestresses de casa de tota la vida que, una vegada han tingut els fills crescuts, han decidit fer un curset ocupacional per estar entretingudes i per aconseguir una feina de poques hores al dia... És molt xulo i interessant veure que, per primera vegada, es plantejen coses com els estereotips i els rols de gènere. No té gaire impacte real però bueno... Per cert, nota a part: el lloc del curs era una ciutat mitjana de la zona metropolitana de Barcelona. Només una de les dones era catalano-parlant. Vàries m'han preguntat què volia dir "acomiadament". En fi...
Per fi he anat a l'òptica a fer-me unes ulleres. Sip. Com que només les necessito per coses puntuals, les últimes ulleres me les vaig fer quan tenia 18 anys i les devia perdre fa 4 o 5 anys... I des de llavors podríem dir que he tingut una actitud més aviat "despreocupada"... Res m'han dit que tinc un ull esquerre més aviat gandul amb un coctel explosiu de molt estigmatisme i una mica de miopia... I que, en canvi, l'ull dret està pràcticament perfecte. Ja veus. I pel que fa a les muntures, insistien en donar-me-les amb forma molt rectangular i estreta fins que li he dit a la col·lega que se'm veien els ulls massa junts. Ha rigut...
I què més? Doncs també he mirat viatges per aquest estiu. Ssssssssssssssiiiiiiiiii. Ahir la ginecòloga va dir que nanai d'anar a New York + Canadà (Quebec), que era la nostra idea inicial. El nanai no va ser per anar-nos-en de picos pardos sinó per les hores de vol al mig l'oceà. És a dir, massa hores sense lloc on fer un aterratge d'emergència en cas que tingués una hemorràgia o quelcom similar. Per això ens va dir que ens limitem a Europa. I res, ara he estat mirant Islàndia i Escandinàvia sobretot. Alguna ruta tipus fly + drive en un país supercivilitzat amb hospitals i serveis sanitaris a punta pala. La gine no es podrà queixar, eh? Alguna idea o recomanació?
Per cert, avui és el cumple de la Saigon. Jejeje! Quan la vam acollir i portar al veterinari ens va dir que devia tenir uns 4 mesos. Quan ens va preguntar quina data de naixement li posàvem a la "cartilla" vam decidir que fos el 20 de maig. Així doncs, avui la Saigon fa 2 anys!!!!
- L'Últim Patriarca, de Najat El Hachmi.
- Casual Day
19 maig 2008
posted by Gatxan at 21:17
El/la bebito està perfecte!!!!!!!!!!! Ja fa 6,24 centímetres (toma ya!!!!), té 2 braços i 2 cames, li hem vist la cara (!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!) i la columna vertebral (més!!!!!!!!)... I mentre miràvem, s'ha mogut!!!! L'hem vist moure's!!!! Increïble. En serio. Sembla ser que el plec nucal li fa 1,5cm: la mida correcta. Demà he d'anar a fer-me una analítica però, visto lo visto, ja ho podem donar una mica més per fet... Dimecres ho diré al curro. Dijous ho direm al meu pare. I, a partir d'aleshores, ho direm a tothom!!!!!!!!!!! Aishhh! Us deixo amb les fotos del projecte de bebito més guapo/a del món:
Etiquetes de comentaris: Ara sí que l'hem feta bona...
13 maig 2008
posted by Gatxan at 21:31
Buenooooooooooooooooooooo.... Com que tinc ganes d'explicar coses però no vull que això sigui monotemàtic he decidit que, de tant en tant, faré un Varis relacionat amb l'Embaràs. Què us sembla?
- En primer lloc: MOLTES GRÀCIES per la vostra alegria i les vostres felicitacions. Els vostres comentaris m'han fet somriure... Sou uns solets!
- No tenim pensat cap nom... Creieu-me si us dic que encara estem fent-nos a la idea de tot plegat. Per una banda, no ens volíem il·lusionar gaire per si de cas el perdíem. I, a vegades, per no il·lusionar-se, el millor és no pensar gaire... D'altra banda, l'emoció i l'alegria es barregen amb certa por. Ja ho explicaré amb més detall però, perquè us en feu una idea, una part de mi no pot evitar emocionar-se terriblement pensant que hi haurà algú que em dirà "mama" i, paral·lelament, estic acollonidíssima de no saber-ho fer bé.... Aish...
- Com em trobo? Doncs bastant bé, la veritat. El síntome més emprenyador que he tingut (i més humillant) han estat els gasos. Us ho podeu creure?????!!!!! A partir del dinar se m'inflava la panxa i semblava que estigués de 5 o 6 mesos. Incòmode a matar. De fet, fa setmanes que porto roba "dissimuladora". Sort que sembla que els darrers dies la cosa està millorant... Un dia vaig vomitar pel carrer. Festival. Com que anava arreglada i mona, la gent no em mirava amb cara de "ets una borratxa perduda" però va ser una experiència bastant xunga, la veritat.
- Ara mateix, el que em fa més neguit és l'ecografia/escaner de dilluns que ve. Voldria haver-ho passat ja. Vull saber que tot està correcte i que podem mirar endavant tranquils. Aish... L'altre dia a la nit em vaig despertar i em vaig posar a pensar què faríem si surt malament. I vaig acabar plorant. El Mico ho té claríssim. I jo suposo que també però sé que, en el fons, ho passaré molt malament si optem per un abortament. Va! Pensem en coses positives, vale? Sortirà bé i el nen o la nena estarà perfecte. Oi?
- Sort, sort, sort que, abans que m'agafessin, li vaig dir a la directora del lloc on treballo ara que "el meu company i jo estem buscant un fill". Li vaig dir que entenia que això no havia de condicionar la meva contractació però que era conscient que tenia conseqüències organitzatives i pel funcionament de l'entitat. Em va agrair l'honestedat i em va contractar. Sort. Perquè ara li podré anar a dir que estic embarassada bastant més tranquil·la.
- Per últim, per a les que vulgueu quedar-vos embarassades més tard o més d'hora: toqueu gats i treieu-los-hi la merda de l'arena, mengeu verdura poc netejada, mengeu embotit que no sapigueu d'on surt, carn crua a dojo, etc. És a dir, feu tot allò que calgui per contagiar-vos la toxoplasmosi. O feu-vos una analítica que us digui si ja l'heu passat. Així, quan us quedeu embarassades, estareu tranquil·les i podreu menjar embotit i tocar gats sense haver de patir per si esteu posant en risc a la criatura. Jo m'he passat cinc setmanes pendent del tema i ha estat una merda. Ara bé, mai he estat tan feliç de ser de poble, haver tingut gats tota la vida, haver tocat totes les bèsties hagudes i per haver, haver-me zampat el fuet del veí que no havia passat per cap control sanitari, etc. Exacte: sóc immune a la toxoplasmosi des de no sé pas quants anys fa. Alegria. (PD. D'altra banda, qui us digui que us desfeu del vostre gat o gata, en cas que en tingueu i us quedeu embarassades, és una persona desinformada que només crea alarmisme.)
Etiquetes de comentaris: Ara sí que l'hem feta bona...
12 maig 2008
posted by Gatxan at 21:35
28 de març de 2008
25 d'abril de 2008
Doncs sí.... Estic embarassada. D'11 setmanes i 1 dia. Arrrrrrgggggggghhhhhh!!!!!!! I em decideixo a dir-ho avui perquè hem utilitzat els 3 dies de cap de setmana per donar voltes per Catalunya i dir-ho a les respectives famílies... Ara ja és oficial pels més "íntims". Què més íntim que això, doncs? Per la resta del món mundial (leáse amics, família extensa, feines, etc.) ho direm a partir de la setmana que ve. Dilluns 19 em fan l'escaner nucal per detectar un possible síndrome de Down o malformacions. En cas que tot estigui correcte, "sortirem de l'armari". En cas que no estigui correcte.... Doncs segurament farem més d'un pensament. En fi... Que tenia moltes ganes de posar-ho al blog però em feia por escriure-ho i que després passés alguna cosa... No sé... Supersticions xungues, suposo. Però avui, després d'arribar a casa, he fet una foto de l'última ecografia (per això té la pèssima qualitat que té) i aquí em teniu: "sortint de l'armari" en termes de blog. Sip:
Doncs sí.... Estic embarassada. D'11 setmanes i 1 dia. Arrrrrrgggggggghhhhhh!!!!!!! I em decideixo a dir-ho avui perquè hem utilitzat els 3 dies de cap de setmana per donar voltes per Catalunya i dir-ho a les respectives famílies... Ara ja és oficial pels més "íntims". Què més íntim que això, doncs? Per la resta del món mundial (leáse amics, família extensa, feines, etc.) ho direm a partir de la setmana que ve. Dilluns 19 em fan l'escaner nucal per detectar un possible síndrome de Down o malformacions. En cas que tot estigui correcte, "sortirem de l'armari". En cas que no estigui correcte.... Doncs segurament farem més d'un pensament. En fi... Que tenia moltes ganes de posar-ho al blog però em feia por escriure-ho i que després passés alguna cosa... No sé... Supersticions xungues, suposo. Però avui, després d'arribar a casa, he fet una foto de l'última ecografia (per això té la pèssima qualitat que té) i aquí em teniu: "sortint de l'armari" en termes de blog. Sip:
ESTIC EMBARASSADA I EL MICO I JO TINDREM UN FILL O UNA FILLA A FINALS DE NOVEMBRE
Toma ya que fort!!!!!!!!!!!!!! I és que una part de mi encara no s'ho creu... Tinc un munt de coses per explicar però, ja aviso ara, no vull que el blog es converteixi en un "diari d'embaràs". Amb tot, necessito poder explicar moltes coses que em passen pel cap: dubtes, pors, inseguretats, alegries... Coses d'aquelles que només podré explicar aquí perquè sort que és un blog anònim i podré dir el que em doni la gana, les coses tal i com les sento, sense haver-me de preocupar per la seva correcció... Ja m'enteneu oi?
Apa, demà més.
Apa, demà més.
Etiquetes de comentaris: Ara sí que l'hem feta bona...
09 maig 2008
posted by Gatxan at 17:35
3... Al final sembla que enguany tinc 3 casaments....!!!!????!!!! I això que em pensava que tothom "casable" ja s'havia casat, eh? Doncs no.
A principis d'any la meva cosina va decidir donar la notícia. I dius, "bueno, vale, aquest any no en teníem cap". A més, com que es casarà pel civil penses que, com a mínim, serà una mica diferent. En definitiva, serà una bona excusa per fer jarana amb una part de la família que veus més aviat poc... Vale. Aceptamos barco.
I al març un amic del Mico, que ja viu en parella i no feia pinta de voler casar-se (o, com a mínim, no ho havien dit mai), ens diu que es casa al setembre. I penses "bueno, paciència, com a mínim aquest casament serà una juerga perquè serem tota la colla". Vale. Aceptamos barco altra vegada.
Però lo d'aquesta setmana ja passa de taca d'oli.... Resulta que un altre amic del Mico, però amic d'EGB i BUP i COU, que jo hi he parlat un parell de vegades, també ens invita al seu casament... Que és el mes que ve i no hi ha collons de posar una excusa... !!!!????!!!...
Total: 3 casaments. Sabeu que porto des de que tenia 25 anys anant a una mitja de 3 casaments per any????!!!!! I en tinc 31! La veritat, començo a estar dels casaments fins els collons... Perquè, com a mínim, podrien ser diferents o originals, no? Conec uns que van fer un casament medieval. Vale. Potser us semblarà una xorrada. A mi també. Però com a mínim et disfresses i fas una cosa una mica diferent. O podria anar a una boda gay, no? També seria xulo, però els meus amics gays passen. I una boda budista? O jueva? O xina? Nooooooooooooooooo! A finals d'any, el 95% de les bodes a les que hauré anat hauran estat per l'esglèsia i amb capellà. Pffffffffffffffffff.
A principis d'any la meva cosina va decidir donar la notícia. I dius, "bueno, vale, aquest any no en teníem cap". A més, com que es casarà pel civil penses que, com a mínim, serà una mica diferent. En definitiva, serà una bona excusa per fer jarana amb una part de la família que veus més aviat poc... Vale. Aceptamos barco.
I al març un amic del Mico, que ja viu en parella i no feia pinta de voler casar-se (o, com a mínim, no ho havien dit mai), ens diu que es casa al setembre. I penses "bueno, paciència, com a mínim aquest casament serà una juerga perquè serem tota la colla". Vale. Aceptamos barco altra vegada.
Però lo d'aquesta setmana ja passa de taca d'oli.... Resulta que un altre amic del Mico, però amic d'EGB i BUP i COU, que jo hi he parlat un parell de vegades, també ens invita al seu casament... Que és el mes que ve i no hi ha collons de posar una excusa... !!!!????!!!...
Total: 3 casaments. Sabeu que porto des de que tenia 25 anys anant a una mitja de 3 casaments per any????!!!!! I en tinc 31! La veritat, començo a estar dels casaments fins els collons... Perquè, com a mínim, podrien ser diferents o originals, no? Conec uns que van fer un casament medieval. Vale. Potser us semblarà una xorrada. A mi també. Però com a mínim et disfresses i fas una cosa una mica diferent. O podria anar a una boda gay, no? També seria xulo, però els meus amics gays passen. I una boda budista? O jueva? O xina? Nooooooooooooooooo! A finals d'any, el 95% de les bodes a les que hauré anat hauran estat per l'esglèsia i amb capellà. Pffffffffffffffffff.
Etiquetes de comentaris: Rajant
08 maig 2008
posted by Gatxan at 18:39
Breu post per deixar constància que The Book Thief (La lladre de llibres) és un llibre boníssim. M'ha agradat molt. És d'una humanitat molt tendre a l'hora de descriure una realitat històrica molt bèstia: l'Alemanya nazi, la guerra, l'extermini jueu... I parla del valor de les paraules i dels llibres... És un llibre molt original, el narrador és La Mort. Només dient-vos això ja us podeu imaginar que és una història diferent.
Al final anava en metro i vaig haver de parar de llegir ja que m'arriscava a posar-me a plorar allà mig... Però no és lacrimògen sinó que és emotiu i bonic. Hi va haver quelcom que em va fer emocionar de forma especial: quan La Mort explica que les ànimes de les persones bones sempre l'esperen conscientment, assegudes; tristes de deixar el que teníen però serenes. No sé... sempre he volgut pensar que la meva mort serà així: serena. Uf... que trascendental que m'he posat, eh?
Al final anava en metro i vaig haver de parar de llegir ja que m'arriscava a posar-me a plorar allà mig... Però no és lacrimògen sinó que és emotiu i bonic. Hi va haver quelcom que em va fer emocionar de forma especial: quan La Mort explica que les ànimes de les persones bones sempre l'esperen conscientment, assegudes; tristes de deixar el que teníen però serenes. No sé... sempre he volgut pensar que la meva mort serà així: serena. Uf... que trascendental que m'he posat, eh?
Etiquetes de comentaris: Llibres
06 maig 2008
posted by Gatxan at 20:41
4 dies al nord de Portugal. Ruta? Porto - Viana do Castelo - Guimaraes. I molt bé, tu! Dijous i divendres Porto: solet, passejar... El millor? Una de les llibreries més xules del món: Lello & Irmao. Si no fos perquè no hi havia massa llibres (en serio, La Geli de Girona és molt més autèntica) i perquè estava plena de turistes fent foticos.
Vam visitar unes caves de vi de Porto. Vam passar pel pont de l'Eiffel no sé quantes vegades. Vam sopar gambes i bacallà davant del riu. Vam pujar les 256 escales de la Torre dos Clérigos. Arf, arf, arf.
I res. Després cap a Viana do Castelo. Que no sabíem massa on anàvem i va ser una sorpresa xula xula. El centre històric molt bonic i cuidat. Vam anar a veure un vaixell restaurat que, durant els anys 50, va estar acompanyant la flota bacallanera portuguesa a Groenlàndia i Terranova. Era un vaixell hospital supermodern per aquella època. Interessant.
I el més "interessant" de tot. Bé, més aviat xocant. Vam coincidir amb una trobada internacional de tuneros passats de rosca. És a dir, tuneros que continuen essent tuneros tot i que fa mooooooooolt que ja no van a la universitat.... Era el Certamen Internacional de Quarentunas.... Encara no tinc paraules per descriure l'espectacle. En serio.
Després cap a Gimaraes. Bressol de la nació portuguesa. Ciutat antiga que és patrimoni de la humanitat i un parell de castells interessants de veure. Molt bé.
I què més? Doncs que Portugal és un país bonic i xulo. Amb una llum i uns colors molt especials. On la gent, en general, és molt amable. On es menja bastant bé i a molt bon preu. Res, un viatge molt i molt recomanable, vamos.
27 abril 2008
posted by Gatxan at 20:35
Gairebé són 3/4 de 9 del vespre i encara és clar.... OOOOOOOOOOOOOOOOOOOh!!!! Em poso tan contenta quan el dia s'allarga, s'allarga i s'allarga... M'encanta la primavera, el bon temps, el solet. Aish....
He tingut un cap de setmana distret. Amb coses bones i coses no tan bones...
Divendres sopar amb els amics. Bien. Divertit. I anar a dormir, que no podia de cansament.
Dissabte vam haver de fer xafarranxo de combat. Teníem el pis fet "unos lobos" i venien uns amics a passar el cap de setmana a casa. Jo escombro. Tu fas els llits. Jo poso un rentaplats. Tu netejes la cuina. Jo plego la roba. Tu canvies l'arena de la gata. Jo. Tu. Jo. Tu..... Riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing. Van arribar cap a la 1. Amb nena petita d'1 any i 4 mesos inclosa. Que maca, que maca. Està maquíssima. Es va enamorar de la Saigon. I la Saigon flipava de veure que hi ha éssers humans petitets i poc àgils que van per casa en plan apissonadora. La nena perseguint la gata i la gata fugint-ne, però quan la nena es girava, la gata perseguint la nena. Festival.
Ja us podeu imaginar la resta del finde no? Jalar, passejar, xerrar, jugar al Carcassonne, anar a comprar vi, sopar, beure, xerrar, dormir, esmorzar, xerrar, anar caminant fins a la Barceloneta, dinar una paella... mmmmmmmmmm. Xulo, eh? Lo curiós és que amb la nena ens ho hem passat teta. És un solet, una criatureta d'aquelles tranquil·les i que gairebé sempre estan de bon humor i no es fan estranyes a ningú. I amb els seus pares també molt i molt bé. Feia temps que no ens vèiem, fèiem coses junts, i aprofitàvem per xerrar tranquil·lament. Guay.
Avui a la tarda han marxat tots. I quan dic "tots" vull dir els amics, la nena i el Mico també. Estic home alone amb la Saigon. Snif, snif.
Bueno, i abans de que el Mico marxés he tingut temps d'emprenyar-me com una mona... Per això dic que el finde ha estat distret. Tan bé que havia anat... Avui era el cumple de la meva sogra i s'ha liat un merder tonto però que m'ha fet enfadar bastant.... Aish... Que ella i jo tenim una relació complicadilla, suposo que a aquestes alçades del blog ja havia quedat clar, no? Però, últimament, la cosa s'havia calmat / solucionat una mica. Jo havia optat per "terra i temps pel mig" i per ser d'allò més amable i bona jove quan ens veiem. Avui, com he dit, era el seu cumple, i mentre estàvem passejant, al matí, el Mico l'ha trucat per felicitar-la. Jo estava per la criatura i pels amics i el Mico l'ha felicitada en nom de tots dos i li ha dit que records de part meva. Jo, en cap moment, no he dit que no m'hi volgués posar, sinó que el Mico ha optat per fer-ho així. Doncs bé, sembla ser que la sogra s'ha près fatal que jo no em posés al telèfon. Que amb una felicitació de parts de tots dos no n'hi havia prou. A mitja tarda el Mico ja tenia un missatge del Tato, el seu germà, dient: "Que la Gatxan truqui a la Mama per felicitar-la". Després, el Tato ha trucat per telèfon per dir-li al Mico que "la Gatxan s'havia d'haver posat al telèfon i felicitar la Mama perquè la Mama s'ha près molt malament que la Gatxan no ho fés"......
.....????????????!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!..................
Què????!!!!
Jo flipant en colors. Resulta que:
1. Des del punt de vista de la sogra, la Gatxan vés a saber què és perquè no s'ha volgut posar al telèfon i felicitar-la.
2. Tota la família pendent del super-mega-disgust de la sogra perquè la Gatxan no s'ha volgut posar al telèfon i felicitar-la.
Ejem... De bojos.
I el Mico va i em diu que truqui a la sogra i la feliciti. Que què????!!!! Que jo truqui?????!!!! Després de que tu m'hagis fotut en aquest merder?????!!!!! No majo, truques tu i ho aclares i després, si de cas, m'hi poso jo.
A favor del Mico s'ha de dir que hi ha trucat i ha fet un intent d'aportar la informació necessària per esclarir el tema. Gràcies Mico. En contra de la sogra s'ha de dir que quan m'hi he posat per felicitar-la d'una puta vegada m'ha fotut una merda de paper. En plan "estic fotudíssima, sóc una víctima de tot i de tothom, i ara què em vens a dir que ja és massa tard".
Flipant en colors. En serio. Si la meva família li muntés aquests sidrals al Mico.... M'he enfadat molt perquè a més, com sempre, li hem acabat seguint el joc. Però, a sobre, quedant fatal pel mig, essent els dolents o la dolenta de la pel·lícula. I sabeu què em fot més? Que, realment, l'única cosa que té sentit és no fer-m'hi mala sang. I continuar amb la filosofia del "temps i terra pel mig". Que això no canviarà mai.
Sort, sort, sort que són quarts de nou del vespre i encara és clar. Que aquesta setmana només curro 3 dies. Que dimecres marxo a Porto. Que el Mico és un solet. Que ha sigut un cap de setmana xulo. Que estic molt contenta amb algunes sorpreses que dóna la vida. I que, tot i que complicada, la vida sempre és bella. Alegria.
Etiquetes de comentaris: Agobios, Amics i amigues, Família, Mico, Moments, Oci
24 abril 2008
posted by Gatxan at 21:37
Vaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa. Que ja queda menys....
I demà ja és divendres... Bien.
- Llibre de Sant Jordi. Sí. Llibre. En singular. Hi havia massa gent i barullo com per poder mirar tranquil·lament. Aishhh. És el que té Sant Jordi. Bueno, doncs em vaig comprar un llibre convençuda que no estava caient en allò del més venut perquè ni l'autora és massa coneguda ni el tema semblava que hagués de ser massa popular. Ja! I una merda! Resulta que sóc una dels milers de persones que va comprar el llibre de la Najat El Hachmi, L'últim patriarca. El segon llibre més venut del dia. Toma ya! Pot ser que pequi d'elitisme? Aishhhhhhhhhhh.
- Per cert, Sandra, has vist quin llibre estic llegint? The Book Thief, La lladre de llibres. Res, només dir que m'està agradant molt. L'estic trobant molt original i ben escrit. És xulo xulo. Bien.
- Les dues úniques pegues que li estic trobant a la feina nova són: 1) És un zulo. No hi ha llum natural enlloc. Si estigués deprimida ja m'hagués obert les venes. i 2) Estan obsessionats per les reunions. No parem de fer reunions. Estic reunida la meitat de la setmana i, si em coneixeu només una miqueta, ja us podeu imaginar que em poso dels nervis. No puc deixar de pensar en tot el curro que tinc pendent i allà estem, analitzant el sexe dels àngels... Sí, ja ho sé, ja ho sé: Si això és el que es porta, m'apunto al carro i àpala, endavant. A acostumar-s'hi.
- Amb tota la moguda, aquest any ni m'enrecordo que em toca fer anys aviat. Us juro que m'ha passat el mes volant... Ja s'acaba el dia 24????!!!!!!! En serio????!!!!!!
- Dimecres que ve marxo a Porto.... Bien!!!!!!!!!!! I dic "marxo" perquè el Mico ja hi serà, que hi va per feina. La primera nit la passarem al seu hotel, ja que la feina li paga la nit del 30 a l'1. I jo em colaré a l'habitació. Rollo cita d'hotel... Morbazo, vamos...jejejeje!
- Me'n vaig a sopar, que estic morta de gana. Últimament jalo moooooooooooooolt. No sé pas com ho faré aquest estiu perquè no em ve gens de gust començar una operació bikini....aish!
I demà ja és divendres... Bien.
22 abril 2008
posted by Gatxan at 20:56
Llibres, llibres, llibres... mmmmmmmmmm.
I si amb això no n'hi hagués prou: solet, passejar, ventet fesc, roses, petons, olor de primavera, xafardejar, regalar, gent, carrer, tot verd, places, alegria, mirar, triar...
M'encanta. És la festa que més m'agrada de totes les que tenim. Feliç Sant Jordi a tothom!
19 abril 2008
posted by Gatxan at 17:36
He dormit unes 9 hores.
M'he aixecat, he donat de menjar i beure a la gata, i m'he fet un...
Natural. Amb 3 taronjes. M'ha donat per dos gots. El primer me l'he begut d'una tirada. Pel segon m'he esperat a tenir la resta de l'esmorzar fet:
M'he assegut al menjador. Feia solet. I m'he jalat l'esmorzar xafardejant la gent que passava pel carrer. Pensant: Això És Vida.
És que m'encanten els dissabtes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
M'he aixecat, he donat de menjar i beure a la gata, i m'he fet un...
Natural. Amb 3 taronjes. M'ha donat per dos gots. El primer me l'he begut d'una tirada. Pel segon m'he esperat a tenir la resta de l'esmorzar fet:
M'he assegut al menjador. Feia solet. I m'he jalat l'esmorzar xafardejant la gent que passava pel carrer. Pensant: Això És Vida.
És que m'encanten els dissabtes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Etiquetes de comentaris: Moments
15 abril 2008
posted by Gatxan at 22:38
...És una merda. En serio.
Porto gairebé 13 anys vivint a Barcelona. Al principi no hi conduïa. Anava en tren a El Poble, en bus a la facultat, en metro a fer el pendó i a peu d'un lloc a l'altre. De fet, el cotxe no el vaig tenir aquí fins fa 5 o 6 anys. Al principi el vaig portar per tenir més llibertat durant els caps de setmana i poder anar amunt i avall. Amb el curro vell es tractava de tenir-lo aquí perquè, de tant en tant, havia d'anar a reunions i històries fora de Barcelona. Hi va haver una època en la que el Mico l'utilitzava per anar a treballar i jo només ocasionalment. Ara s'està al parking tota la setmana, excepte quan toca anar amunt i avall per temes de feina.
I això últim és lo peor. En serio. Has de ser a una hora X a un lloc Y. Doncs ja t'estàs fent a la idea de sortir de casa un mínim d'una hora i mitja abans. Les hores punta són hores putes. 45 minuts per aconseguir sortir de Barcelona com a mínim. I amb els nervis de no saber si arribaràs. Perquè una vegada fora, no pots passar de 80 km/hora en una magnífica autopista de 4 carrils, i 3 de cada 4 dies hi ha un accident. Cues. Cues. Cues.
De bojos. En serio.
I quan no és hora punta, és un agobiazo. Engega, frena. Engega, frena. Semàfor. Puto Taxi que ara fa slalom. Puta moto que ara també fa slalom. Un altre semàfor. Frena. Engega. Canvi de carril. Com t'equivoquis et piten....
Us juro que acabes somiant amb carreteres de curves. 100 km de curves a canvi de poder-les fer seguides i amb ningú més a la carretera... mmmmm....
Sort. Sort. Sort. Sort que això només em passa una vegada al mes o així. Que la resta de temps me'l passo a l'oficina. O bé anant a reunions a peu, en metro, bus o bicing. Per cert, m'encanta el bicing. Sóc la reina de la bicicleta...jejeje!
Etiquetes de comentaris: Agobios
13 abril 2008
posted by Gatxan at 22:28
Doncs sí, és veritat: des de que tinc curro nou, sóc més cara de veure. Curiós, eh? Em busco un curro que em doni més temps lliure, més temps per mi mateixa i, en canvi, el primer que retallo és el meu temps al blog... I això? Doncs bàsicament perquè encara estic organtizant-me. Sip. M'estic acostumant als nous ritmes, als nous horaris,... Penseu que oficialment hi ha dos dies a la setmana que faig un munt d'hores. Un munt. A canvi, els altres tres tinc tarda lliure. Pinta bé, oi? Però és que en les tres setmanes que porto, això no ha acabat de funcionar sempre així... La setmana passada, per exemple, vaig treballar 4 tardes. I no és que, de cop, em desbordés la feina... Sinó que es va montar una moguda d'aquelles de "dos dies de reunions i teràpia de grup per a cohesionar l'organització"... Imagineu-vos: dos dies sencers, matí i tarda, fent dinàmiques grupals, plastilina i coloraines. En serio. En alguns moments em vaig sentir com la mainada de la Núria i la Sandra...jejeje!
A més, per dir la veritat, en aquest curro no puc mirar el blog o escriure-hi. A l'altre sí que podia perquè la meva pantalla només la veia jo. A més, tot i l'estrès, sempre em regalava una estona a mi mateixa per veure què tal estava el pati. Ara no puc fer-ho. A canvi, però, ara puc anar al bar a esmorzar i tinc temps per veure els blogs des de casa tranquil·lament... És que no es pot tenir tot!
I per últim... Què passa? Doncs que tinc la sensació de que he perdut una mica el fil del blog... Abans de tot el follon del curro, explicava un munt de coses. I ara tinc la sensació, segons quins dies, de que no sé què explicar... En fi... Suposo que es passen èpoques.
Feliç setmana a tothom!
10 abril 2008
posted by Gatxan at 22:19
Vale. Ha arribat el moment d'afrontar la realitat. Sip. No hi ha manera d'evitar-ho. Admete-m'ho. .... En molts pocs dies faré 31 anys.... Nooooooooooooooooooo. He intentat fer-me la longuis però ná, el temps és inexorable... I clar, després et trobes amb posts com aquest de l'Anna, i... T'agafa un atac de nostàlgia...
De totes maneres, i fent una mica de balanç, també he d'admetre que arribo als 31 amb molts dels maldecaps dels 30 solucionats, encaminats o relativitzats. Eh que bé? I, sobretot, amb nous projectes. Alegria! Serà que m'estic fent gran de debó?
Bueno, sabeu com celebraré els 31? Doncs amb un altre viatge: O'Porto i rodalies. Ja tenim organitzat el pont de l'1 de maig!!!!! Olé, olé!
De totes maneres, i fent una mica de balanç, també he d'admetre que arribo als 31 amb molts dels maldecaps dels 30 solucionats, encaminats o relativitzats. Eh que bé? I, sobretot, amb nous projectes. Alegria! Serà que m'estic fent gran de debó?
Bueno, sabeu com celebraré els 31? Doncs amb un altre viatge: O'Porto i rodalies. Ja tenim organitzat el pont de l'1 de maig!!!!! Olé, olé!
Etiquetes de comentaris: Debats existencials, Viatjar
06 abril 2008
posted by Gatxan at 23:32
Hem estat a la Reserva, fent família. Tot i la sequera, allò d'allà dalt estava la mar de xulo. Poca aigua però tot verd. I avui el cel estava tan serè i blau que no es veia cap núvol per enlloc i feia caloreta... Després de dinar he agafat una tumbona i he fet la migdiada sota d'una olivera...mmmmmmmmm.... Que idíl·lic, eh?
A l'arribar a casa hem trobat la gata tancada a l'habitació petita... Sort que, per com estava, segurament ha estat cosa d'aquesta tarda... Aish... És que és més tonta... Fa caure l'estenedor de la roba i aquest xoca contra la porta i la tanca... I ella a dins.
He estat llegint llibres d'una autora molt xula: Sarah Dunant. L'any passat vaig llegir El naixement de Venus (The birth of Vennus). Vaig pensar que estava bé però que tampoc matava.... I aquest any m'he comprat La Cortesana (In the company of the Courtesan) i Transgressions, que encara no està traduït. I... sorpresa! El primer em va agradar molt i el segon, que encara estic llegint, també té una pinta fantàstica... És curiós, eh? Resulta que Sarah Dunant és famosa per la novel·la que a mi em va deixar igual... Les altres, en canvi, són menys conegudes.... Són dos novel·les molt diferents l'una de l'altra, però molt ben fetes totes dues. La Cortesana és més històrica i, Transgressions, en canvi, és una novel·la molt psicològica i fosca. Però molt xules totes dues, en serio. Molt innovadores.
I la setmana per endavant: he d'anar a comprar roba... pfffffffffffffff. Algú ve amb mi? Em fa un pal... Odio haver d'anar de compres...
La feina nova continua molt bé. Aquesta setmana ja serà més moguda: dimarts i dimecres tinc un curs. Dijous una visita fora de Barcelona. Divendres reunió tot el matí... Quina marxa, eh? Amb tot, no em queixo. Segueixo estant molt contenta i de molt bon humor. Sense tensions. Currant bastant però tranquil·la, sense pressions... Aish.... Esperem que duri!!!
Etiquetes de comentaris: Curro, Gats, La Reserva, Llibres