A FLOR DE PELL

Arrel d'haver tingut primer l'Èlia i després la Siena, però sobretot arrel del que li va passar a la Siena, qualsevol cosa dolenta que li pugui passar a una criatura em fa patir un munt. Vau veure algun tros de La Marató diumenge passat? Ostres, em vaig posar negre... Vaig veure un tros on sortia el cas d'un nen que està esperant un transplantament de mèdula i em vaig quedar destrossada... A l'últim llibre que he llegit, "Jo Confesso", hi surt la història d'una família jueva, amb tres filles, que és deportada a Auswitch o Birkenau i aniquilada a les cambres de gas. Només sobreviu el pare i explica tot el que va passar parlant tota l'estona de les nenes, i de com no les va poder salvar... Sí, ja sé que és ficció però buf, ho vaig passar fatal llegint aquest fragment...  O bé quan llegeixo a la premsa que algú li ha fet mal a un bebé... No puc. Em quedo feta caldo... Ho tinc a flor de pell.

ESTEM FOTUTS

Sabeu com ha acabat la setmana? L'Èlia va tenir diarrea durant 3 dies. Pobrissona. Ara ja no en té però, amb aquesta calor, no menja gaire i crec que s'ha aprimat una miqueta... Jo des de dijous que tinc unes dècimes de febre. Tos i dècimes de febre. Però res més..... ????.... I el Mico, al tornar del viatge, l'ha pillat: porta tota la tarda vomitant. Fins i tot la cangur se'n va anar de cap de setmana amb l'estòmac regirat. En fi, som una família de fotuts. Festival.

THE RETURN OF THE JEDI

O, com diríem per aquí "vuelta a los ruedos"... Que què vull dir???!!! Doncs que 1 any i 3 mesos més tard el meu cos ha decidit tornar-se a posar al mercat. Avui m'ha vingut la regla!!!! Oléeee!!!! Ara, quan vulguem, ja podem tornar a posar-nos a fer bebitos...

Espera, espera un moment... D'això.... I si esperem a dormir més de 6 hores cada nit????

JUAS, JUAS!!!!

ESTIMO EL MEU ENDOCRÍ

Sip. I mira que era lleig, eh? Però l'home, tan bon punt va veure els resultats de l'analítica, va dir: "aquests ginecòlegs són uns exagerats".... !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Només per això es va merèixer un petó ben gros! L'altre frase del dia va ser: "si fossis filla meva ni tan sols et diria que fessis dieta". Ooooooooooooohhhh! Que maco!!!!

La veritat és que va ser una visita molt agradable, amb un metge d'aquells que t'expliquen les coses i que es molesten en fer-te sentir bé i a adaptar-se a les teves necessitats. Em va dir que l'única cosa que he de fer és eliminar els sucres, els dolços, els plàtans, el raïm i les figues (vale! no problem, odio el raïm) i vigilar de no abusar de pasta, pa, patates, arròs i cigrons. Però d'això sí que en puc menjar, només que sense passar-me. I, de la resta, puc menjar de tot. Olé!!!!!!!!!!!!!!!!!!

I lo més guay de tot: la ginecòloga em va dir que segurament m'hauria de punxar 6 vegades al dia als dits per controlar el nivell de sucre.... Us imagineu com hauria de tenir els dits??? L'endocrí em va dir que ni de broma. Que m'anés a punxar 2 vegades per setmana a una farmàcia i que li porti els resultats. I que d'aquí a 2 setmanes m'enviarà a fer una altra analítica. Això sí que sona raonable, eh?

En definitiva, si necessiteu un endocrí per la zona de Barcelona, pregunteu-me les seves dades. És majo de collons!!!

DV: DIVENDRES DE VARIS 11

Coses vàries d'un divendres atípic:

• Crec que lo de la grip ja està bastant superat... bien!!! La veritat és que ahir em vaig preocupar una mica perquè, havent dinat, la febre em va començar a pujar i ni amb gelocatils ni res... Vaig arribar a més de 39 i estava feta pols... M'anava adormint i despertant i bevent infusions amb mel i... Un pal. Avui quan m'he aixecat ja no tenia gens de febre i espero que no me'n torni a venir a la tarda... El Mico es va portar com un campió: aguantar a la Gatxan malalta no és fàcil, eh? Que em poso molt queixica... No només em va fer cas i mimos, sinó que també em va portar un crosant de xocolataaaaaaaa!!!! (és que ja em puc estar morint ja, que jo la gana no la perdo...jejeje!).




• Moltes gràcies pels ànimus noies! Miskah, fins aquest matí no he vist la teva proposta i, per això, no la vaig poder posar en pràctica... Funciona? Tu ho has provat? Sona una mica raro, no?




• Al final no vaig poder anar a comprar llibres el dimarts... Però bueno, ara em posaré a mirar-ne per Amazon. Sabeu què vaig fer ahir? Comprar-me 2 bolsos per internet. No, no estic xalada. Encara que crec que la febre va tenir-hi alguna cosa a veure...juas, juas! Resulta que sóc d'un club de compres on-line que es diu Privalia. Me n'hi va fer una companya de feina i sempre tenen coses que a les botigues són molt més cares. No li havia fet mai gaire cas perquè això de comprar roba o sabates sense emprovar-m'ho abans... Però ahir vaig veure que tenien bolsos Skunkfunk. I no vaig poder resistir-me... Tenint en compte que un valia 14€ i l'altre 10€...




• Uns amics nostres venen a viure al barri!!!! Han llogat un pis a 10 minuts de casa. Si tenim en compte que una altra amiga viu al carrer del costat... Això fa 5 persones de la mateixa colla fent de veïns!!! Fem la broma de que serem com Melrose Place però, la veritat és que em fa molta il·lusió. És allò d'arribar a casa i poder fer un truc: "Què? fem una birra?". A Barcelona, habitualment, això és més difícil de fer. Sempre has d'haver quedat amb la gent una setmana abans com a mínim... En canvi, viure a prop dóna més peu a la improvització, i a fer coses els uns amb els altres. No sé...




• Li hem comprat una planteta a la Saigon. L'altre dia, el Mico va passar per davant d'una floristeria i va veure uns testos on hi posava "herba per gats". I en va comprar un. Resulta que és una herba expressa perquè els gats se la mengin per purgar-se i, així, deixin en pau la resta de plantes d'una casa. Doncs bé.... La Saigon perd el cul per la planta. En serio. Quan la va veure va començar a miolar i no parava de jalar-ne. Li vam haver de treure, no fos que li fes mal i tot... I ara li deixem la planta una mica cada dia. I s'hi tira de cap, eh? Mireu, mireu:

VAGA

Sabeu què? M'he solidaritzat amb les mestres lectores d'aquest blog i jo també faig vaga.... jejeje!

No, de fet el que estic fent és estar-me a caseta covant la grip. Es diu així, oi? Ahir al migdia després d'haver lliurat el meu tros del pastís vaig largar a casa i fins ara. No és que el meu compromís amb el curro sigui exagerat sinó que lo que és més gros del compte és el meu sentit de la responsabilitat. I la situació de Defcon 2 és absolutament excepcional. Sabia que si jo no anava ahir al matí a currar faria anar molt malament a la gent de la meva àrea. I tampoc em pensava que estigués tan fotuda, la veritat.

Perquè tinc un gripaso de campionat, vamos. Feia molt i molts anys que no em posava així de malalta. Ahir al vespre vaig arribar als 38 de febre. Tenint en compte que jo no en tinc mai de febre, veure els 38 al termòmetre va ser el que em fa fer dir-li al Mico que anés a la farmàcia a comprar-me gelocatils. Plis. I m'havia oblidat del que se sent: els calfreds raros, el no poder moure els ulls, etc. Quin pal, eh? I no tinc veu. I tinc una tos de camioner...

Total, que aquí estic. En plan iaiona: dopada de gelocatils, al llit, amb la manteta per sobre la funda nòrdica, amb una sudadera sobre el pijama, tè, herbes i colacao a la tauleta de nit. I per distreure'm? L'ordinador i World Without End. I la Saigon al costat. Feliç ella perquè li faig cas, li dic coses boniques i l'acaricio... Aishhh. Veus? Com a mínim algú hi ha sortit guanyant!

GAME OVER

Sóc la primera baixa del xafarranxo de combat: ahir tenia unes dècimes de febre i avui em fa mal tot... la grip? No ho sé. El cas és que he vingut al curro (sí, sóc una massoca, massoca, massoca, massoca... ) perquè avui és el dia D. Si lliurem els dos projectes avui ja no cal seguir agonitzant fins divendres. Total, que aquí estic. Xutada de paracetamol i intentant acabar com sigui.

Us deixo. He de reservar la poca energia i capacitat mental que em queda a treure'm de sobre els dos morts aquests... Aish.

DV: DIVENDRES DE VARIS 10

Yepaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa! Coses que tinc i que no tinc:

• Tinc vacances!!!!!!!!!!!!!!!!!! Fins el dia 2 de gener de l'any que ve (que guai sona dit així, eh???) no dedicaré ni una neurona a pensar en el curro. Bien! bien! bien!
• No tinc cap regal. Cap. M'he de posar les piles. Ja. Aiiiiiiiiiiiiiiiiiii! Cada any igual.
• Només tinc dos números de loteria diferents. En un jugo 5€ i en l'altre 10€. Com podeu comprovar, no sóc una gran lúdopata. De totes maneres, si-us-plau, si-us-plau, que em toqui i així em podré fotre la vidorra sempre més (ja se sap, somiar és gratis!).
• Tinc 6 llibres nous!!!!! Cortesia d'Amazon. D'això se'n diu començar bé les vacances!

Bon finde!

VARIS EN DILLUNS 2

Feia dies que no feia un varis, eh? Vamoh p'allá:

• Estic home alone... snif, snif. El Mico ha largat avui a primera hora i no torna fins a finals de setmana. I la setmana passada també va estar fora uns dies... Realment, quan coincideix que tots dos dos tenim una època de viatges es fa una mica dur, eh? Jo largo la setmana que ve, del 3 al 5. I la següent, del 10 al 13. Al final, haurem passat un mes entrant i sortint... i passant pocs dies junts a casa... Un pal.


• Com que sóc una inconscient ahir vaig caminar uns 2 km, vaig ajudar a la família del Mico a collir olives i vaig carregar pesos. Resultat: a la nit les pèrdues eren una mica més fortes de lo habiutal. Ja ho sé: mea culpa total. Osti, però és molt difícil cuidar-se quan et trobes bé i no et fa mal res!


• Exacte: aquest cap de setmana hem estat a La Reserva. I estava tot molt bonic, de tardor total. La veritat és que sort que els colors de la tardor són tan xulos perquè, per mi, és una estació una mica depriment. Això de que es faci fosc tan aviat em fot un munt. Ahir, a La Reserva, però, una vegada es va haver aixecat la boira, feia un sol fantàstic i el cel era totalment seré. I feia aquell fred viu, que et desperta tots els sentits. I a la nit, vau veure la lluna plena? L'hauríeu d'haver vist mentre baixàvem en cotxe cap a Barcelona: era enorme i feia un munt de claror. I els camps i les muntanyes i els núvols quedaven il·luminats... Bueno, molt bucòlic tot plegat, la veritat.


• Heu anat mai a collir olives? Tot i ser de poble, la meva relació amb les feines del camp ha estat sempre inexistent. Per tant, mai m'havia aproximat al meravellós món de les olives (excepte les farcides d'anxova, clar) fins que no vaig conèixer el Mico. A casa seva tenen oliveres i cada any cullen olives per fer-se el seu propi oli. És una feinada de campionat, en serio. D'acord, l'oli està boníssim però, per mi que sóc una comodona i lo del camp no em va, no val la pena. Fa tanta fred... Tanta... I et passes tot un matí donant-li cops als arbres perquè després vingui el sogre a dir-te que dels 4 sacs arreplegats en sortiran 10 litres... Anda ya! Digueu-me insolidària però ja fa anys que me n'escaquejo tan com puc...jejeje!

Au, feliç dilluns!

PROVA SUPERADA!!!!!!

Buenooooo... doncs aquí estic. Prova superada!!!!! En resum, l'operació el dijous va anar molt bé i la recuperació està essent bastant indolora i tranquil·la. Alegria!!! Va ser una experiència, això sí. Jo no havia estat mai ingressada ni tampoc m'havien fet passar mai per un quiròfan... Així doncs, tot va ser prou nou i interessant...

Em va venir a buscar un camillero que em va haver d'ajudar a pujar a la camilla perquè la bata aquella que et donen no et permet moure sense ensenyar-ho tot... Penseu que, en aquells moments, encara t'importa el que es vegi i el que no... Més endavant se te'n fot. I se'm feia molt raro que em portessin en camilla estirada amunt i avall. Quiròfans: gorra pels cabells i peücs pels peus... I després em ve un pavo amb una gorra tipus Anatomia de Grey (amb dibuixets rollo còmic) que em diu que serà el meu anestesista. Ah molt bé. Primer problema: em diu que m'ha de posar una via pel suero. Via? Suero? !!!! D'això ningú me n'havia dit res! Em busca les venes al braç dret. No les troba (???? jo diria que sí que n'hi ha però ell sabrà....). Em busca les venes al braç esquerre. I en troba una on em punxa i em posa el càteter. Problema: sembla ser que tinc una merdeta de vena i el càteter no entra del tot. eeeeeeccccccssssssssss. Total, torna a buscar les venes al braç dret. I en troba una. I em punxa i aquesta vegada tot va bé. En resum: UN MAL!!!!! En serio. Això va ser de lo pitjor de tot plegat.

I després va venir el que més por em feia: l'epidural. A aquestes alçades, entre la fred que feia i els nervis que tenia, estava tremolant. Em diuen que m'assegui, creui els braços i me'ls posi als hombros. Que baixi els hombros i el cap. Que la barbeta em toqui el pit. Alguna cosa més? Pesats! Noto que l'anestesista em toca la columna. Ai quina por! I de cop, noto una punxadeta de no res, una sensació rarilla, alguna cosa més, i em diuen que ja està. JA ESTÀ????? En serio?????

I res, poca cosa més. Em van cobrir amb roba blava. Lo del quiròfan no era verd??? Les cames se'm van adormir i la sensació era rarilla. La ginecòloga va començar a fer coses allà baix que es veien en una pantalla però no feien mania ni fàstic. De totes maneres, també era difícil entendre què m'estaven fent. L'anestesista em va posar un trasto a un dit de la mà que pitava de tant en tant. I al cap de 20 minuts o així em van dir que ja estava. Aquí ja no em podia moure. De cintura cap avall tot era com quan el dentista t'adorm la boca. Em van carregar a pes a la camilla. Em van pujar a l'habitació. Em van carregar a pes al llit. Em van enxufar calmants amb el suero. I àpala, a esperar que se'm despertessin les cames...... 4 hores!!!! Al final, les úniques coses que em quedaven adormides eren els talons dels peus i el cul. Curiós, eh?

Em vaig haver de quedar a passar la nit a la clínica. Va ser un pal perquè amb el suero no podia moure el braç i dormia fatal. I les enfermeres anaven entrant a fer-me coses. Els calmants em van semblar molt bé. Però a no sé quina hora vaig enganxar a una enfermera intentant posar-me el termòmetre sense despertar-me. Que maja. Però per què collons m'havia de posar el termòmetre?????!!!!!!! En fi... Al matí següent va passar la doctora amb una bossa de El Corte Inglés... ????!!!!!.... Em va dir que em dopés pel dolor post-operatori i que nanai de fer .... ejem... durant 2 setmanes.....?????!!!!!... Que tindria pèrdues i que res de utilitzar tampax o de banyar-me. Vale. I que àpala, ja ens veurem.

Doncs molt bé. Ara estic al sofà de casa. Aprofitant-me del Mico....jejejeje! Si estic una estoneta dreta o fent coses em quedo aixafada però per la resta, bé. Els okupes del costat de casa estan fent una festa o sigui que estem entretinguts. I la gata està feliç. Des de que viu amb nosaltres que no havíem estat tantes hores fent-li cas. Alegria.

Moltes gràcies pels comentaris desitjant-me sort. Crec que n'he tingut.

RAMBLING

Rambling és la paraula que utilitzen els anglesos per definir això de passar d'un tema a l'altre sense gaire més lògica que el fil dels pensaments... Doncs bé, avui toca ramblejar una miqueta.


Aquest cap de setmana va ser una mica pffffffffff. Vaig haver de treballar tot el dissabte al matí i el diumenge a la tarda marxava de viatge... Amb tot, també vaig fer coses divertides. Divendres vam anar a sopar amb la colla per celebrar l'aniversari de dues de les meves amigues que han fet 30 anys amb pocs dies de diferència. Sabeu on vam anar? A un restaurant xino on el propietari fa màgia i alguns monòlegs... Friki, eh? Es veu que és un tiu bastant famós, que ha sortit a la televisió i en premsa vàries vegades... Jo no n'havia sentit a parlar mai. I va estar prou bé, la veritat. Per fer quelcom diferent.

I dissabte a la nit vam anar a sopar a casa d'uns amics i vam acabar fent una partida de poker... jejeje! Que decadent, eh? Jo no en tinc ni idea i vaig ser la segona a arruinar-se... Clar que no jugàvem amb peles sinó amb fitxes de casino, que un amic que encara és més friki se les va comprar expressament per les timbes....

Ahir em pensava que tindria bronca amb la jefa i estava ralladíssima. Amb la moral pels terres perquè hi havia hagut una cosa que jo no havia acabat de fer bé (d'aquí lo d'haver de currar el dissabte) però també perquè la jefa té un caràcter... Coses que d'altres caps s'agafarien prou bé per ella són una muntanya. És a dir, té un nivell d'exigència molt i molt elevat i això combinat amb unes formes que no sempre són les adequades... Us estranya que a vegades faci por?

I demà m'operen. La meva faceta desarraigada, solitària i individualista s'ha sorprès de que tothom vulgui venir a la clínica. En serio. Si lo que em fan és una xorrada! Jo em pensava que estaríem el Mico i jo. Anar, operació, tornar i punto. Doncs tant el meu pare com la seva ex (amb qui tinc molt bona relació) han insistit en venir i estar per allí durant tota la història. I clar, davant de tant d'interès i insistència no he tingut pebrots de dir-los-hi que es quedessin a casa. El que s'emporta la pitjor part, però, és el Mico....jejejeje... Que haurà d'aguantar-los i donar-los-hi conversa mentre duri la juerga... jejejeje!

I pel que fa a l'operació el que més por em fa és l'epidural (que no és ben bé una epidural però com si ho fos). En serio. Això de que em clavin una agulla al mig de la columna... brrrrrrrrrrrrrrrrrr....... Em dóna una grima... Espero que passi ràpid i com que sé que no ho veuré... Aish.

I res... tinc una gana....

MÉS DEL MATEIX

Vale. La regla ja m'ha vingut. Alegria.

Truco a la ginecòloga i la infermera em diu: "Ah, d'acord. Així doncs, truques per fer-te l'operació al desembre, no?"

!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!??????????????????????????

No. Pot. Ser.

MASSA INFORMACIÓ

Aquest post és una mica TMI (Too Much Information), aviso d'entrada. Per tant, si seguiu llegint després no em vingueu dient que com puc explicar aquestes coses...

Allà va: estic del rollo de la regla i del pòlip fins els nassos. En serio. Resulta que he d'esperar a que em vingui la regla per poder trucar a la ginecòloga perquè em doni dia i hora per lo de la histeroscòpia (crec que s'escriu així) per treure'm el pòlip. És a dir, fins que no em vingui la regla, no es posa tot en marxa. I la regla no m'acaba de venir... arrghhhhhhhhhhhh!

Sí, ja ho sé, ja ho sé. Em direu que sóc una impacient. Però és que no hi ha res que m'agobii tant com tenir pendents temes d'aquests de salut i anar-los arrossegant. Si fos per mi, això ja m'ho hauria tret de sobre fa setmanes. I no. Aquí estic. Esperant que em vingui la regla.

I lo més fotut? Doncs que sé que és només qüestió de dies. I com ho sé? Doncs perquè abans que em vingui la regla sempre tinc com una espècie de mini pèrdua que m'avisa que, en dos o tres dies, em vindrà. Vaig tenir la mini pèrdua dissabte i aquí estic. Dimarts. I com una rosa, tu! Vale. Potser només és qüestió d'hores. Però és que n'estic fins els nassos d'esperar. En serio.

A més, no saber exactament quan m'operaran és una merda perquè no puc programar res de la feina... Aishhhhhhhhhhhhhhhhhhhh! Hauré de començar a fer ioga...

EMOCIONS FORTES

Ja estic de VACANCESSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS!!!!!! De fet, estic escrivint el post des de casa, encara vaig en pijama, m'he aixecat fa una horeta i la Saigon està clapant tranquil·lament al meu costat... Això és vida!!!!!!

Els últims dies, però, han estat d'emocions fortes. Sabeu lo d'acabar en punxa? Doncs ahir sortia del curro a tres quarts de nou del vespre després de 2 dies de nervis i histèria pujats... meus? No! Nervis i histèria de la jefa... brrrrrrrrrrrrrrrrr... I clar, de retruc un agobio del quinze meu... En fi, horrorós.

I què més ha passat? Doncs que he pogut comprovar que el meu aparell reproductiu està de fiesta loca.. ja ho sé, com diuen els anglesos, això potser és Too Much Information for you (TMI) però és lo que hi ha... Resulta que més enllà del mioma (que no ha crescut!!!!! alegria!!!!!) ara tinc una merda de pòlip, o com s'escrigui. És a dir, els del meu úter s'han muntat una juerga i ara em surten amb això... Conseqüències? Doncs que tinc un aparell reproductiu superpoblat de coses rares i que potser m'hauran de fer una mini-operació al setembre per treure-m'ho... El pòlip, eh? Amb el mioma no hi ha res a fer... I més conseqüències? Doncs en paraules textuals de la ginecòloga... "jo no ho demoraria gaire"... el què?????!!!!!!... aaaaaaaaaaaaaahhhh!

Ezdic fadal...

Ezdic fadal... Ezdic zuped conzdipada... Mecagunlolla! No zé paz on l'he billadz pedo azo ez una merzda...

Mareig

Avui estic una mica així: marejada. Com a mínim, si no em moc i només miro la pantalla de l'ordinador encara puc fer feina. Ja ho sé, sóc una matada i em preguntareu què hi foto al curro. Doncs que no em sé estar a casa, hi ha coses urgents i, total, no tinc hora al metge fins a les 16.15h. I després parlen d'absentisme... Sóc idiota!

Ja tinc 29 anys.... arghhhhhhhhhhhhh!!!!!

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses,
sols un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí ben llarg.

Son

son, son, son...............mmmmmmmmmm.

Ahir vaig anar a dormir a les 3 llegint The Bronze Horseman i clar, avui lleva't a les 7.30 com si res... Sempre em passa això quan m'enganxa un llibre. Que no sé parar. No puc. Hi ha a qui llegir li fa venir son. No pas a mi. Jo no puc parar. Veig que són la 1 i penso "que tard... va, un quart d'hora més", veig que són tres-quarts de 2 i penso "va, fins a les 2", i així successivament fins que són les tantes. Aleshores, quan al final em rendeixo, m'adormo plena de remordiments perquè penso que l'endemà no serviré de res... En fi, que The Bronze Horseman està prou bé.