LES PERLES DE LA SETMANA DE NADAL

Buenooooooooooooooooo, no puc deixar que passin gaire més dies sense posar per escrit les "perles" que la família ens ha regalat durant aquesta setmana que hem estat fent l'intensiu... Primer de tot, però, explicar que la primera part de la setmana va ser "fem família amb el nucli dur de les nostres famílies", i la última part va anar del rollo "fem família amb la família extensa aquesta que només veus una vegada a l'any i que, curiosament, cau per Nadal". Em seguiu oi? Vamosh p'allá:

• L'escaquejada de la nit de Nadal. Vam escapar-nos a casa d'una amiga a fer el "ressopó": cava, home-made capirinha, bailis... i tot en un microclima tropical per culpa de la calefacció a tope acompanyada d'una estufa de gas... Imagineu-vos! Vam acabar la nit apostant-nos els cèntims (literalment) jugant al 7 i mig.


• Les 3 hores de cotxe i 8 comarques creuades per anar de El Poble a La Reserva la tarda del dia de Nadal. Si li sumes l'empatx del dinar de Nadal, la boira a trossos i l'especial Nadal de Minoria Absoluta ho converteixes en una aventura que ni l'Indiana Jones...


• El wifi de La Reserva. Gran recurs per la introspecció i el fer-se el longuis. Xaxi.


• Les 3 hores de cotxe i les 4 comarques creuades per anar de La Reserva a LaCiutatCatalanaMésCutreDeTotes. Us preguntareu: si només són 4 comarques per què 3 hores?... Doncs perquè vam fer 3 ports de muntanya... 3!!!!!!


• Les 2 hores de cotilleo amb mala llet a les que ens va sotmetre la meva tia. Al Mico una mica més i li dóna un patatús.


• El sopar amb la meva família de pirats (mèdicament diagnosticats) que, una vegada a l'any, fan veure que són una família ben avinguda. És un xou que munten només per nosaltres i que seria digne d'un òscar: problemes? a on? aquí? I araaaaaaaaaaaaa!... En fi...


• L'hora de cotilleo amb mala llet a la que ens va sotmetre la meva cosina abans d'anar a dormir...


• El pre-diagnòstic: el meu fillol té una pluma... Potser serà qüestió de fer-lo baixar a Barcelona d'aquí a uns anys perquè vegi que hi ha vida més enllà de LaCiutatCatalanaMésCutreDeTotes on ser gay no és cap pecat inconfessable. Realment, si no és només una fase en la seva incipient adolescència, sinó que sí que és gay, l'espera un infern amb la merda de família que té.


• El retorn triumfal a Barcelona: campeones, campeones, oé, oé, oéeeeeeeeeeeeee. I fins l'any que ve, tu!