FET!!!!

Bueno, ja està fet!!! Em sento com si hagués "sortit de l'armari" laboralment parlant... jejeje! Ahir al matí estava histèrica perduda. En serio. L'única referència que tenia de que algú li digués a la meva jefa que largava era horrorosa. Es veu que es va liar un xou fantàstic de retrets i acusacions... Visto lo visto, jo estava bastant cagada de por... Mig matí nerviosa perduda sense ni saber com fer-ho, assajant el discurs...

Al final, després d'estar una estona comentant un document, li vaig deixar anar. I sincerament, potser resultarà que m'he passat més de 4 anys subestimant la meva jefa. S'ho va prendre amb molta esportivitat. Li va fotre però no va caure en cap comportament xungo. Les úniques preguntes que em va fer van ser: què ha canviat? et podem fer una contraoferta? i quan marxes?

Li vaig enfocar tot en plan és una decisió més personal que no professional (que és veritat en un 75%) i que l'oferta m'ha caigut del cel (que és veritat en un 100%). I res... a partir d'aquell moment va començar una moguda de despatxos que em va tenir "en ascuas" tot el dia... Les portes del despatx de la jefa, que sempre estan obertes de bat a bat, es van passar tot el dia tancant-se i obrint-se. I el cappo entrant i sortint... En fi... Sort que després li vaig fer un mail cortès al boss i me l'ha retornat de super bon rotllo que no crec que sigui fals...

Total: missió acomplerta. Ja tinc un peu fora, els nervis se'm van passar sopant amb una amiga i aquesta nit he dormit com un tronc. Alegria!

ARA SÍ QUE VA DE DEBÓ

Sabeu quantes vegades m'he queixat del curro? M'he queixat aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí...


Sabeu quantes vegades em queixaré del curro després de dues setmanes? Mai més!!!!!!!!!!!!!!!!!! Exacte! Ho heu endevinat! Ara sí que va va de debó!!! Més que res perquè... JA TINC UNA NOVA FEINA!!!!!!! Siiiiiiiiiiiiiiiiiiii! Alegriaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!


Tinc un munt de coses per explicar però no sé ni per on començar. Bàsicament:

• Me'n vaig a l'entitat del tercer sector on vaig fer l'entrevista de feina dilluns passat. Però no me n'hi vaig a fer de jefa de cap amiga. Resulta que quan van es van mirar amb més atenció el meu CV, van pensar que tenien una altra vacant que s'adaptava molt millor al meu perfil. Em van oferir aquest altre lloc de treball i a mi se'm van treure totes les recances de cop.
• Estic molt i molt contenta perquè l'entitat és la booooooooooomba. En serio. Treballen molt i molt bé i els temes dels que s'ocupen és de lo que més m'agrada de la meva feina d'ara.
• A més, les condicions de treball no tenen ni punt de comparació amb les que tinc ara. Treballaré molt però també és veritat que tindré mooooooooooooolt més temps per mi mateixa. Millors horaris. Més vacances. Ooooooooooooooh!
• Em pagaran una mica menys que ara, però comparat amb la millora en qualitat de vida, se me'n fot.

Què us sembla?

La veritat és que m'he passat el cap de setmana menjant-me el tarro. Perquè a finals de la setmana passada la jefa em va pillar per banda i es va dedicar a preocupar-se per mi, a preguntar-me com estic i a involucrar-me a saco en el futur de les coses... I clar, jo sabia que avui em dirien si em donaven la feina nova. I havia de decidir què fer. I... Ja ho sé, vist des de fora era evident el que havia de fer però des de dins... En part, per això no havia escrit cap post. Al cap només hi tenia la feina però no volia fer cap post fins que no ho tingués decidit. Ja estava tipa de posts del pal "que ve el llop"...

En definitiva, que ara sí que va de debó... Canvio de feina!!!!!!! L'única cosa que tinc pendent és avisar a la feina d'ara, dir-li-ho a la jefa. He decidit que ho faré dimecres perquè no m'he d'incorporar a la nova feina fins d'aquí a un mes, el 25 de març. Això em dóna marge per dir-ho dimecres, deixar dos setmanes i mitja a la feina d'ara, i anar-me'n de vacances per setmana santa. Tot rodó.

No negaré que estic una mica acollonida per la reacció de la jefa i de la direcció de l'empresa quan digui que largo. Però com que ara ja ens hem dit mútuament que sí al nou lloc, és una decisió ferma, ferma. Feta.

I res... ara sí que és THE BEGINNING OF A NEW ERA...jejeje!

BUSCANT

Fa temps que busco camins i respostes. I intento prendre-m'ho amb calma però a vegades em supera. Suposo que ahir es va notar un huevo, no? Quin dia més gris vaig tenir... Portava un agobiazo al cos...

Vaig llegir en algun lloc, no fa gaire, que tots carreguem dolors i tristeses silencioses. Habitualment sóc una persona prou alegra i optimista.... Però, com tothom, també tinc la meva càrrega de tristeses, preocupacions i agobios. I tot i que intento que no se'm mengin a vegades pesen més del que mentalment convindria.

No sé si és l'edat però d'un temps cap aquí sento més la necessitat de trobar els meus camins i les meves respostes. Per definir les meves rutes. Per decidir què vull. I a vegades xoca tot. I passa el temps i no acabo de trobar-me. Però no em rendeixo, eh? Per tossuda jo!

AISH...

Dic una mentida al curro i surto abans d'hora. On vaig? A una entrevista de feina que no sé ni si vull. Si però no. No però sí. Però no sé. Però aish... De què és? De jefa. A una entitat del tercer sector capdavantera en els temes en els que treballo. Com va l'entrevista? Bé. M'agafaran? No. Busquen algú amb experiència en fer de jefa. Vull que m'agafin? No ho sé. Seria per fer de jefa d'una amiga. Barrejar aquestes coses sempre és perillós. Vull que m'agafin? Sí. L'entitat és la òstia, les condicions de treball fantàstiques. Vull que m'agafin? No. Fa por. Per què vaig a l'entrevista? Perquè no tinc res clar. Quina merda.

Arribo a casa i no fan res de bo a la tele. El Mico m'explica que els nous veïns han vingut a presentar les credencials. Joves. Macos. Hippies. Obro l'ordinador i faig dues partides de Carcassonne. M'estoven. Estovo. Sopem. Jo sopo poc. Des de la grip que no tinc gana. Vaig al lavabo. La regla està raríssima. No acaba de venir. Què és això? Em preocupo? No ho sé... Aish... La sogra m'ha enviat un mail perguntant-me per la grip. Demà m'he d'enrecordar de contestar-la. M'agrada que m'envii el mail? Ho trobo un detall. És útil? No.

Fem plans per Setmana Santa. Vull agafar-me tota la setmana. Diem d'anar a França a veure els amics que hi viuen. Bien. Fem llista. Se li ha de dir a tot kiski. Per què? No ho sé. Què implica? Que potser vingui l'amic aquell del Mico que no aguanto. Merda. Qui cuidarà la Saigon? No sembla que hi hagi ningú disponible que, a la vegada, sigui de fiar. Aish...

Anem a dormir. Jo hi vaig sense son. Dormo. Em desperto. M'aixeco. No tinc ganes de res. De res. La regla ha desaparegut del mapa. On és? Merda, merda, merda. Li dic al Mico i no sap què dir-me. Jo tampoc sé què dir-me. De res. Què faig? Un predictor no toca. Truco a la gine? M'espero a que torni? Aish...

Arribo al curro. Conversa estúpida a l'ascensor. M'assec. Obro l'ordinador. Però no faig res. Per què? No en tinc ganes. M'entretinc però tinc feina. Penso què dir al blog. Quina circumstància toca avui? Osti quin pal.

DV: DIVENDRES DE VARIS 11

Coses vàries d'un divendres atípic:

• Crec que lo de la grip ja està bastant superat... bien!!! La veritat és que ahir em vaig preocupar una mica perquè, havent dinat, la febre em va començar a pujar i ni amb gelocatils ni res... Vaig arribar a més de 39 i estava feta pols... M'anava adormint i despertant i bevent infusions amb mel i... Un pal. Avui quan m'he aixecat ja no tenia gens de febre i espero que no me'n torni a venir a la tarda... El Mico es va portar com un campió: aguantar a la Gatxan malalta no és fàcil, eh? Que em poso molt queixica... No només em va fer cas i mimos, sinó que també em va portar un crosant de xocolataaaaaaaa!!!! (és que ja em puc estar morint ja, que jo la gana no la perdo...jejeje!).




• Moltes gràcies pels ànimus noies! Miskah, fins aquest matí no he vist la teva proposta i, per això, no la vaig poder posar en pràctica... Funciona? Tu ho has provat? Sona una mica raro, no?




• Al final no vaig poder anar a comprar llibres el dimarts... Però bueno, ara em posaré a mirar-ne per Amazon. Sabeu què vaig fer ahir? Comprar-me 2 bolsos per internet. No, no estic xalada. Encara que crec que la febre va tenir-hi alguna cosa a veure...juas, juas! Resulta que sóc d'un club de compres on-line que es diu Privalia. Me n'hi va fer una companya de feina i sempre tenen coses que a les botigues són molt més cares. No li havia fet mai gaire cas perquè això de comprar roba o sabates sense emprovar-m'ho abans... Però ahir vaig veure que tenien bolsos Skunkfunk. I no vaig poder resistir-me... Tenint en compte que un valia 14€ i l'altre 10€...




• Uns amics nostres venen a viure al barri!!!! Han llogat un pis a 10 minuts de casa. Si tenim en compte que una altra amiga viu al carrer del costat... Això fa 5 persones de la mateixa colla fent de veïns!!! Fem la broma de que serem com Melrose Place però, la veritat és que em fa molta il·lusió. És allò d'arribar a casa i poder fer un truc: "Què? fem una birra?". A Barcelona, habitualment, això és més difícil de fer. Sempre has d'haver quedat amb la gent una setmana abans com a mínim... En canvi, viure a prop dóna més peu a la improvització, i a fer coses els uns amb els altres. No sé...




• Li hem comprat una planteta a la Saigon. L'altre dia, el Mico va passar per davant d'una floristeria i va veure uns testos on hi posava "herba per gats". I en va comprar un. Resulta que és una herba expressa perquè els gats se la mengin per purgar-se i, així, deixin en pau la resta de plantes d'una casa. Doncs bé.... La Saigon perd el cul per la planta. En serio. Quan la va veure va començar a miolar i no parava de jalar-ne. Li vam haver de treure, no fos que li fes mal i tot... I ara li deixem la planta una mica cada dia. I s'hi tira de cap, eh? Mireu, mireu:

VAGA

Sabeu què? M'he solidaritzat amb les mestres lectores d'aquest blog i jo també faig vaga.... jejeje!

No, de fet el que estic fent és estar-me a caseta covant la grip. Es diu així, oi? Ahir al migdia després d'haver lliurat el meu tros del pastís vaig largar a casa i fins ara. No és que el meu compromís amb el curro sigui exagerat sinó que lo que és més gros del compte és el meu sentit de la responsabilitat. I la situació de Defcon 2 és absolutament excepcional. Sabia que si jo no anava ahir al matí a currar faria anar molt malament a la gent de la meva àrea. I tampoc em pensava que estigués tan fotuda, la veritat.

Perquè tinc un gripaso de campionat, vamos. Feia molt i molts anys que no em posava així de malalta. Ahir al vespre vaig arribar als 38 de febre. Tenint en compte que jo no en tinc mai de febre, veure els 38 al termòmetre va ser el que em fa fer dir-li al Mico que anés a la farmàcia a comprar-me gelocatils. Plis. I m'havia oblidat del que se sent: els calfreds raros, el no poder moure els ulls, etc. Quin pal, eh? I no tinc veu. I tinc una tos de camioner...

Total, que aquí estic. En plan iaiona: dopada de gelocatils, al llit, amb la manteta per sobre la funda nòrdica, amb una sudadera sobre el pijama, tè, herbes i colacao a la tauleta de nit. I per distreure'm? L'ordinador i World Without End. I la Saigon al costat. Feliç ella perquè li faig cas, li dic coses boniques i l'acaricio... Aishhh. Veus? Com a mínim algú hi ha sortit guanyant!

GAME OVER

Sóc la primera baixa del xafarranxo de combat: ahir tenia unes dècimes de febre i avui em fa mal tot... la grip? No ho sé. El cas és que he vingut al curro (sí, sóc una massoca, massoca, massoca, massoca... ) perquè avui és el dia D. Si lliurem els dos projectes avui ja no cal seguir agonitzant fins divendres. Total, que aquí estic. Xutada de paracetamol i intentant acabar com sigui.

Us deixo. He de reservar la poca energia i capacitat mental que em queda a treure'm de sobre els dos morts aquests... Aish.

DIMARTS DE LLIBRES

Bueno, és dimarts i encara sóc viva... Alegria! Moltes gràcies pels ànimus i el suport.

Es pot tenir mala sort amb els llibres? "Fear of flying" era un avorriment de campionat i, per això, contràriament als meus principis, el vaig abandonar. I em vaig passar a "Class" de la Jilly Cooper i... un altre muermo... ???!!!!!. Total, que també l'he abandonat i estic immersa en una espiral de desordre literari... jejeje!

Als vespres i els caps de setmana llegeixo "World Without End" del Ken Follett. És una manera molt bonica de fer-lo malbé perquè es mereixeria poder-lo llegir tot seguit. Així no hi ha qui el gaudeixi. Amb tot, com que és un totxaco enorme no me'l puc endur al metro i... clar... Vaig a un ritme lentíssim, sense poder seguir el de la novel·la.

I res, per anar amunt i avall he agafat un d'aquests d'encefalograma pla: "Emma's secret" de la Barbara Taylor Bradford. Juro que no en tornaré a llegir mai més cap d'aquesta tia. Més enllà del primer, "A Woman of Substance", la resta són dolents amb ganes. Però és que aquest ja el tenia comprat i...

Avui, si surto a una hora mínimament decent aniré a comprar llibres... Amb tot, amb la mala ratxa que porto... Algun suggeriment?

XAFARRANXO DE COMBAT

M'espera una setmana de bojos. En serio. Per dijous hem de lliurar les memòries de dos projectes que valen molts diners (millons d'euros, en serio) i en aquestes situacions al curro tothom es torna boig. Podríem dir que s'ha tocat a xafarranxo de combat i estem tots en alerta màxima. Defcon 2 i aquestes coses...

El pànic es concreta en la frase "que no arribem, que no arribem"... uns nervis... La puta de la jefa està insoportable i ha decidit que els projectes només sortiran si ens fot a tots histèrics perduts... Ai... El problema està en que hi ha gent que ja tenim un hiperdesenvolupat sentit de la responsabilitat i només ens falta la nazi aquesta apretant...

Sort que això només ens passa un parell de vegades l'any. I a més, no som els únics: els de l'àrea del costat van estar currant fins a les 3 de la matinada el dilluns passat... Alegria!

La veritat és que després de decidir que donava una segona oportunitat al curro també vaig decidir que no tornaria a pensar en res fins després del dia 15. No vull plantejar-me res ara mateix perquè estem en estat d'emergència. I així no hi ha qui faci res de forma serena i racional. Imagineu-vos que estic escrivint el post mentre redacto un punt sobre "los compromisos y la forma de participación de las entidades....". Brrrrrrrrrrrrrrrr. Acabaré esquizofrènica perduda...juas, juas!

Feliç dilluns!!!!

POTSER MILLOR AIXÍ...

Benvolguda Gatxan,

En relació al procés selectiu per del lloc de xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx, lamentem comunicar-vos que no heu estat el candidat seleccionat [sic]. Tot i així guardem les vostres dades a la borsa de treball de la nostra entitat de manera que puguem tenir-vos en compte per a futurs processos de selecció. Us agraïm l'interès que heu manifestat per la nostra entitat i també la vostra assistència a la realització de les proves i a l'entrevista.

Rebeu una salutació ben cordial,

Primera reflexió: Gràcies per, de pas, informar-me que m'he fet un canvi de sexe. Jo no me n'havia adonat però estic segura que saber-ho m'anirà bé.

Segona reflexió: Potser millor així. Ara ja no he de pensar que dono una altra oportunitat al curro actual dient que no a una feina de 35 hores setmanals...

Tercera reflexió: LA MEVA AUTOESTIMA A LA MERDA... Snif...

UN PENSAMENT

Ahir vaig anar a un concert a l'Auditori: The Australian Plink Floyd Show. Són una "tribute band" de Pink Floyd i ho fan molt i molt bé. La veritat és que el montatge de música, llum i imatges va ser espectacular...



Total, que van tocar aquesta cançó que us poso, Wish you were here. És un petit pensament per la nostra primera gateta salvatge i preciosa...

UNA COSA BONICA

A la part xunga que hi ha en mi li costa creure en les coses boniques de la vida. És una part cínica i endurida que a vegades posa en dubte la gent, els seus motius i les seves circumstàncies perquè li costa creure que tot pot acabar bé... És aquell fatalisme de "la vida és massa puta com perquè això acabi bé"... Doncs bé, a la part xunga de la Gatxan avui li han donat una lliçó i s'ha de treure el barret davant d'una cosa bonica.

Recordeu els amics que van tenir un accident? Va ser un accident de moto que hagués pogut ser molt xungo però en van sortir prou ben parats. Ell es va trencar la cama. Ella es va trencar el fèmur i es va destrossar un genoll. A partir d'aquí el diagnòstic va ser: operació + rehabilitació per a tots dos. El problema és que lo del noi era molt més senzill que lo de la noia i amb tres mesos de rehabilitació n'havia de tenir prou. La noia, no. Per ella es parlava de fins un any de rehabilitació i potser alguna operació més. Una panorama...

La noia és francesa i van optar perquè se'n tornés a França on podia accedir a una clínica especial de rehabilitació intensiva. Ell es va quedar a Catalunya, tornant a casa dels pares. I aquí és on la meva part cínica va començar a pensar que això pintava fatal... Que amb la conya de l'accident (que va ser bastant culpa d'ell) i la distància i tot plegat... Vamos, que vaig pensar que aquests dos durarien lo que un telediari...

Doncs no!

La vida a vegades és molt bonica perquè, tot i la distància, i la conya de l'accident, i els mal tràngols d'una rehabilitació que s'està fent més difícil del que semblava... Tot i això, ell (que ja té l'alta tres mesos més tard) se'n va a viure a França la setmana que ve. Amb ella. Ho deixa tot aquí per anar-se'n amb ella. I ja han trobat una casa on viure. Si això no és estimar-se.... Eh que bonic?

DECISIONS... CREC... (I ALTRES COSES).

Setmana complicadilla, eh? Com a mínim la meva... Sort que ja és divendresssssssssss!!!!!

Sí, a vegades la vida dóna voltes i les coses canvien d'un moment a l'altre... I sí, les meves "comentaristes" teniu raó: sempre hi sóc a temps de buscar una altra feina vist que els d'aquí s'estan portant molt bé. Hauríeu de veure lo fina que va la jefa... En fi, suposo que ara per ara continuo...

Això sí, d'aquí a uns dies els plantejaré alguna mesura, a 2 o 3 mesos vista, per tenir més temps o treballar d'una altra manera. Quina? No ho tinc clar però no descarto lo de teletreballar (= treballar des de casa i no haver de venir fins aquí)... No sé... M'ho he de pensar... Alguna idea?

A més, us podeu creure que no ha sortit res interessant en tota la setmana? Tampoc és que el panorama pinti gaire xulo... De totes maneres, continuaré amb un ull posat a les ofertes de feina i, si em truquen de les que m'interessaven, segurament aniré a fer l'entrevista o el que sigui que s'hagi de fer...

En definitiva, decisions...

I les altres coses:

• Sense voler m'he comprat una crema hidratant de cos que brilla. Rollo purpurina. En serio. ???!!!!. Vaig anar a comprar-ne ahir perquè feia dies que se m'havia acabat la que tenia. I vaig veure aquesta marca que, en teoria, és cara però que estava d'oferta. I vaig pensar que per provar... Sí, ja ho diu ja que aporta "luminosidad a la piel"... Ejem... però això????!!!! Clar que aporta "luminosidad", no et fot!


• Fa un temps l'avi del Mico va escriure les seves memòries en unes llibretes i ara les hem passat en net entre el Tato i nosaltres. La nostra llibreta parlava, bàsicament, de quan va estar a l'exèrcit durant la postguerra i de quan va ser tractant de bestiar. Entre d'altres curiositats, sabeu quant valia una ovella als anys 40? 22 pessetes.


• Em vull apuntar a ioga o tai-txi. Crec que he d'aprendre maneres de relaxar-me... Si puc!


• El llibre que estic llegint és un rollo. Si no millora, passaré d'ell i aquest cap de setmana, que pugem a La Reserva i tindré temps, em dedicaré al del Ken Follett (A world without end)... Que encara m'espera des de Nadal!!! Miskah, com va La dona del viatger del temps?

Bon cap de setmana a tothom!!!!