... i estic feta caldo... jajaja! Avui la Siena ha començat a remoure's a 2/4 de 6 del matí... Amb el Mico fem torns i, com que avui em tocava a mi, m'he llevat, resant perquè només fos cosa de posar-li el xumet. Però ha començat a tenir tos (les seqüeles del que va tenir...) i li he hagut de donar ventolín. I no hi havia manera que es tornés a adormir.. Al final me l'he emportat al nostre llit i hem pogut dormir fins a les 7. I llavors ha decidit que ja n'hi havia prou... Té un despertar tan alegre que és impossible no riure i pensar que, bueno, que un altre dia sense dormir gaire ja no vé d'aquí...
Ens hem instal·lat al menjador i cap a les 8 ha aparegut l'Èlia. Des de que dorm en un "llit de nena gran" que s'aixeca tota sola, silenciosament, i es presenta allà on tu siguis amb una cara de múrria... Arrossegant el seu llençolet et diu "hola!!!!!!!!!!!!" i se t'aferra allà on pugui agafar-se buscant mimos i petons i abraçadetes i carícies.
Així he començat el dia, doncs... Amb les meves dues bitxetes. Al sofà de casa. Una a cada costat. Abraçant-les i fent-los-hi petons al cap, entre els cabells, olorant-les i pensant que les estimo amb bogeria.
I al migdia hem anat a fer el dinar de Nadal que cada any celebrem amb la gent amb qui vaig estudiar la carrera. Ha estat molt bé... Tot i que cada vegada fem menys coses junts, després de 12 anys de llicenciar-nos encara hi ha un munt de carinyo, de complicitats, de rialles, de discussions... Avui érem 18 comptant 4 criatures i encara n'han fallat 5... Aviat no hi haurà cap casa on fer-nos cabre!!!
Me'n vaig a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada