.. jajaja! Vale.. és que m'he llegit el post d'ahir i al final em vaig passar una mica, no? Aish... per si ho voleu saber, som a Barcelona. Al final hem optat per largar de El Poblat de la Selva (així és com li diu l'Èlia al lloc on érem) un dia abans del previst. El Mico té unes angines de cavall i està amb antibiòtics. I la Bitxa té otitis i també està amb antibiòtics. Alegria. Les úniques que mantenim el tipo som la Bitxa petita i servidora. Que pringo com una mala cosa però el cos m'aguanta...
I sí, ja sé que aquestes coses amb criatures passen. I sí, ja sé que no s'hi pot fer res. Fotre'm, bàsicament. Però és que necessitava tant unes vacances amb una mica de cara i ulls... Penseu que a l'estiu també vam haver de tornar un dia abans a Barcelona, havent passat per urgències del Trueta de Girona, i unes angines de la Bitxa. I per Nadal també ens vam passar les vacances tancats a casa.... I si hi afegim que sempre vaig de cul, que la feina és de bojos i vaig de marrón en marrón en un ambient cada vegada més tens, que dues nenes vol dir res de temps per mi mateixa, que el panorama amb els avis fa mitja por i m'estressa un munt, que fa massa que no anem porahí sols amb el Mico, ni que sigui a sopar fora, que amb prou feines tinc vida social... Buf! Ara mateix costa una mica centrar-se en lo positiu, eh?
Però bueno, per intentar-ho que no quedi.... Au. Va. Alguna cosa bona? Doncs que encara em queden dijous, divendres, dissabte, diumenge i dilluns de vacances. Clar que ara que hi penso, hem d'anar al Poble a veure els avis i això vol dir que fent 100km passo a tenir 4 fills en lloc de 2.... Va, no, mecatxis, alguna cosa positiva... mmmmmmmmmmmm.... Ja està, sí... D'això... Diuen que dissabte començarà a fer bo, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada