8 VEGADES

Tenim la Bitxa amb angines i otitis... Bufffffffffffffffff! Què has fet per les vacances de Nadal? Doncs res, estar tot el dia tancats a casa perquè l'Èlia s'ha posat malalta.... Pobrissona és més oportuna... I ho hem comptat i aquest any li hem hagut de donar antibiòtics 8 vegades!!!!!!!!!!!!!!!!!! Em queixo de vici, ja ho sé... Però és que si bé no és com l'hivern de fa 2 anys, tampoc és que ja sigui una nena que rarament es posi malalta... Pringuem un munt, vamos!

ESTÀ TAN GRAN...

Sembla increible però La Bitxa ja té 3 anys... I està taaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan gran! En serio... Xerra pels descosits i té una manera de dir les coses que a vegades et quedes mirant, flipant i pensant: "Però tu d'on has sortit???"... Li encanta el formatge i els macarrons. A la sopa i el peix també els té carinyo. I a les hamburgueses. La verdura cada vegada costa més... I la fruita no la vol ni veure! A vegades fem la nit de la pizza i ella ajuda al Mico a preparar-les. Li agrada molt participar i remenar el que sigui que estem fent. Es va treure el bolquer tota sola i tampoc en porta per dormir: ja és una nena gran!!!! I li agrada molt cantar, és com una petita "jukebox" a la que li pots anar demanant els últims hits: les nadales! jajaja! I quan va començar P3, l'adaptació li va costar una miqueta però ara va a l'escola encantada de la vida. També va a natació i neda només amb un xurro! Li agrada l'aigua però no rentar-se el cap. I li agrada que la porti a escola, li posi la bata i li faci uns quants besitos i abraçades abans de marxar. I quan la vaig a buscar sempre em demana si li  he portat el berenar... Com me n'oblidi em renya! A vegades també me l'emporto a fer encàrrecs, ella i jo soles, i xerrem, ens agafem de la mà, li ensenyo coses, me n'explica d'altres... I ara ha après a fer anar el ratolí de l'ordinador i es posa ella soleta els vídeos del youtube... Ja sap que al seu nom hi té la lletra E i la lletra L. I avui hem anat al parc i hem dibuixat al terra amb guixos: una girafa, una flor, un núvol... Té els cabells llisos i és rosseta. Els ulls són d'un marró molt fosc. I és bastant primeta, no gaire alta. Molt carinyosa, molt expressiva, molt alegre, molt xerraire, una mica vergonyosa, el barullo l'agobia i els sorolls forts li fan por. Molt bona, tranquil·leta, prefereix el joc simbòlic... Una mica ploranera i queixica, i una gran negociadora: "Va, Èlia, cinc cullerades més!" i et contesta: "No, tres". Sap que si diu que no i prou no hi haurà res a fer; i, per tant, opta per fer una contraproposta... Li agraden els llibres i no li interessa gaire la tele. Li fa la punyeta a la Saigon i porta bastant bé l'arribada de la Siena. De fet, amb la Siena s'hi porta molt bé: li diu coses, n'està pendent, li fa il·lusió veure-la, pregunta per ella... només és que a vegades té molta "mamitis" i es posa ploranera o capritxoseta per tonteries... I sempre em pregunta què hi ha per dinar o per sopar avui mama. I quan se'n va a dormir ja no l'agafo en braços una estoneta, sinó que li arreglo el pijama, l'abrigo, li faig un petó i li dic "bona nit, carinyo, que descansis. Fins demà!".

LA PROLE

Han passat més dies dels que hagués volgut des del l'últim post... La veritat és que vaig bastant de cul i cansada entra la feina, la bitxa i el nou embaràs. La maternitat ja ho té això: els temps per una mateixa desapareixen que ni te n'adones. I quan trobo un forat em dedico a jaure i fer el gos. En fi... He pensat que no estaria malament explicar com està la meva "prole".

El nou projecte va creixent a bon ritme. Faig una panxeta... Divendres vam tenir visita a la ginecòloga i tot molt bé, però no es va veure amb claredat si és nen o nena. Bueno, ens esperarem a l'ecografia de les 20 setmanes que la tenim programada pel 2 de desembre. Si algú em pregunta què prefereixo diré que m'és igual. En serio. Jo sempre havia volgut una nena, i com que ja tinc La Bitxa... Ara m'és igual. En part, penso que una altra nena estaria bé sobretot per ella, una germana amb qui compartir complicitats de més grans. Però, en part, també m'agradaria tenir un fill. Per allò de conèixer l'experiència de tenir un nen, també. En fi... ja veurem.

I tema panxeta: estar embarassada a l'hivern és un rollo. Entre la jaqueta i el bolso i tot plegat, encara ningú m'ha deixat seure al metro cap dia.... ????!!!!!!.... I això que faig més panxa que a l'embaràs de La Bitxa i, aleshores, per les 16 setmanes o així ja m'havien deixat seure unes quantes vegades... En fi...

Parlant de l'Èlia... està fantàstica... està tan gran que gairebé no m'ho puc creure. És una nena alegre, alegre... només està de males quan es troba malament. Sinó, sempre riu i és molt carinyosa i sociable. Sobretot ara, que es nota la influència d'anar amb regularitat a l'Escola Bressol i està mooooooooooooolt més sociable que abans. Tant amb els altres nens com amb la gent gran... I no calla ni sota l'aigua... Coses que diu darrerament?

• Mio. Tal qual. En castellà. Va aparèixer un cap de setmana dient que les coses eren "mio". Pos vale.
  
• No puc. Quan una cosa no li surt, el primer que diu és "no puc".
• Jo també. S'apunta a tot, ella.
  
• Bravo. I s'aplaudeix a sí mateixa.
• Aquí sí, aquí no...
• A veure.

I l'altre dia va fer pipí al vàter!!!!!!!!!!!!! Absoluta casualitat, sí. Però nosaltes anem intentant-ho ja que jo voldria provar de treure-li el bolquer per vacances de Nadal. És que estaré 15 dies amb ella i m'aniria molt bé tenir solucionat això amb temps suficient abans que neixi el petit o la petita.

I ja menja sola!!!!!!!!!!!!!!! Fa una mica el marrano i si no estàs allà, s'entreté un munt. Però menja tota sola!!! Li agrada ajudar-nos a treure els plats nets del rentaplats. I és una mica "free rider": no vol anar agafada de la mà però tampoc al cotxet i, clar... tenim unes baralles... Sap fer el lleó -grrrrrrrrrrrr-, l'elefant, el mono, la vaca, el xai, el gos, el cavall... Tenim un zoo a casa... Però no sap dir la "f" i el Mico diu que tampoc sap dir la "s" gaire bé. Total, que l'elefant no és l'elefant, sinó el "lepant". Sí... requereix molta interpretació...jajaja!

És una mica poruga. No va voler pujar als "cavallets" per Fires de Girona, i els sorolls forts li "pa por". Té unes bambes que li encanten, no es vol posar res més i, clar, sembla una pandillera. Li encanta el formatge, no vol saber res de la fruita i els macarrons són garantia d'èxit. Però continua tenint, només, 6 dents... 4 a dalt i 2 a baix. Diu la pediatra que no patim, que això depèn de cada criatura, però clar... Tenim una filla desdentegada...

Li agrada el Pocoyo però ella li diu "Payo", i el Pingu, i el Kung-fu Panda, i el Callou, i el "Mo" (Timon) i el Pumba de El Rey León 3, i el Llibre de la Selva li encanta. El Micky només quan li bufa per aquest costat... No li hem passat cap història de princesetes bledes de la Disney i no sé què és millor. Passar-les, que li encantin, i esperar que superi la fase o bé no passar-les i esperar que mai li acabin de cridar l'atenció. Què creieu que és més realista????

Es distreu amb llibres i puzzles que té. El xumet, en principi, només és per dormir i li diu "mé". Els colors no els té gaire clars. Però ja té cert criteri per la roba. Hi ha dies que et diu que "nanai" dels pantalons o la camiseta que li has triat... I li encanta la cançó de Al Mar! de Manel. És pujar al cotxe i començar a demanar-la. Sort que també ens agrada....jajaja! Com podeu veure, estem bastant distrets!

L'ADAPTACIÓ, VERSIÓ "RELOADED"

Nou barri = Nova guarderia. En aquest cas, Escola Bressol... Toma ya!!!! L'Èlia va entrar, de pura xiripa, en una escola super-xula, concertada, molt progre i molt hippi...jajaja! On, fins i tot, tenen un pati de veritat!!!!!!!!!!!!! Penseu que per una mama criada en una escola de poble, amb pati de terra i arbres i sorra i.... això és un punt moooooooolt a favor. En definitiva, que de moment tot pinta molt bé i aquesta setmana estem fent adaptació, una altra vegada.

Comparant amb l'any passat diré que, definitivament, ESTIC MOLT MÉS CONTENTA I SATISFETA enguany. Així, en majúscules. En primer lloc, el sistema que proposen és totalment flexible i lliure, deixant que els pares i, el més important, les criatures, vagin marcant el ritme en funció de les seves circumstàncies i de com s'ho van agafant. En segon lloc, el sistma consisteix en que els pares o les mares s'estiguin dintre de l'escola, amb el fill o filla, tota l'estona que ho considerin oportú o que vulguin estar-hi. I si després vols marxar una estona, i deixar la criatura, li dius que te'n vas, que ja tornaràs, surts per la porta i la professora es queda pendent d'ella, de veure les seves reaccions i d'avaluar com està anant. Quan tornes, decidiu conjuntament què fareu l'endemà... Us imagineu poder estar a l'aula del vostre fill o filla tota l'estona que necessiteu perquè ella s'hi senti segura amb la teva companyia i tu la vegis jugant i interaccionant amb els altres nens? És fantàstic! I amb tota la tranquil·litat del món. Podent comentar amb la professora tot allò que creguis necessari... És d'una transparència i flexibilitat i respecte als sentiments de pares i fills genial!

Vale que jo m'he hagut d'agafar una setmana de vacances. Però ho he fet perquè he volgut ja que, en principi, et diuen que si no es pot fer adaptació, i s'ha de fer "pel boc gros", què hi farem. I sinó, que pot fer l'adaptació un avi o àvia, el/la cangur, etc.

El primer dia hi vam anar totes dues juntes, 2 hores. Jo vaig poder veure com li entusiasmava el pati, com jugava a l'aula, que estava prou tranquil·la tot i que m'anava buscant de tant en tant, etc. El segon dia, hi vam anar juntes i després d'una hora jo me'n vaig anar i la vaig deixar una hora i mitja. Va anar bé. I avui hi hem anat abans i li he deixat a dinar. I també ha anat prou bé. Es veu que, a estones, s'ha alterat una miqueta però que, en general, ha estat tranquil·la, jugant, etc.

I un darrer apunt: és una escola bressol hippi, hippi, hippi... Les criatures del 2008 estan separades en 3 grups d'edat (l'Èlia va amb el grup dels més petits) però no tenen aules diferents sinó que els 3 grups comparteixen un espai que és com un pis de l'Eixample. Cada grup té la seva zona però, durant el dia, van i venen com els dóna la gana, integrant-se amb el grup que els vingui de gust quan vulguin o vegin que l'activitat que es fa els interessa més que no pas una altra... Tenen un total de 4 o 5 professores (depèn dels moments) i elles són els seus "referents" per canviar el bolquer, l'hora de menjar, demanar aigua, rentar les mans, etc. I quan és l'hora de la migdiada, cada grup la fa a la zona que li toca. Però això és tot. La resta del dia, allò és una amalgama de gent petita cridant, jugant, anant amunt i avall, etc. Avui quan he anat a buscar a la Bitxa, la seva professora els estava posant a dormir la migdiada. I me l'he trobat a ella asseguda per terra, descalça, canviant el bolquer a un mentre els altres pululaven porahí, una amb el cul enlaire, ningú estirat al seu matalàs, una anarquia... Però era com una anarquia molt agradable. Als nanos se'ls veia molt còmodes a tots, cap estava neguitós o intranquil. Total, que ja veurem com va durant el curs però, de moment, jo estic mooooooooooolt contenta. Quin canvi!!!!!!!!

TOT OK

La visita d'ahir al ginecòleg va anar molt bé i de moment tot està ok. El nou/va bitxo/a fa 5 milímetres, que corresponen a un embaràs de 7 setmanes. El cor li batega a mil per hora i tot sembla correcte. Tal i com va dir el Mico: "està allí dins, agazapao".

Amb la data de "sortir de comptes" no hi ha consens: segons els meus números, el 20 d'abril, i segons els números del ginecòleg, el 27. En tot cas, ja va avisar que segurament s'avançarà una mica... Per mi perfecte. A veure si enganxem l'inici de la setmana santa de 2011 i fem un "pleno al 15"!

I posats a parlar de la prole, La Bitxa està fantàstica. En serio. Aquest estiu he disfrutat moltíssim això de fer/de ser mare.

I això tenint en compte que hem passat un hivern-primavera-principis d'estiu molt xungo: no ha parat d'estar malalta, ho ha enganxat tot, contínuament... i això ens ha minat molt. Cada 10 dies: febre, córre a buscar-la a la guarderia, truca la cangur, resa perquè se la pugui quedar, ves d'urgències al CAP un parell de vegades, dóna-li una tanda d'antibiòtics, es posa bona, torna a la guarderia i.... tornem a començar. Ha estat un pal tremendo que ens ha afectat a tots de maneres diferents. A ella l'hi ha frenat el creixement o desenvolupament, en serio. I ha passat molts dies neguitosa, agobiada, trobant-se malament, menjant poc, tenint mocs i vòmits... Un pal. A nosaltres ens ha amargat, ens ha generat estrés, cansament i preocupació i, el pitjor de tot, no ens ha deixat gaudir del fet de ser pares. Ens hem passat pràcticament un any (de setembre 09 a mitjans juliol 10) patint. Un pal.

Al final estàvem tan farts, agobiats, preocupats, estressats, desmoralitzats, etc., que, a mitjans juliol, li vam dir a la pediatre que això no podia seguir així. Que no podia ser normal. Ella hi va estar d'acord, ens va enviar a fer una analítica de sang i, de moment, vam quedar que la trèiem de la guarderia. Resultats de l'analítica? Doncs que l'Èlia té el que s'anomena un fons alèrgic. No té cap alèrgia a res però sí predisposició a tenir-ne. I zas! Quan arriba un virus, s'activa el fons alèrgic i tot plegat acaba amb una infecció a les vies respiratòries (mentre que en un altre nen només serien 4 mocs).

Solució? Un tractament preventiu amb un medicament que es diu Singulair i que, en teoria, hauria de desactivar aquest fons alèrgic. Ja li hem començat a donar, de cares a tornar a començar a la guarderia. La idea és que aquest any sigui més "normal", i que tot i tenir mocs de forma més o menys continuada, això no impliqui acabar amb infeccions, bronquitis, otitis, etc., cada vegada. A veure. Jo ho tinc tot creuat, en serio. Si us plau, si us plau, si us plau, que funcioni!!!!!!!!!!!!!!!! Tenint en compte que també la tenim amb homeopatia, aquesta nena hauria d'estar com un roure tot el curs!

I lo bo de que hagi estat bé des de mitjans de juliol? Doncs que ha estat fantàstic!!!!!!!!! En serio. Prou preocupar-se per si l'he abrigat suficientment o no, per si hi havia corrent d'aire, per si menjava bé a tots els àpats... Vida normal! I tranquil·la!!!!!!!!!!!!!!!!!!! A més, l'Èlia ha estat alegra, contenta, feliç... No ha parat quieta, jugant, xerrant, cantant... És una nena bonica, carinyosa, activa, inquieta, amb molt de caràcter i bastanta mala llet. Molt emmarada i emparada però que, quan ens té, vol anar a la seva i fer la seva. Que no l'emprenyis!

De moment, només té 6 dents. Sí, sí... Anem tardíssim... Però ja menja macarrons!!! De cares a les vacances vaig declarar que ja n'estava fins els pebrots de fer-li menjar triturat expressament. Que ja n'hi havia prou. I àpala, nena, a menjar-ho tot com les persones grans. L'única cosa que encara li tallo/trituro és la carn. La resta, tal com ve. Àpala.

I ja té el seu propi vocabulari:

• Aba: aigua.
• Ma/ade/ave: adéu.
• Mam/tata: gata.
• Baubau/baba: gos.
• Pecar: baixar.
• Pintar.
• Blabla: colors.
• Mi: Micky.
• Aquí.

I fins i tot fa alguna frase: Aquí hi ha papa. Aquí hi ha mama.

Es nota que babejo? jajaja!

VIRUS

Qui de vosaltres mirava "Érase una vez el cuerpo humano" quan era petita? Recordeu el capítol de les vacunes? En aquest explicaven que els virus que t'injecten quan et posen una vacuna són virus mig malalts que no serveixen per gaire res, oi? Doncs bé:

• Dimarts 16 de febrer: li posen a la meva filla la vacuna del xarrampió, la rubeola i les paperes.
  
• Divendres 26 de febrer: la meva filla té el xarrampió.

.....!!!!!!!!!!!!!!!!!!!???????????????.....

És a dir, el sistema immunitari de la meva filla és taaaaaaaaaaaaaaaaaan merda que, fins i tot, uns virus fets caldo poden amb ella.

Així ens va.

PAS A PAS

L'Èlia ja camina!!!!!!!!!!! Bé, de fet ja fa uns quants dies que camina de veritat, res d'allò de deixar-la sola i que s'aguanti, sinó de veritat. Concretament, des de mitjans de gener (13 mesos i mig!). Va començar fent unes passes vacilants: 3 o 4 passets anant del papa a la mama. Però, de mica en mica, es va anar llançant. Al principi caminava amb les mans enlaire, com per donar-se equilibri però ara ja va bastant "suelta". Lo de córrer encara queda lluny però la nena és bastant intrèpida i, clar, amb el caminar ha arribat allò de: "no paro i vaig on vull". Bàsicament ens passem el dia anant-li al darrera i posant-li barreres diverses per aconseguir que no vagi allà on no pot anar. Cansada? Noooooooooooooooo!!!! I ara!

I ja té dents!!!!!! Atenció gent, que aquest és un tema important. En teoria feia moooooooooolts mesos que ja podia tenir dents però va arribar a l'any amb unes genivetes molt mones però ná de ná.... ????.... La pediatre, a la revisió de l'any, ens va amenaçar: "ara li sortiran totes de cop i flipareu en colors". Bueno, una mica de raó tenia. En dos mesos i una setmana li han sortit 4 projectes de dent. Dic projectes perquè encara no li han acabat de sortir i les té "a mitges". A més, no li han sortit amb l'ordre "que toca". En teoria les dents surten seguint l'esquema del dibuix:

Doncs bé, la primera dent que li va sortir a l'Èlia va ser la de l'extrem esquerra de les 4 de dalt. Després, li va sortir una de les dues de baix, al centre. I ara n'hi estan sortint 2 a la vegada: la del costat de baix i una pala enorme a dalt. Repeteixo: una pala e-n-o-r-m-e. O sigui, que tinc una filla que ha estat desdentegada el primer any de la seva vida, anant considerablement tard, i ara té una boca més aviat anàrquica. Creieu que això pot ser indicatiu d'algo? jajaja!

I xerra!!!! Molt i molt. És una mallarengueta que no calla mai. Ara ha après a que pot "reforçar" els seus "arguments" assenyalant-te amb el dit mentre et diu el que ella creu que és importantíssim que sàpigues. Amb una cara de convenciment...

I dorm!!! Tota la nit d'una tirada si no està malalta. Repeteixo: tota la nit d'una tirada. 10 o 11 hores seguides. Oooooooooooooooh!!!!! La posem a dormir al voltant de les 9 del vespre i, àpala, fins l'endemà a les 8 no en sabem res de res. I si hi ha sort, algun dia clapa fins a quarts de 10 i tot!!!! La contrapartida a tanta pau nocturna? Doncs que....

No para!!!!!!! És una petita motoreta que no para mai. Mai. Mai. Mai. Si no dorm, no para. Amunt i avall. És com un terratrèmol. Per allà on passa deixa la devastació... Joguines tirades, calaixos oberts i buidats pel terra, CDs repartits per tota la casa, etc... La pobra Saigon va de cul esquivant-la i intentant sortir-ne el més indemne possible.

I res, així anem fent. Pas a pas. És xulo, eh?

ARITMÈTICA

Sumeu:

Pluja


Vent


Fred


Cotxet


Plàstic "parapluja" del cotxet


Nena que odia el plàstic "parapluja" del cotxet i plora desesperada cada vegada que "la tanco" allà dins


Haver d'aguantar el paraigües


Agobio del 15




Solució?
Només se surt de casa en cas d'EXTREMA necessitat!!!!

QUE ESTÀ PASSANT?

Breu panorama del que està passant per la meva vida darrerament:

Estic molt contenta de que encara hi hagi gent (Joana, Miskah, Anna i VanHessa) que llegeix el bloc amb lo avorrit que s'ha tornat d'escriure, només, de tant en tant... Gràcies noies!

L'Èlia ja gairebé camina. De fet, es veu que va fer unes passes amb la cangur (coses que té el ser una mare treballadora, que les "primeres vegades" no sempre et toquen a tu) però no ha tornat a intentar-ho...

Parlant de treballar: últimament me n'he fet un fart. Però molt, eh? Amb el cuento de les hores extres que tinc per recuperar, però, avui començo vacances i no torno a currar fins.... tatxan, tatxin... el dia 11 de gener!!!!!!!!!! Olé!!!

Com sempre, em miro el Nadal amb cert fastigueig. Pfffffffffffff. Aquest any, però, matem 4 o 5 pardals d'un mateix tret. Sabeu què fem? Tothom a El Poble! Avis + Sogres + Cunyat + Nosaltres tots a aguantar-nos mútuament durant 24 hores. Festival! Sí, ja ho sé, sona de peli de por. Però penseu-ho bé... en 24 hores ho haurem enllestit tot!!!!!!!! La tortura més curta dels últims anys.

I em preguntareu: Gatxan, però no et fa il·lusió, ara que tens la nena? Doncs no. Ho sento. Sóc així de xunga. L'Èlia encara no s'entera de res. Però la família es pensa que sí o, com a mínim es volen fer il·lusions de que sí. Total, que està tothom histèric amb la història del tió dels collons. Que fa mesos que no parlen d'una altra cosa. Els meus avis n'han comprat un. Els meus sogres han rescatat el tío del Mico i el seu germà. Una mica més, i tenim guerra de tións: a veure qui el porta, a veure quin és més gran, a veure quin té més història sentimental i a veure si fem el capullo una estoneta més. Apa ja!

La veritat? A mi em faria il·lusió si això ho féssim nosaltres a casa nostra. Si estiguéssim nosaltres fent el nostre tió. Però haver de ballar al so que toquen els altres em fot un pal horrorós i, de fet, em posa de mala llet. Sóc pitjor que "l'enanito gruñón", ja ho sé.

A coses més alegres, apa... sabeu què? M'he aprimat un munt!!!!!!!!!! Ara sóc una tia buenorra!!!!!!!!!! jajaja! Vaig començar a Weight Watchers (sí, ja ho sé, sona a secta però no, en serio, va bé, tenen un mètode que de veritat funciona) a finals de setembre fixant-me perdre 4 quilos i... a mitjans novembre: bingo! Estic contenta perquè no ha estat gens traumàtic i, per primera vegada en molt de temps, em puc posar roba que feia anys que no em posava. A més, he après a cuinar coses boníssimes sense que engreixin. Imagineu-vos que, d'efecte colateral, el Mico ha perdut 4 o 5 quilos també. Vamos, que estem fantàstics, tu!

I aquesta tardor l'Èlia s'ha posat malalta moltes vegades... Ja t'avisen de que és així quan les criatures comencen a la guarderia però, en serio, ha estat una merda com una catedral. Des de finals de setembre fins a principis de desembre: otitis, angines, mocs i antibiòtics per un tubo. Pràcticament no ha anat a la guarderia i ens hem arruinat a base de cangur. Sort, sort, sort que sembla que fa uns dies que està bé, jala com una campiona i no ha tornat a pillar res des d'una conjuntivitis light que va tenir pel pont de la constitució. Creuem els dits, penya. A veure si la tenim més o menys immunitzada i passem un hivern millor.

Perquè ha estat horrorós, en serio. Es passa malament. La veus fotudíssima i no hi pots fer res. A vegades ella està malament i no saps què té ni què fer. Et passes els dies tancada a casa, amb la nena en braços feta una merdeta. Depens del termòmetre i li poses cada 5 minuts resant perquè la febre no li hagi pujat a més de 39 perquè llavors és quan ja t'espantes. Et fots un fart de córrer al CAP, a l'Hospital de Nens. Truques a urgències de la mútua cada dos per tres. No dorms a les nits perquè te les passes amb la nena en braços i controlant el termòmetre... Bueno, un horror, vamos. Sort que ara fa uns dies que estem molt millor, perquè us ho juro que ha estat una putada....

I res, em penso que això és més o menys tot per ara. A veure si aprofito les vacances i torno a pillar el ritme a escriure més sovint que, us ho creureu o no, em fa peneta tenir el blog tan abandonat...

ZAS!!!!

Així és com passa el temps per mi: zasssssssssssssssssss!!!! Miro el blog i m'adono que no he posat res des del 7 de setembre... i ja estem gairebé a dia 30!!!!!!!!!!!!!! El que jo dic. Zas. Novetats? Alguna:

• Va ser el cumple del Mico i sabeu quin regal li vaig fer? Una nit d'hotel xulo porahí. Rollo anar a sopar fora sense haver de patir per tornar a casa aviat, dormir tota una nit sense l'intercomunicador al costat, que cap dels dos hagi d'estar "de guàrdia", despertar-nos junts (sabeu el temps que fa que no ens despertem junts???!!!), esmorzar a cos de rei amb tota la tranquil·litat del món i... arribar a casa sabent que l'Èlia està la mar de bé. De fet, el que ens ha fet el regal ha estat el meu cunyat, el Tato, que no va tenir cap problema en dir que sí, que ens faria de cangur una nit sencera. Oléeeeeeeeeeee!!!!
• A la feina les coses estan anant prou bé. Ara ja som 3 al meu departament!!!!! I sembla que, a curt termini, ens morirem de massa curro, no pas per falta. Suposo que hauria de dir que "alegria" però vaig massa de cul...
  
• Estic contenta: fa temps que el meu avi estava una mica fotut i, just aquest cap de setmana, ens ha semblat que està millorant. S'ha posat a escriure la història de la família per quan l'Èlia sigui gran! Que bonic, eh?
  
• I parlant de La Bitxa.... Fa 2 dies que s'adorm sola!!!!!!!!!!!!! Completament sola!!!!!!!! La poso al llit, li poso musiqueta i m'hi estic una estona. I al cap d'uns minuts, piro, deixant l'intercomunicador conectat. Doncs bé, triga una mica però s'acaba adormint ella soleta!!!! Oléeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!! I és que s'està fent gran... ja no només s'aixeca de peus, sinó que agafada pels puestos fa algunes passes. Vacilants, sí, però passes!!! I té un domini brutal del gateig!!! Siiiiiiiiiiiiii! Increible. Just quan ens pensàvem que ja no gatejaria, d'un dia per l'altre s'hi va començar a posar. I ara va per casa a tota llet semblant un petit buldozer... I està guapíssima!!!!!!!! Però, clar, què us he de dir, no?
• I la guarderia molt millor. La monitora és molt maja i contesta totes les preguntes que li faig. Pobreta. I l'Èlia ja riu quan la hi porto. Bien.
  
• I per "culpa" de la Van Hessa (per variar!) estic super-enganxada a una sèrie que es diu Supernatural. Però sóc una cagada, em fa un munt de por, i no puc mirar-la als vespres si estic sola a casa. Aishhh!!! Vale, ho confesso, jo sóc d'aquelles que no pot mirar la pantalla quan hi surt alguna cosa de por. El Mico encara se'n fot de mi quan em veu tapada amb el coixí... Així vaig.

I em fa un pal la tardor................ pfffffffffffffffffffffffff.

ADAPTACIÓ????

Ahir va ser el primer dia de l'Èlia a la guarderia i aquesta setmana estem fent el que n'anomenen "adaptació". Ho poso entre cometes perquè abans d'avui, jo pensava que "adaptació" volia dir fer que la mainada s'acostumi a la guarderia i que hi vagin contents i que no suposi cap trauma això de canviar d'ambient. Però avui ja no ho tinc tant clar... Us explico.

El primer dia del procés "d'adaptació" consistia en anar 1 hora a la guarderia i estar-nos allà mentre la tutora-monitora ens explicava una mica el funcionament de tot plegat. I va anar molt bé. L'Èlia va estar tranquil·la, va voler anar en braços de la seva monitora, va "jugar" amb els altres nens, etc.

I avui era el segon dia que ja consistia en deixar a la nena 2 hores a la guarderia tota sola. Jo anava molt tranquil·la perquè, pel que jo havia entès el dia anterior, suposava que deixaria a l'Èlia asseguda a la seva classe amb els altres nens, li comentaria un parell de coses a la monitora, i me n'aniria sense que la bitxa s'adonés de que la deixava sola. Estava encantada de la vida pensant que tindria 2 horetes per mi i podria anar a fer un cafè en una terrasseta tot llegint l'última novel·la de l'estiu (aquests 3 dies torno a tenir "vacances" per poder fer, precisament, el procés d'adaptació).

Doncs bé, craso error. Quan hem arribat a la guarderia a l'hora fixada l'Èlia tenia molta son i estava una mica inquieta. Deixo el cotxet al portal, pujo les escales i em trobo que, just a la porta d'entrada, la directora de la guarderia i una senyora que l'Èlia no havia vist mai (no la seva monitora) em treuen la nena dels braços, m'agafen la seva bossa, em diuen que fins després i se l'emporten a la seva classe...... ?????!!!!!!.... Evidentment, l'Èlia s'ha fotut a plorar desconsolada trobant-se en braços d'algú que no coneix de res, morta de son en un lloc que no coneix, etc.

I jo m'he fotut com una moto. En serio. D'això en diuen adaptació????? I una merda!!!! Mira, jo entenc que és el seu sistema i que, potser, per alguns pares/mares i per algunes criatures és el millor. Però això no és adaptació ni hòsties. D'això se'n diu fer passar per l'aro. Punto.

Sabeu què és el que més em cabreja? Doncs que jo hagués entès que això ho fessin el dilluns que ve que, segons el programa, és el primer dia de l'horari "normal". Però avui????!!!!! D'això en diuen adaptació??? Sincerament, no crec que fos necessari fer passar per això ni a la nena ni a mi. Perquè això no és manera de conduir un procés d'aclimatació gradual.... És que el que més em fot és que jo no tinc cap problema per deixar a la nena a la guarderia. Creieu-me si us dic que no sóc cap mare "sensiblona" que plora per qualsevol cosa. Però si el dia que la vaig deixar amb la cangur fa 5 mesos me'n vaig anar tant contenta!!!! Però, és que aleshores, el procés sí que va ser una adaptació de veritat que havíem anat fent de mica en mica i que va fer que l'Èlia es quedés tant contenta...

I sabeu el que també em puteja un munt? Doncs que quan l'he anat a buscar la monitora me l'ha lliurada i m'ha dit que sí, que l'Èlia havia entrat plorant i que, com que havia vist que era de cansament, al final l'havia posat a dormir. I que li havia costat bastant dormir però que, al final, havia clapat gairebé una hora. I que després s'havia despertat de bones. Doncs bé, segons les anotacions fetes a l'agenda de l'Èlia, de les dues hores que s'hi ha estat, ella ha dormit durant la segona hora, d'11 a 12. Coneixent-la estic segura que s'ha passat de 10 a 11 plorant. Hòstia quin trunyo d'adaptació. En serio.

Us juro que espero que això millori perquè ara mateix no estic gens contenta i molt frustrada. A vosaltres us sembla normal que es facin les coses d'aquesta manera???? Això ho fan a totes les guarderies????

SEFINÍ

Sip. Sefiní. S'han acabat les vacances. Glups. Torno a currar. Bé, lo de currar és un dir. Avui m'he estat tot el matí davant l'ordinador fent el capullo. Alegria. Demà més. Més alegria.

Però bueno... les vacanes han estat MOOOOOLT BÉ! No hem parat. En algun moment penjaré alguna fotico. Avui a la tarda? Demà? Demà passat? Algun dia d'aquests? La vida és misteriosa... Vale. Paro de fer el capullo.

Com us deia, les vacanes molt bé. Vam estar uns dies al Pirineu de Huesca. Relax, piscina, fer excursions, donar-nos algun homenatge, sopars a base de vinillo i Carcassonne... ooooooooooh! Després una setmaneta donant voltes per Catalunya veient família. Família, ja se sap. I el 21 marxàvem cap a Lanzarote... ooooooooooooh!!! Fantàstic. Collonut. Genial. M'ha agradat mooooolt. En serio. La veritat és que no tenia gaire clar a on anava i vaig al·lucinar. És una illa molt especial, molt bonica a la seva manera. Tota marró, negra, vermella... Amb el verd d'alguna palmera i de les vinyes arran de terra i el blanc de les cases. I tot són cases, res d'edificis enormes ni mamotretos... Tot poblets amb cases baixes de color blanc i finestres verdes... Un clima molt bo, no ens hem agobiat ni un dia de calor però podiem anar a la platja i fer piscina... I hi ha algunes coses espectaculars per anar a veure: unes coves ubicades es colades de lava i arranjades de formes molt xules, platges precioses, el parc nacional de Timanfaya tot volcànic increible, la casa del César Manrique l'heroi de l'illa, etc. En fi, un festival.

I amb l'Èlia molt i molt i molt i molt bé. Ha estat fantàstic això de poder estar moooolts dies sencers amb ella. I ha aguantat com una campeona tot el sarau d'anar amunt i avall. Ha dormit a tot arreu, a l'avió es va portar prou bé, jala moltíssim... No em puc queixar gens, vamos.

I és que està molt maca. Ha fet una crescuda bestial i ja fa coses... Vull dir que li dius "molt bé" i pica de mans. Ha après a posar-li el tap al biberó i ajunta els llavis com si volgués fer un petó quan li dius que et faci un "besito"... Quan li canto en Joan Petit Quan Balla mou la mà.. No sé... és increible veure com s'ha espavilat. I, a més, li han crescut molt els cabells, ja es posa dreta i s'aguanta tota sola, si l'acompanyes fa alguna passa... Buf! Va tot molt ràpid!!! I ara està molt emmarada i emparada. Si l'agafa algú que no som nosaltres, es posa a plorar i no la podem deixar sola amb altres persones.... Tela!!! I... tatxan, tatxin... aquesta setmana comença la guarderia!!!!!!!!!!!! Ja us explicaré què tal!

NO SÉ QUIN TÍTOL POSAR...

... així estem. Que ja no sé ni quin títol posar als posts... Aish...

A vegades m'arrepenteixo de no haver començat a utilitzar el bloc per fer un "diari" del creixement de l'Èlia. Des de que va néixer fins avui hi ha hagut un munt de petits avenços, petits passos gairebé cada dia, que noto però, com que no en deixo constància enlloc, potser me n'oblido. I clar, això em sap greu quan m'adono de lo ràpid que passa el temps i de lo ràpid que la meva bitxa està creixent....

Des de dijous o divendres passat que s'aixeca agafada a la barana del llit o del parc... Toma ya! S'agafa amb les dues mans a la barana, planta els peus i àpala, cap amunt. No s'acaba de posar dreta però mig agenollada s'aguanta soleta... No cal que us digui que vam flipar en colors quan ho vam veure!

I encara no gateja sinó que més aviat s'arrastra... aixeca el cul, planta el cap al terra (rollo ariete) i fa el cuc. S'arronsa i avança. Un espectacle, vamos!

I des de divendres que li ha agafat per arronsar el nas i respirar fort. Rollo porquet. Et mira i ho fa. I riu...

I avui hem fet el primer intent del pal de "vale vist que no t'adormiràs soleta mai, mai, mai però que això de que et faci adormir en braços és insostenible intentarem una solució intermitja". Quina? Doncs l'he posat al llit, li he donat el xumet, i li he donat la maneta, li he fet carícies i m'hi he quedat fins que s'ha adormit, fent-li manyagueries. I la veritat és que, a la fi, s'ha adormit!!! Soleta ben bé no però no ha calgut agafar-la en braços... Premio! Clar que m'hi he estat més de mitja hora i he acabat amb un mal d'esquena brutal d'estar-me ajupida damunt del llit... Però, mira, el que sigui per evitar el mètode Estivill!!!

Sabeu quina és l'altra cara de la moneda? Doncs que sóc conscient de que adormir-la en braços no pot ser. Però m'encantava!!!! Sabeu lo maca que és la sensació de tenir-la en braços, en silenci, ben adormideta, notar el seu pes, la seva escalforeta, sentir la seva respiració pausada, veure-la guapa guapa allà amb tu? Ooooooooooooh! Potser és, de tots els moments, el que me l'estimava tant que gairebé semblava que hagués d'explotar de felicitat... Ho enyoraré un munt!

OLELÉ, OLALÀ...

... l'Èlia és la bebé més guapa que hi ha!!!

A part de l'amor de mare, segurament us preguntareu el perquè de tant d'entusiasme... juas, juas! Doncs, tatatxan, tatatxin... Ahir l'Èlia es va adormir TOTA SOLA!!!! Sí, ja ho sé, una flor no fa estiu però... oooooooooooh! No puc evitar emocionar-me i pensar que potser aprendrà a adormir-se sola sense haver d'aplicar-li el mètode Estivill, que no em fa cap gràcia... Bien!!! La vaig posar al llit i després d'un parell de moviments incerts, es va posar de costat, amb una mà agafava el seu llençol preferit i un ninot (tot a la vegada) i amb l'altra jugava amb el protector... Tranquil·lament... Fins que es va adormir!!! Sense esperar a que l'agafés a coll i la balancejés una miqueta... Oooooh!!!!!!!! Olelé, olalà...

A més, ha dormit fins a les 7.15h del matí. De les 10 del vespre a un quart de 8 del matí. Premio!!!!!!!!!!! I sense haver-me d'aixecar cap vegada a posar-li el pipo, que avui tenia guàrdia jo... Premio!!!!!!!!

6 MESOS MÉS TARD

Avui l'Èlia ha fet 6 mesos.... JA????!!!!! Doncs sip. 6 mesos. I, a estones, encara tinc una cara de poker...

I què fa l'Èlia amb 6 mesos?

• Ja gairebé s'aguanta asseguda. Si es despista se'n va de tort i cau de costat o de cares... però "estamos en ello"...
• Diu babababababababa.
• Bufa.
• Fa pedorretes.
• Li agrada que li cantin les mateixes cançons una i una altra vegada. Estic de En Joan Petit Quan Balla fins els collons. La de Si Tu Vas al Cel amb Patinet ja té la categoria de pesadilla...
  
• És molt riallera i sociable. Li riu a tothom.
• No li agrada gaire la fruita. Només se la jala bé si té moooolta gana.
  
• S'ha descobert les mans i va pel carrer, en el cotxet, com si fos la reina Sofia del Polònia: movent-la com si saludés a tort i a dret.
  
• Li agrada ballar. Li poso alguna cançó moguda i ballem les dues juntes. Li encanta. Riu i riu i riu...
• No se sap adormir sola. L'he de tenir en braços fins que es queda ko. Sort que, després per norma, dorm d'una tirada tota la nit.
• Però s'aixeca molt aviat!!!! Hi ha dies que a les 6 ja vol guerra.
• Cada dia li agrada menys anar en cotxe... Ens munta uns saraus quan anem amunt i avall...
• S'ho posa tot a la boca.
• De dies no vol el xumet. Només per dormir.
• És molt i molt i molt moguda. Només es queda quieta amb un vídeo del Baby Einstein.
  
• És molt xafardera. Tot ho mira.
• Li agrada molt la banyera.
• Encara no sap fer la croqueta però si la poses boca-avall es gira cap amunt.
  

En fi, és una personeta molt petita, però personeta ja. No puc ni imaginar-me com serà amb 6 mesos més!!!