18 de desembre 2011

ESTÀ TAN GRAN...


Sembla increible però La Bitxa ja té 3 anys... I està taaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan gran! En serio... Xerra pels descosits i té una manera de dir les coses que a vegades et quedes mirant, flipant i pensant: "Però tu d'on has sortit???"... Li encanta el formatge i els macarrons. A la sopa i el peix també els té carinyo. I a les hamburgueses. La verdura cada vegada costa més... I la fruita no la vol ni veure! A vegades fem la nit de la pizza i ella ajuda al Mico a preparar-les. Li agrada molt participar i remenar el que sigui que estem fent. Es va treure el bolquer tota sola i tampoc en porta per dormir: ja és una nena gran!!!! I li agrada molt cantar, és com una petita "jukebox" a la que li pots anar demanant els últims hits: les nadales! jajaja! I quan va començar P3, l'adaptació li va costar una miqueta però ara va a l'escola encantada de la vida. També va a natació i neda només amb un xurro! Li agrada l'aigua però no rentar-se el cap. I li agrada que la porti a escola, li posi la bata i li faci uns quants besitos i abraçades abans de marxar. I quan la vaig a buscar sempre em demana si li  he portat el berenar... Com me n'oblidi em renya! A vegades també me l'emporto a fer encàrrecs, ella i jo soles, i xerrem, ens agafem de la mà, li ensenyo coses, me n'explica d'altres... I ara ha après a fer anar el ratolí de l'ordinador i es posa ella soleta els vídeos del youtube... Ja sap que al seu nom hi té la lletra E i la lletra L. I avui hem anat al parc i hem dibuixat al terra amb guixos: una girafa, una flor, un núvol... Té els cabells llisos i és rosseta. Els ulls són d'un marró molt fosc. I és bastant primeta, no gaire alta. Molt carinyosa, molt expressiva, molt alegre, molt xerraire, una mica vergonyosa, el barullo l'agobia i els sorolls forts li fan por. Molt bona, tranquil·leta, prefereix el joc simbòlic... Una mica ploranera i queixica, i una gran negociadora: "Va, Èlia, cinc cullerades més!" i et contesta: "No, tres". Sap que si diu que no i prou no hi haurà res a fer; i, per tant, opta per fer una contraproposta... Li agraden els llibres i no li interessa gaire la tele. Li fa la punyeta a la Saigon i porta bastant bé l'arribada de la Siena. De fet, amb la Siena s'hi porta molt bé: li diu coses, n'està pendent, li fa il·lusió veure-la, pregunta per ella... només és que a vegades té molta "mamitis" i es posa ploranera o capritxoseta per tonteries... I sempre em pregunta què hi ha per dinar o per sopar avui mama. I quan se'n va a dormir ja no l'agafo en braços una estoneta, sinó que li arreglo el pijama, l'abrigo, li faig un petó i li dic "bona nit, carinyo, que descansis. Fins demà!".


4 comentaris:

Anna ha dit...

Quina alegriaaaa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Encara no t'he llegit perquè estic al curro i no puc, però només de veure canvis, ja m'he posat contenta.
:)
A la que pugui, m'hi poso.
A veure si jo faig el mateix... :S
una abraçada enorme, gatxan!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

ANNA ha dit...

Ja no m'he pogut aguantar més... jijiji
Està guapíssima l'Èlia! I promet!
I me n'alegro moltíssim que tot estigui bé.
La Siena i la Lia es porten 2 mesets i mig justos!! ^_^
A veure si trec temps d'on sigui i també m'hi poso...
M'encanta tornar-te a llegir, Gatxan!

Gatxan ha dit...

Anna, guapaaaaaaaaaa!

No em mereixo tanta alegria... jajaja!

Estic fent l'enèssim intent de mantenir viu el blog ja que també és una manera de deixar escrites les coses per després recordar-les...

Com esteu? Què tal la Lia? Com portes això de fer de mama? Espero que també sigui una de les grans experiències de la teva vida!!!

Una abraçada molt forta!

Vanessa ha dit...

Ai... quin post més maco... M'estic posant al dia.