TINDREM....

UNA ALTRA NENA!!!!!!!!!!!!!!

LA PROLE

Han passat més dies dels que hagués volgut des del l'últim post... La veritat és que vaig bastant de cul i cansada entra la feina, la bitxa i el nou embaràs. La maternitat ja ho té això: els temps per una mateixa desapareixen que ni te n'adones. I quan trobo un forat em dedico a jaure i fer el gos. En fi... He pensat que no estaria malament explicar com està la meva "prole".

El nou projecte va creixent a bon ritme. Faig una panxeta... Divendres vam tenir visita a la ginecòloga i tot molt bé, però no es va veure amb claredat si és nen o nena. Bueno, ens esperarem a l'ecografia de les 20 setmanes que la tenim programada pel 2 de desembre. Si algú em pregunta què prefereixo diré que m'és igual. En serio. Jo sempre havia volgut una nena, i com que ja tinc La Bitxa... Ara m'és igual. En part, penso que una altra nena estaria bé sobretot per ella, una germana amb qui compartir complicitats de més grans. Però, en part, també m'agradaria tenir un fill. Per allò de conèixer l'experiència de tenir un nen, també. En fi... ja veurem.

I tema panxeta: estar embarassada a l'hivern és un rollo. Entre la jaqueta i el bolso i tot plegat, encara ningú m'ha deixat seure al metro cap dia.... ????!!!!!!.... I això que faig més panxa que a l'embaràs de La Bitxa i, aleshores, per les 16 setmanes o així ja m'havien deixat seure unes quantes vegades... En fi...

Parlant de l'Èlia... està fantàstica... està tan gran que gairebé no m'ho puc creure. És una nena alegre, alegre... només està de males quan es troba malament. Sinó, sempre riu i és molt carinyosa i sociable. Sobretot ara, que es nota la influència d'anar amb regularitat a l'Escola Bressol i està mooooooooooooolt més sociable que abans. Tant amb els altres nens com amb la gent gran... I no calla ni sota l'aigua... Coses que diu darrerament?

• Mio. Tal qual. En castellà. Va aparèixer un cap de setmana dient que les coses eren "mio". Pos vale.
  
• No puc. Quan una cosa no li surt, el primer que diu és "no puc".
• Jo també. S'apunta a tot, ella.
  
• Bravo. I s'aplaudeix a sí mateixa.
• Aquí sí, aquí no...
• A veure.

I l'altre dia va fer pipí al vàter!!!!!!!!!!!!! Absoluta casualitat, sí. Però nosaltes anem intentant-ho ja que jo voldria provar de treure-li el bolquer per vacances de Nadal. És que estaré 15 dies amb ella i m'aniria molt bé tenir solucionat això amb temps suficient abans que neixi el petit o la petita.

I ja menja sola!!!!!!!!!!!!!!! Fa una mica el marrano i si no estàs allà, s'entreté un munt. Però menja tota sola!!! Li agrada ajudar-nos a treure els plats nets del rentaplats. I és una mica "free rider": no vol anar agafada de la mà però tampoc al cotxet i, clar... tenim unes baralles... Sap fer el lleó -grrrrrrrrrrrr-, l'elefant, el mono, la vaca, el xai, el gos, el cavall... Tenim un zoo a casa... Però no sap dir la "f" i el Mico diu que tampoc sap dir la "s" gaire bé. Total, que l'elefant no és l'elefant, sinó el "lepant". Sí... requereix molta interpretació...jajaja!

És una mica poruga. No va voler pujar als "cavallets" per Fires de Girona, i els sorolls forts li "pa por". Té unes bambes que li encanten, no es vol posar res més i, clar, sembla una pandillera. Li encanta el formatge, no vol saber res de la fruita i els macarrons són garantia d'èxit. Però continua tenint, només, 6 dents... 4 a dalt i 2 a baix. Diu la pediatra que no patim, que això depèn de cada criatura, però clar... Tenim una filla desdentegada...

Li agrada el Pocoyo però ella li diu "Payo", i el Pingu, i el Kung-fu Panda, i el Callou, i el "Mo" (Timon) i el Pumba de El Rey León 3, i el Llibre de la Selva li encanta. El Micky només quan li bufa per aquest costat... No li hem passat cap història de princesetes bledes de la Disney i no sé què és millor. Passar-les, que li encantin, i esperar que superi la fase o bé no passar-les i esperar que mai li acabin de cridar l'atenció. Què creieu que és més realista????

Es distreu amb llibres i puzzles que té. El xumet, en principi, només és per dormir i li diu "mé". Els colors no els té gaire clars. Però ja té cert criteri per la roba. Hi ha dies que et diu que "nanai" dels pantalons o la camiseta que li has triat... I li encanta la cançó de Al Mar! de Manel. És pujar al cotxe i començar a demanar-la. Sort que també ens agrada....jajaja! Com podeu veure, estem bastant distrets!

QÜESTIÓ PREOCUPANT

Avui he esmorzat a un bar on hi havia un grup d'uns 15 homes trajeats i de més de cinquanta anys mínim. I he confirmat una impressió que feia un temps que tenia: els homes mediterranis, catalans i espanyols, envelleixen molt malament. En serio. Dels 15 aquests d'avui, no n'hi havia ni un del que pensés: és guapo, o és atractiu o com a mínim té alguna cosa. Ni un. Eren tots lletjos, gordos, mig calvos o del tot (però d'aquella calvície mal portada, eh?), el trajo els queia fatal, etc. No n'hi havia cap que se salvés. I, a part, fotien més aviat "asquito" allà conversant com uns grans senyors, fent-se els super "ejecutivos", donant-se copets a l'espatlla en plan machito... brrrr... a les antípodes de lo atractiu, vamos.

I clar... és preocupant. Perquè, gente, una ja en té 33 i aquest panorama és cap on avancem, eh? I el que més em xoca és que jo em miro el Mico i moltes vegades penso "que guapo!" o "que bo que està... mmmmm....".... jejeje! I penso que no el veig fent les pintes dels homes aquests que us dic... Però clar, després resulta que els de 50 i pico són tots tallats al mateix patró...

I per últim, em pregunto: les dones envellim igual de malament??? Perquè, clar, aleshores a)"apaga y vámonos", i b) de què collons em queixo?

Però a la feina, quan ho he comentat, m'han dit que les dones envellim millor. El fet d'haver-nos hagut de preocupar sempre d'estar guapes, de l'estètica, fa que ens cuidem més. I que els homes de la nostra generació ho portaran més bé.... Espero que tinguin raó, creuem els dits, penya!

L'ALEGRIA...

... de llegir un bon llibre... ooooooooooh! Fa temps us vaig recomanar El corazón helado de l'Almudena Grandes i crec que el seu nou llibre que ha sortit a principis de setembre, Inés y la alegría, també és boníssim. Fantàstic. Increible. Genial. Collonut. Estic a punt de declarar-me una incondicional de l'Almudena Grandes. En serio.

És un altre totxo llegit esgarrapant estones i hores de son. Però és que era impossible deixar-lo. Una història boníssima acompanyada d'una manera d'explicar-la boníssima. Què més es pot demanar? Doncs que surti aviat el 2on llibre d'una col·lecció de 6 que Inés y la alegría inaugura. Almudena, a currar! jejeje!

N'ESTIC FINS ELS COLLONS

De tenir un govern d'esquerres que, en realitat, fa polítiques socioeconòmiques de dretes i, a més, tenen els pebrots de dir que "no renuncien a la política social". Ja tenia clar que dimecres feia vaga però he passat d'estar molesta i decebuda a estar molt i molt emprenyada. En serio, ara estic indignada... Osti és que tinc la sensació de que no es pot ser més inútil.

En honor a la veritat he de reconèixer que no he posat el crit el cel fins que el puto PSOE ha decidit endarrerir l'ampliació del permís de paternitat. Vale, em direu que ara protesto perquè això em toca molt de prop. Ok, sí, tindreu una part de raó. Sobretot perquè les 4 setmanes del Mico eren molt importants per una família que no tenim avis i àvies, tiets o tietes i parentela a prop i que hem de tirar de la butxaca i de la cangur. Saber que tindria el Mico amb mi 4 setmanes era un factor de tranquil·litat a l'hora d'encarar la feinada que representaran un nadó i una Bitxa de 2 anys i 4 mesos.

Però aquest no és l'únic motiu pel que estic tan emprenyada. Si fa temps que llegiu aquest bloc sabreu que treballo promovent l'equitat de gènere entre homes i dones en el conjunt d'àmbits de la nostra societat, però sobretot, en el mercat de treball. No és només una feina, és una manera d'entendre el món en el que vivim. I el permís de paternitat era un gran assoliment per tal de: a) promoure la corresponsabilitat en l'assumpció de les tasques domèstiques i de cura; i b) lluitar contra el prejudici que porta a no contractar dones ja que "quan tinguin fills deixaran tirada a l'empresa". Perquè m'entengueu, des del meu punt de vista, el permís de paternitat hauria de ser de la mateixa durada que el de maternitat, intransferible i d'obligat gaudiment. Imagineu-vos doncs quina decepció al veure que el PSOE prefereix estalviar uns 200 milions d'euros per aquesta via... I per això paguem impostos????!!!!!!!!! Per favor, que les dones som el 51% de la població!

A banda, penso que tant el PSC (per venuts!) com el PSOE (per neoliberals de merda disfressats de govern progre d'esquerres) han gestionat la crisi amb el cul. No només les polítiques d'ocupació s'han quedat sense finançament en un moment en el que tenim un 20% d'atur, sinó que s'ha perdut una ocasió d'or de fer una reforma estructural de l'economia.

Total, que jo dimecres faré vaga. VAGA en majúscules.

L'ADAPTACIÓ, VERSIÓ "RELOADED"

Nou barri = Nova guarderia. En aquest cas, Escola Bressol... Toma ya!!!! L'Èlia va entrar, de pura xiripa, en una escola super-xula, concertada, molt progre i molt hippi...jajaja! On, fins i tot, tenen un pati de veritat!!!!!!!!!!!!! Penseu que per una mama criada en una escola de poble, amb pati de terra i arbres i sorra i.... això és un punt moooooooolt a favor. En definitiva, que de moment tot pinta molt bé i aquesta setmana estem fent adaptació, una altra vegada.

Comparant amb l'any passat diré que, definitivament, ESTIC MOLT MÉS CONTENTA I SATISFETA enguany. Així, en majúscules. En primer lloc, el sistema que proposen és totalment flexible i lliure, deixant que els pares i, el més important, les criatures, vagin marcant el ritme en funció de les seves circumstàncies i de com s'ho van agafant. En segon lloc, el sistma consisteix en que els pares o les mares s'estiguin dintre de l'escola, amb el fill o filla, tota l'estona que ho considerin oportú o que vulguin estar-hi. I si després vols marxar una estona, i deixar la criatura, li dius que te'n vas, que ja tornaràs, surts per la porta i la professora es queda pendent d'ella, de veure les seves reaccions i d'avaluar com està anant. Quan tornes, decidiu conjuntament què fareu l'endemà... Us imagineu poder estar a l'aula del vostre fill o filla tota l'estona que necessiteu perquè ella s'hi senti segura amb la teva companyia i tu la vegis jugant i interaccionant amb els altres nens? És fantàstic! I amb tota la tranquil·litat del món. Podent comentar amb la professora tot allò que creguis necessari... És d'una transparència i flexibilitat i respecte als sentiments de pares i fills genial!

Vale que jo m'he hagut d'agafar una setmana de vacances. Però ho he fet perquè he volgut ja que, en principi, et diuen que si no es pot fer adaptació, i s'ha de fer "pel boc gros", què hi farem. I sinó, que pot fer l'adaptació un avi o àvia, el/la cangur, etc.

El primer dia hi vam anar totes dues juntes, 2 hores. Jo vaig poder veure com li entusiasmava el pati, com jugava a l'aula, que estava prou tranquil·la tot i que m'anava buscant de tant en tant, etc. El segon dia, hi vam anar juntes i després d'una hora jo me'n vaig anar i la vaig deixar una hora i mitja. Va anar bé. I avui hi hem anat abans i li he deixat a dinar. I també ha anat prou bé. Es veu que, a estones, s'ha alterat una miqueta però que, en general, ha estat tranquil·la, jugant, etc.

I un darrer apunt: és una escola bressol hippi, hippi, hippi... Les criatures del 2008 estan separades en 3 grups d'edat (l'Èlia va amb el grup dels més petits) però no tenen aules diferents sinó que els 3 grups comparteixen un espai que és com un pis de l'Eixample. Cada grup té la seva zona però, durant el dia, van i venen com els dóna la gana, integrant-se amb el grup que els vingui de gust quan vulguin o vegin que l'activitat que es fa els interessa més que no pas una altra... Tenen un total de 4 o 5 professores (depèn dels moments) i elles són els seus "referents" per canviar el bolquer, l'hora de menjar, demanar aigua, rentar les mans, etc. I quan és l'hora de la migdiada, cada grup la fa a la zona que li toca. Però això és tot. La resta del dia, allò és una amalgama de gent petita cridant, jugant, anant amunt i avall, etc. Avui quan he anat a buscar a la Bitxa, la seva professora els estava posant a dormir la migdiada. I me l'he trobat a ella asseguda per terra, descalça, canviant el bolquer a un mentre els altres pululaven porahí, una amb el cul enlaire, ningú estirat al seu matalàs, una anarquia... Però era com una anarquia molt agradable. Als nanos se'ls veia molt còmodes a tots, cap estava neguitós o intranquil. Total, que ja veurem com va durant el curs però, de moment, jo estic mooooooooooolt contenta. Quin canvi!!!!!!!!

PLOP!

A qui vull enganyar?

Faig panxa! Sip. És com si hagués sortit en plan "plop" des del darrer cap de setmana. Aquesta setmana estic de vacances perquè l'Èlia està fent l'adaptació a la nova escola bressol (tema per un altre post), i no em preocupa gaire... Però està clar que aviat, aviadet ho haurem de fer públic. Si és que es nota i tot! Aish.... Quin pal haver de dir-ho tant aviat!

COMPARATIVA

En general, i de moment, m'estic trobant millor aquest primer trimestre d'aquest segon embaràs que no pas durant el primer trimestre del primer embaràs. Tinc menys nàusees, encara no he vomitat cap dia (que consti que, amb el primer, vaig vomitar poques vegades) i sí, la panxa també se m'infla (que poc digne, per favor!) però no em passa tant. Ara bé, el dia que em passa... pffffffff. Ahir, suposo que de treballar tot el dia, vaig acabar moooooolt cansada i amb la panxa com un globo. A la nit estava feta caldo. Em trobava fatal. Però això només em passa de tant en tant. Em sembla recordar que amb el primer embaràs va ser pitjor ja que em passava més sovint. Clar que, de moment, només estic de 8 setmanes i això encara pot empitjorar, no?

Una cosa divertida: amb el primer embaràs em va agafar com fàstic a la textura de la pasta de dents, i havia de vigilar quan me les raspallava perquè, sinó, podia acabar vomitant. Aquesta vegada ni rastre d'això. Bien.

Faig panxeta sobretot als vespres. Però encara puc posar-me tots els meus pantalons. Tothom diu que amb el segon embaràs es fa panxa més aviat. I això em tenia preocupada perquè, la veritat, amb el primer, quan estava aproximadament d'11 setmanes, ja vaig haver de començar a portar pantalons de prenyada. I de fet, per quan estava de 8 ja només em podia posar alguns pantalons normals. És a dir, vaig fer panxa mooooooooooolt aviat!!!

Ara ja em veia havent de dir-ho a tot kiski abans d'hora (abans de la prova del plec nucal, vull dir, que es fa a les 12 setmanes) per culpa de la panxa. I clar, de moment sembla que la cosa està continguda... Encara aconseguiré arribar a les 12 setmanes!!!! La veritat és que crec que faig menys panxa perquè estic més prima. És a dir, començo l'embaràs amb menys quilos que la primera vegada. Oléeeeeeeeeeeee!

Mentrestant, tinc enrolada una companya de feina, que també és una molt bona amiga de fa molts anys: li vaig dir que tornarà a ser "tieta" per l'abril i que la seva missió prioritària és avisar-me si la panxa es nota i algú del meu equip fa algun comentari.

I res, així estem, entretinguts....

MÉS COSES NOVES

Acabo de llegir l'últim post de l'Anna i m'he adonat que falta una altra novetat per explicar: ens hem canviat de pis! Sip. Una altra cosa que ens ha tingut bastant enfeinats darrerament ha estat la recol·locació de la família Gatxan&Mico, gata inclosa.

No sé si havia explicat mai que vivíem en un pis de cinquanta metres quadrats amb 2 habitacions. El pis era molt xulo i el barri era fantàstic però... Després d'un hivern amb La Bitxa caminant i no parant quieta, però malalta dia sí, dia també (és a dir, continuament tancats a casa), vam veure clar que era necessari buscar "nous horitzons". Sobretot perquè ja ens plantejàvem ampliar la família i, clar, un/a més ja no hi cabia segur, segur. Penseu que ja teníem el cotxet, les cadires de fusta plegables, i el carro d'anar a comprar al replà on, a vegades, també hi acabàvem estentent la roba perquè l'estenedor ja no cabia enlloc més. En fi...

I la veritat és que hem tingut molta sort perquè, tal i com està el panorama, hem pogut traslladar-nos a un pis bastant més gran sense gaires maldecaps. Hem hagut de reformar-lo (obres!!!!!!!!!!! pffffffffffff) i ens hem quedat sense un duro, més pelats que una rata, però ara vivim en un pis de 4 habitacions amb una terrasseta que dóna a un interior d'illa d'aquests bonics de l'Eixample. No ens podem queixar gens.

El trasllat el vam fer a principis d'agost i, la veritat, va ser apoteòsic. Mai més. Agost-caixes-mobles... Pfffffffffff.

Però ara la gata està la mar de contenta i l'Èlia fa vida a la terrassa. I nosaltres ens mirem el munt de caixes que ens queden per buidar sabent que, de moment, allà es queden. No tenim peles ni per passar per Ikea a buscar un parell de Billis on posar el fotimé de llibres que ha anat arreplegant la menda des de que viu per lliure. Paciència. De moment, la família Gatxan&Mico té un nou codi postal.

TOT OK

La visita d'ahir al ginecòleg va anar molt bé i de moment tot està ok. El nou/va bitxo/a fa 5 milímetres, que corresponen a un embaràs de 7 setmanes. El cor li batega a mil per hora i tot sembla correcte. Tal i com va dir el Mico: "està allí dins, agazapao".

Amb la data de "sortir de comptes" no hi ha consens: segons els meus números, el 20 d'abril, i segons els números del ginecòleg, el 27. En tot cas, ja va avisar que segurament s'avançarà una mica... Per mi perfecte. A veure si enganxem l'inici de la setmana santa de 2011 i fem un "pleno al 15"!

I posats a parlar de la prole, La Bitxa està fantàstica. En serio. Aquest estiu he disfrutat moltíssim això de fer/de ser mare.

I això tenint en compte que hem passat un hivern-primavera-principis d'estiu molt xungo: no ha parat d'estar malalta, ho ha enganxat tot, contínuament... i això ens ha minat molt. Cada 10 dies: febre, córre a buscar-la a la guarderia, truca la cangur, resa perquè se la pugui quedar, ves d'urgències al CAP un parell de vegades, dóna-li una tanda d'antibiòtics, es posa bona, torna a la guarderia i.... tornem a començar. Ha estat un pal tremendo que ens ha afectat a tots de maneres diferents. A ella l'hi ha frenat el creixement o desenvolupament, en serio. I ha passat molts dies neguitosa, agobiada, trobant-se malament, menjant poc, tenint mocs i vòmits... Un pal. A nosaltres ens ha amargat, ens ha generat estrés, cansament i preocupació i, el pitjor de tot, no ens ha deixat gaudir del fet de ser pares. Ens hem passat pràcticament un any (de setembre 09 a mitjans juliol 10) patint. Un pal.

Al final estàvem tan farts, agobiats, preocupats, estressats, desmoralitzats, etc., que, a mitjans juliol, li vam dir a la pediatre que això no podia seguir així. Que no podia ser normal. Ella hi va estar d'acord, ens va enviar a fer una analítica de sang i, de moment, vam quedar que la trèiem de la guarderia. Resultats de l'analítica? Doncs que l'Èlia té el que s'anomena un fons alèrgic. No té cap alèrgia a res però sí predisposició a tenir-ne. I zas! Quan arriba un virus, s'activa el fons alèrgic i tot plegat acaba amb una infecció a les vies respiratòries (mentre que en un altre nen només serien 4 mocs).

Solució? Un tractament preventiu amb un medicament que es diu Singulair i que, en teoria, hauria de desactivar aquest fons alèrgic. Ja li hem començat a donar, de cares a tornar a començar a la guarderia. La idea és que aquest any sigui més "normal", i que tot i tenir mocs de forma més o menys continuada, això no impliqui acabar amb infeccions, bronquitis, otitis, etc., cada vegada. A veure. Jo ho tinc tot creuat, en serio. Si us plau, si us plau, si us plau, que funcioni!!!!!!!!!!!!!!!! Tenint en compte que també la tenim amb homeopatia, aquesta nena hauria d'estar com un roure tot el curs!

I lo bo de que hagi estat bé des de mitjans de juliol? Doncs que ha estat fantàstic!!!!!!!!! En serio. Prou preocupar-se per si l'he abrigat suficientment o no, per si hi havia corrent d'aire, per si menjava bé a tots els àpats... Vida normal! I tranquil·la!!!!!!!!!!!!!!!!!!! A més, l'Èlia ha estat alegra, contenta, feliç... No ha parat quieta, jugant, xerrant, cantant... És una nena bonica, carinyosa, activa, inquieta, amb molt de caràcter i bastanta mala llet. Molt emmarada i emparada però que, quan ens té, vol anar a la seva i fer la seva. Que no l'emprenyis!

De moment, només té 6 dents. Sí, sí... Anem tardíssim... Però ja menja macarrons!!! De cares a les vacances vaig declarar que ja n'estava fins els pebrots de fer-li menjar triturat expressament. Que ja n'hi havia prou. I àpala, nena, a menjar-ho tot com les persones grans. L'única cosa que encara li tallo/trituro és la carn. La resta, tal com ve. Àpala.

I ja té el seu propi vocabulari:

• Aba: aigua.
• Ma/ade/ave: adéu.
• Mam/tata: gata.
• Baubau/baba: gos.
• Pecar: baixar.
• Pintar.
• Blabla: colors.
• Mi: Micky.
• Aquí.

I fins i tot fa alguna frase: Aquí hi ha papa. Aquí hi ha mama.

Es nota que babejo? jajaja!

18-08-10

Una altra data per recordar. Estàvem de vacances a Canàries i vam descobrir que, per l'abril, arribarà un nou PROJECTE.

Serem 4!!!!!

A mi em va fer molta il·lusió. Al Mico també però, com sempre, va ser més "contingut"...jajaja! I l'Èlia flipava en colors de veure'ns i no entendre què passava. Ens vam fer fotos amb el "predator" i encara no ho hem dit a ningú... Xsssssssssst! És un secret (perquè només dec estar d'unes 7 setmanes!).

Avui tinc la primera visita al ginecòleg i estic una mica nerviosa perquè fa uns dies que els pocs símptomes que tenia han desaparegut. Tinc com el neguit de que em trobo massa bé i tot... En fi, espero que tot bé. Diuen que cada embaràs és diferent, no?

CANVIS, RENOVAR-SE, RENÉIXER...

O el que sigui! He tornat de vacances amb ganes de recomençar el blog. Més per mi mateixa que per res més. M'agradava escriure-hi, m'anava bé per deixar constància de les coses importants, era divertit posar links i fotos... i, en canvi, he deixat que el pes del munt de coses que anava passant me n'apartés. Prou. Canviar, renovar-se, renèixer.... A veure si ho aconsegueixo!

VIRUS

Qui de vosaltres mirava "Érase una vez el cuerpo humano" quan era petita? Recordeu el capítol de les vacunes? En aquest explicaven que els virus que t'injecten quan et posen una vacuna són virus mig malalts que no serveixen per gaire res, oi? Doncs bé:

• Dimarts 16 de febrer: li posen a la meva filla la vacuna del xarrampió, la rubeola i les paperes.
  
• Divendres 26 de febrer: la meva filla té el xarrampió.

.....!!!!!!!!!!!!!!!!!!!???????????????.....

És a dir, el sistema immunitari de la meva filla és taaaaaaaaaaaaaaaaaan merda que, fins i tot, uns virus fets caldo poden amb ella.

Així ens va.

VINS

Us agrada el vi? Crec que ja ho he dit alguna vegada però a mi m'encanta el vi blanc.... Un bon sopar amb bona companyia, una bona conversa i un bon vi blanc. Per mi, això és un dels grans plaers de la vida.

Quins vins m'agraden? El post d'avui va de vins... Àpala! Aviso d'entrada que no en sóc cap entesa i que, segurament, si algú amb el nas més fi que el meu llegeix aquest post, el més probable és que es posi les mans al cap. Però això va de gustos, no? Doncs això...

El Manuela de Naveran és un dels meus preferits. Suposo que és perquè el vi està fantàstic però, a més, la botella és preciosa....

I també m'agrada molt el Missenyora de la Cooperativa L'Olivera (D.O. Costers del Segre). I, seguint la línia, en aquest cas la botella és d'un blau intens molt bonic.

Tant el Manuela com el Missenyora han presenciat grans moments que, a aquestes alçades, ja són històrics... Sopars com el de C&C i jo fa uns anys. En el que vam acabar a les 3 de la matinada, cecs com a rates, després d'haver pogut posar damunt la taula totes les sensacions i frustracions i reflexions sobre el que és la vida i el com la vivim... Sopars com els que fem de tant en tant amb la F, que posem a la Bitxa a dormir i ens passem unes hores precioses que no dormirem i que no ens podem permetre, psicoanalitzant-nos i aplicant-nos una versió casolana de teràpia Gestalt...jajaja!

Uns altres vins especials? El Viña Sol i el Viña Esmeralda són els vins dels principis del Mico i jo. Montàvem sopars "delicatessen" amb coses bones i jo sempre portava un dels dos vins. Ara ja gairebé mai en comprem. Només quan no hi ha res més però sempre em recorden aquells sopars.

I, òbviament, hauríem de parlar de El Perro Verde. Crec que el vam descobrir fa bastants anys a un restaurant sorprenentment bo que hi ha a La Reserva. Va ser d'aquelles coses que llegeixes la carta de vins, flipes perquè no coneixes res, preguntes, et recomanen i àpala, resulta que és un vi prou bo. I després resulta que els verdejos de Rueda es posen de moda i tothom et parla del vi aquell...

Més vins? Per mi els chardonnay sempre són benvinguts. Dos que m'agraden? El Raimat i l'Enate.

I per anar acabant, un altre que està bé és el Petit Caus. Crec que ens el donen a un restaurant on es menja mooooooooolt bé de prop de El Poble. Llàstima que fa temps que no hi podem anar perquè La Bitxa està en una fase que no aguanta quieta enlloc i a El Poble no hi tenim cangur...

Per últim, camí de la feina passo per davant d'una bodega on tenen un cartell que posa això. "Le beaujolais nouveau est arrivé". No sé perquè però m'encanta la frase i el cartell (que no és aquest, però és que no l'he trobat per internet). Estic per entrar-hi un dia i preguntar-los-hi si, quan facin canvi d'aparador, me'l podran guardar i donar-me'l.

PAS A PAS

L'Èlia ja camina!!!!!!!!!!! Bé, de fet ja fa uns quants dies que camina de veritat, res d'allò de deixar-la sola i que s'aguanti, sinó de veritat. Concretament, des de mitjans de gener (13 mesos i mig!). Va començar fent unes passes vacilants: 3 o 4 passets anant del papa a la mama. Però, de mica en mica, es va anar llançant. Al principi caminava amb les mans enlaire, com per donar-se equilibri però ara ja va bastant "suelta". Lo de córrer encara queda lluny però la nena és bastant intrèpida i, clar, amb el caminar ha arribat allò de: "no paro i vaig on vull". Bàsicament ens passem el dia anant-li al darrera i posant-li barreres diverses per aconseguir que no vagi allà on no pot anar. Cansada? Noooooooooooooooo!!!! I ara!

I ja té dents!!!!!! Atenció gent, que aquest és un tema important. En teoria feia moooooooooolts mesos que ja podia tenir dents però va arribar a l'any amb unes genivetes molt mones però ná de ná.... ????.... La pediatre, a la revisió de l'any, ens va amenaçar: "ara li sortiran totes de cop i flipareu en colors". Bueno, una mica de raó tenia. En dos mesos i una setmana li han sortit 4 projectes de dent. Dic projectes perquè encara no li han acabat de sortir i les té "a mitges". A més, no li han sortit amb l'ordre "que toca". En teoria les dents surten seguint l'esquema del dibuix:

Doncs bé, la primera dent que li va sortir a l'Èlia va ser la de l'extrem esquerra de les 4 de dalt. Després, li va sortir una de les dues de baix, al centre. I ara n'hi estan sortint 2 a la vegada: la del costat de baix i una pala enorme a dalt. Repeteixo: una pala e-n-o-r-m-e. O sigui, que tinc una filla que ha estat desdentegada el primer any de la seva vida, anant considerablement tard, i ara té una boca més aviat anàrquica. Creieu que això pot ser indicatiu d'algo? jajaja!

I xerra!!!! Molt i molt. És una mallarengueta que no calla mai. Ara ha après a que pot "reforçar" els seus "arguments" assenyalant-te amb el dit mentre et diu el que ella creu que és importantíssim que sàpigues. Amb una cara de convenciment...

I dorm!!! Tota la nit d'una tirada si no està malalta. Repeteixo: tota la nit d'una tirada. 10 o 11 hores seguides. Oooooooooooooooh!!!!! La posem a dormir al voltant de les 9 del vespre i, àpala, fins l'endemà a les 8 no en sabem res de res. I si hi ha sort, algun dia clapa fins a quarts de 10 i tot!!!! La contrapartida a tanta pau nocturna? Doncs que....

No para!!!!!!! És una petita motoreta que no para mai. Mai. Mai. Mai. Si no dorm, no para. Amunt i avall. És com un terratrèmol. Per allà on passa deixa la devastació... Joguines tirades, calaixos oberts i buidats pel terra, CDs repartits per tota la casa, etc... La pobra Saigon va de cul esquivant-la i intentant sortir-ne el més indemne possible.

I res, així anem fent. Pas a pas. És xulo, eh?

SECRET INCONFESSABLE

Ara em perdreu el poc respecte que potser em teníeu.

Tinc un secret inconfessable. Sip. Com tothom, sí. Però el meu és especialment HORTERA. JAJAJA, però molt hortera, eh? Molt, molt i molt.


Va, que em llanço.....


Sabeu quina cançó m'agrada cantar a plè pulmó quan vaig en cotxe conduint tota sola?

La de "The power of love".

....................!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!.................

En totes les seves versions!!!!!!!!!!!!! JAJAJAJA!!!!!!!!!!! Andrea Bocelli, Celin Dion i, fins i tot, l'horrorosíssim "si tu eres mi hombre".... Osti, m'estic partint de riure només d'escriure-ho.... Que hortera!!!!!!!!!!! Per favor!!!!!!!!!!!!!

CURIOSITATS DE LA SETMANA

Dilluns. Per temes de feina, sortia de casa a les 07.15h aprox. Pels meus hàbits: aviat, molt i molt i molt aviat. Coses sorprenents d'aquella hora? La xarcuteria del davant ja estava oberta!!!!!!!!!!!!!!!! Toma ya!!!!!!!! Increible. Estava a punt de parar-me, entrar i preguntar-li a un dels dos germans concos que la porta: qui compra salsitxes a un quart de vuit del matí???? Però si els carrers amb prou feines estan posats!!!!

Dimarts, més del mateix. Tornava a sortir de casa a la mateixa hora intempestiva. Una altra curiositat? A les 07.15h a Barcelona se senten els ocells!!! En serio. Hi ha silenci i pots sentir els ocells. Us prometo que es feia estrany i tot... Ocellets a Barcelona!!!

Dimecres. Últim dia del rollo aquest. Us explico: vaig haver d'anar durant tres dies a donar formació a una empresa que començaven a treballar a les 07.45h. Com que qui paga mana... Amb la formació aquesta m'ho vaig passar teta: em va tocar amb un grup de "jovenets", tot nois, el més gran dels quals devia tenir uns 22 anys... Festival!!!!!!!!! Postadolescents a tres quarts de vuit del matí!!! La veritat, però, és que eren uns energúmens amb bon cor. Un dia fins i tot em van invitar a anar a esmorzar amb ells. Majos. Vaig pensar bastant en això que diuen que el jovent que puja és insuportable. Aquests eren uns sujetos però, en el fons, eren bons nanos...

Dijous. Més feina: grup de treball tot dinant. El pavo assegut davant meu es va polir pràcticament una botella de vi ell solet. Recordo: en teoria estàvem treballant. El colega va acabar amb una turca del copón o és que té un aguante semblant al dels paletes del meu poble... Un professional, vamos. Imagineu-vos-ho: típic senyor de 50 i pico, amb uns quants mitxelins, mig calvo, i bastant bavós. Ecs. Per què m'havia d'anar a tocar precisament a mi asseure-m'hi al davant? I és que ja fa temps que tinc una teoria: en aquest país, si no són polítics o metges o actors, no hi ha homes a partir dels 50 que estiguin minimament bons. Tots són lletjos i molt descuidats. Panxa cervesera, calvos mal portats, papada, mal vestits... Espero, "por la cuenta que me trae" que la meva generació envelleixi millor, en serio.

I res, divendres. Encefalograma pla. ZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZ. Impossible de tenir ganes de cap moguda. Doncs res, cap a El Poble. A veure la família. Fiestaaaaaaaaaaaaaaaaaa.

M'HE ENAMORAT DE...

... Montana.

Sí, l'estat de Montana dels Estats Units.

Sip.

Sí, sí, estic com una cabra, no cal que m'ho digueu que ja sé que m'agafen uns punts.... Però... oooooooooh! És que vaig descobrir un blog d'una tia de Montana amb fotos d'uns paisatges tan xulos... Us imagineu viure en un lloc així de bonic? :























Res, que ja us podeu imaginar que, amb lo obsessiva que puc arribar a ser, porto dos dies entrant a totes les pàgines web hagudes i per haver amb informació sobre Montana. Ooooooooooh! Té una pinta espectacular. Fijo que serà una de les parades del viatge per carretera que farem tota la família per Estats Units d'aquí a uns anys...jejeje!

A banda, i lo millor, millor, millor de tot, que conjuga amb altres obsessions meves: he trobat la pàgina web de les agències immobiliàries de Montana... He xalat lo que no està escrit. Veus? Quan sigui multimillonària em compraré alguna d'aquestes cases:

ARITMÈTICA

Sumeu:

Pluja


Vent


Fred


Cotxet


Plàstic "parapluja" del cotxet


Nena que odia el plàstic "parapluja" del cotxet i plora desesperada cada vegada que "la tanco" allà dins


Haver d'aguantar el paraigües


Agobio del 15




Solució?
Només se surt de casa en cas d'EXTREMA necessitat!!!!

NOVA TRADICIÓ

Sabeu quina tradició hem instaurat a la família Gatxan - Mico? Per Reis s'esmorzen crepes. Oleeeeeeeeeeeeeeeee!!!!

JA HI TORNEM A SER!!!!!

1 de gener. Àpala. Un altre any: 2010. Toma ya. I pensar que quan era adolescent veia el 2000 i pensava que, ostres, en tindré 22 quan hi arribem... jajaja! Aquest any en faré 33, tu... Alegria.

Bueno, com que he dormit més aviat poc (la Bitxa es lleva a les 8 i no perdona) i estic mandrosa, em nego a fer balanç del 2009. Només dir que, efectivament, ha estat l'inici d'una nova era i que la meva vida ha canviat un munt. I si fem un breu repàs dels desitjos del 2009:

• Aprendre a ser una bona mare i poder gaudir de l'Èlia cada minut, cada moment, cada dia... Bueno, seguim aprenent. Crec que d'això no se n'acaba de saber mai, oi? I sí, gaudeixo de l'Èlia cada minut, cada moment, cada dia. Hi ha 10.000 instants cada dia en que sóc feliç només de tenir-la.
  
• Que el Mico i jo sortim enfortits, com a parella, del fet de ser pares. Que gaudim l'un de l'altre i tots dos de l'Èlia, cada minut, cada moment, cada dia... Bueno, estamos en ello. En el nostre cas sí que ha estat veritat allò que diuen que els fills "passen factura" en les relacions. I que te les has de treballar molt més. Amb tot, això no vol dir que estiguem malament, eh? Però sí que durant aquest any han sortit tensions noves que hem hagut d'aprendre a afrontar. Remei que li hem posat? Forçar-nos a trobar temps per nosaltres. Un mínim de 2 caps de setmana al mes de sortir, anar a sopar fora, anar al cine, etc.
  
• Que els avis continuin aguantant. Que els moments de prendre decisions siguin evidents. I que les decisions siguin fàcils. Allà estan. Aguantant. I de moment no ha calgut prendre decisions. De moment, clar.
  
• Començar a ser una aposta amb bons resultats al curro. I, si no, que no sigui molt dolorós. Bingo!!! Ara ja som una aposta amb bons resultats i expectatives de futur. Oléeeeeeeeee!!!!
  
• Viure tranquil·la, valenta, segura. Que les coses que m'han agobiat el 2008, ja no m'agobiin el 2009. Encara que ni millorin, ni canviin. Amb això anem fent. Ha estat un any de canvis, i els canvis mai em fan estar tranquil·la i segura. Valenta potser sí.
  
• Fer un viatget xulo xulo tots 3. Tengui: Sardenya, Lanzarote, Huesca...
  
• I...d'això... un cotxe nou? jejeje! Síiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!
  

I els desitjos pel 2010???

• Gaudir de la meva filla, cada minut, cada moment, cada dia...
• Gaudir del Mico, estimant-nos i avançant junts, cada minut, cada moment, cada dia...
  
• Sentir-me més segura fent de mare.
  
• Que l'Èlia s'immunitzi d'una vegada i deixi d'estar malalta dia sí dia també. Putos mocs. Vull una filla sana, sana, sana, que no tingui febre, que no estigui amb otitis, angines, bronquitis, etc. Que el 2010 sigui l'any de fer-se forta com un roure.
  
• Saber trobar més moments per mi i més moments pel Mico i jo.
• Un viatget xulo xulo tots tres.
• Aprendre a gestionar uns avis que ja són grans del tot. Aprendre una nova forma d'estimar-los i d'estar amb ells. Acceptar la seva vellesa.
  
• Que la família no sigui un agobio. Ja que no pot ser una cosa a gaudir-ne que, com a mínim, no sigui un agobio.
• Continuar gaudint de la feina sense anar tant atabalada: nous reptes emocionants pel 2010.
  
• I que els nous projectes pel 2010 surtin bé!!!!

FELIÇ 2010 A TOTES!!!!!!!!!
Que sigui un any d'alegries i aventures emocionants!