Acabo de llegir l'últim post de l'Anna i m'he adonat que falta una altra novetat per explicar: ens hem canviat de pis! Sip. Una altra cosa que ens ha tingut bastant enfeinats darrerament ha estat la recol·locació de la família Gatxan&Mico, gata inclosa.
No sé si havia explicat mai que vivíem en un pis de cinquanta metres quadrats amb 2 habitacions. El pis era molt xulo i el barri era fantàstic però... Després d'un hivern amb La Bitxa caminant i no parant quieta, però malalta dia sí, dia també (és a dir, continuament tancats a casa), vam veure clar que era necessari buscar "nous horitzons". Sobretot perquè ja ens plantejàvem ampliar la família i, clar, un/a més ja no hi cabia segur, segur. Penseu que ja teníem el cotxet, les cadires de fusta plegables, i el carro d'anar a comprar al replà on, a vegades, també hi acabàvem estentent la roba perquè l'estenedor ja no cabia enlloc més. En fi...
I la veritat és que hem tingut molta sort perquè, tal i com està el panorama, hem pogut traslladar-nos a un pis bastant més gran sense gaires maldecaps. Hem hagut de reformar-lo (obres!!!!!!!!!!! pffffffffffff) i ens hem quedat sense un duro, més pelats que una rata, però ara vivim en un pis de 4 habitacions amb una terrasseta que dóna a un interior d'illa d'aquests bonics de l'Eixample. No ens podem queixar gens.
El trasllat el vam fer a principis d'agost i, la veritat, va ser apoteòsic. Mai més. Agost-caixes-mobles... Pfffffffffff.
Però ara la gata està la mar de contenta i l'Èlia fa vida a la terrassa. I nosaltres ens mirem el munt de caixes que ens queden per buidar sabent que, de moment, allà es queden. No tenim peles ni per passar per Ikea a buscar un parell de Billis on posar el fotimé de llibres que ha anat arreplegant la menda des de que viu per lliure. Paciència. De moment, la família Gatxan&Mico té un nou codi postal.
1 comentari:
Jolin Gatxan, com me n'alegro! nosaltres hauríem de fer el mateix, però de moment, impossible.
No fa gaire que vam comprar el pis on som ara, uns 4 anys i el vam fer a 30 anys i al 100% d'hipoteca, o sigui, fataaal!
Ara ens donaven menys diners dels que devem al banc i després busca algo millor a un preu raonable...
com me n'arrepenteixo d'haver comprat i no llogat... :(
però bé, confio en que les coses se'ns posin de cara i ens en riem de la situació d'aquí uns mesos...
Merci pel teu comentari!!
de moment encara no me'l noto i ja tenia pensat això de la motxilla...
I m'agrada que Lia t'agradi... si ja hem dit més d'una vegada que tenim moltes coses en comú tu i jo!!! :)
Publica un comentari a l'entrada