7!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Avui el Mico i jo fem 7 anys!!!!!!!!!!!!!!

M’encanta celebrar-ho i, tot i que cada any ha estat diferent, cada any arribo al 22 de juliol feliç de ser-hi i amb ganes de molt més. La vida al teu costat, Mico, és divertida, emocionant i distreta però també tranquil·la, segura i serena. Amb tu ric i sóc valenta però trobo els refugis que necessito. Encara em costes de creure. I a les nits, mentre m’adormo, et busco tocant-te només amb un dit per assegurar-me que hi ets.

T’estimo.

FOTRE LA POTA FINS EL FONS

Avui estic una mica baixa de moral... Aquest cap de setmana hem estat a La Reserva i hem tornat a tenir “choque de titanes” amb la sogra... I aquesta vegada perquè jo no n’he sabut prou. M’hauria d’haver callat una cosa que vaig dir i que no va ser, precisament, el més diplomàtic o encertat del món. No va ser res ofensiu ni borde, senzillament, sense pensar, vaig fotre la gamba. Molt. Vaig venir a dir que quan estem a El Poble (amb la meva família) estem molt més còmodes, en termes d’espais, que quan estem a La Reserva (ella & co.).

Siiiiiiiiiiiiiiiiiii. Ja ho sé. ¡Craso error! Mai, mai, mai s’ha de fer això!!!!!!! No s’ha de comparar una família davant de l’altra. Ja ho sé, ja ho sé...

Podria explicar-vos el perquè vaig acabar equivocant-me d’aquesta manera. I crec, sincerament, que em diríeu que sí, que vaig fotre la pota però entendríeu el perquè. Però de què serviria? De res. La qüestió és que, per variar, he tornat a quedar com la xunga de la jove. La que només provoca disgustos i mal rollos...

I n’estic molt farta, la veritat. I el problema és que ja no sé què he de fer. Ni tan sols les solucions que un dia vaig pensar que eren la solució serveixen per res. Al contrari, sembla ser que ho empitjoren. I crec que només puc fer una cosa: callar, callar, callar... I que tot em rellisqui. O bé no callar i que se m'enfotin les conseqüències. Algú té tanta personalitat perquè ambdues opcions li valguin? Si algú en sap, plis, que me n’ensenyi. Que ho porto fatal.

COSES SOBRE LA NOSTRA NENA

• Pesa 339 grams.
• Es mou MOLT. Però molt, eh?
• Ahir estava de caps per avall. El cap damunt la meva cadera dreta.
• Tenia les mans davant la cara.
• El fèmur li fa 3'1 centímetres.
• Té tot el que ha de tenir i com ho ha de tenir: cervell ok, cor ok, pulmons ok, ulls ok, nas ok, llavis ok, estòmac ok, fetge ok, braços ok, cames ok, cul ok, columna ok...
• A l'única imatge que tenim de la cara té pinta d'alien. Pobreta.
• Tenim una imatge on es veu un peuet perfecte. És super xula.
• Ens vam emocionar un munt perquè ara sí que ja té pinta de bebito. Fins ara era una taca blanca amb coses i formes. Ahir era un bebé. Petita, petita. I sense acabar de fer. Però bebé.

En fi... va ser una ecografia molt emocionant. En serio. En el transcurs del dia a dia saps que estàs embarassada però no penses tant en el que hi ha allà dins. I aleshores, et fan una ecografia com la d'ahir i veus la teva nena... I ooooooooooooooooooooohhhhhhhhh! Et sembla increïble que només faci uns mesos que no hi havia res. I, en canvi, aviat serà una personeta. I després ens dirà mama i papa. I... Aquestes coses t'ajuden un munt en anar-te fent a la idea de tot plegat. I, a més, et mantenen la il·lusió a dalt de tot. Fantàstic.

ÉS...

AVUI SABREM SI...

... és nen o nena!!!!!!!!!!!!!!!!!!


I, més enllà d'això, sabrem si està ben format/da, si té tot el que ha de tenir, si ho té ben posat... Exacte, avui és el dia de l'ecografia de les 20 setmanes i, la veritat, estic una mica nerviosa. Més que res perquè vull que em diguin que tot està correcte. Que té 5 dits a cada mà i 5 a cada peu, 2 ronyons, 2 pulmons, 4 cavitats al cor, una bona circulació, un cordó umbilical ben posat, etc. Aish... I quan ja m'hagin dit tot això, llavors que em diguin si és nen o nena. Que sí, que m'he rendit a l'evidència: és molt pesat haver de dir "el nen o la nena" cada vegada que en parlo. I així, com a mínim, ja podrem començar a pensar en noms. L'altre gran tema.


Aish... quins nervis! Que lent que passa el dia!

EL SHOW D'IMPROVITZAR

Divendres a la nit vam anar a veure l'espectacle Improfighters, al Teatreneu i va ser la boooooooooooooooombaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!! És com un combat d'improvització entre actors però que ningú s'imagini res del tipus "El Club de la Comedia"... Què va!!! És molt més diverttit perquè durant l'estona d'improvització (el combat), els actors han de fer una "mini" obra de teatre o sketch que sigui divertit i que, a més, compleixi alguns requeriments. Així, i per exemple, el tema de l'sketch el posa el públic, que abans, hem hagut d'omplir un paperet amb el primer que ens vingui al cap. Alguns dels temes que van sortir divendres van ser: "Odio els triatletes", "Ensenya'm les tetes", "Els homes només lluiten quan és per una dona", "Només existeix el present", etc.

I, si només amb el tema no us sembla prou complicat, hi ha un àrbitre que posa més normes. Per exemple, la meitat de l'sketch ha de ser com si fos una peli de terror i, l'altre meitat, un musical. O bé, només es poden dir un número concret de paraules per frase. O totes les frases han de començar per una lletra concreta, etc.

I, si amb això no n'hi hagués prou, l'àrbitre, un suposat Vito Smith, li posa molta salsa a tot plegat. I els actors també tenen un personatge. Divendres van combatre "El fugas", un pres fugat, "L'enxeneta solitària", "La Marijuana Malaspulgas" acabada d'arriba d'Amsterdam i cega com una rata de maria, i la "Ramona Power" una rockera trasnochada. Un festival, vamos!

En definitiva, va estar molt i molt bé. Us ho recomano moltíssim! Podeu trobar alguns comentaris o descripcions a

aquest link

i a

aquest altre

10 IDEES

Aquesta nit ha estat la tercera que he dormit poc... massa poc: que si la calor, que si la vida de vici i perdició que passa més factura de lo habitual estant embarassada, que si la jornada intensiva (que no em faig a la idea de que he d'anar a dormir més aviat...), etc. I clar, com que gairebé totes les meves neurones estan dedicades a fer créixer el projecte de bebito, l'única que em queda lliure porta un despiste... Aish.

Idea 1: M'he rendit a l'evidència. La setmana que ve sabrem, jo també, si és nen o nena.

Idea 2: Els mossos d'esquadra de la comissaria del barri parlen tots en castellà. No hi entro, només apunto.

Idea 3: Un part natural no vol dir, necessàriament, parir a casa. Estic fins els collons d'haver-ho d'explicar cada vegada que dic que m'agradaria tenir un part el més natural possible.

Idea 4: Vaig anar a veure Sexo en Nueva York. I m'ho vaig passar teta. Dir que continuo preferint la sèrie i admetre'n totes les maldats, superficialitats i coses xungues hagudes i per haver. Però jo m'ho vaig passar molt i molt bé. Apa.

Idea 5: Què regalo als meus tiets que fan 25 anys de casats?..... neurona?... neurona, on ets?....

Idea 6: Dissabte tinc el 2on casament de la temporada. Una altra boda sòbria. Per què, senyor, per què l'alchol ha de ser dolent per l'embaràs quan és tan i tan bo per aguantar segons què?????!!!!!!!!

Idea 7: Per fi han començat les obres a l'edifici on visc. Al principi, a la gata li feia por la bastida que es veu des de la finestra del menjador. Va ser bastant graciós veure'n la reacció. Pobrissona.

Idea 8: Sóc tonta. Em fa vergonya posar-me les ulleres noves davant de gent que fa temps que em coneix i no m'ha vist mai amb ulleres. És un fet. Per què?

Idea 9: Vull anar a passar uns dies a El Poble així que pugui. La família s'ho mereix i necessito dedicar-li temps per alguns projectes. Vull quedar amb les amigues. Vull anar a Girona a passejar i de compres. Vull anar a la platja.

Idea 10: zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz.

MATERNITATS

La maternitat, fer de mare, ser mare... Tinc alguns dubtes i algunes reflexions que ja m'imagino que no tenen respostes clares ni úniques... I que segurament es tractarà de que jo i el Mico trobem les nostres pròpies solucions una vegada el projecte de bebito sigui aquí. Amb tot, em passen pel cap i posar-les aquí també és una manera d'aclarar-me les idees... no?

Avui toca la primera reflexió que, de fet, és la menys important de totes...

Algú em podria dir si la Chacón ha tornat a currar abans d'hora? El permís de maternitat és de 16 setmanes i sembla ser que no l'ha exhaurit pas... O bé, és que el seu company està gaudint d'una part del permís de maternitat d'ella? La llei permet que, de les 16 setmanes, el pare de la criatura pugui gaudir-ne d'un màxim de 10. Estaria bé fer-ho públic. Sí, ja sé que es tracta de la vida privada d'una persona però si tenim en compte que la seva cartera i el seu embaràs van ser utilitzats per fer-ne emblemes de la igualtat... Doncs el seu retorn al treball no explicat és absolutament contraproduent, la veritat.

Quin model ens mostra? El d'una dona que prioritza la vida laboral per davant de la personal, que renuncia a un permís de maternitat molt lluitat i ja de per si insuficient (i molt utilitzat per les empreses com a excusa per no contractar dones) a favor de la feina, etc. Aquest és el model de maternitat que s'ha de potenciar des dels poders públics? Això realment és igualtat? I pensar que la majoria de nosaltres està defensant un permís de paternitat obligatori i exclusiu pels homes (no compartit amb les mares), que tingui també una durada de mesos... És de rebut que la senyora ministra renunicii al seu permís, que doni la imatge de que "no ho necessito"? Sí, és clar, perquè la Chacón segurament compta amb algú (a 600€ el mes mínim) que li cuida la criatura.. Però no tothom s'ho pot permetre això... I, que jo sàpiga, les guarderies (que n'hi ha a punta pala, vamos) no en volen pas de criatures tan petites. Ah! No! Espera! Ja ho tinc: a la criatura l'està cuidant l'àvia o l'avi. Quina sort, eh? Tenir una xarxa social de suport que t'estalvii haver de recórrer a l'amplíssim Estat de Benestar que tenim.

I la lactància? Què li menja el fill? Fa com la majoria de dones treballadores lactants que, una vegada a la feina, s'han de tancar al lavabo mitja hora amb el "munyidor" de llet?

En fi... Així anem.