Avui estic una mica baixa de moral... Aquest cap de setmana hem estat a La Reserva i hem tornat a tenir “choque de titanes” amb la sogra... I aquesta vegada perquè jo no n’he sabut prou. M’hauria d’haver callat una cosa que vaig dir i que no va ser, precisament, el més diplomàtic o encertat del món. No va ser res ofensiu ni borde, senzillament, sense pensar, vaig fotre la gamba. Molt. Vaig venir a dir que quan estem a El Poble (amb la meva família) estem molt més còmodes, en termes d’espais, que quan estem a La Reserva (ella & co.).
Siiiiiiiiiiiiiiiiiii. Ja ho sé. ¡Craso error! Mai, mai, mai s’ha de fer això!!!!!!! No s’ha de comparar una família davant de l’altra. Ja ho sé, ja ho sé...
Podria explicar-vos el perquè vaig acabar equivocant-me d’aquesta manera. I crec, sincerament, que em diríeu que sí, que vaig fotre la pota però entendríeu el perquè. Però de què serviria? De res. La qüestió és que, per variar, he tornat a quedar com la xunga de la jove. La que només provoca disgustos i mal rollos...
I n’estic molt farta, la veritat. I el problema és que ja no sé què he de fer. Ni tan sols les solucions que un dia vaig pensar que eren la solució serveixen per res. Al contrari, sembla ser que ho empitjoren. I crec que només puc fer una cosa: callar, callar, callar... I que tot em rellisqui. O bé no callar i que se m'enfotin les conseqüències. Algú té tanta personalitat perquè ambdues opcions li valguin? Si algú en sap, plis, que me n’ensenyi. Que ho porto fatal.
Siiiiiiiiiiiiiiiiiii. Ja ho sé. ¡Craso error! Mai, mai, mai s’ha de fer això!!!!!!! No s’ha de comparar una família davant de l’altra. Ja ho sé, ja ho sé...
Podria explicar-vos el perquè vaig acabar equivocant-me d’aquesta manera. I crec, sincerament, que em diríeu que sí, que vaig fotre la pota però entendríeu el perquè. Però de què serviria? De res. La qüestió és que, per variar, he tornat a quedar com la xunga de la jove. La que només provoca disgustos i mal rollos...
I n’estic molt farta, la veritat. I el problema és que ja no sé què he de fer. Ni tan sols les solucions que un dia vaig pensar que eren la solució serveixen per res. Al contrari, sembla ser que ho empitjoren. I crec que només puc fer una cosa: callar, callar, callar... I que tot em rellisqui. O bé no callar i que se m'enfotin les conseqüències. Algú té tanta personalitat perquè ambdues opcions li valguin? Si algú en sap, plis, que me n’ensenyi. Que ho porto fatal.
4 comentaris:
Per desgràcia, no et puc aconsellar. Jo no la suporto, a la meva. Me l'empasso quan no tinc més remei... i intento que sigui el mínim de cops l'any (i vivim al mateix poble, no t'ho perdis).
De vegades, això de ficar la pota no creus que és com una olla pressió que deixar escapar el vapor? Potser no ho vas fer pensant, però potser també el teu subconscient volia fotre-li una clatellada en forma de retret absurd.
Mira, ultimament jo aconsegueixo no pensar-hi gaire. Intento que tot el què diuen, que només són bajanades i absurditats, m'entrin per una orella i me n'en sortin per l'altra. Costa, i molt. Però pel teu bé, i més ara!, fes-ho. No li fotis ni cas. Ni te la miris!
Ara tu tens el poder més que mai, reina. I d'ara en endavant, més encara, no ho oblidis.
Ostres, reina, em sap greu que tinguis problemes amb la sogra!
No sé què dir-te per animar-te i ajudar-te... el cas és que com diu la Querida Enemiga, ara més que mai que TOT el que vingui d'aquesta persona t'entri per una orella i et surti per l'altra, pel teu bé, pel de la criatura i per la teva relació de parella!!
Un petonàs des de Girona, reina!!!
I com tu tantes vegades m'has dit: ànimuuuuussssssssssssssssss!!!!!!!
A veure....
he tingut dues sogres, de moment :), em duc bé amb les dues i em consta que m'estimen molt, això que les dues son "ex", però costa, i molt, arribar a un bon acord entre les dues.
No em va ser senzill, però n'apréns i tu no seràs diferent, un xic de paciència, de moment encara ets la que li ha "fotut" el nen...
Ptonets
Noies, gràcies pels ànimus i el suport... Paciència i pell morta, oi? Vamos p'allá!
Publica un comentari a l'entrada