DV: DIVENDRES DE VARIS 9

Buenoooooooooooooooooooooooooooo! Per fi és divendres altra vegada!!!!!!

• La meva gossa està recuperant la vista!!!!!!!!! Siiii! Ha recuperat un 70% de la visió en un ull i un 30% en un altre... No us podeu ni imaginar lo contenta que estic. Ja no està cega. Vale que potser no hi veu del tot però, segurament, ja hi veu més que quan tenia catarates.... I encara pot recuperar més!! Bien!


• El lloc on he d'anar durant 6 setmanes una vegada per setmana es.... tatxan, tatxín... Guadix!!!! A la província de Granada. Sí, al sur! De fet, ara ja només hi he d'anar 5 vegades més.... ommmmmmmmmmmm. Us deixo un parell de links a posts sobre què vol dir viatjar per feina. Sí, pot ser una merda. O pot ser interessant. I, sobretot, és cansat. El que més pal em fa és, definitivament, que sigui tan sovint. Lo guay és marxar un cop al mes o així...


• Demà anem d'aventura. És una sorpresa pel Mico però no us puc dir exactament què és perquè ell també mira el blog. De totes maneres, serà xulo, xulo. Ja us posaré fotos diumenge o dilluns...


• Estic encantada de l'anunci aquest que hi ha a les parades de bus de Barcelona. Mai havia estat tan distret anar caminant pel carrer.... juas, juas, juas!

• Algú sap com ho puc fer perquè la data del post no quedi tan enganxada al text? He manipulat la plantilla tot el que he sabut/pogut però d'això no me'n surto i no m'agrada gens... Quin codi hauria d'introduir? Més o menys, en què m'hauria de fixar de la plantilla?
  
  

VARIS EN DILLUNS

Dilluns........ pfffffffffffffffffffff.

• Cap de setmana mogudet: Bodorrio + ressaca.
• Notícies de la gossa: l'oftalmòleg de gossos va dir que ell creu que hi podrà tornar a veure. Alegria, alegria! Sembla ser que tot plegat es deu a una pujada de pressió que la gossa va tenir durant el post-operatori.... Aquesta pujada li va provocar una hemorràgia que és la culpable de tot. Pregunta: I ningú se'n va adonar?????!!!!!!!
• Resultats de l'enquesta: 1 vot anònim pel prat. 1 vot per l'abre (=1/2 vot de la Joana i 1/2 vot de la Miskah). 3'5 vots per les pomes (=1 vot de la Barbara, 1 vot de la Núria, 1/2 vot de la Joana i 1 vot de la Miskah). Per tant, les pomes!!!!! Moltes gràcies per la vostra participació!!! Intentaré fer el canvi demà al vespre o així... Però necessito temps perquè tot plegat és una mica de merder...
• Notícies laborals: pffffffffffffffffffffff. Sembla ser que la crisi post vacacional decau. Serà que torno a entrar en l'espiral conformista de cada any? Demà m'han convocat a una entrevista de detecció de necessitats de la plantilla...juas, juas! És un xou que es munten cada x temps per tal de "conèixer el clima laboral i saber en què pot millorar l'empresa en la gestió dels RRHH". Les entrevistes les fa una persona externa i en teoria són anònimes.... Bueno. Ja us podeu imaginar quina és la realitat no? Aquest any tothom s'ha posat d'acord per demanar jornada intensiva els estius... Si ens ho donen em quedo! Mira què et dic.
• Marrón de la setmana: Com que sembla que estem de mala ratxa, la setmana passada no podia ser menys i hi havia d'haver un marron. Aquesta vegada gros. Uns amics van tenir un accident de moto i estan hospitalitzats. Res vital però sí suficientment greu com perquè hagin d'estar en rehabilitació uns quants mesos després d'una estada a l'hospital que haurà inclòs cirurgia. Només em queda dir: deixeu estar les motos. En serio.

Bona setmana!

CAP AMUNT...

El pont que m'he agafat sense el permís de ningú (avantatges de que la jefa continui de vacances) se m'ha posat prou bé... Amb una mica de sort, la setmana passada vam tocar fons i, com a mínim, ja no tinc tantes ganes d'anar dient "merda" a tort i a dret. Això no vol dir que les coses hagin canviat, eh? Però potser sí que he tingut la tranquil·litat per intentar mirar-m'ho d'una altra manera...

• La gossa continua cega. Em sap un greu terrible i pateixo quan la veig donant-se cops contra les coses però, mira, ella està tranquil·la i alegre com sempre. I això ajuda a no patir-hi tant. Amb tot, encara no ens hem rendit. Dijous la veurà l'oftalmòleg de gossos i des de dilluns que li han canviat el tractament. Continuem creuant els dits, doncs.


• Els avis es fan grans i he d'aprendre a acceptar-ho i intentar patir-hi el menys possible. Això sí que serà com escalar l'Everest però he d'intentar no perdre els nervis i viure-ho el millor possible. (I si m'ho dic a mi mateixa 1000 vegades, potser m'ho acabaré creient!).


• M'han reconfirmat l'existència del puto pòlip. Ara es tracta de veure-ho en positiu: no passa res, es pot treure, no és res dolent i... amb una mica de sort podré agafar-me una baixa i tot!!!! Sí, vale, una baixa breu però ara que he decidit abandonar el meu sentit de la hiper-responsabilitat laboral...


• La conferència amb el capullo trepa no va ser tan horrorosa. Em va servir per confirmar que, efectivament, és un capullo trepa i no és que jo li tingui mania perquè sí... juas,juas!


• Sí, d'acord, lo de les pallisses al Carcassonne era una xorrada... Amb una mica de sort aviat tornarem a ser invencibles! jejeje!

Gràcies pels vostres comentaris i suport.

CAP AVALL...

La setmana va de mal en pitjor:

1. La gossa continua cega. No sembla que hi hagi cap millora. Merda.
2. Els avis cada vegada rapapiegen més. Comprovat. Merda.
3. Avui tinc hora al metge pel puto pòlip. Merda.
4. Demà he d'anar amb el trepa capullo de l'oficina a fer el paripé en una conferència. Merda.
5. Al Mico i a mi se'ns ha acabat la bona ratxa i ara ens apallissen quan juguem junts al Carcassonne per internet. Merda.

Coses bones de la setmana:..... mmmmm.... Sincerament: només puc pensar en lo tranquil·la i satisfeta de la vida que estava jo a Costa Rica.... aish!

GOSSA, FAMÍLIA, RESPONSABILITATS...

La gossa continua cega però les coses no pinten malament tot i que les últimes hores han estat com unes muntanyes russes...

Ahir vam anar al veterinari i ens va atendre el super-jefazo de l'hospital. Primer indicador de que la cosa era una mica seriosa... Ens va dir el que ja m'havia dit per telèfon, que la gossa té una inflamació de la cambra anterior de l'ull (uveítis), una complicació habitual de les operacions de catarates. Es veu que, abans, aquesta complicació es donava en un 20% dels casos i ara, gràcies a un canvi de la tècnica utilitzada en les operacions de catarates, només es dóna en un 10%. Ja és mala sort, eh?

Lo important: és una situació reversible. Es pot solucionar. Tot i que no ho poden garantir el 100% (els metges, i per tant els veterinaris no poden garantir mai res) és solucionable. Canvi de pastilles i molta importància a unes gotes que s'han de posar tres vegades al dia. Amb una mica de sort, la gossa recuperarà la vista.

També és important: és un problema derivat de l'operació. No té res a veure amb que la gossa s'hagués pogut donar un cop o amb que no n'haguéssim sabut prou de cuidar-la... uf!

Següent problema: els meus avis són incapaços de posar-li gotes als ulls a la gossa. Al vespre, una vegada la vam haver recollit de l'hospital veterinari vam portar la gossa al poble on els avis estan de vacances. Després de sopar vam intentar ensenyar-los-hi com posar les gotes... un fracàs absolut! En serio. Més enllà d'un problema de capacitat (són vells i menys àgils) també va ser un problema d'actitud (se'ls fa gros i són incapaços de superar la pròpia sensació de que "no poden o no en saben"). I jo em vaig sentir fatal primer perquè els veus vells i superats i segon per haver esperat que en fossin capaços...

Total, jo ja em veia la gossa cega de per vida quan... tatxán... el Mico va trobar la solució: Hem trucat aquest matí a una clínica veterinària que està a 10 minuts de l'apartament i s'han avingut a posar-li les gotes a la gossa. ALEGRIA!!!!!! Els avis hi hauran d'anar 3 vegades al dia però, com a mínim, la gossa tindrà el tractament adequat.

Oooooooooooooooooooh! No sabeu lo tranquil·la que m'acabo de quedar.... ara només toca creuar els dits perquè el tractament funcioni i la gossa hi torni a veure... Però bueno, com a mínim, em trec el pes de sobre de saber que ho estic fent el millor que puc i que no deixo de fer res que sigui necessari.

Pd. Si algú es pregunta per què no me l'emporto a Barcelona: ja ho hem pensat i era la última opció si els de la clínica veterinària deien que nanai. Problemes d'aquesta solució: a) i la Saigon?; b) nosaltres treballem tot el dia, la gossa estaria sola en una casa que no coneix amb una gata zumbada; c) seria molt complicat poder-li posar les gotes 3 vegades al dia...

LA MEVA GOSSA

Crec que al blog no ho he explicat mai però heu de saber que a El Poble hi tinc una gossa que viu amb la meva família. És una gosseta molt guapa, de mida mitjana i que ja té una edat, 11 anys. Va venir a viure a casa quan jo ja estava a Barcelona i, per tant, no hem arribat a conviure mai del tot. Però és tan carinyosa que es fa estimar un munt i, en certa manera, la seva responsable en sóc jo.

Ara fa un any, vam començar a notar que no s'hi veia gaire bé. La vam portar al veterinari i ens va dir que tenia un principi de catarates que anirien a més i que no valia la pena operar-la fins que no es donés cops contra les coses. Això va començar a passar no fa massa i vam decidir, amb el consell del veterinari, que ja era el moment.

Dimarts passat la vam operar i el que, en principi, havia de ser quelcom senzill i fàcil s'ha convertit en una preocupació enorme. Quan la vam anar a buscar després de l'operació el veterinari ens va dir que tot havia anat molt bé i que la gossa estaria bastant cega o cega del tot entre tres i quatre dies. Que això ja era normal. Que a partir d'aquí començaria a veure-hi.... Pobrissona, feia molta pena. Primer perquè s'anava donant cops contra les coses i segon perquè tenia els ulls vermells de sang, que feia angunia veure-la. Amb tot, vam fer el cor fort, ens vam proveir de totes les gotes i coliris haguts i per haver i ens vam disposar a cuidar-la durant tot el temps que fes falta.

Però no ens pensàvem que fos tant. Ahir diumenge encara no s'hi veia gens. Al vespre vam anar a deixar-la al veterinari perquè avui se la miressin. Què collons està passant????!!!!! Estic esperant que em truquin i em diguin el què. I estic angoixadíssima. Em sento molt culpable i no m'agrada gens el caire que estan prenent les coses.... No puc deixar de pensar que he fet quelcom molt malament (que si les gotes, que si no haver anat abans al veterinari, que si etc...) i que la gossa es quedarà cega el que li queda de vida.

Si-us-plau, si-us-plau, si-us-plau, creueu els dits amb mi, vale?

Moltes gràcies....

PD. Escriure el blog em distreu. Porto tot el matí incapaç de fer res i esperant a que soni el mòbil....

Actualització 12.45h: Sembla ser que la gossa té una inflamació a la càmara anterior de l'ull. Una complicació habitual en les operacions de catarates. Canvi de medicació i creuar els dits. El veterinari no m'ha assegurat que hi torni a veure. Diu que "així espero". Que malament...