GOSSA, FAMÍLIA, RESPONSABILITATS...

La gossa continua cega però les coses no pinten malament tot i que les últimes hores han estat com unes muntanyes russes...

Ahir vam anar al veterinari i ens va atendre el super-jefazo de l'hospital. Primer indicador de que la cosa era una mica seriosa... Ens va dir el que ja m'havia dit per telèfon, que la gossa té una inflamació de la cambra anterior de l'ull (uveítis), una complicació habitual de les operacions de catarates. Es veu que, abans, aquesta complicació es donava en un 20% dels casos i ara, gràcies a un canvi de la tècnica utilitzada en les operacions de catarates, només es dóna en un 10%. Ja és mala sort, eh?

Lo important: és una situació reversible. Es pot solucionar. Tot i que no ho poden garantir el 100% (els metges, i per tant els veterinaris no poden garantir mai res) és solucionable. Canvi de pastilles i molta importància a unes gotes que s'han de posar tres vegades al dia. Amb una mica de sort, la gossa recuperarà la vista.

També és important: és un problema derivat de l'operació. No té res a veure amb que la gossa s'hagués pogut donar un cop o amb que no n'haguéssim sabut prou de cuidar-la... uf!

Següent problema: els meus avis són incapaços de posar-li gotes als ulls a la gossa. Al vespre, una vegada la vam haver recollit de l'hospital veterinari vam portar la gossa al poble on els avis estan de vacances. Després de sopar vam intentar ensenyar-los-hi com posar les gotes... un fracàs absolut! En serio. Més enllà d'un problema de capacitat (són vells i menys àgils) també va ser un problema d'actitud (se'ls fa gros i són incapaços de superar la pròpia sensació de que "no poden o no en saben"). I jo em vaig sentir fatal primer perquè els veus vells i superats i segon per haver esperat que en fossin capaços...

Total, jo ja em veia la gossa cega de per vida quan... tatxán... el Mico va trobar la solució: Hem trucat aquest matí a una clínica veterinària que està a 10 minuts de l'apartament i s'han avingut a posar-li les gotes a la gossa. ALEGRIA!!!!!! Els avis hi hauran d'anar 3 vegades al dia però, com a mínim, la gossa tindrà el tractament adequat.

Oooooooooooooooooooh! No sabeu lo tranquil·la que m'acabo de quedar.... ara només toca creuar els dits perquè el tractament funcioni i la gossa hi torni a veure... Però bueno, com a mínim, em trec el pes de sobre de saber que ho estic fent el millor que puc i que no deixo de fer res que sigui necessari.

Pd. Si algú es pregunta per què no me l'emporto a Barcelona: ja ho hem pensat i era la última opció si els de la clínica veterinària deien que nanai. Problemes d'aquesta solució: a) i la Saigon?; b) nosaltres treballem tot el dia, la gossa estaria sola en una casa que no coneix amb una gata zumbada; c) seria molt complicat poder-li posar les gotes 3 vegades al dia...