03 de setembre 2007

LA MEVA GOSSA



Crec que al blog no ho he explicat mai però heu de saber que a El Poble hi tinc una gossa que viu amb la meva família. És una gosseta molt guapa, de mida mitjana i que ja té una edat, 11 anys. Va venir a viure a casa quan jo ja estava a Barcelona i, per tant, no hem arribat a conviure mai del tot. Però és tan carinyosa que es fa estimar un munt i, en certa manera, la seva responsable en sóc jo.


Ara fa un any, vam començar a notar que no s'hi veia gaire bé. La vam portar al veterinari i ens va dir que tenia un principi de catarates que anirien a més i que no valia la pena operar-la fins que no es donés cops contra les coses. Això va començar a passar no fa massa i vam decidir, amb el consell del veterinari, que ja era el moment.

Dimarts passat la vam operar i el que, en principi, havia de ser quelcom senzill i fàcil s'ha convertit en una preocupació enorme. Quan la vam anar a buscar després de l'operació el veterinari ens va dir que tot havia anat molt bé i que la gossa estaria bastant cega o cega del tot entre tres i quatre dies. Que això ja era normal. Que a partir d'aquí començaria a veure-hi.... Pobrissona, feia molta pena. Primer perquè s'anava donant cops contra les coses i segon perquè tenia els ulls vermells de sang, que feia angunia veure-la. Amb tot, vam fer el cor fort, ens vam proveir de totes les gotes i coliris haguts i per haver i ens vam disposar a cuidar-la durant tot el temps que fes falta.

Però no ens pensàvem que fos tant. Ahir diumenge encara no s'hi veia gens. Al vespre vam anar a deixar-la al veterinari perquè avui se la miressin. Què collons està passant????!!!!! Estic esperant que em truquin i em diguin el què. I estic angoixadíssima. Em sento molt culpable i no m'agrada gens el caire que estan prenent les coses.... No puc deixar de pensar que he fet quelcom molt malament (que si les gotes, que si no haver anat abans al veterinari, que si etc...) i que la gossa es quedarà cega el que li queda de vida.


Si-us-plau, si-us-plau, si-us-plau, creueu els dits amb mi, vale?

Moltes gràcies....

PD. Escriure el blog em distreu. Porto tot el matí incapaç de fer res i esperant a que soni el mòbil....
Actualització 12.45h: Sembla ser que la gossa té una inflamació a la càmara anterior de l'ull. Una complicació habitual en les operacions de catarates. Canvi de medicació i creuar els dits. El veterinari no m'ha assegurat que hi torni a veure. Diu que "així espero". Que malament...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

M¡he quedat de pedra... pobreta. Espero que es recuperi... encara que ja et dic, el veterinari diu que es una complicació habitual i no sap dir si recuperara la vista???? No ho entenc... igualment, molts ànims!!

Gatxan ha dit...

Nena, gràcies pels ànims! La veritat és que fa patir un munt tot plegat però esperem que es recuperi...