D'entrada jo sóc una persona prou sociable i a l'oficina em cau tothom bé. Tothom??? Bé, ara que l'assetjador ja no hi és.... Tothom menys un tiu. Diguem-li el Trepa.... (vale, aquí se m'ha vist el llautó, oi? jejeje!)...
No l'aguanto. No puc amb ell. No hi ha manera.
Sabeu aquests tius que van de guays per la vida?
Que els sobra testosterona per tot arreu?
Que van pel món picant-li l'espatlla als homes i perdonant-los-hi la vida a les dones?
Que tenen un humor falton? Sempre a punt per posar-te en ridícul?
Que quan et donen la mà la posen horitzontal, amb el palmell cap avall?
Doncs el Trepa és calcadet a tot això.
I l'han ascendit.
Aaaaaaaaaaaarggggggggggggggggggghhhhhhhh!!!!
És que ara no hi ha qui l'aguanti. L'haurieu de veure. Cada vegada que pilla el telèfon per parlar amb algun soci o client s'arrepapa a la cadira, tira el respatller cap enrera i comença a parlar amb aquell to super-mega confiat d'home de món....
Capullo!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Sort, sort, sort que no serà el meu jefe. Sinó, ja estaria obrint-me les venes.
3 comentaris:
Ostres...ja sé de què parles...és una situació en la que sents una ràbia i una impotència que explotaries!
Ja ho pots ben dir: sort que no serà el teu jefe! perquè sino...t'asseguro que et quedes sense ungles!
A la meva feina, he de vivir amb el exemplar femeni del teu company. Es i-n-s-o-p-o-r-t-a-b-l-e y sempre troba la manera de fer-te sentir com una Mer·$"!%!". No entenc la gen que és axi.
La teoria diu que segurament es tracta de persones amb uns complexes d'inferioritat brutals... Però a mi això no m'alegra el dia, la veritat. Com a mínim, amb l'ascens es canviarà de lloc i no li hauré de veure la cara tots els dies...
Publica un comentari a l'entrada