Feia dies que no feia un varis, eh? Vamoh p'allá:
- Estic home alone... snif, snif. El Mico ha largat avui a primera hora i no torna fins a finals de setmana. I la setmana passada també va estar fora uns dies... Realment, quan coincideix que tots dos dos tenim una època de viatges es fa una mica dur, eh? Jo largo la setmana que ve, del 3 al 5. I la següent, del 10 al 13. Al final, haurem passat un mes entrant i sortint... i passant pocs dies junts a casa... Un pal.
- Com que sóc una inconscient ahir vaig caminar uns 2 km, vaig ajudar a la família del Mico a collir olives i vaig carregar pesos. Resultat: a la nit les pèrdues eren una mica més fortes de lo habiutal. Ja ho sé: mea culpa total. Osti, però és molt difícil cuidar-se quan et trobes bé i no et fa mal res!
- Exacte: aquest cap de setmana hem estat a La Reserva. I estava tot molt bonic, de tardor total. La veritat és que sort que els colors de la tardor són tan xulos perquè, per mi, és una estació una mica depriment. Això de que es faci fosc tan aviat em fot un munt. Ahir, a La Reserva, però, una vegada es va haver aixecat la boira, feia un sol fantàstic i el cel era totalment seré. I feia aquell fred viu, que et desperta tots els sentits. I a la nit, vau veure la lluna plena? L'hauríeu d'haver vist mentre baixàvem en cotxe cap a Barcelona: era enorme i feia un munt de claror. I els camps i les muntanyes i els núvols quedaven il·luminats... Bueno, molt bucòlic tot plegat, la veritat.
- Heu anat mai a collir olives? Tot i ser de poble, la meva relació amb les feines del camp ha estat sempre inexistent. Per tant, mai m'havia aproximat al meravellós món de les olives (excepte les farcides d'anxova, clar) fins que no vaig conèixer el Mico. A casa seva tenen oliveres i cada any cullen olives per fer-se el seu propi oli. És una feinada de campionat, en serio. D'acord, l'oli està boníssim però, per mi que sóc una comodona i lo del camp no em va, no val la pena. Fa tanta fred... Tanta... I et passes tot un matí donant-li cops als arbres perquè després vingui el sogre a dir-te que dels 4 sacs arreplegats en sortiran 10 litres... Anda ya! Digueu-me insolidària però ja fa anys que me n'escaquejo tan com puc...jejeje!
Au, feliç dilluns!
3 comentaris:
Hola Gatxan! nena he aconseguit plantar al blog les plantilles aquestes de la Pannasmontata, però ara tinc un problema i és que quan vull persnalitzar-les no em deixa...em surt tot amb anglès. Si vas al meu blog: www.patufeta.blogspot.com ho veuràs... no sé com ho he de fer! Ara però almenys he pogut insertar-les, però només em deia fer entrades i prou. No puc tocar res de la plantilla. Bé, suposo que tard o d'hora ho aconseguirem.
Per cert, veig que tens un gat negre, jo també. El meu es diu Tro...i sóc una gran amant d'aquests animals. Un petó noia, ah! he rigut molt amb el tema olives...jo tampoc sóc molt de camp però reconec que quan el visito m'impregno totalment del que s'hi viu i s'hi fa perquè el meu "mico" n'és més que jo de camp.
Un petó i fins aviat!
Jo una vegada també vaig collir olives!!!
Va ser fa segles al poble d'una amiga a Extremadura. Ens van donar un pal i adonar-li cops al arbre... ho vaig trobar de lo més relaxant!
Igualment vam estar poca estona, suposo que fer-ho durant un dia sencer cansa i molt i fer-ho com a professió deu ser una putada.
P.D. M'he rigut molt amb el post de la jefa pendona!!! A vegades penso que passaria si els jefes llegissin el que escrivim?!?!?!
Tu no saps estar-te quieta, oi? jeje. Per una vegada que tens escusa de no fer res perquè estàs convalescent de l'operació i et poses a recollir olives...no tenim remei!
Moltes gràcies per l'ajuda en el canvi de plantilla. S'ha fet difícil però al final s'ha aconseguit...i que bé que et quedes! Ara amb el que tinc problemes és amb el comptador Sitemeter, però aquest capítol si de cas el deixo per més endavant...jejeje.
Ànims per aquests dies en que estàs "Sola en casa"!!
Un petó!
Publica un comentari a l'entrada