Son

son, son, son...............mmmmmmmmmm.

Ahir vaig anar a dormir a les 3 llegint The Bronze Horseman i clar, avui lleva't a les 7.30 com si res... Sempre em passa això quan m'enganxa un llibre. Que no sé parar. No puc. Hi ha a qui llegir li fa venir son. No pas a mi. Jo no puc parar. Veig que són la 1 i penso "que tard... va, un quart d'hora més", veig que són tres-quarts de 2 i penso "va, fins a les 2", i així successivament fins que són les tantes. Aleshores, quan al final em rendeixo, m'adormo plena de remordiments perquè penso que l'endemà no serviré de res... En fi, que The Bronze Horseman està prou bé.