Fa uns dies vaig anar a passar un cap de setmana a Peralada amb la colla i vam anar a visitar el Castell. Durant la visita ens van explicar que, una vegada morta sense descendència l'última comtessa, a princpis del segle XX el castell va ser comprat per un industrial molt ric que es deia Mateu. I vam poder comprovar que el Mateu en qüestió devia estar forrat com una mala cosa: que si una biblioteca amb milers d'exemplars, que si una col·lecció de cristalls amb peces egípcies i romanes, que si capitells romànics a l'esglèsia privada, etc.
I aleshores vaig recordar que, de petita, havia sentit a parlar als avis d'un tal Mateu de Garvet. Per això, una vegada acabada la visita, morta de curiositat, vaig trucar a casa i els vaig preguntar que què en saben del Mateu aquest...
Doncs bé, resulta que es tracta d'un industrial català immensament ric que, quan va esclatar la guerra civil , es va passar al bandol feixista i es va dedicar a finançar la guerra d'en
Franco... Un fatxa de la hòstia, vamos!I de tota aquesta història hi ha una cosa que m'indigna. No és pas el fet que el Mateu i descendència (la seva filla única es va casar amb el Segú, el pavo dels casinos) fossin fatxes, ni que en Franco passés temporades al Castell de Peralada, ni que estiguin forrats a costa de la repressió i l'explotació dels altres... El que més em fot és que aquesta gent, una vegada acabat el règim i després de la transició mantenen tot el prestigi social intacte. És a dir, o bé no se sap res de tot això que acabo d'explicar o bé es vol amagar però tothom perd el cul per anar al festival cada estiu! Ja veureu el proper juliol a Montilla i senyora codejant-se amb la soprano de turno i la jet set del moment. Tots arregladets i glamorosos... Des del meu punt de vista, aquesta gent per més forrada que estigui, per més casinos, bodegues, etc., haurien des ser tractats com uns pàries. Us sona allò de "los mismos perros con distintos collares"?
I d'altra banda, el que també em fot és el tema patrimoni. Els capitells romànics són de Sant Pere de Rodes.... ?????!!!!!... Es pot saber què hi fan en una esglèsia privada????!!!! I les monedes i els cristalls... Que potser venen de les ruïnes d'Empúries???? Tot això és patrimoni públic. Del conjunt de catalans i catalanes. Doncs bé, allà s'està. En mans d'una família de privilegiats que ho utilitzen per enriquir-se encara més...
Vale. Sóc una roja. I què?
A la Saigon la van trobar abandonada a mitjans d'agost. Des d'aleshores, i fins que ens en vam poder fer càrrec nosaltres, va estar-se a casa de tres senyores jubilades que, evidentment, s'estaven molt per casa. Nosaltres la vam anar a buscar el 29 de setembre.
