ÚLTIM DIA

Avui és l'últim dia de vacances i me l'han amargat. Qui? La meva feina. M'han trucat aquest matí per dir-me que m'espera un marrón de campionat. Es veu que es pensaven que hi tornava avui (perquè no recordaven que m'havien donat un dia més de vacances degut al cap de setmana que vaig haver de treballar a finals de juliol) i quan han vist que no hi era han decidit trucar-me per donar-me la feliç notícia.

Alegria.

Es veu que és un marrón que ja fa temps que està allà però amb la histèria de finals de juliol ningú me n'havia dit res.

I el marrón ha d'estar solucionat per divendres a les 14.00h.

Sabeu com em sento? Doncs que N'ESTIC FINS ELS COLLONS. Ja no aguanto més. Fins aquí hem arribat. Punto. Demà torno a currar i demà començo a buscar feina. És que no pot ser. No pot ser que trobin normal sotmetre la gent a aquest nivell d'estrès. No pot ser que es creguin amb el dret de comptar amb l'absoluta disponibilitat del personal. D'un any cap aquí tinc una urticària, m'he engreixat molt, dormo malament, tinc un mioma i un pòlip i necessito massatges a l'esquena regularment. Patètic, oi? Doncs igual de patètic seria continuar ni un minut més del necessari en aquesta merda de curro. Se me'n fot si cobro menys i si la nova feina és més avorrida. Segur que també serà menys estressant i tindré temps per mi mateixa.

Fa uns dies que volia fer un post fent-vos una enquesta. Posant-vos els pros i els contres i demanat-vos que, encara que fos de forma anònima, diguéssiu la vostra opinió. Doncs mira, m'ho han estalviat. Ara l'únic que em plantejo és si abans de plegar m'aprofito una mica del sistema...

Quina manera més bonica de començar l'any, eh?

Alegria.

LA VIDA ÉS BONICA...

... però complicada.

Això és el que el Mico sempre m'ha dit i m'agrada recordar de tant en tant. Sobretot quan, amb una mica més de vi blanc del compte, m'agafa per posar-me existencialista i preguntar-me el com i el perquè de les coses. Potser és síndrome post-vacacional o poster és que jo ja hi tinc tirada... però avui, tot sopant amb una bona amiga, no hem pogut evitar caure en allò tant gastat de preguntar-nos l'una a l'altra, per enèssima vegada: què vull? cap on he d'anar? què és el correcte? per què?

I ara, de tornada a casa, em poso a escoltar cançons sobre el viatge que vol dir viure. I sobretot, viure aprofitant tot el que et ve. Sense que l'arena se t'escapi per entre els dits.

Us deixo amb el vídeo de Five for Fighting (100 years):



I amb la lletra de Viatge a Ítaca, de Lluis Llach. Per quan necessito instruccions sobre com afrontar el viatge per la vida:

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

MÉS COSES DE COSTA RICA

Ni el Mico (sí, el meu) ni jo som grans aventurers i durant l'any no tenim massa temps per preparar coses. Per això, el viatge a Costa Rica l'hem fet per agència: Orixà a Barcelona i Rutas Tropicales a Costa Rica. Ambdues són agències serioses que promouen un tipus de turisme més "responsable", "conscient" i sobretot, "no massificat". És a dir, no són exactament Halcon Viajes, perquè ens entenguem. Ara no m'estic posant esnob, eh? El que vull dir és que són agències que cuiden els detalls, amb les que no tens la sensació d'anar en ramat (cosa que al Mico i a mi no ens agrada gens) i que tenen una imatge més "alternativa". No sé si m'explico....

El que vam "comprar" a l'agència de viatges va ser un pack que incloia: vols + cotxe de lloguer + hotels (dormir i esmorzar) + estada a Tortuguero tot inclòs. La resta, per tant, ens ho fèiem i desfèiem nosaltres. La veritat és que Costa Rica és un país que es pot fer totalment per lliure, sense agència i sense cap problema. Però també és cert que nosaltres hem escollit una opció que és "pràcticament ho fem per lliure però només ens hem de preocupar de què fer cada dia perquè lo gros està tot solucionat". Còmode, en definitiva. És a dir, una vegada tancada la ruta al nostre gust, l'agència es va preocupar de tot el tema logístic... Tortuguero, però, com que és de difícil accés (no s'hi arriba en cotxe, sinó en barca), és un tema apart. Es fa amb una agència local i en grup (aquí és on vam tenir la primera i última dosi de anar en grup).

Ruta?

1er Tortuguero = Carib Atlàntic, ple de persones d'origen jamaicà que parlen un tipus d'anglès incomprensible, canals, selva tropical inexpugnable, cocodrils, monos, ocells, barques per anar a tot arreu i... tortugues. A Tortuguero és on passa allò que surt al National Geographic: a les nits, les totugues surten del mar, caminen fins al límit de la platja, fan un forat, hi fan 120 ous aprox, tapen el forat, el camuflen i se'n tornen a l'aigua. Màgic. Emocionant. Fantàstic. En serio.

2on Volcan Arenal = Volcà que encara està en actiu i que escup lava i pedres incandescents continuament. No t'hi pots acostar ni de broma però l'espectacle és increible.

Això no són núvols precisament...

3er Rincon de la Vieja = Un altre volcà que, tot i que inactiu, està rodejat de fumeroles, pous de fang bullent, aigües termals, etc.

4art Monteverde = No sé a quina alçada està, és una reserva natural de bosc "nuvoso", enmmig dels núvols, on tot és humit i regalima aigua, i on hi ha més ocells del que us pogueu imaginar mai.

Monteverde, "bosque nuvoso".

5è Manuel Antonio = Parc natural a la costa del Pacífic. Preciós i, a la vegada, dels més visitats. Platges fantàstiques, surferos i monos.

Platja de Manuel Antonio.... no es veu molt "paradisíaca" però us juro que era fantàstica...

6è Dominical = Costa del pacífic no massificada. Més bonica encara. Parc natural marí amb ballenes i dofins.

7è San Gerardo de Dota = 2.200 metres d'alçada. Un fred que pela, gairebé som els únics turistes, colibris i quetzals, l'ocell emblemàtic objecte de mites i llegendes de tot centreamèrica.

8è Puerto Viejo = El Carib altra vegada. Més rastafaris al ritme de reagge. Ron. Lloc mític de Costa Rica que jo no vaig trobar tan especial. Visita al Parc Natural de Cahuita. Sabeu la imatge de la palmera tombada damunt l'arena de la platja? Doncs això.

9è San José = capital de Costa Rica. Lleig i sense interès. Només hi vam fer nit perquè era d'on sortia l'avió per anar de tornada....

I a cada lloc, més enllà d'anar a veure el parc natural es podia fer tirolina, rafting, barranquisme, montar a cavall, excursions nocturnes, etc. No és que jo sigui gaire de fer esports d'aventura però, qui no en tingués prou amb anar a caminar i veure bèsties, tenia un munt de coses per fer...

I ja està. Què us sembla? Jo m'enyoro moooooooooooooooooooolt.

PD. La Saigon està perfecte!!! A casa del Tato li ha anat prou bé. Més enllà de pujar a la barana del balcó (un 6è pis) i trencar alguna cosa, sembla que tothom n'ha sortit indemne...jejeje!

JA SÓC AQUÍ!!!!

Com diria en Tarradelles...jejeje!


Sí, sí, ahir vam arribar cap a les 5 de la tarda. Fets pols després de 22 hores de viatge i tres avions però feliços feliços!!!! Costa Rica és fantàstic. Molt i molt i molt xulo. Aneu-hi a la que pugueu, en serio. Val la pena!!!!


Hem fet el que més de gust em venia: natura. Hem vist un munt de bèsties rares que no havíem vist mai. Els paisatges són increïbles i molt variats. El centre és molt muntanyós i després hi ha les dues costes, la de Pacífic i la del Carib. Totes dues molt exhuberants però amb caràcters diferents. Hem caminat un munt per llocs que de tant bonics que eren no t'ho podies creure. I hem fet algunes coses molt emocionants: vam anar a veure com desovaven les tortugues, de nit, a la platja de Tortuguero; hem vist ballenes i dofins; hem estat als peus d'un volcà actiu veient com expulsava lava i pedres incandescents; gairebé he pogut tocar un caiman bebé, etc.


Bueno. Ja us podeu imaginar doncs que avui, més enllà del jet lag, el que tinc és un enyorament enorme... La veritat és que se m'ha fet curt. En fi... aquí van algunes foticos:

Papallona Morpho - és com la papallona nacional...

Cartell que ens va fer gràcia i, al darrera, el cotxe que vam llogar

Camainet petit

Monos "aulladors"

El Carib - prop de Puerto Viejo

Mono "perezoso"

Canal de Tortuguero

VOYAGE, VOYAGE...

Del 3 al 20 d'agost, estem a Costa Rica!!!!!!!!!!!!!!!

Alegria, alegria!!!

Cuideu-vos i fins a la tornada!

EMOCIONS FORTES

Ja estic de VACANCESSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS!!!!!! De fet, estic escrivint el post des de casa, encara vaig en pijama, m'he aixecat fa una horeta i la Saigon està clapant tranquil·lament al meu costat... Això és vida!!!!!!

Els últims dies, però, han estat d'emocions fortes. Sabeu lo d'acabar en punxa? Doncs ahir sortia del curro a tres quarts de nou del vespre després de 2 dies de nervis i histèria pujats... meus? No! Nervis i histèria de la jefa... brrrrrrrrrrrrrrrrr... I clar, de retruc un agobio del quinze meu... En fi, horrorós.

I què més ha passat? Doncs que he pogut comprovar que el meu aparell reproductiu està de fiesta loca.. ja ho sé, com diuen els anglesos, això potser és Too Much Information for you (TMI) però és lo que hi ha... Resulta que més enllà del mioma (que no ha crescut!!!!! alegria!!!!!) ara tinc una merda de pòlip, o com s'escrigui. És a dir, els del meu úter s'han muntat una juerga i ara em surten amb això... Conseqüències? Doncs que tinc un aparell reproductiu superpoblat de coses rares i que potser m'hauran de fer una mini-operació al setembre per treure-m'ho... El pòlip, eh? Amb el mioma no hi ha res a fer... I més conseqüències? Doncs en paraules textuals de la ginecòloga... "jo no ho demoraria gaire"... el què?????!!!!!!... aaaaaaaaaaaaaahhhh!