NIT DE DIVENDRES

Primera Ladies'night després de més de 12 semanes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Alegria!!! Ho he trobat a faltar bastant i em ve de gust. Prenyada i sense alcohol. Vale. Però Ladies'night al cap i al fí. Fiesta!!!!!

AVUI HE FET UN MUNT DE COSES

No us agrada molt quan teniu un dia d'aquells en els que us sentiu productives?

Al matí he anat a donar un curs sobre conciliació i igualtat d'oportunitats entre homes i dones. És part de la meva feina. De tant en tant em toca posar-me al davant d'unes quantes persones i intentar convèncer-les de que això són temes importants... Que per mi ho són, però pels que tinc al davant moltes vegades són temes completament nous dels que no en veuen traducció directa a les seves vides... Concretament, avui m'ha tocat un grup de dones, d'entre 30 i 55 anys, que han estat formant-se per ser monitores de lleure. Mestresses de casa de tota la vida que, una vegada han tingut els fills crescuts, han decidit fer un curset ocupacional per estar entretingudes i per aconseguir una feina de poques hores al dia... És molt xulo i interessant veure que, per primera vegada, es plantejen coses com els estereotips i els rols de gènere. No té gaire impacte real però bueno... Per cert, nota a part: el lloc del curs era una ciutat mitjana de la zona metropolitana de Barcelona. Només una de les dones era catalano-parlant. Vàries m'han preguntat què volia dir "acomiadament". En fi...

Per fi he anat a l'òptica a fer-me unes ulleres. Sip. Com que només les necessito per coses puntuals, les últimes ulleres me les vaig fer quan tenia 18 anys i les devia perdre fa 4 o 5 anys... I des de llavors podríem dir que he tingut una actitud més aviat "despreocupada"... Res m'han dit que tinc un ull esquerre més aviat gandul amb un coctel explosiu de molt estigmatisme i una mica de miopia... I que, en canvi, l'ull dret està pràcticament perfecte. Ja veus. I pel que fa a les muntures, insistien en donar-me-les amb forma molt rectangular i estreta fins que li he dit a la col·lega que se'm veien els ulls massa junts. Ha rigut...

I què més? Doncs també he mirat viatges per aquest estiu. Ssssssssssssssiiiiiiiiii. Ahir la ginecòloga va dir que nanai d'anar a New York + Canadà (Quebec), que era la nostra idea inicial. El nanai no va ser per anar-nos-en de picos pardos sinó per les hores de vol al mig l'oceà. És a dir, massa hores sense lloc on fer un aterratge d'emergència en cas que tingués una hemorràgia o quelcom similar. Per això ens va dir que ens limitem a Europa. I res, ara he estat mirant Islàndia i Escandinàvia sobretot. Alguna ruta tipus fly + drive en un país supercivilitzat amb hospitals i serveis sanitaris a punta pala. La gine no es podrà queixar, eh? Alguna idea o recomanació?

Per cert, avui és el cumple de la Saigon. Jejeje! Quan la vam acollir i portar al veterinari ens va dir que devia tenir uns 4 mesos. Quan ens va preguntar quina data de naixement li posàvem a la "cartilla" vam decidir que fos el 20 de maig. Així doncs, avui la Saigon fa 2 anys!!!!

TOT BÉ!!!!!!

El/la bebito està perfecte!!!!!!!!!!! Ja fa 6,24 centímetres (toma ya!!!!), té 2 braços i 2 cames, li hem vist la cara (!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!) i la columna vertebral (més!!!!!!!!)... I mentre miràvem, s'ha mogut!!!! L'hem vist moure's!!!! Increïble. En serio. Sembla ser que el plec nucal li fa 1,5cm: la mida correcta. Demà he d'anar a fer-me una analítica però, visto lo visto, ja ho podem donar una mica més per fet... Dimecres ho diré al curro. Dijous ho direm al meu pare. I, a partir d'aleshores, ho direm a tothom!!!!!!!!!!! Aishhh! Us deixo amb les fotos del projecte de bebito més guapo/a del món:

VARIS I L'EMBARÀS (VE)

Buenooooooooooooooooooooo.... Com que tinc ganes d'explicar coses però no vull que això sigui monotemàtic he decidit que, de tant en tant, faré un Varis relacionat amb l'Embaràs. Què us sembla?

1. En primer lloc: MOLTES GRÀCIES per la vostra alegria i les vostres felicitacions. Els vostres comentaris m'han fet somriure... Sou uns solets!
2. No tenim pensat cap nom... Creieu-me si us dic que encara estem fent-nos a la idea de tot plegat. Per una banda, no ens volíem il·lusionar gaire per si de cas el perdíem. I, a vegades, per no il·lusionar-se, el millor és no pensar gaire... D'altra banda, l'emoció i l'alegria es barregen amb certa por. Ja ho explicaré amb més detall però, perquè us en feu una idea, una part de mi no pot evitar emocionar-se terriblement pensant que hi haurà algú que em dirà "mama" i, paral·lelament, estic acollonidíssima de no saber-ho fer bé.... Aish...
3. Com em trobo? Doncs bastant bé, la veritat. El síntome més emprenyador que he tingut (i més humillant) han estat els gasos. Us ho podeu creure?????!!!!! A partir del dinar se m'inflava la panxa i semblava que estigués de 5 o 6 mesos. Incòmode a matar. De fet, fa setmanes que porto roba "dissimuladora". Sort que sembla que els darrers dies la cosa està millorant... Un dia vaig vomitar pel carrer. Festival. Com que anava arreglada i mona, la gent no em mirava amb cara de "ets una borratxa perduda" però va ser una experiència bastant xunga, la veritat.
   
4. Ara mateix, el que em fa més neguit és l'ecografia/escaner de dilluns que ve. Voldria haver-ho passat ja. Vull saber que tot està correcte i que podem mirar endavant tranquils. Aish... L'altre dia a la nit em vaig despertar i em vaig posar a pensar què faríem si surt malament. I vaig acabar plorant. El Mico ho té claríssim. I jo suposo que també però sé que, en el fons, ho passaré molt malament si optem per un abortament. Va! Pensem en coses positives, vale? Sortirà bé i el nen o la nena estarà perfecte. Oi?
5. Sort, sort, sort que, abans que m'agafessin, li vaig dir a la directora del lloc on treballo ara que "el meu company i jo estem buscant un fill". Li vaig dir que entenia que això no havia de condicionar la meva contractació però que era conscient que tenia conseqüències organitzatives i pel funcionament de l'entitat. Em va agrair l'honestedat i em va contractar. Sort. Perquè ara li podré anar a dir que estic embarassada bastant més tranquil·la.
   
6. Per últim, per a les que vulgueu quedar-vos embarassades més tard o més d'hora: toqueu gats i treieu-los-hi la merda de l'arena, mengeu verdura poc netejada, mengeu embotit que no sapigueu d'on surt, carn crua a dojo, etc. És a dir, feu tot allò que calgui per contagiar-vos la toxoplasmosi. O feu-vos una analítica que us digui si ja l'heu passat. Així, quan us quedeu embarassades, estareu tranquil·les i podreu menjar embotit i tocar gats sense haver de patir per si esteu posant en risc a la criatura. Jo m'he passat cinc setmanes pendent del tema i ha estat una merda. Ara bé, mai he estat tan feliç de ser de poble, haver tingut gats tota la vida, haver tocat totes les bèsties hagudes i per haver, haver-me zampat el fuet del veí que no havia passat per cap control sanitari, etc. Exacte: sóc immune a la toxoplasmosi des de no sé pas quants anys fa. Alegria. (PD. D'altra banda, qui us digui que us desfeu del vostre gat o gata, en cas que en tingueu i us quedeu embarassades, és una persona desinformada que només crea alarmisme.)

I això és tot per avui. Un altre dia els debats existencials, les reflexions,...

NOTÍCIA BOMBA!!!!!

28 de març de 2008

25 d'abril de 2008

Doncs sí.... Estic embarassada. D'11 setmanes i 1 dia. Arrrrrrgggggggghhhhhh!!!!!!! I em decideixo a dir-ho avui perquè hem utilitzat els 3 dies de cap de setmana per donar voltes per Catalunya i dir-ho a les respectives famílies... Ara ja és oficial pels més "íntims". Què més íntim que això, doncs? Per la resta del món mundial (leáse amics, família extensa, feines, etc.) ho direm a partir de la setmana que ve. Dilluns 19 em fan l'escaner nucal per detectar un possible síndrome de Down o malformacions. En cas que tot estigui correcte, "sortirem de l'armari". En cas que no estigui correcte.... Doncs segurament farem més d'un pensament. En fi... Que tenia moltes ganes de posar-ho al blog però em feia por escriure-ho i que després passés alguna cosa... No sé... Supersticions xungues, suposo. Però avui, després d'arribar a casa, he fet una foto de l'última ecografia (per això té la pèssima qualitat que té) i aquí em teniu: "sortint de l'armari" en termes de blog. Sip:

ESTIC EMBARASSADA I EL MICO I JO TINDREM UN FILL O UNA FILLA A FINALS DE NOVEMBRE

Toma ya que fort!!!!!!!!!!!!!! I és que una part de mi encara no s'ho creu... Tinc un munt de coses per explicar però, ja aviso ara, no vull que el blog es converteixi en un "diari d'embaràs". Amb tot, necessito poder explicar moltes coses que em passen pel cap: dubtes, pors, inseguretats, alegries... Coses d'aquelles que només podré explicar aquí perquè sort que és un blog anònim i podré dir el que em doni la gana, les coses tal i com les sento, sense haver-me de preocupar per la seva correcció... Ja m'enteneu oi?

Apa, demà més.

A BODES EM CONVIDES...

3... Al final sembla que enguany tinc 3 casaments....!!!!????!!!! I això que em pensava que tothom "casable" ja s'havia casat, eh? Doncs no.

A principis d'any la meva cosina va decidir donar la notícia. I dius, "bueno, vale, aquest any no en teníem cap". A més, com que es casarà pel civil penses que, com a mínim, serà una mica diferent. En definitiva, serà una bona excusa per fer jarana amb una part de la família que veus més aviat poc... Vale. Aceptamos barco.

I al març un amic del Mico, que ja viu en parella i no feia pinta de voler casar-se (o, com a mínim, no ho havien dit mai), ens diu que es casa al setembre. I penses "bueno, paciència, com a mínim aquest casament serà una juerga perquè serem tota la colla". Vale. Aceptamos barco altra vegada.

Però lo d'aquesta setmana ja passa de taca d'oli.... Resulta que un altre amic del Mico, però amic d'EGB i BUP i COU, que jo hi he parlat un parell de vegades, també ens invita al seu casament... Que és el mes que ve i no hi ha collons de posar una excusa... !!!!????!!!...

Total: 3 casaments. Sabeu que porto des de que tenia 25 anys anant a una mitja de 3 casaments per any????!!!!! I en tinc 31! La veritat, començo a estar dels casaments fins els collons... Perquè, com a mínim, podrien ser diferents o originals, no? Conec uns que van fer un casament medieval. Vale. Potser us semblarà una xorrada. A mi també. Però com a mínim et disfresses i fas una cosa una mica diferent. O podria anar a una boda gay, no? També seria xulo, però els meus amics gays passen. I una boda budista? O jueva? O xina? Nooooooooooooooooo! A finals d'any, el 95% de les bodes a les que hauré anat hauran estat per l'esglèsia i amb capellà. Pffffffffffffffffff.

LA LLADRE DE LLIBRES

Breu post per deixar constància que The Book Thief (La lladre de llibres) és un llibre boníssim. M'ha agradat molt. És d'una humanitat molt tendre a l'hora de descriure una realitat històrica molt bèstia: l'Alemanya nazi, la guerra, l'extermini jueu... I parla del valor de les paraules i dels llibres... És un llibre molt original, el narrador és La Mort. Només dient-vos això ja us podeu imaginar que és una història diferent.

Al final anava en metro i vaig haver de parar de llegir ja que m'arriscava a posar-me a plorar allà mig... Però no és lacrimògen sinó que és emotiu i bonic. Hi va haver quelcom que em va fer emocionar de forma especial: quan La Mort explica que les ànimes de les persones bones sempre l'esperen conscientment, assegudes; tristes de deixar el que teníen però serenes. No sé... sempre he volgut pensar que la meva mort serà així: serena. Uf... que trascendental que m'he posat, eh?

CRÒNICA PORTUGUESA

4 dies al nord de Portugal. Ruta? Porto - Viana do Castelo - Guimaraes. I molt bé, tu! Dijous i divendres Porto: solet, passejar... El millor? Una de les llibreries més xules del món: Lello & Irmao. Si no fos perquè no hi havia massa llibres (en serio, La Geli de Girona és molt més autèntica) i perquè estava plena de turistes fent foticos.


Vam visitar unes caves de vi de Porto. Vam passar pel pont de l'Eiffel no sé quantes vegades. Vam sopar gambes i bacallà davant del riu. Vam pujar les 256 escales de la Torre dos Clérigos. Arf, arf, arf.

I res. Després cap a Viana do Castelo. Que no sabíem massa on anàvem i va ser una sorpresa xula xula. El centre històric molt bonic i cuidat. Vam anar a veure un vaixell restaurat que, durant els anys 50, va estar acompanyant la flota bacallanera portuguesa a Groenlàndia i Terranova. Era un vaixell hospital supermodern per aquella època. Interessant.

I el més "interessant" de tot. Bé, més aviat xocant. Vam coincidir amb una trobada internacional de tuneros passats de rosca. És a dir, tuneros que continuen essent tuneros tot i que fa mooooooooolt que ja no van a la universitat.... Era el Certamen Internacional de Quarentunas.... Encara no tinc paraules per descriure l'espectacle. En serio.


Després cap a Gimaraes. Bressol de la nació portuguesa. Ciutat antiga que és patrimoni de la humanitat i un parell de castells interessants de veure. Molt bé.


I què més? Doncs que Portugal és un país bonic i xulo. Amb una llum i uns colors molt especials. On la gent, en general, és molt amable. On es menja bastant bé i a molt bon preu. Res, un viatge molt i molt recomanable, vamos.