15 de gener 2008

THE BEGINNING OF A NEW ERA

Així és com el Mico ha titulat el nou plantejament que he fet. Sí, per fi he pres una decisió llargament meditada, dubtada, endarrerida i que m'ha portat molts maldecaps i palles mentals... Quina? Doncs que....


DEIXO EL CURRO!!!!!!!!!!!!!!!!

Sip. De moment ahir ja vaig enviar el CV a una oferta que estava bastant bé i m'he posat com a deures per cada tarda mirar pàgines web d'ofertes, mirar possibles organitzacions on anar a treballar i enviar-hi el currículum, etc. És a dir, fer una recerca activa de feina.

De totes maneres, també tinc clar que si arriba un moment que no aguanto més, plegaré i punto. Encara que no tingui un altre curro, bye-bye julai. Irresponsable? Potser sí. Però també saludable per a mi mateixa, per la meva autoestima i pel meu amor propi. Tinc algunes reserves que em permetrien viure una temporada prou tranquil·la i només m'hauria de preocupar per la meva tendència a la hiperactivitat i els meus prejudicis de nena educada en allò tan cabrón de "el traball dignifica".

Si algú es pregunta com és que a 15 de gener he pres aquesta decisió, tenint en compte que el dia 1 deia més aviat el contrari, us diré que la crisi de tornada de Nadal + els nous marrons i merders que han aparegut han servit per adonar-me que N'ESTIC FINS ELS COLLONS. I que ja no hi ha res que compensi. Ja no m'ho passo bé, els projectes han deixat de ser interessants, ja no li trobo valor al poc que aprenc, etc. I, per tant, ja no hi ha res que compensi els abusos d'una jefa boja, els nervis, l'estrès, les llargues jornades laborals que no em deixen tenir vida pròpia, els caps de setmana treballats, la puta urticària, etc.

I sincerament, he decidit que primer sóc jo. Que jo he d'estar bé amb el que sigui que faci. Que he de gaudir de la meva feina. Que no pot ser el dedicar el 50% de la meva vida a una cosa que no em fa estar millor ni ser millor persona. I que a la merda si no és el millor moment de la meva vida per deixar la feina. Qui no s'arrisca no pisca. I si no en trobo cap de nova en una temporada, sobreviuré igualment. Àpala.

Desitjeu-me sort, plis (que també estic una mica acollonida...jejeje!!!).

3 comentaris:

Núria ha dit...

Enhorabona!! Has pres la millor decisió per tu. Si ja no t'ho passaves bé i a sobre t'estressava no té sentit aguantar.
Ànims!! I sort!

SANDRA ha dit...

Pim, pam, pum... a vegades no cal meditar tant les coses, perquè quan més hi penses pitjor és. Si tu tenies clar que la cosa ja no anava alhora a pendre pel sac! el primer ets tu i només tu i si aquest projecte ja no et compensa "a otra cosa mariposa!". Cla que sí! un petó i ànims en la recerca! dew.

Anònim ha dit...

M'has deixat amb la boca oberta!!! "Con dos cojones, sí señor".
Doncs et desitjo molta molta sort i que fas molt bé. Com dius "qui no s'arrisca no pisca".