LA VIDA ÉS BONICA...

... però complicada.

Això és el que el Mico sempre m'ha dit i m'agrada recordar de tant en tant. Sobretot quan, amb una mica més de vi blanc del compte, m'agafa per posar-me existencialista i preguntar-me el com i el perquè de les coses. Potser és síndrome post-vacacional o poster és que jo ja hi tinc tirada... però avui, tot sopant amb una bona amiga, no hem pogut evitar caure en allò tant gastat de preguntar-nos l'una a l'altra, per enèssima vegada: què vull? cap on he d'anar? què és el correcte? per què?

I ara, de tornada a casa, em poso a escoltar cançons sobre el viatge que vol dir viure. I sobretot, viure aprofitant tot el que et ve. Sense que l'arena se t'escapi per entre els dits.

Us deixo amb el vídeo de Five for Fighting (100 years):



I amb la lletra de Viatge a Ítaca, de Lluis Llach. Per quan necessito instruccions sobre com afrontar el viatge per la vida:

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.