EL METRO: HÀBITAT INHÒSPIT

Gent, avui començarem una sèrie nova al blog. Es diu "El metro: hàbitat inhòspit" i es tracta d'explicar-vos lo horrorós que és el metro de Barcelona i el tipus de fauna que s'hi troba. Imagineu-vos que esteu veient un documental del Rodríguez de la Fuente. Doncs bé, això serà quelcom similar: he decidit que us faré un documental de tipus de bestiar que es pot trobar al metro.

L'especímen d'avui es diu Barbie Discotheque.

Poseu-vos en situació: 8.45h del matí. Quina son. Quina son. Quina son. Entro al metro, em busco un lloc on agafar-me sense envair l'espai vital de ningú i que ningú me l'envaeixi (sí, ja ho sé, pràcticament missió impossible). El trobo. Plego el paraigües i trec el llibre. I em disposo a llegir.

Santa inocència!

Immediatament sóc víctima de l'atac de Barbie Discotheque: noia/dona jove que, per la quantitat de maquillatge que porta, deu haver malgastat mitja hora com a mínim (d'un dilluns al matí!) en pintar-se i repintar-se. Bulímica o amenorreica com a mínim. Més conjuntada, apretada i fashion impossible. Camiseta rosa amb pantalons negres. Talons altíssims. Metxes rosses i blanques en una melena morena mig recollida. Mirada indiferent a l'eternitat. Xiclet... (xiclet???!!!!). I, el detall més important de tots: Un mp3 de dos pares de cojones que porta a un volum atronador. Si! Perquè la missió a la vida de la Barbie Discotheque és convertir els vagons de metro en una discoteca mòbil. La música tecno de les discoteques més fashion del món mundial a l'abast d'un vagó d'un metro atiborrat de gent un dilluns al matí. Alegria!!!!! I mentre la gent del metro estem contenint com podem les nostres ganes de posar-nos a ballar, ella continua indiferent a la plebe que no és tan fashion com ella. Mirant a l'infinit. Sense moure ni un múscul....

Sense adonar-se que molesta un colló; que és una mal educada; que ja té una edat per tocar els ous d'aquesta manera; que els cascos són, precisament, per no donar pel cul al personal; que l'única explicació possible a un volum tan desmesurat és que ja està sorda o bé que encara va empastillada del finde...

Proper capítol: les olors corporals.