De tenir un govern d'esquerres que, en realitat, fa polítiques socioeconòmiques de dretes i, a més, tenen els pebrots de dir que "no renuncien a la política social". Ja tenia clar que dimecres feia vaga però he passat d'estar molesta i decebuda a estar molt i molt emprenyada. En serio, ara estic indignada... Osti és que tinc la sensació de que no es pot ser més inútil.
En honor a la veritat he de reconèixer que no he posat el crit el cel fins que el puto PSOE ha decidit endarrerir l'ampliació del permís de paternitat. Vale, em direu que ara protesto perquè això em toca molt de prop. Ok, sí, tindreu una part de raó. Sobretot perquè les 4 setmanes del Mico eren molt importants per una família que no tenim avis i àvies, tiets o tietes i parentela a prop i que hem de tirar de la butxaca i de la cangur. Saber que tindria el Mico amb mi 4 setmanes era un factor de tranquil·litat a l'hora d'encarar la feinada que representaran un nadó i una Bitxa de 2 anys i 4 mesos.
Però aquest no és l'únic motiu pel que estic tan emprenyada. Si fa temps que llegiu aquest bloc sabreu que treballo promovent l'equitat de gènere entre homes i dones en el conjunt d'àmbits de la nostra societat, però sobretot, en el mercat de treball. No és només una feina, és una manera d'entendre el món en el que vivim. I el permís de paternitat era un gran assoliment per tal de: a) promoure la corresponsabilitat en l'assumpció de les tasques domèstiques i de cura; i b) lluitar contra el prejudici que porta a no contractar dones ja que "quan tinguin fills deixaran tirada a l'empresa". Perquè m'entengueu, des del meu punt de vista, el permís de paternitat hauria de ser de la mateixa durada que el de maternitat, intransferible i d'obligat gaudiment. Imagineu-vos doncs quina decepció al veure que el PSOE prefereix estalviar uns 200 milions d'euros per aquesta via... I per això paguem impostos????!!!!!!!!! Per favor, que les dones som el 51% de la població!
A banda, penso que tant el PSC (per venuts!) com el PSOE (per neoliberals de merda disfressats de govern progre d'esquerres) han gestionat la crisi amb el cul. No només les polítiques d'ocupació s'han quedat sense finançament en un moment en el que tenim un 20% d'atur, sinó que s'ha perdut una ocasió d'or de fer una reforma estructural de l'economia.
Total, que jo dimecres faré vaga. VAGA en majúscules.
27 de setembre 2010
15 de setembre 2010
L'ADAPTACIÓ, VERSIÓ "RELOADED"
Nou barri = Nova guarderia. En aquest cas, Escola Bressol... Toma ya!!!! L'Èlia va entrar, de pura xiripa, en una escola super-xula, concertada, molt progre i molt hippi...jajaja! On, fins i tot, tenen un pati de veritat!!!!!!!!!!!!! Penseu que per una mama criada en una escola de poble, amb pati de terra i arbres i sorra i.... això és un punt moooooooolt a favor. En definitiva, que de moment tot pinta molt bé i aquesta setmana estem fent adaptació, una altra vegada.
Comparant amb l'any passat diré que, definitivament, ESTIC MOLT MÉS CONTENTA I SATISFETA enguany. Així, en majúscules. En primer lloc, el sistema que proposen és totalment flexible i lliure, deixant que els pares i, el més important, les criatures, vagin marcant el ritme en funció de les seves circumstàncies i de com s'ho van agafant. En segon lloc, el sistma consisteix en que els pares o les mares s'estiguin dintre de l'escola, amb el fill o filla, tota l'estona que ho considerin oportú o que vulguin estar-hi. I si després vols marxar una estona, i deixar la criatura, li dius que te'n vas, que ja tornaràs, surts per la porta i la professora es queda pendent d'ella, de veure les seves reaccions i d'avaluar com està anant. Quan tornes, decidiu conjuntament què fareu l'endemà... Us imagineu poder estar a l'aula del vostre fill o filla tota l'estona que necessiteu perquè ella s'hi senti segura amb la teva companyia i tu la vegis jugant i interaccionant amb els altres nens? És fantàstic! I amb tota la tranquil·litat del món. Podent comentar amb la professora tot allò que creguis necessari... És d'una transparència i flexibilitat i respecte als sentiments de pares i fills genial!
Vale que jo m'he hagut d'agafar una setmana de vacances. Però ho he fet perquè he volgut ja que, en principi, et diuen que si no es pot fer adaptació, i s'ha de fer "pel boc gros", què hi farem. I sinó, que pot fer l'adaptació un avi o àvia, el/la cangur, etc.
El primer dia hi vam anar totes dues juntes, 2 hores. Jo vaig poder veure com li entusiasmava el pati, com jugava a l'aula, que estava prou tranquil·la tot i que m'anava buscant de tant en tant, etc. El segon dia, hi vam anar juntes i després d'una hora jo me'n vaig anar i la vaig deixar una hora i mitja. Va anar bé. I avui hi hem anat abans i li he deixat a dinar. I també ha anat prou bé. Es veu que, a estones, s'ha alterat una miqueta però que, en general, ha estat tranquil·la, jugant, etc.
I un darrer apunt: és una escola bressol hippi, hippi, hippi... Les criatures del 2008 estan separades en 3 grups d'edat (l'Èlia va amb el grup dels més petits) però no tenen aules diferents sinó que els 3 grups comparteixen un espai que és com un pis de l'Eixample. Cada grup té la seva zona però, durant el dia, van i venen com els dóna la gana, integrant-se amb el grup que els vingui de gust quan vulguin o vegin que l'activitat que es fa els interessa més que no pas una altra... Tenen un total de 4 o 5 professores (depèn dels moments) i elles són els seus "referents" per canviar el bolquer, l'hora de menjar, demanar aigua, rentar les mans, etc. I quan és l'hora de la migdiada, cada grup la fa a la zona que li toca. Però això és tot. La resta del dia, allò és una amalgama de gent petita cridant, jugant, anant amunt i avall, etc. Avui quan he anat a buscar a la Bitxa, la seva professora els estava posant a dormir la migdiada. I me l'he trobat a ella asseguda per terra, descalça, canviant el bolquer a un mentre els altres pululaven porahí, una amb el cul enlaire, ningú estirat al seu matalàs, una anarquia... Però era com una anarquia molt agradable. Als nanos se'ls veia molt còmodes a tots, cap estava neguitós o intranquil. Total, que ja veurem com va durant el curs però, de moment, jo estic mooooooooooolt contenta. Quin canvi!!!!!!!!
14 de setembre 2010
PLOP!
A qui vull enganyar?
Faig panxa! Sip. És com si hagués sortit en plan "plop" des del darrer cap de setmana. Aquesta setmana estic de vacances perquè l'Èlia està fent l'adaptació a la nova escola bressol (tema per un altre post), i no em preocupa gaire... Però està clar que aviat, aviadet ho haurem de fer públic. Si és que es nota i tot! Aish.... Quin pal haver de dir-ho tant aviat!
Faig panxa! Sip. És com si hagués sortit en plan "plop" des del darrer cap de setmana. Aquesta setmana estic de vacances perquè l'Èlia està fent l'adaptació a la nova escola bressol (tema per un altre post), i no em preocupa gaire... Però està clar que aviat, aviadet ho haurem de fer públic. Si és que es nota i tot! Aish.... Quin pal haver de dir-ho tant aviat!
09 de setembre 2010
COMPARATIVA
En general, i de moment, m'estic trobant millor aquest primer trimestre d'aquest segon embaràs que no pas durant el primer trimestre del primer embaràs. Tinc menys nàusees, encara no he vomitat cap dia (que consti que, amb el primer, vaig vomitar poques vegades) i sí, la panxa també se m'infla (que poc digne, per favor!) però no em passa tant. Ara bé, el dia que em passa... pffffffff. Ahir, suposo que de treballar tot el dia, vaig acabar moooooolt cansada i amb la panxa com un globo. A la nit estava feta caldo. Em trobava fatal. Però això només em passa de tant en tant. Em sembla recordar que amb el primer embaràs va ser pitjor ja que em passava més sovint. Clar que, de moment, només estic de 8 setmanes i això encara pot empitjorar, no?
Una cosa divertida: amb el primer embaràs em va agafar com fàstic a la textura de la pasta de dents, i havia de vigilar quan me les raspallava perquè, sinó, podia acabar vomitant. Aquesta vegada ni rastre d'això. Bien.
Faig panxeta sobretot als vespres. Però encara puc posar-me tots els meus pantalons. Tothom diu que amb el segon embaràs es fa panxa més aviat. I això em tenia preocupada perquè, la veritat, amb el primer, quan estava aproximadament d'11 setmanes, ja vaig haver de començar a portar pantalons de prenyada. I de fet, per quan estava de 8 ja només em podia posar alguns pantalons normals. És a dir, vaig fer panxa mooooooooooolt aviat!!!
Ara ja em veia havent de dir-ho a tot kiski abans d'hora (abans de la prova del plec nucal, vull dir, que es fa a les 12 setmanes) per culpa de la panxa. I clar, de moment sembla que la cosa està continguda... Encara aconseguiré arribar a les 12 setmanes!!!! La veritat és que crec que faig menys panxa perquè estic més prima. És a dir, començo l'embaràs amb menys quilos que la primera vegada. Oléeeeeeeeeeeee!
Mentrestant, tinc enrolada una companya de feina, que també és una molt bona amiga de fa molts anys: li vaig dir que tornarà a ser "tieta" per l'abril i que la seva missió prioritària és avisar-me si la panxa es nota i algú del meu equip fa algun comentari.
I res, així estem, entretinguts....
Una cosa divertida: amb el primer embaràs em va agafar com fàstic a la textura de la pasta de dents, i havia de vigilar quan me les raspallava perquè, sinó, podia acabar vomitant. Aquesta vegada ni rastre d'això. Bien.
Faig panxeta sobretot als vespres. Però encara puc posar-me tots els meus pantalons. Tothom diu que amb el segon embaràs es fa panxa més aviat. I això em tenia preocupada perquè, la veritat, amb el primer, quan estava aproximadament d'11 setmanes, ja vaig haver de començar a portar pantalons de prenyada. I de fet, per quan estava de 8 ja només em podia posar alguns pantalons normals. És a dir, vaig fer panxa mooooooooooolt aviat!!!
Ara ja em veia havent de dir-ho a tot kiski abans d'hora (abans de la prova del plec nucal, vull dir, que es fa a les 12 setmanes) per culpa de la panxa. I clar, de moment sembla que la cosa està continguda... Encara aconseguiré arribar a les 12 setmanes!!!! La veritat és que crec que faig menys panxa perquè estic més prima. És a dir, començo l'embaràs amb menys quilos que la primera vegada. Oléeeeeeeeeeeee!
Mentrestant, tinc enrolada una companya de feina, que també és una molt bona amiga de fa molts anys: li vaig dir que tornarà a ser "tieta" per l'abril i que la seva missió prioritària és avisar-me si la panxa es nota i algú del meu equip fa algun comentari.
I res, així estem, entretinguts....
07 de setembre 2010
MÉS COSES NOVES
Acabo de llegir l'últim post de l'Anna i m'he adonat que falta una altra novetat per explicar: ens hem canviat de pis! Sip. Una altra cosa que ens ha tingut bastant enfeinats darrerament ha estat la recol·locació de la família Gatxan&Mico, gata inclosa.
No sé si havia explicat mai que vivíem en un pis de cinquanta metres quadrats amb 2 habitacions. El pis era molt xulo i el barri era fantàstic però... Després d'un hivern amb La Bitxa caminant i no parant quieta, però malalta dia sí, dia també (és a dir, continuament tancats a casa), vam veure clar que era necessari buscar "nous horitzons". Sobretot perquè ja ens plantejàvem ampliar la família i, clar, un/a més ja no hi cabia segur, segur. Penseu que ja teníem el cotxet, les cadires de fusta plegables, i el carro d'anar a comprar al replà on, a vegades, també hi acabàvem estentent la roba perquè l'estenedor ja no cabia enlloc més. En fi...
I la veritat és que hem tingut molta sort perquè, tal i com està el panorama, hem pogut traslladar-nos a un pis bastant més gran sense gaires maldecaps. Hem hagut de reformar-lo (obres!!!!!!!!!!! pffffffffffff) i ens hem quedat sense un duro, més pelats que una rata, però ara vivim en un pis de 4 habitacions amb una terrasseta que dóna a un interior d'illa d'aquests bonics de l'Eixample. No ens podem queixar gens.
El trasllat el vam fer a principis d'agost i, la veritat, va ser apoteòsic. Mai més. Agost-caixes-mobles... Pfffffffffff.
Però ara la gata està la mar de contenta i l'Èlia fa vida a la terrassa. I nosaltres ens mirem el munt de caixes que ens queden per buidar sabent que, de moment, allà es queden. No tenim peles ni per passar per Ikea a buscar un parell de Billis on posar el fotimé de llibres que ha anat arreplegant la menda des de que viu per lliure. Paciència. De moment, la família Gatxan&Mico té un nou codi postal.
No sé si havia explicat mai que vivíem en un pis de cinquanta metres quadrats amb 2 habitacions. El pis era molt xulo i el barri era fantàstic però... Després d'un hivern amb La Bitxa caminant i no parant quieta, però malalta dia sí, dia també (és a dir, continuament tancats a casa), vam veure clar que era necessari buscar "nous horitzons". Sobretot perquè ja ens plantejàvem ampliar la família i, clar, un/a més ja no hi cabia segur, segur. Penseu que ja teníem el cotxet, les cadires de fusta plegables, i el carro d'anar a comprar al replà on, a vegades, també hi acabàvem estentent la roba perquè l'estenedor ja no cabia enlloc més. En fi...
I la veritat és que hem tingut molta sort perquè, tal i com està el panorama, hem pogut traslladar-nos a un pis bastant més gran sense gaires maldecaps. Hem hagut de reformar-lo (obres!!!!!!!!!!! pffffffffffff) i ens hem quedat sense un duro, més pelats que una rata, però ara vivim en un pis de 4 habitacions amb una terrasseta que dóna a un interior d'illa d'aquests bonics de l'Eixample. No ens podem queixar gens.
El trasllat el vam fer a principis d'agost i, la veritat, va ser apoteòsic. Mai més. Agost-caixes-mobles... Pfffffffffff.
Però ara la gata està la mar de contenta i l'Èlia fa vida a la terrassa. I nosaltres ens mirem el munt de caixes que ens queden per buidar sabent que, de moment, allà es queden. No tenim peles ni per passar per Ikea a buscar un parell de Billis on posar el fotimé de llibres que ha anat arreplegant la menda des de que viu per lliure. Paciència. De moment, la família Gatxan&Mico té un nou codi postal.
02 de setembre 2010
TOT OK
La visita d'ahir al ginecòleg va anar molt bé i de moment tot està ok. El nou/va bitxo/a fa 5 milímetres, que corresponen a un embaràs de 7 setmanes. El cor li batega a mil per hora i tot sembla correcte. Tal i com va dir el Mico: "està allí dins, agazapao".
Amb la data de "sortir de comptes" no hi ha consens: segons els meus números, el 20 d'abril, i segons els números del ginecòleg, el 27. En tot cas, ja va avisar que segurament s'avançarà una mica... Per mi perfecte. A veure si enganxem l'inici de la setmana santa de 2011 i fem un "pleno al 15"!
I posats a parlar de la prole, La Bitxa està fantàstica. En serio. Aquest estiu he disfrutat moltíssim això de fer/de ser mare.
I això tenint en compte que hem passat un hivern-primavera-principis d'estiu molt xungo: no ha parat d'estar malalta, ho ha enganxat tot, contínuament... i això ens ha minat molt. Cada 10 dies: febre, córre a buscar-la a la guarderia, truca la cangur, resa perquè se la pugui quedar, ves d'urgències al CAP un parell de vegades, dóna-li una tanda d'antibiòtics, es posa bona, torna a la guarderia i.... tornem a començar. Ha estat un pal tremendo que ens ha afectat a tots de maneres diferents. A ella l'hi ha frenat el creixement o desenvolupament, en serio. I ha passat molts dies neguitosa, agobiada, trobant-se malament, menjant poc, tenint mocs i vòmits... Un pal. A nosaltres ens ha amargat, ens ha generat estrés, cansament i preocupació i, el pitjor de tot, no ens ha deixat gaudir del fet de ser pares. Ens hem passat pràcticament un any (de setembre 09 a mitjans juliol 10) patint. Un pal.
Al final estàvem tan farts, agobiats, preocupats, estressats, desmoralitzats, etc., que, a mitjans juliol, li vam dir a la pediatre que això no podia seguir així. Que no podia ser normal. Ella hi va estar d'acord, ens va enviar a fer una analítica de sang i, de moment, vam quedar que la trèiem de la guarderia. Resultats de l'analítica? Doncs que l'Èlia té el que s'anomena un fons alèrgic. No té cap alèrgia a res però sí predisposició a tenir-ne. I zas! Quan arriba un virus, s'activa el fons alèrgic i tot plegat acaba amb una infecció a les vies respiratòries (mentre que en un altre nen només serien 4 mocs).
Solució? Un tractament preventiu amb un medicament que es diu Singulair i que, en teoria, hauria de desactivar aquest fons alèrgic. Ja li hem començat a donar, de cares a tornar a començar a la guarderia. La idea és que aquest any sigui més "normal", i que tot i tenir mocs de forma més o menys continuada, això no impliqui acabar amb infeccions, bronquitis, otitis, etc., cada vegada. A veure. Jo ho tinc tot creuat, en serio. Si us plau, si us plau, si us plau, que funcioni!!!!!!!!!!!!!!!! Tenint en compte que també la tenim amb homeopatia, aquesta nena hauria d'estar com un roure tot el curs!
I lo bo de que hagi estat bé des de mitjans de juliol? Doncs que ha estat fantàstic!!!!!!!!! En serio. Prou preocupar-se per si l'he abrigat suficientment o no, per si hi havia corrent d'aire, per si menjava bé a tots els àpats... Vida normal! I tranquil·la!!!!!!!!!!!!!!!!!!! A més, l'Èlia ha estat alegra, contenta, feliç... No ha parat quieta, jugant, xerrant, cantant... És una nena bonica, carinyosa, activa, inquieta, amb molt de caràcter i bastanta mala llet. Molt emmarada i emparada però que, quan ens té, vol anar a la seva i fer la seva. Que no l'emprenyis!
De moment, només té 6 dents. Sí, sí... Anem tardíssim... Però ja menja macarrons!!! De cares a les vacances vaig declarar que ja n'estava fins els pebrots de fer-li menjar triturat expressament. Que ja n'hi havia prou. I àpala, nena, a menjar-ho tot com les persones grans. L'única cosa que encara li tallo/trituro és la carn. La resta, tal com ve. Àpala.
I ja té el seu propi vocabulari:
Amb la data de "sortir de comptes" no hi ha consens: segons els meus números, el 20 d'abril, i segons els números del ginecòleg, el 27. En tot cas, ja va avisar que segurament s'avançarà una mica... Per mi perfecte. A veure si enganxem l'inici de la setmana santa de 2011 i fem un "pleno al 15"!
I posats a parlar de la prole, La Bitxa està fantàstica. En serio. Aquest estiu he disfrutat moltíssim això de fer/de ser mare.
I això tenint en compte que hem passat un hivern-primavera-principis d'estiu molt xungo: no ha parat d'estar malalta, ho ha enganxat tot, contínuament... i això ens ha minat molt. Cada 10 dies: febre, córre a buscar-la a la guarderia, truca la cangur, resa perquè se la pugui quedar, ves d'urgències al CAP un parell de vegades, dóna-li una tanda d'antibiòtics, es posa bona, torna a la guarderia i.... tornem a començar. Ha estat un pal tremendo que ens ha afectat a tots de maneres diferents. A ella l'hi ha frenat el creixement o desenvolupament, en serio. I ha passat molts dies neguitosa, agobiada, trobant-se malament, menjant poc, tenint mocs i vòmits... Un pal. A nosaltres ens ha amargat, ens ha generat estrés, cansament i preocupació i, el pitjor de tot, no ens ha deixat gaudir del fet de ser pares. Ens hem passat pràcticament un any (de setembre 09 a mitjans juliol 10) patint. Un pal.
Al final estàvem tan farts, agobiats, preocupats, estressats, desmoralitzats, etc., que, a mitjans juliol, li vam dir a la pediatre que això no podia seguir així. Que no podia ser normal. Ella hi va estar d'acord, ens va enviar a fer una analítica de sang i, de moment, vam quedar que la trèiem de la guarderia. Resultats de l'analítica? Doncs que l'Èlia té el que s'anomena un fons alèrgic. No té cap alèrgia a res però sí predisposició a tenir-ne. I zas! Quan arriba un virus, s'activa el fons alèrgic i tot plegat acaba amb una infecció a les vies respiratòries (mentre que en un altre nen només serien 4 mocs).
Solució? Un tractament preventiu amb un medicament que es diu Singulair i que, en teoria, hauria de desactivar aquest fons alèrgic. Ja li hem començat a donar, de cares a tornar a començar a la guarderia. La idea és que aquest any sigui més "normal", i que tot i tenir mocs de forma més o menys continuada, això no impliqui acabar amb infeccions, bronquitis, otitis, etc., cada vegada. A veure. Jo ho tinc tot creuat, en serio. Si us plau, si us plau, si us plau, que funcioni!!!!!!!!!!!!!!!! Tenint en compte que també la tenim amb homeopatia, aquesta nena hauria d'estar com un roure tot el curs!
I lo bo de que hagi estat bé des de mitjans de juliol? Doncs que ha estat fantàstic!!!!!!!!! En serio. Prou preocupar-se per si l'he abrigat suficientment o no, per si hi havia corrent d'aire, per si menjava bé a tots els àpats... Vida normal! I tranquil·la!!!!!!!!!!!!!!!!!!! A més, l'Èlia ha estat alegra, contenta, feliç... No ha parat quieta, jugant, xerrant, cantant... És una nena bonica, carinyosa, activa, inquieta, amb molt de caràcter i bastanta mala llet. Molt emmarada i emparada però que, quan ens té, vol anar a la seva i fer la seva. Que no l'emprenyis!
De moment, només té 6 dents. Sí, sí... Anem tardíssim... Però ja menja macarrons!!! De cares a les vacances vaig declarar que ja n'estava fins els pebrots de fer-li menjar triturat expressament. Que ja n'hi havia prou. I àpala, nena, a menjar-ho tot com les persones grans. L'única cosa que encara li tallo/trituro és la carn. La resta, tal com ve. Àpala.
I ja té el seu propi vocabulari:
- Aba: aigua.
- Ma/ade/ave: adéu.
- Mam/tata: gata.
- Baubau/baba: gos.
- Pecar: baixar.
- Pintar.
- Blabla: colors.
- Mi: Micky.
- Aquí.
I fins i tot fa alguna frase: Aquí hi ha papa. Aquí hi ha mama.
Es nota que babejo? jajaja!
01 de setembre 2010
18-08-10
Una altra data per recordar. Estàvem de vacances a Canàries i vam descobrir que, per l'abril, arribarà un nou PROJECTE.
A mi em va fer molta il·lusió. Al Mico també però, com sempre, va ser més "contingut"...jajaja! I l'Èlia flipava en colors de veure'ns i no entendre què passava. Ens vam fer fotos amb el "predator" i encara no ho hem dit a ningú... Xsssssssssst! És un secret (perquè només dec estar d'unes 7 setmanes!).
Avui tinc la primera visita al ginecòleg i estic una mica nerviosa perquè fa uns dies que els pocs símptomes que tenia han desaparegut. Tinc com el neguit de que em trobo massa bé i tot... En fi, espero que tot bé. Diuen que cada embaràs és diferent, no?
Serem 4!!!!!
A mi em va fer molta il·lusió. Al Mico també però, com sempre, va ser més "contingut"...jajaja! I l'Èlia flipava en colors de veure'ns i no entendre què passava. Ens vam fer fotos amb el "predator" i encara no ho hem dit a ningú... Xsssssssssst! És un secret (perquè només dec estar d'unes 7 setmanes!).
Avui tinc la primera visita al ginecòleg i estic una mica nerviosa perquè fa uns dies que els pocs símptomes que tenia han desaparegut. Tinc com el neguit de que em trobo massa bé i tot... En fi, espero que tot bé. Diuen que cada embaràs és diferent, no?
CANVIS, RENOVAR-SE, RENÉIXER...
O el que sigui! He tornat de vacances amb ganes de recomençar el blog. Més per mi mateixa que per res més. M'agradava escriure-hi, m'anava bé per deixar constància de les coses importants, era divertit posar links i fotos... i, en canvi, he deixat que el pes del munt de coses que anava passant me n'apartés. Prou. Canviar, renovar-se, renèixer.... A veure si ho aconsegueixo!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)