SECRET INCONFESSABLE

Ara em perdreu el poc respecte que potser em teníeu.

Tinc un secret inconfessable. Sip. Com tothom, sí. Però el meu és especialment HORTERA. JAJAJA, però molt hortera, eh? Molt, molt i molt.


Va, que em llanço.....


Sabeu quina cançó m'agrada cantar a plè pulmó quan vaig en cotxe conduint tota sola?

La de "The power of love".

....................!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!.................

En totes les seves versions!!!!!!!!!!!!! JAJAJAJA!!!!!!!!!!! Andrea Bocelli, Celin Dion i, fins i tot, l'horrorosíssim "si tu eres mi hombre".... Osti, m'estic partint de riure només d'escriure-ho.... Que hortera!!!!!!!!!!! Per favor!!!!!!!!!!!!!

CURIOSITATS DE LA SETMANA

Dilluns. Per temes de feina, sortia de casa a les 07.15h aprox. Pels meus hàbits: aviat, molt i molt i molt aviat. Coses sorprenents d'aquella hora? La xarcuteria del davant ja estava oberta!!!!!!!!!!!!!!!! Toma ya!!!!!!!! Increible. Estava a punt de parar-me, entrar i preguntar-li a un dels dos germans concos que la porta: qui compra salsitxes a un quart de vuit del matí???? Però si els carrers amb prou feines estan posats!!!!

Dimarts, més del mateix. Tornava a sortir de casa a la mateixa hora intempestiva. Una altra curiositat? A les 07.15h a Barcelona se senten els ocells!!! En serio. Hi ha silenci i pots sentir els ocells. Us prometo que es feia estrany i tot... Ocellets a Barcelona!!!

Dimecres. Últim dia del rollo aquest. Us explico: vaig haver d'anar durant tres dies a donar formació a una empresa que començaven a treballar a les 07.45h. Com que qui paga mana... Amb la formació aquesta m'ho vaig passar teta: em va tocar amb un grup de "jovenets", tot nois, el més gran dels quals devia tenir uns 22 anys... Festival!!!!!!!!! Postadolescents a tres quarts de vuit del matí!!! La veritat, però, és que eren uns energúmens amb bon cor. Un dia fins i tot em van invitar a anar a esmorzar amb ells. Majos. Vaig pensar bastant en això que diuen que el jovent que puja és insuportable. Aquests eren uns sujetos però, en el fons, eren bons nanos...

Dijous. Més feina: grup de treball tot dinant. El pavo assegut davant meu es va polir pràcticament una botella de vi ell solet. Recordo: en teoria estàvem treballant. El colega va acabar amb una turca del copón o és que té un aguante semblant al dels paletes del meu poble... Un professional, vamos. Imagineu-vos-ho: típic senyor de 50 i pico, amb uns quants mitxelins, mig calvo, i bastant bavós. Ecs. Per què m'havia d'anar a tocar precisament a mi asseure-m'hi al davant? I és que ja fa temps que tinc una teoria: en aquest país, si no són polítics o metges o actors, no hi ha homes a partir dels 50 que estiguin minimament bons. Tots són lletjos i molt descuidats. Panxa cervesera, calvos mal portats, papada, mal vestits... Espero, "por la cuenta que me trae" que la meva generació envelleixi millor, en serio.

I res, divendres. Encefalograma pla. ZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZ. Impossible de tenir ganes de cap moguda. Doncs res, cap a El Poble. A veure la família. Fiestaaaaaaaaaaaaaaaaaa.

M'HE ENAMORAT DE...

... Montana.

Sí, l'estat de Montana dels Estats Units.

Sip.

Sí, sí, estic com una cabra, no cal que m'ho digueu que ja sé que m'agafen uns punts.... Però... oooooooooh! És que vaig descobrir un blog d'una tia de Montana amb fotos d'uns paisatges tan xulos... Us imagineu viure en un lloc així de bonic? :























Res, que ja us podeu imaginar que, amb lo obsessiva que puc arribar a ser, porto dos dies entrant a totes les pàgines web hagudes i per haver amb informació sobre Montana. Ooooooooooh! Té una pinta espectacular. Fijo que serà una de les parades del viatge per carretera que farem tota la família per Estats Units d'aquí a uns anys...jejeje!

A banda, i lo millor, millor, millor de tot, que conjuga amb altres obsessions meves: he trobat la pàgina web de les agències immobiliàries de Montana... He xalat lo que no està escrit. Veus? Quan sigui multimillonària em compraré alguna d'aquestes cases:

ARITMÈTICA

Sumeu:

Pluja


Vent


Fred


Cotxet


Plàstic "parapluja" del cotxet


Nena que odia el plàstic "parapluja" del cotxet i plora desesperada cada vegada que "la tanco" allà dins


Haver d'aguantar el paraigües


Agobio del 15




Solució?
Només se surt de casa en cas d'EXTREMA necessitat!!!!

NOVA TRADICIÓ

Sabeu quina tradició hem instaurat a la família Gatxan - Mico? Per Reis s'esmorzen crepes. Oleeeeeeeeeeeeeeeee!!!!

JA HI TORNEM A SER!!!!!

1 de gener. Àpala. Un altre any: 2010. Toma ya. I pensar que quan era adolescent veia el 2000 i pensava que, ostres, en tindré 22 quan hi arribem... jajaja! Aquest any en faré 33, tu... Alegria.

Bueno, com que he dormit més aviat poc (la Bitxa es lleva a les 8 i no perdona) i estic mandrosa, em nego a fer balanç del 2009. Només dir que, efectivament, ha estat l'inici d'una nova era i que la meva vida ha canviat un munt. I si fem un breu repàs dels desitjos del 2009:

• Aprendre a ser una bona mare i poder gaudir de l'Èlia cada minut, cada moment, cada dia... Bueno, seguim aprenent. Crec que d'això no se n'acaba de saber mai, oi? I sí, gaudeixo de l'Èlia cada minut, cada moment, cada dia. Hi ha 10.000 instants cada dia en que sóc feliç només de tenir-la.
  
• Que el Mico i jo sortim enfortits, com a parella, del fet de ser pares. Que gaudim l'un de l'altre i tots dos de l'Èlia, cada minut, cada moment, cada dia... Bueno, estamos en ello. En el nostre cas sí que ha estat veritat allò que diuen que els fills "passen factura" en les relacions. I que te les has de treballar molt més. Amb tot, això no vol dir que estiguem malament, eh? Però sí que durant aquest any han sortit tensions noves que hem hagut d'aprendre a afrontar. Remei que li hem posat? Forçar-nos a trobar temps per nosaltres. Un mínim de 2 caps de setmana al mes de sortir, anar a sopar fora, anar al cine, etc.
  
• Que els avis continuin aguantant. Que els moments de prendre decisions siguin evidents. I que les decisions siguin fàcils. Allà estan. Aguantant. I de moment no ha calgut prendre decisions. De moment, clar.
  
• Començar a ser una aposta amb bons resultats al curro. I, si no, que no sigui molt dolorós. Bingo!!! Ara ja som una aposta amb bons resultats i expectatives de futur. Oléeeeeeeeee!!!!
  
• Viure tranquil·la, valenta, segura. Que les coses que m'han agobiat el 2008, ja no m'agobiin el 2009. Encara que ni millorin, ni canviin. Amb això anem fent. Ha estat un any de canvis, i els canvis mai em fan estar tranquil·la i segura. Valenta potser sí.
  
• Fer un viatget xulo xulo tots 3. Tengui: Sardenya, Lanzarote, Huesca...
  
• I...d'això... un cotxe nou? jejeje! Síiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!
  

I els desitjos pel 2010???

• Gaudir de la meva filla, cada minut, cada moment, cada dia...
• Gaudir del Mico, estimant-nos i avançant junts, cada minut, cada moment, cada dia...
  
• Sentir-me més segura fent de mare.
  
• Que l'Èlia s'immunitzi d'una vegada i deixi d'estar malalta dia sí dia també. Putos mocs. Vull una filla sana, sana, sana, que no tingui febre, que no estigui amb otitis, angines, bronquitis, etc. Que el 2010 sigui l'any de fer-se forta com un roure.
  
• Saber trobar més moments per mi i més moments pel Mico i jo.
• Un viatget xulo xulo tots tres.
• Aprendre a gestionar uns avis que ja són grans del tot. Aprendre una nova forma d'estimar-los i d'estar amb ells. Acceptar la seva vellesa.
  
• Que la família no sigui un agobio. Ja que no pot ser una cosa a gaudir-ne que, com a mínim, no sigui un agobio.
• Continuar gaudint de la feina sense anar tant atabalada: nous reptes emocionants pel 2010.
  
• I que els nous projectes pel 2010 surtin bé!!!!

FELIÇ 2010 A TOTES!!!!!!!!!
Que sigui un any d'alegries i aventures emocionants!