VE 2: VARIS I L'EMBARÀS

Vaaaaaaaaaaaaaaa, que fins ara només havia fet un VE i ja en tenia ganes:

• Sí, definitivament faig panxa. Sóc d'aquelles embarassades a les que la panxa els hi surt cap endavant. Petita (o no tan...), rodoneta i endavant. Només m'he engreixat 1 kg i encara tinc cintura (alegria!) però a estones em dóna la sensació que això serà un bombo de campionat. En serio. La setmana passada estava una mica rallada perquè pensava "si ara estic així, com estaré quan estigui de 7 o 8 mesos?". Aquesta setmana ho porto millor però començo a sospitar que al final seré d'aquelles que veus pel carrer i penses "pobretes". En fi... Sort que això no es pot pas triar, oi? I la meva autoestima ja me la curraré després del part...
• La setmana passada vam tenir visita a la ginecòloga. Com que sóc una privilegiada vaig per la privada i em fan ecografies extra. Sí, ja sé que hi ha qui diu que tanta ecografia no és bona però, mira, a mi em fa il·lusió i no tinc pebrots de dir que no, que no cal que me la facin. En definitiva, a l'eco de la setmana passada el projecte de bebito es movia moooooooolt. En serio. Però molt, eh? Primer em va agafar un atac de riure tonto de veure que es movia tant. I després vaig flipar en colors. Si continua així, quan me'l noti serà un festival.
• Per cert, l'ecografia morfològica no me la faran fins a mitjans juliol. Per tant, encara tinc un mes per convèncer al Mico de no voler saber el sexe. Vale. Sóc realista: ho porto cru. En fi...
• Ara ja gairebé ho sap tothom. Encara no he pogut localitzar a una tieta i ens falten un parell d'amics. Lo guay, però, és que ara ja no cal dir-ho, amb ensenyar la panxa n'hi ha prou. I n'hi ha que fan una cara de poker... En serio que és divertit i tot.
• I aquest dissabte vam descobrir que aquests amics també estan embarassats. Alegria! Són una parella amb qui ens portem molt bé i em fa molta il·lusió que el seu segon fill neixi un parell de mesos després del/la nostre/a.
• La roba d'embarassada és un rollo com una catedral. Útil, necessària i còmode. Però un rollo. Per una banda, he trobat una botiga on tenen coses molt boniques i que no són queques però són molt cares. En altres llocs la roba et fa semblar una bota o bé t'entren ganes de cridar que estar prenyada no és sinònim de ser imbècil. Que allò només s'ho pot posar algú amb complexe de Heidi i que si s'han pensat que sóc tonta i que no m'adono de lo malament que em queda. Sort que a H&M, per exemple, també tenen alguna cosa decent. I sort que vaig trobar un outlet del MitMatMama que em va estalviar la bancarrota. El més horrorós: quan la dependenta insisteix en col·locar-te una panxa postissa perquè vegis com et quedaran les coses quan estiguis a punt de parir. Cal?????!!!!!! A més, tenen els collons de mirar-te malament quan els dius que no se t'acostin amb allò de plàstic i forma de pilota de basket, que ja t'ho trobaràs quan toqui. En fi... ah! I m'he comprat un vestit d'arreglar que s'adapta al creixement de la panxa per anar als 4 casaments que tenim aquest any. Bien.

Bueno. I per avui ja n'hi ha prou, no?