13 de juny 2008

EL NOU BARRI


Amb el canvi de feina també vaig canviar de barri. Abans treballava a una zona de Barcelona que, tot i no ser Pedralbes, la gent vivia prou bé. Classe mitja-alta, vamos. Sobretot des de que els preus de l'habitatge estan com estan. Senyors amb trajo, senyores amb metxes rosses, uns quants 4x4, una escola privada i una de pública, tothom anant amunt i avall, un bar de barri a punt de tancar i un altre de fashion, etc.


Ara treballo al centre. Al centre fotut i fet caldo, per ser més precisa. I he de dir que, tot i alguns inconvenients, estic molt contenta amb el canvi. Crec que, de fet, aquesta és una de les coses que "filosòficament" buscava amb la nova feina.


Quins inconvenients? La merda i les vomitades pel carrer. Ecsssssssssssss. Sobretot quan estàs de menys de 3 mesos, tens tendència a les nàusees i sents totes les olors hagudes i per haver. Festival.


Avantatges? El contacte amb una realitat que, habitualment, m'havia estat més llunyana. Fer un exercici de diversitat i poder-ne aprendre. Ara treballo en un barri de gent per a qui la vida no és tan fàcil com la meva, d'origens diferents i pinta molt diversa. Un barri que t'ensenya, si mires, a entendre que la vida no és justa per a tothom i que mirar-se el melic és massa fàcil; i que la interculturalitat és l'única opció per tirar endavant si volem ser una societat més cohesionada i igualitària, una societat amb futur.


Cada matí trobo un pare amb pinta de ser d'origen filipí que acompanya la seva filla a l'escola. La nena és clavada al pare i sento com li explica coses que s'assemblen molt a les que jo explicava quan anava a l'escola de petita.


També em trobo amb un home vell, que arrossega un carret ple de papers de diari i bosses de plàstic. L'home camina amb passets molt curts i petits, amb un ritme coixejant i no acaba d'anar gaire net. Sempre s'arramba a la paret, potser per recolzar-se o potser per deixar passar a la gent que va amunt i avall ràpid, ràpid. Cada matí fa la mateixa ruta. I a mi em desperta certa tristesa perquè no sé on va, i se'l veu sol...


I els paquistanis i els xinos obrint la botigueta, la dona del forn de pa fregant la vorera, un yuppie cuarentón que canta com una almeja anant cap al metro, la noia que passeja dos cadells esverats, els guiris esperant a la porta dels albergs/hostals carregats de maletes, un travelo que es posa al final del carrer a partir del migdia, els que tenen un xiringuito de kebabs i s'estan fora fent-la petar, l'indigent que sempre està davant l'oficina de la caixa...


I per acabar, en relació amb la interculturalitat, un poso un text que he trobat porahí, i que crec que diu coses que fan pensar. Sí, ja sé que potser sóc una mica plom, però ja sabeu que hi ha alguns temes que són el meu cavall de batalla personal:


"La visión problematizada de la inmigración se fundamenta en una ideología globalista que tiende a contemplar la integración de las personas inmigrantes en función de las “necesidades” del mercado de trabajo. Estos discursos se limitan a anlizar cuántas personas son necesarias para la reproducción de las actividades económicas y el mantenimiento de los sistemas de pensiones, en cuál es la forma idónea de obtener el mayor rendimiento con los mínimos costes (modalidades de reclutamiento de la mano de obra), y en cuáles son los más “rentables” (en una dinámica racista que atribuye una mayor o menor conflictividad social según la procedencia étnica de las personas inmigrantes). Desde estos planteamientos, las personas se ven reducidas –cosificadas- a la mera condición de mercancía, y las políticas que se implementan refuerzan su condición de insumos reemplazables según las necesidades del mercado, perdiendo la dimensión humana y social de la inmigración e invisibilizando los otros beneficios, además de los económicos, que aportan las personas inmigrantes y la diversidad cultural que se genera en las sociedades de acogida.


La interculturalidad hace referencia no sólo a la coexistencia de culturas sino que implica la construcción de una relación efectiva entre ellas (interacción, solidariedad, reciprocidad), es decir, implica una cooperación entre todas las etnias que buscan y quieren mantener sus propias identidades dentro de los esquemas de pertenencia a una sociedad. La interculturalidad enfatiza lo que se tiene en común y la necesidad de compartirlo, más allá de lo particular y personal. "





3 comentaris:

ANNA ha dit...

mola canviar, no està sempre al mateix lloc, i més en una ciutat com bcn, q cada barri és totalment diferent a l'altre...
jo ara tic currant a sarrià, i ho he fet a ciutat vella, a sants, a l'eixample... i tb he viscut a l'eixample, a gràcia i a sants.
I tots tenen cosetes xules.

Espero que vagi tot bé i que et vagi creixent la panxeta.

Molt bon finde guapa!

Rebeca ha dit...

No puc estar més d’acord amb tu en això de que la interculturalitat és el camí. El que em sorprèn és que convivint dia a dia amb gent d’altres països la gent no se’n adoni de que hi ha més punts en comú amb ells que diferencies ( que és clar també les hi ha i això més que res és enriquidor). Suposo que tothom viu molt en el seu petit món i no es fixa en gaires coses més.
Aquest canvi teu de feina és tota una revolució, i veig que has millorat, aquests barris tenen molt més caliu que la zona “pija”.
Petonets

Joana ha dit...

Tu busca sempre els punts més positius....
Estic d'acord amb alguna cosa que dius però no amb d'altres, com és normal, és clar.
Per cert... 3 mesos... aviat passa això del aaaggsssss.
Petonets