10 d’abril 2008

NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO...

Vale. Ha arribat el moment d'afrontar la realitat. Sip. No hi ha manera d'evitar-ho. Admete-m'ho. .... En molts pocs dies faré 31 anys.... Nooooooooooooooooooo. He intentat fer-me la longuis però ná, el temps és inexorable... I clar, després et trobes amb posts com aquest de l'Anna, i... T'agafa un atac de nostàlgia...

De totes maneres, i fent una mica de balanç, també he d'admetre que arribo als 31 amb molts dels maldecaps dels 30 solucionats, encaminats o relativitzats. Eh que bé? I, sobretot, amb nous projectes. Alegria! Serà que m'estic fent gran de debó?

Bueno, sabeu com celebraré els 31? Doncs amb un altre viatge: O'Porto i rodalies. Ja tenim organitzat el pont de l'1 de maig!!!!! Olé, olé!

5 comentaris:

SANDRA ha dit...

El pas del temps és inevitable Gatxan!!! jejeje ;) Ens l'hem d'agafar amb filosofia, no ens queda altre remei si volem viure feliços. Que bé no? un altre viatget a les portes...quina enveja em fas. Jo aquest any res de viatgets, ni a l'estiu tu! ens convé estalviar! ;) Bona nuit!!!

Joana ha dit...

Digues que sí dona!! tu ves amunt i avall, balla i disfruta!.
Que 31... no son res, ara comença lo millor!.
Un ptonet.

ANNA ha dit...

què són 30, 31...? jajajaja
que guai, gatxan, jo també volia celebrar els meus 30 amb un viatget romàntic, però va a ser que no... ens hem quedat pelats!
un petonet!

Barbara ha dit...

saps que? Jo també en faré 31 en pocs dies (el 7 de maig)... i estic totalment espantada. Peró sempre ho paso malament. M'agrada saber que no estic sola passant per aixó :-)

Núria ha dit...

Clar que si, Gatxan!!
Si fem anys senyal que vivim!!
A més, pensa que bé que estàs ara i com disfrutes del teu temps.
Aviat tindrem la crònica del viatget a Portugal. Olé, olé!
Un petó!