UNA COSA BONICA

A la part xunga que hi ha en mi li costa creure en les coses boniques de la vida. És una part cínica i endurida que a vegades posa en dubte la gent, els seus motius i les seves circumstàncies perquè li costa creure que tot pot acabar bé... És aquell fatalisme de "la vida és massa puta com perquè això acabi bé"... Doncs bé, a la part xunga de la Gatxan avui li han donat una lliçó i s'ha de treure el barret davant d'una cosa bonica.

Recordeu els amics que van tenir un accident? Va ser un accident de moto que hagués pogut ser molt xungo però en van sortir prou ben parats. Ell es va trencar la cama. Ella es va trencar el fèmur i es va destrossar un genoll. A partir d'aquí el diagnòstic va ser: operació + rehabilitació per a tots dos. El problema és que lo del noi era molt més senzill que lo de la noia i amb tres mesos de rehabilitació n'havia de tenir prou. La noia, no. Per ella es parlava de fins un any de rehabilitació i potser alguna operació més. Una panorama...

La noia és francesa i van optar perquè se'n tornés a França on podia accedir a una clínica especial de rehabilitació intensiva. Ell es va quedar a Catalunya, tornant a casa dels pares. I aquí és on la meva part cínica va començar a pensar que això pintava fatal... Que amb la conya de l'accident (que va ser bastant culpa d'ell) i la distància i tot plegat... Vamos, que vaig pensar que aquests dos durarien lo que un telediari...

Doncs no!

La vida a vegades és molt bonica perquè, tot i la distància, i la conya de l'accident, i els mal tràngols d'una rehabilitació que s'està fent més difícil del que semblava... Tot i això, ell (que ja té l'alta tres mesos més tard) se'n va a viure a França la setmana que ve. Amb ella. Ho deixa tot aquí per anar-se'n amb ella. I ja han trobat una casa on viure. Si això no és estimar-se.... Eh que bonic?