UNA ÚLTIMA OPORTUNITAT????

Novetats? Dues tasses!!!! Ho dic ràpid i després explico el perquè: M'estic plantejant donar-li una última oportunitat al curro... Qui ho hagués dit, eh?

Ahir vaig tenir una reunió de feina amb la jefa. Inicialment, només es tractava de parlar de l'estat d'avenç de dos temes. La reunió va ser tensa i desagradable. Per variar. I quan ja acabàvem em va preguntar que com estava jo.

M'ho vaig pensar.

I li vaig deixar anar tot.

• Que estic cansada / agobiada / cremada amb la feina. Que estic de fer més hores que un rellotge fins els collons. Que estic cansada de l'estrés, dels ritmes, dels terminis, etc. Que ja no m'alegra, ni em motiva, ni m'agrada, etc.


• Que la relació amb ella s'ha deteriorat molt en els últims temps (és que no li podia dir que sempre ha estat una borde només que ara ja n'estic farta d'aguantar-la). Li vaig dir que ella actua pressionant i que això genera inseguretat i estrés i mal rollo. Que té una manera de dir les coses que no ajuda. Que no té esperit d'equip. Etc.

En definitiva, l'única cosa que no li vaig dir és que ja estava buscant una altra feina. Em vaig limitar a dir-li que no estava bé al curro, que això ja venia de mesos enrera, i que m'estava plantejant què fer-hi al respecte.

Evidentment, vam entrar a analitzar i discutir el segon punt i vam esclarir alguns temes. Rollo conversa que tens amb algú quan hi ha algun conflicte o bronca a solucionar.

Fins aquí, heavy, eh?

La tia es va quedar super-preocupada i em va preguntar si m'importaria parlar-ne amb Il Cappo di Tutti Cappi, The Boss, El Jefe, El Macho Alfa, L'Amo, El Chulo, etc.

Total, que a la tarda vaig tenir una reunió amb el Mister i em va dir que:

• Tenir una crisi com la meva en el tipus d'empresa en la que treballo és normal.


• L'empresa farà tot el possible per retenir-me, perquè no me'n vagi i per superar la crisi.


• La feina és la que és i això no es pot canviar.


• Però sí que em poden oferir mecanismes per a millorar, fins a cert punt, la meva qualitat de vida. Per exemple, teletreballar un o varis dies a la setmana, agafar-me uns dies o període sabàtic, reduir la jornada de treball durant un temps, redefinir els continguts o els temps de la meva carrera professional, etc.


• A banda, estan convençuts que els temes de relació amb la jefa es poden reconduir i solucionar. I ella farà un esforç en aquest sentit.

Flipeu, eh? Imagineu-vos com em vaig quedar jo...

I clar, ara m'estic fent vàries reflexions... Si la jefa es relaxa i tranquil·litza tot serà més fàcil i còmode. Si em faciliten maneres per respirar i agafar aire, potser torno a poder gaudir de les coses. Si estan disposats a fer un esforç i donar-me facilitats, temps i marges potser es mereixen que jo també faci un esforç, no?

A veure, no oblido que això al cap i a la fi és una empresa i que, segurament, si s'han mobilitzat fins aquest punt és perquè els sortiria bastant car que jo marxés. I tampoc oblido que la feina és la que és i que implica hores i estrés. Amb tot, també recordo que ara mateix no és el millor moment per canviar de feina. I que potser tots ens mereixem una última oportunitat...

Com ho veieu?